Túmuls i dòlmens a Páramos IV

Últim dia per la comarca de Páramos, on visitarem 4 dòlmens i un túmul... sabem que ens deixem moltes coses, però els dies són limitats i els dies de vacances també, i, si a sobre et passa com ens va passar a nosaltres, que ens va saltar el retrovisor del conductor, pel que no podíem circular, ja ni t'explico. A més, vam perdre tot el matí esperant un mecànic que ens fes un arranjament per a poder seguir conduint... clar, tenint en compte que era un dissabte a ple mes de Juliol i que ens vam quedar a l'observatori astronòmic de Cantabria, des d'on volíem començar la ruta, el mecànic va trigar una estona.

Aprofitant que ens vam quedar tirats a l'"Observatorio Astronómico de Cantabria", visitem el túmul de la Curva de Navazal II, que és fronterer entre Castilla y León i Cantabria. Per a trobar-lo, partim des d'"El mirador de la Lora", creuem la carretera i emprenem un camí sorrenc. Com a uns 100 metres, veurem el túmul a la nostra esquerra, a uns 20 metres de la pista. Fàcil de distingir pel rètol plantat a sobre.

La veritat, és que hi ha més túmuls per la plana, però aquest té un component important (a banda de que ja sabíem de l'existència d'un possible element prehistòric a la plana, la llosa que hi ha a la part central, el fa distingible de la resta), tot i que val a dir, que arreu veiem rocs amb curioses morfologies... inclús dins del recinte de l'observatori, on es documenta un dolmen destruït o molt arranat.

Sabem ben poc del túmul, tan sols que fa uns 9 metres de diàmetre i que ha estat modificat per caçadors de la contrada. Aquest, però, ha tingut més sort que el seu germà I, que ha desaparegut, i que es trobava entre la carretera i el II, prou més a prop de l'asfaltada pista... nosaltres no en vam trobar cap resta, però si a algú li interessa buscar més, ja sabeu. S'ha de donar les gràcies al col·lectiu de caçadors de la zona, tot i que val a dir que ja estava prou arrasat a les fotos que hem pogut recuperar.

Un cop arribat el mecànic i arreglat el retrovisor, anem a dinar, i partint des de Sargentes de la Lora anem a visitar el bonic sepulcre de La Cabaña. De fet, arribar-hi és molt fàcil, només hem d'emprendre el camí sorrenc senyalitzat que surt a la part més nord-est del nucli i recorre 2.4 quilòmetres, on ja veurem el típic recinte dels dòlmens de la contrada.

Es tracta d'un sepulcre de corredor descobert l'any 1984. S'ha de dir que ens trobem davant d'un dels dòlmens més coneguts de les terres burgaleses.

Pel que fa a les dimensions, consta d'una cambra sepulcral de forma circular d'uns 3.2 metres de diàmetre i un corredor d'uns 5.5 metres, tot ell protegit per una obra tumular de 16 metres de diàmetre per 2 metres d'alçada.

L'any següent al seu descobriment, va ser excavat per "primer cop", diem per primer cop entre cometes perquè suposem que abans de la seva consolidació fou excavat de nou, però no hem trobat res. Les mencions que hem recuperat d'ell diuen que, tot i haver estat saquejat des de temps romans, les intervencions sofertes aporten un bon conjunt de materials recuperats.

Cal dir que d'època moderna es destaca el fet de que s'hi van trobar casquets de bala de la Guerra Civil, ja que el sepulcre va ser utilitzat com a trinxera improvisada. Però el més curiós és que, tot i la similitud de l'aixovar amb la resta del megàlits de la zona, en aquest no es va recuperar cap tipus de resta campaniforme o més moderna, pel que els estudiosos el van denominar com a "sepulcro libre de reutilizaciones" rere el Neolític Final. Aquest fet és corroborat per les datacions radio-carbòniques que s'hi han produït, que el col·loquen temporalment vers la segona meitat del IV mil·lenni a.n.e. Però el que acabem de dir no és del tot exacte, ja que entre l'ossari van aparèixer restes de dos individus d'època alt medieval, pel que sí, no va ser reutilitzat a la prehistòria, però sí que ho va ser a la nostra era.

Pel que fa a l'ossari recuperat, es determina que és pertanyent a les restes d'entre 12 i 20 humans, gran part d'ells adults, juvenils i algun nen. A l'estudi d'aquestes restes, s'ha detectat que en algunes d'elles hi ha marques de descarnament en viu sobre les restes humanes de l'ésser.

L'aixovar associat als difunts del sepulcre és bàsicament geomètrics i material lític, denes de collaret, ceràmica, alguna espàtula en os d'animal, i els arqueòlegs destaquen una punta de sageta amb peduncle, pel que deu ser maquíssima.

Per acabar amb el sepulcre, direm que segons Germán Delibes de Castro, les datacions radio-carbòniques el col·locaven temporalment cap al 3220 a.n.e., amb un error de ±65 anys.

Vist l'impressionant megàlit, ens dirigim a veure son germà, el número 2 de La Cabaña. Per arribar-hi, seguim pel camí tal com hem arribat uns 700 metres i, a l'esquerra a pocs metres del camí, veurem un nou recinte: aquí es troba el dolmen de La Cabaña II, que no ha estat excavat, tot i que resta emmurallat.

 

Aquest sepulcre, com hem dit, encara no ha estat excavat, pel que no se'n sap res, l'única actuació que s'hi ha fet ha estat la delimitació de terreny per a protegir-lo, com a poc dels propers conreus, i s'ha fet a càrrec de la Junta de Castilla y León.

Tornem al cotxe, desfem el camí i creuem el poble en direcció sud fins topar amb la carretera  BU-V-6222, per la que girem a la dreta, i, al poc, just abans del desviament a l'esquerra cap a Ayoluengo, ens desviem a la dreta per una pista en molt bon estat. A uns 450 metres, veurem un camí prou malmès que surt a la dreta. Podem deixar el cotxe pocs metres més endavant, on hi ha una nau, tot i que nosaltres el vam deixar a la carretera.

Seguim tot rectes pel destrossat camí 430 metres, veient en aquest punt, a la nostra dreta el que queda del megàlit de La Horquilla.

Es tracta d'un dolmen simple, en el que es va intervenir arqueològicament parlant l'any 2020. A aquesta excavació, es va determinar una cambra sepulcral de 2 metres de diàmetre al centre d'un túmul de 9 metres de diàmetre. Es varen recuperar diverses restes òssies humanes, les quals no s'han passat per carboni 14 per a obtenir una datació real, però, per l'estil constructiu, els arqueòlegs no ho dubten i el col·loquen temporalment en un punt anterior al del dolmen neolític de La Cabaña, on recordem que el C14 va donar una antiguitat de vers el 3220 a.n.e., amb un error de ±65 anys.

El sepulcre ha estat novament excavat aquest agost-setembre del 2021, estarem pendents de noves informacions.

De nou, emprenem la tornada al cotxe que, com he dit, l'havíem deixat a la carretera i ens dirigim a veure l'últim sepulcre del dia, seguint caminant, ja que la nova estructura es troba ben a prop. Només hem de girar a l'esquerra a la carretera i, als pocs metres, girar de nou a  l'esquerra per la pista asfaltada que duu a Ayoluengo. Tot anant per aquesta, en 110 metres, mirem a la nostra esquerra per a veure l'estructura megalítica del Arroyo de la Vegas en no arriba a 20 metres.

Es tracta d'una estructura sepulcral tumular de l'Edat del Bronze de la zona (2200 - 1500 a.n.e.). Va ser excavada recentment en dues ocasions, els anys 2017 i 2019. Es determina d'aquestes intervencions una estructura que es composa d'una petita i ovalada cambra sepulcral de 2 metres², amb sòl enllosat i parets de blocs de mitjana mesura, tota ella inserida dins un túmul de 10 metres de diàmetre per 0.5 metres d'alçada. Part del cròmlec es conserva a dia d'avui, i fou erigit amb lloses calcàries d'1 metre clavades a terra. Entre els dos cercles, s'hi va construir un altre de petites pedres a mode de contrafort.

Com més val una imatge que mil paraules, inserim una fotografia de l'excavació del sepulcre.

Extret del llibre "Territorio Megalítico"

Dins la cambra sepulcral, es van localitzar les restes d'un mínim de tres individus adults i un d'infantil. Aquestes restes eren acompanyades d'un aixovar prou típic de l'Edat del Bronze local, però degut a les violacions del recinte, només s'hi ha recuperat divers material ceràmic i dues denes de collaret en pedra.

Amb el sepulcre d'Arroyo de las Vegas, donem per acabades les visites per avui, com sempre, demà més.

Coordenades UTM(ETRS89):

Curva Navazal II: 30T 422908 4735777

La Cabaña: 30T 426642 4735894

La Cabaña II: 30T 425977 4735806

La Horquilla: 30T 428031 4735747

Arroyo de las Vegas: 30T 428498 4735067

Dòlmens a Páramos III

Nou dia de visites per la comarca de Páramos. La d'avui és la tercera, on visitarem 3 sepulcres al Valle de Sedano, i, després de dinar, canviarem de comarca, tot anant a Alfoz de Burgos, per a visitar un parell de jaciments a la zona de Merindad del río Ubierna, en concret a Gredilla La Polera, però això ho descriurem a una altra publicació perquè queda prou lluny i la diferència cronològica és bastant gran.

Comencem pel megàlit de la Nava Negra. Per arribar-hi, és un xic complicat, ja que el megàlit es troba al mig del camp, i no té un accés clar i definit. El que vam fer nosaltres és partir de Sedano per la BU-V-5032, i a uns 4.3 quilòmetres de sortir de Gredilla (de Sedano en aquest cas), emprendre una pista sorrenca que surt a la dreta. Seguim aquesta nova pista 3.3 quilòmetres, lloc on prenem una nova que surt a la dreta. A uns 500 metres d'anar per ella, ens desviem per un nova pista que surt a la nostra dreta i que es troba en molt mal estat a trossos, pel que deixem el cotxe quan ja no ho veiem clar i seguim a peu. Com a 1.2 quilòmetres d'agafar aquesta pista, a una corba a l'esquerra, ens desviem per una nova pista que surt també a l'esquerra i que encara és en pitjor estat que l'anterior. Seguint aquesta uns 100 - 110 metres, ens apropem al desdibuixat corriol d'accés al sepulcre, que surt, de nou, a mà esquerra.

Com es veu, el dolmen ha estat restaurat i em sembla recordar que inclús tenia algun tipus de rètol. S'ha de dir que, tot i que el camí no està habilitat ni senyalitzat, el megàlit sembla que sí el netegen... potser la propera vegada que hi passem ja estarà totalment condicionat per a les visites. 

D'aquest sepulcre de corredor, en podem dir que té un túmul de 17 metres de diàmetre per 2 metres d'alçada. Pel que fa a la seva cambra funerària, només conserva 3 lloses originals, encara sort que són totalment oposades i faciliten el coneixement diametral de l'ovalada habitació, que mesura 3 metres. D'altra banda, el corredor fa 4 metres de llargada i, a l'excavació, es va trobar totalment colgat, pel que els arqueòlegs suposen que, en el seu dia, el sepulcre va ser clausurat.

Tot i la seva clausura, es té constància que durant el segle XX va ser objecte de diversos espolis i excavacions furtives, fets que han provocat la seva destrucció i la falta de restes arqueològiques. Tot i això, es documenten diverses fulles i micròlits de sílex, una destral polida i una altra d'ofita a les excavacions oficials.

El què hem dit abans que el megàlit semblava prou net és just al contrari del seu germà Nava Negra II. El trobarem, no fàcilment, tot tornant al camí on nosaltres havíem deixat el cotxe, del que farem des de la corba que ens duu al dolmen de Nava Negra uns 400 metres, trobant unes terres sense treballar enmig de dues zones conreades a mà dreta a aquesta distància. Aquí, sota d'uns esbarzers, hi ha el sepulcre de Nava Negra II. Allà estant, es veu clarament i inclús es veu pedruscall del túmul i alguna llosa prou sospitosa.

D'aquest. no hi ha cap tipus d'informació, tot i que el vam trobar documentat per Aranzadi, que esmenta diversos megàlits de la zona.

Un cop vist el sepulcre, ens posem de nou en marxa i anem a veure el proper sepulcre de corredor de Las Arnillas, aquest sí, totalment condicionat per les visites turístiques.

S'hi arriba fàcilment tot seguint l'últim camí que hem fet abans de desviar-nos per veure els germans de Nava Negra. Només hem de seguir el camí en la mateixa direcció 2 quilòmetres més, i ja veurem el típic emmurallat quadrat dels bonics sepulcres de corredor de Burgos.

De nou, ens trobem davant d'un sepulcre de corredor, aquest bastant imponent. Es documenta un túmul de 25 metres de diàmetre i 2 metres d'alçada a la zona de la cambra funerària. Aquesta és circular, de quasi 4 metres de diàmetre, amb un espectacular corredor de 12 metres d'entrada.

Arqueològicament parlant, és el dolmen més contundent de la contrada pel que fa a restes funeràries, documentant-se una trentena d'individus entre la cambra i el corredor. Segons els arqueòlegs, sembla ser que temps ençà, els mateixos humans de les terres agruparen els ossos més grans dels difunts com per fer espai. Però segons diuen ells mateixos, sembla un ritual funerari, ja que diuen que al corredor es va trobar un conjunt de cranis.

Extret de Territorio Megalítico

Pel que fa a les restes associades al megàlit, daten de diferents èpoques de la prehistòria: Primerament, s'associa a l'era neolítica antiga, vers el 3500 a.n.e., amb tot un seguit de micròlits, espàtules i denes de collaret. També es documenta, seguint la línia temporal, puntes de sageta i un ganivet de sílex de vers el 3000 a.n.e. I també es documenten restes de vers el 2500 a.n.e., a finals del Calcolític de la zona, segons les restes de vasos campaniformes recuperats. També es documenten botons d'os perforats en "V", típics del 2000 a.n.e. Com a observació pel que fa a aquestes restes, podem dir que segons es documenta, totes aquestes dades han estat revisades per C-14.

Per últim, volem esmentar la gran quantitat de cranis trepanats que han sorgit de l'enterrament col·lectiu, algun d'ells amb una supervivència prou àmplia a raó d'aquestes intervencions.

Amb el gran sepulcre de Las Arnillas, donem per acabada la ruta dolmènica d'avui, i anem a l'allotjament a dinar i a jugar una estona, però, a la tarda-vesprada, ja que, com hem dit abans, veurem alguna cosa més.

 

Coordenades UTM(ETRS89):

Nava Negra: 30T 444841 4730152

Nava Negra II: 30T 445319 4729940

Las Arnillas: 30T 444373 4729497

Dòlmens a Páramos II

Avui, nova ruta per la comarca de Páramos, on veurem tres sepulcres de corredor, i també farem una visita més bany al Pozo Azul, una surgència d'aigua al terme municipal de Covanera.

Comencem dirigint-nos al nucli de Tubilla del Agua per la N-623 direcció nord. Creuarem el poble desviant-nos per l'únic carrer que hi ha a la nostra dreta de tot el poble, anomenat carrer la Solana, que es troba quasi acabant el petit nucli. Aquest, el continuarem fins a la fi de l'asfaltat i les cases, on hi ha una àmplia zona per a deixar el cotxe. A peu, seguim el camí uns 450 metres arribant a una mena de petit parc (bàsicament recordo un banc), del que surt un corriol direcció est, que em penso que ja hi havia indicacions al sepulcre de Valdemuriel.

El corriol és prou verd, semblant a l'inici del que vam fer ahir per anar a la necròpoli de Fuentepecina, i, tal com el d'ahir, a l'estona comença el típic paratge burgalès. Però aquest cop, a uns 330 metres de creuar la riera, virem per un corriol que ens quedarà a mà esquerra tot obrint pas cap el cim del davant. A aquest hi ha tot un bosc, jo diria que plantat, i el caminoi discorre per ell fins a arribar al sepulcre de corredor de Valdemuriel, que per desgràcia nostra, es troba a ple sol.

Es tracta d'un sepulcre de corredor de mides un xic més petites que els grans dòlmens de la contrada; de fet, és prou diferent. Per exemple, ja es veu que la cambra sepulcral no és circular, sinó que és un xic hexagonal, fent 2 metres d'ample per uns 5 metres de llargada, amb un corredor de pedra seca de només uns 4 metres. També cal dir que consta de túmul de 16 metres de diàmetre, per una alçada conservada de 1.5 metres, del que va sorgir un carbó al què se li va fer la prova de C-14, i que va donar una antiguitat d'entre el 4800 i el 4300 a.n.e.

De la seva excavació, en podem dir que es van poder recuperar restes òssies humanes i un aixovar format per les típiques làmines, micròlits i elements d'ornament personal, un conjunt de vasos ceràmics i un fragment d'ídol d'espàtula.

Amb aquestes dades, podem mig assegurar que ens trobem davant de l'avantpassat del sepulcre de corredor clàssic de la contrada. Té una altra orientació i és prou rudimentari en comparativa, però, per a mi, és preciós, personalment em va agradar tant el sepulcre com la localització.

Refem el camí arribant al cotxe i enfilem cap a la tomba d'El Virgazal. Per arribar-hi, enfilem per la N-623 creuant el nucli, tot anat en direcció contrària a la que hem arribat, i just a les últimes cases virem a la dreta per la BU-V-6431, direcció Tablada del Rudrón i Bañuelos del Rudrón, entre d'altres. Seguirem aquesta 6.3 quilòmetres, creuant el petit nucli de Tablada del Rudrón, i en aquest punt girarem a la dreta per una pista sorrenca, per la que, a uns 3.7 quilòmetres, ens trobarem una bifurcació. A aquesta, seguirem per la dreta i, com a 1.15 quilòmetres aturem el cotxe al voral de la pista per a visitar l'antiga tomba que ens quedarà a mà esquerra, just al vèrtex entre el camí per on veníem i un caminoi desdibuixat que surt d'ell.

Ens trobem davant d'un sepulcre tumular del Calcolític de la zona. Estructuralment parlant, és molt diferent als megàlits neolítics de la zona, però força semblant si comparem amb algunes obres tumulars d'arreu.

Es tracta d'un túmul circular de 12 metres de diàmetre i 1 d'alçada, amb una zona central, també circular, de 6 metres de diàmetre delimitat per una espècie de cròmlec de petites lloses, i amb una rasa al centre i tres forats tocant aquesta. Hem extret aquest croquis constructiu de la pàgina web de Territorio Megalítico per a il·lustrar millor la seva descripció.

Dibuix de Francisco Tapias (Universidad de Valladolid)

A la rasa central, s'hi va trobar un esquelet humà pertanyent a un home d'uns 30-40 anys, restes amb datació documentada vers la segona meitat del III mil·lenni, i que segons les proves de ADN fetes, era provinent de barreges humanes originàries de les estepes russes. De l'excavació, també es destaca la troballa d'un botó d'ivori i ornamenta personal en or amb decoració típica britànica, que junt amb la seva posició dins l'enterrament, fa pensar que aquest devia ser de classe superior a la resta dels inhumats que es van localitzar al sepulcre.

Com acabem de dir, també es van localitzar més restes, concretament de 7 individus més, 5 d'ells també datats vers el Calcolític (un d'ells també de provinença russa), mentre que els altres 2 van ser datats vers el Bronze antic de la contrada, a la primera meitat del II mil·lenni. Tots ells anaven acompanyats d'aixovar funerari campaniforme.

D'aquí, anem a dinar a Covanera i, després de dinar, anem a refrescar-nos i relaxar-nos un xic al riu Rudrón, on hi ha uns magnífics escampats a la vora del riu, ideals per a posar les tovalloles. Tot i això, un cop remullats, agafem el cotxe, que el teníem a ple sol a l'aparcament del poble, que es troba just darrera dels escampats que dèiem i creuem el riu pel pont, virem a l'esquerra ,i un xic més endavant, aturem el cotxe a l'ombra d'uns grans arbres alimentats contínuament pel riu. A peu, seguim el camí fins a topar com amb una espècie d'embassament de reduïdes dimensions a mà dreta. Just creuar-lo, emprenem un caminoi que surt també a la dreta i que ens durà a la surgència d'aigua coneguda com el Pozo Azul.

Imatge extreta del web mar de hielo

Preciós lloc, tot i que val a dir que personalment em falten arbres i em sobra gent. Jo diria que la manca d'arbres i més natura són deguts a la massificació humana que deu patir a l'estiu, perquè aquí a la tardor o a l'hivern no t'hi banyes... és de les aigües més fredes a les que m'he remullat. Recomano, si algú es vol banyar, pujar per un corriol, mig escalant per la roca i tirar-s'hi sense pensar-s'ho gaire... a peu el més probable és que l'aigua no et passi dels genolls i surtis. Cal tenir present que aquesta aigua no ha vist mai la llum del sol, ve de l'interior del planeta.

Havent gaudit de l'aigua tant al riu com a la surgència, anirem a visitar l'últim dolmen del dia, el de San Quirce.

Per arribar-hi, sortim de Covanera per la BU-514 i, emprenent al poc la N-623 en direcció sud, a cosa d'un xic més dels 5 quilòmetres i havent creuat Tubilla del Agua, agafem un desviament a la dreta que s'endinsa als camps de conreu. Més o menys al quilòmetre i mig, prenem un desviament a l'esquerra, que, en una seixantena de metres, ens porta a un camp, en el seu dia conreat, i on dins d'ell, a uns 80 metres de la fi del camí d'accés, veurem el que queda del túmul del megàlit i les seves lloses. No cal dir que és quasi imprescindible l'ús d'un GPS!!

Es tracta d'un nou sepulcre de corredor, aquest en molt mal estat, inclús l'hem trobat en molt mal estat a les fotografies que hi ha del moment de la seva excavació. És un dels sepulcres de corredor més "modestos" de la contrada pel que fa a les dimensions. La típica cambra circular fa "només" 3 metres de diàmetre i el túmul que la sustenta és de 16 metres diametralment parlant, això sí, els seus constructors van afavorir-se d'una petita elevació natural del terreny... "què modest".

Inserim una fotografia de l'excavació extreta del web de Territorio Megalítico.

De l'excavació, es documenten restes humanes pertanyents a un mínim de 12 individus, gran part d'ells adults, i tot un seguit del típic aixovar neolític, com fulles i esclats de sílex, a banda d'un ullal de porc senglar polit.

Amb això, donem per acabat el dia pel que fa a la recerca dolmènica, demà més.

Coordenades UTM(ETRS89):

Valdemuriel: 30T 435585 4729163

El Virgazal: 30T 431440 4732531

San Quirce: 30T 433532 4726258

Dòlmens a Páramos I

Nou dia a la província espanyola de Burgos, i, avui sí, caminarem una mica, menys del que volíem fer en inici, però almenys vam caminar. Visitarem la necròpoli de Fuentepecina, que fou excavada per Germán Delibes i el seu equip, i que consta de quatre sepulcres amb aparença de dolmen simple, un d'ells, en molt mal estat, ja que, segons hem trobat documentat, antigament passava un camí per sobre  d'ell.

Per arribar a la zona on deixarem el cotxe i ens posarem a caminar, hem d'agafar la N-623 direcció nord, com si anéssim des de Quintanilla Sobresierra a Tubilla del Agua. Just al quilòmetre 36 de la carretera, ens desviarem a la dreta per la BU-514 direcció Sedano. Uns 4.6 quilòmetres més tard, a la sortida d'una petita corba a l'esquerra, trobarem a mà dreta de la carretera un camí sorrenc que baixa als escassos boscos de la zona i el rierol que l'alimenta, l'Arroyo de la Canaleja. Aparquem el cotxe uns metres més endavant, on trobarem llocs per a deixar-lo sense que molesti a la circulació.

A peu, tornem enrere i ens endinsem pel citat camí, la veritat es que és un racó molt maco, es nota que hi ha aigua ben a prop. Passem una bassa i, poc després, veurem un "dujo", que és una edificació apícola típica de la zona, a mà esquerra. Llavors el camí enfila perdent tota la verdor boscosa, acabant en el típic terra erm de Burgos. Quan arribem a terra planer, a 950 metres d'alçada, veurem que hi ha un antic camí de muntanya molt desdibuixat, que surt a mà dreta a uns 2 quilòmetres de començar el camí des de la carretera, i en aquesta direcció ja veurem el cartell informatiu del dolmen de Fuentepecina I a uns 45 metres al nord-est.

Aquest en qüestió va ser sepultat novament després del seu estudi. Segons es documenta, consta d'una cambra poligonal de 2.5 metres de diàmetre, i a l'excavació varen sorgir tres lloses d'un possible corredor o d'un vestíbul.

Segons Germán Delibes de Castro, amb l'estudi de Carboni 14 a les restes recuperades, aquest antic sepulcre data del 3320 a.n.e. amb un error  temporal de ±140 anys.

Des de Fuentepecina I i mirant cap al sud, veurem a uns metres un cartell informatiu, que és el que indica la localització dels sepulcres. El segon, el trobem seguint el camí que hi ha un xic més.

Aquest dolmen és l'únic del que podem veure lloses de la seva cambra sepulcral, formant una estança hexagonal de també 2.5 metres de diàmetre. Tot i això, l'obra tumular és més gran que l'anterior, fa 17.5 metres de diàmetre. A més del perfecte estat de la cambra, es va poder documentar un petit vestíbul que donava accés a la cambra.

Segons Germán Delibes de Castro i Manuel Ángel Rojo Guerra, amb les proves radio-carbòniques efectuades, la datació del sepulcre denota una reutilització durant la prehistòria, ja que al nivell 1 de l'excavació es dona una datació per carboni 14 del 3220 ±100 a.n.e., i al nivell 6 es dona una datació per radiocarboni del 3245 ±45 anys, més a baix encara es va trobar un carbó  del 6310 a.n.e. amb un error de 50 anys, que seria anterior a la construcció de la tomba.

El tercer, el trobarem tot seguint rectes la direcció en què hem arribat al segon, creuant la cambra sepulcral i acostant-nos al proper túmul, que hi ha al bell mig del camp conreat.

D'aquest en sabem que ha estat refet tumularment parlant fa pocs anys, ja que a l'excavació es va poder observar que havia estat arrasat per un cabana moderna i una necròpolis medieval; per aquest fet, no s'han pogut saber la seva forma original ni les seves dimensions.

I ja per acabar, visitem el quart sepulcre de la Necròpoli de Fuentepecina, que el trobarem tot tornant al desdibuixat camí en direcció nord-est. Es troba a escassos metres de passar aquest, al bell mig d'una illeta d'aquestes que fan als horts.

El IV és prou estrany, pel que es documenta i el que vam veure, ni te elevació tumular, ni costa de cap resta megalítica, pel que es podria tractar d'un sepulcre tumular sense cambra megalítica, tot i que tampoc es pot menysprear la possibilitat de que sigui un sepulcre megalític en molt mal estat de conservació. Ja hem dit abans que antigament, segons hem pogut trobar documentat, li passava un camí per sobre.

Segons documentació, entre el sepulcres de la necròpoli es va recuperar un extens i variat aixovar, entre ells micròlits, espàtules d'os, denes de pissarra, lignit, talc i variscita, destrals polides, fulles de sílex i quars.

Les restes òssies, tot i la seva mala localització per a una bona conservació, s'eleven a més de 30 individus dels dos sexes. 

Pel que fa a la datació dels sepulcres, segons les datacions obtingudes per mitjà de C-14, els quatre sepulcres van ser utilitzats a l'hora, i ho feren a la primera meitat del IV mil·lenni, vers el 4000-3500 a.n.e., sent els precursors d'aquets grans dòlmens de corredor que hi ha a la contrada.

Tornem al camí principal pel que hem arribat a peu des de la carretera amb la intenció d'anar, tot seguint el camí, a veure d'altres túmuls que hi ha més endavant, però el sol i els pocs arbres ens van fer repensar-nos-ho i vam començar el descens de l'altiplà per tornar al cotxe. Demà més.

Coordenades UTM(ETRS89):

Fuentepecina I: 30T 441224 4724794

Fuentepecina II: 30T 441201 4724554

Fuentepecina III: 30T 441076 4724540

Fuentepecina IV: 30T 441424 4724689