Tercer dia pel Pays de Loire, segon a la regió de Loire Atlantique i, com jo dic moltes vegades, no tot són megàlits... avui no em veurem tants, per dedicar-li temps a altres tipus de visites culturals. Tot i això, vam visitar cinc monuments prehistòrics dignes d'inserir a aquest bloc.
Comencem per Sant Nazer (Bretó) o Sant Nazaire (Francès), on visitarem el túmul de Dissignac, també anomenat Missignac. Aquest túmul és un del megàlits més antics que hem visitat... segons datacions de C-14, la zona del cairn de Dissignac era habitada des de fa uns 6900 anys i ho fou fins el 2500 a.n.e.
Consta de dos sepulcres de tipus Anjou, que s'erigiren cap al 4700 a.n.e. Eren coberts per un túmul de 17 metres de diàmetre, amb dos murs de pedra seca concèntrics, que feien de mur de contenció, ja que el primer cercle és delimitant les dues cambres i el segon delimitant el túmul, fent funció de cròmlec. Però, es tenen evidències que el mur exterior va caure i el van refer ampliant el diàmetre d'aquest fins a 25 metres. A causa d'això, com és lògic, es va ampliar el corredor 4 metres.
Esmentar que és una de les primeres arquitectures de prestigi de tota la humanitat i que els constructors del sepulcre devien d'estar en forma, ja que s'ha constatat que les lloses existents són d'una zona que es troba a més de 4 quilòmetres del túmul.
El dolmen més proper a la Cris és un sepulcre unitari, amb un baixíssim corredor de 7 metres de longitud per 1 d'amplada. La cambra sepulcral és de 3 metres de llargada per 1.90 metres d'amplada.
A l'excavació, es van recollir més de 400 fragments ceràmics, denes de collaret i nombroses puntes de fletxa en sílex de dins la cambra.
A l'interior del sepulcre, gairebé arribant a la cambra, ens vam quedar bocabadats admirant les lloses plenes de gravats.
Se suposa que aquesta tomba era per algú prou important a la societat de la tribu, ja que l'altre dolmen té una sala sepulcral més gran i no hi ha cap tipus de decoració gravada. El corredor del segon sepulcre, com el del veí, fa 7 metres, sent un xic més ample, 1.10 metres, i dona accés a una cambra quadrada de 3.30 metres de costat, que queda totalment a la dreta del corredor.
Les excavacions produïdes el 1970 i 1981 van treure a la llum petits fragments ceràmics, que reafirmen el seu ús durant el Neolític.
Després de dinar i havent visitat el bonic nucli medieval de Guérande, vam passar per Saint Lyphard de camí a Vannes i vam aprofitar per a visitar els dos sepulcres de Kerbourg, als que per cert és molt fàcil d'arribar.
Aquest és el primer, l'anomenada galeria coberta de Kerbourg.
El dolmen té una cambra sepulcral de 3.50 metres de llargada per 3 metres d'amplada i el seu corredor amida 4 metres de longitud. L'alçada de la galeria en el seu punt d'entrada és de 0.40 metres, i, com totes les galeries cobertes, va augmentant progressivament fins a 1.50 metres que hi ha a la cambra. Aquest sepulcre tenia túmul, documentant-se les últimes restes en la neteja del 1874-1876, on van deixar l'estructura del megàlit "pelada".
Fou excavat per un mossèn, un tal Lukis, però les troballes realitzades no s'han publicat a dia d'avui, i es creu que les restes es troben al Museu Britànic a Londres. Segons hem pogut saber, a l'excavació, es va poder confirmar que el sepulcre fou "actualitzat" vers el Neolític final i que va ser espoliat a l'època romana. El megàlit es data vers el 4500-4000 a.n.e., per tant, tenint en compte aquesta datació, estaríem parlant, com el company Dissignac, d'una de les tombes més antigues de la contrada.
Seguim caminant pel mateix camí i, a uns 100 metres, toparem amb Kerbourg B.
Aquest es troba en estat ruïnós, però es deixa endevinar que era un sepulcre. Fou excavat l'any 1897, no documentant-se les troballes. Però el 1911, amb raó de la creació de l'inventari dels megàlits del pays de Guérande, fou excavat de nou, traient a la llum una destral, fragments ceràmics de color negre, cendres, carbó i diversos fragments de sílex.
Continuem les nostres visites pel Pays de Loire de camí a Vannes i passem per Herbignac, i, ja que hi èrem, cerquem i trobem el dolmen de Riholo.
Sepulcre del que no disposem de gaire informació, tot i que devia ser prou impressionant. Els estudis diuen que tenia tres cambres, amb un túmul de 26 per 16 metres. Del corredor, en queda ben poc, i es conserven dues cambres: una cambra lateral de 3 metres de llargada i 2 d'ample, i una cambra trapezoidal al final del corredor de 3.50 metres de longitud i una amplada que varia d'1.20 metres a l'inici als 2 metres de la capçalera.
Com a anècdota, esmentar que el mossèn Lukis va trobar, a la seva visita de l'any 1869, un home que hi vivia dins, que escollia la cambra on dormir segons la direcció del vent.
No se sap quan, ni qui, ni, per descomptat, què s'hi va trobar, però el sepulcre ja ha estat excavat.
Es va fent tard, no para de ploure i comencem a pensar en plegar per avui, però abans de fer-ho, decidim anar prop de Missillac a visitar el sepulcre de La Roche aux Loups, total som ben a prop i gairebé ens cau de camí seguint cap el nostre destí.
El dolmen simple de La Roche aux Loups és conegut des de l'any 1846, però registrat el 20 de juny de 1879 a l'inventari de la regió.
És fàcil de veure, ja que es troba a terreny pantanós (no vegis com ens vam mullar!). És un pèl complex definir les seves mides: La llosa de coberta fa uns 4 metres, per 35 centímetres de gruix, i les lloses en les que es recolza van des d'1 metre, a més d'1.60 metres. A l'interior del sepulcre, hi ha una llosa estintolada, que creiem que deu ser una de les que han caigut dels laterals.
El setembre de 1880, es van trobar tres destrals de pedra a la zona del megàlit.
Ara sí, seguim sense descans fins Vannes, ja a Bretanya, on ens hi estarem uns quants dies.
Kerbourg B: 30T 548159 5245654
Riholo: 30T 555444 5256746
La Roche aux Loups: 30T 559090 5256158
