Menhir a Núria (Queralbs)

Aprofitant les vacances d'estiu, ens acostem a la Vall de Núria per a que els nens visquin l'aventura del cremallera per primer cop i nosaltres, de pas, visitem la pedra dreta que hi ha amagada al via crucis del santuari.

Per a arribar-hi, aquesta vegada sí que no té pèrdua. Arribats a l'estació de Núria del cremallera, anirem a l'altra banda de la via com si anéssim cap al telecabina de la Coma del Clot i l'alberg. Passem per darrere de l'estació del telecabina i trobem una bifurcació: a l'esquerra ens enfilem cap a l'alberg i a la dreta anem cap al via crucis, camí que prendrem. En poc més de 50 metres, arribem a l'estació I de l'esmentat via crucis i allà trobarem les restes de la Pedra Dreta de Núria amb les seves creus esculpides i insculpides.

A dia d'avui, s'estima que només es conserva una tercera part del menhir, fet de pissarra, essent les seves dimensions actuals de 125 centímetres d'alçada, per 49 d'amplada i 40 centímetres de gruix mitjà.

Com es veu clarament a la fotografia, té dues creus que ocupen gairebé tota la seva superfície frontal (cara sud original) i que són mostres de la seva cristianització. Si ens el mirem per darrera, veurem una tercera creu llatina. Si ens mirem el roc amb deteniment, a la seva banda esquerra podem intuir uns gravats de dues creus gregues molt més petites a la part central del roc, segurament d'origen medieval o, fins i tot, modern. Tot i això, l'aixecament del monòlit es remunta, segons Carreras i Tarrús, al Neolític final - Calcolític inicial, vers el 3400-2700 a.n.e.

Per a facilitar la identificació de les creus, inserim els alçats i seccions dibuixats per GESEART el 2017. 

Extret de l'estudi "La Pedra Dreta de Núria (Queralbs, Ripollès)" d'Enric Carreras, Albert Fàbrega i Josep Tarrús

Originàriament, el megàlit, d'uns 3 metres d'alçada, es trobava una mica més amunt. Per dues fotografies que es conserven amb el monòlit dempeus, es calcula que estava situat uns 400 metres més amunt, a una alçada d'uns 2047 metres, on ara hi ha l'estació XI del mateix via crucis. Inserim una d'elles, la més antiga, de 1921 feta per en Tomàs Carreras.

Extret del compendi megalític de Catalunya del 2022, per Enric Carreras i Josep Tarrús

Per a dir-ne una mica de la seva història recent, se sap que es va cristianitzar, mitjançant la creació de les creus, entre el 1915 i el 1921, quan encara estava dempeus. Es calcula que va ser trencada en diversos trossos entre el 1929 i el 1934. Finalment, es creu que el 1963, quan es va finalitzar la construcció del via crucis, la seva part superior va ser col·locada on podem veure-la actualment.

Amb els deures fets, seguim gaudint de la jornada a Núria abans de tornar amb el cremallera cap a Ribes de Freser.

Si us estalvieu un tros de cremallera i pugeu en cotxe fins a Queralbs, podeu acostar-vos a visitar les restes de la cista del coll de Fontalba, a uns 12 quilòmetres de pista des de l'esmentat municipi. Avís: la pista es tanca al trànsit rodat en èpoques de gran afluència d'excursionistes i la cista es troba protegida per a evitar el seu deteriorament. També hi podeu anar caminant de baixada cap a Queralbs passant per Fontalba. Fent-ho així, el megàlit es troba a 2.5 quilòmetres en línia recta del santuari.

Coordenades UTM(ETRS89):

Pedra Dreta de Núria: 31T 430502 4694118

Dolmen a Queralbs

Això sí que és sortir de casa per anar a veure un dolmen, bé, i passar un dia en família lluny dels cotxes i el rebombori de la ciutat. Prenem la C-17 i la seguim fins a Ribes de Freser; un cop allà, ens desviem cap a Queralbs. Entrant a Queralbs i passant per sota del cremallera que porta a Núria, veurem als pocs metres una corba molt pronunciada a la dreta on s'emprèn una carretera, que després és pista, això sí, molt ampla, que porta a Fontalba en 11.7 quilòmetres. La seguim fins la seva fi, on trobarem una zona per aparcar, normalment plena de cotxes d'excursionistes que fan l'últim tram fins al Puigmal o els pics propers, o a la Vall de Núria tot seguint el GR11. Allà, mirant cap al conegut cim de 2910 metres, veurem, a uns 10 metres de l'aparcament, la cista del coll de Fontalba.

Sorpresa la nostra quan ens la trobem així...

Es troba en excavació... tant de temps volent veure-la, i quan per fi ens decidim a pujar, ens la trobem així, bé, és el que hi ha. Com comprendreu, la informació de la que podem disposar del megàlit és mínima, però almenys l'amic Manolo ens ha donat permís per inserir una de les seves fotos de Flickr sense les lones, i ens podem fer una millor idea de com és.

Fotografia de Manuel Lara

Estrany megàlit... és com una petita cista enllosada, amb els ortòstats que formen la cambra sepulcral poc o gens treballats.

Només hem trobat una referència al resum publicat per la Tribuna d'Arqueologia de la Generalitat dels anys 2014 - 2015, on s'indica que s'ha intervingut a aquesta cista... i de fet, per les lones, encara deuen d'estar a mig intervenir. Quan tinguem més informació, l'actualitzarem.

A dia 30-10-2021, actualitzem l'entrada, ja que hem trobat publicats els resultats de l'excavació efectuada per l'arqueòloga Esther Medina. No hem trobat la memòria d'excavació, però sí un informe seu presentat a les tretzenes jornades d'arqueologia de les comarques de Girona. A més, la Generalitat en fa un resum de l'excavació a la seva pàgina de patrimoni, dient que es tracta d'un sepulcre utilitzat del Neolític final al Calcolític, vers el 2500 a.n.e. i fins al 1800 a.n.e. De fet, el 2003, quan encara no s'havia excavat el megàlit, Josep Tarrús, tenia la mateixa teoria, pel que és de suposar que la datació és obtinguda segons l'estil arquitectònic.

Planimetria extreta de l'estudi "La cista del coll de Fontalba", d'Esther Medina Guerrero

La cista fou descoberta per l'estudiós Emili Ametller. L'any de la troballa no l'hem trobat, però la primera publicació que hem trobat de l'antiga tomba és de Josep Tarrús  l'any 1986. Tot i això, no ha estat excavat fins als mesos d'agost i desembre de l'any 2015, podent-li atribuir una obra tumular ovalada d'uns 8.30 metres de llargada, 5.40 metres d'amplada i amb una alçada conservada que ronda els 40 centímetres. Pel que fa a la cambra sepulcral, amida 2.60 metres longitudinalment, i entre 50 i 42 centímetres d'amplada. També sabem, ara, que hi ha dues lloses amb una cassoleta ritual a cada una d'elles, una amb perforació total de la llosa.

A l'excavació del megàlit, no s'hi ha trobat cap resta arqueològica, degut al clar espoli i utilització de l'espai per diversa fauna i l'home modern, ni cap resta òssia dels enterraments que s'hi van dur a terme temps ençà. Aquest últim fet, degut a l'acidesa del terreny. Amb la falta d'aquests tipus de restes, i les seves petites dimensions ens inclinem a pensar que es podria tractar d'una tomba individual.

Fent l'estudi, hem trobat que a uns 20 metres al nord hi ha gravats rituals (una cassoleta aïllada i dues cassoletes unides per un regueró). Haurem de tornar, per les inscultures i per fer-li una nova foto al sepulcre.

Coordenades UTM (ETRS89):

Cista del coll de Fontalba: 31T 430162 4690870

Dòlmens a Ripoll, Les Llosses i Sant Jaume de Frontanyà

Nova ruta amb els Lara. Avui anem al Ripollès, però també entrarem a la regió del Berguedà. Comencem doncs, tot anant cap a Ripoll, on cercarem i trobarem el malmès dolmen del Salt.

Per arribar a la zona, sortim de Mollet del Vallès, prenent la C-17 direcció Ripoll; la deixarem a la sortida 81, la de Sant Quirze de Besora. Just entrar al nucli, girarem a la dreta per la BV-5227, que també rep el nom de carrer de Berga. Anirem per aquesta carretera, creuant el riu Ter fins a arribar a Santa Maria de Besora. Un cop arrribats al poble, gairebé el creuem del tot, girant a la nostra esquerra pel camí dels Ferrers. El seguirem una bona estona deixant dos trencalls a mà esquerra i creuant una petita riera, la de Llaés. Aturem el cotxe al trencall de la dreta, que puja al castell que rep el nom de la riera.

Caminant, seguim l'ample camí que porta al castell fins que ens trobem amb un encreuament de camins amb un petit mas al costat: si girem a l'esquerra per l'encreuament anirem a parar al castell, i si seguim rectes anirem vers l'antiga tomba. Per aquest camí, en no arriba a 1.5 quilòmetres, farem una pronunciada pujada; al cim d'aquesta i a la seva esquerra, veurem un bosquet d'aquests no gaire bruts de plantes de sotabosc. Ens endinsem per ell i, arribant a un preciós mirador natural, trobem la cista megalítica d'El Salt.

De fet, perquè es documenta que és un dolmen, ja que es troba tant malmès, que si no n'has vist uns quants, passaries per sobre sense saber-ho. La cista megalítica d'el Salt encara restava completa a meitats del segle XX... Fins que a algú li van fer falta unes quantes lloses. Resten dempeus un parell de lloses, un xic trencades.

El túmul però, sí que és prou visible, amidant uns 6 metres de diàmetre per una alçada conservada de 70 centímetres.

La cambra de l'antiga cista amida una llargada d'1.90 metres, per una amplada que varia entre 0.70 metres a la capçalera i 0.98 metres als peus del sepulcre, i es documenta una alçada màxima d'un metre. D'altra banda, la desconeixença de material arqueològic no ajuda a una datació exacta del sepulcre, però per l'estil constructiu, Josep Tarrús el data a l'era neolítica final - calcolítica, entre el 2700 - 2200 a.C.

Seguim la visita dolmènica de la contrada anant a Les Llosses, on visitarem l'ensorrat sepulcre del Clot de les Dones Mortes... amb aquest nom fa esgarrifances, però bé, és un sepulcre, potser només hi enterraven dones.

Per arribar-hi, només hem de refer el camí fins a Sant Quirze de Besora i prendre la C-17 direcció Ripoll, però no hi arribarem. Just passar la riera de Sant Quintí, prendrem la C-26, direcció Les Llosses i Berga i la seguim uns 5 quilòmetres fins que veiem una pista asfaltada que surt a mà dreta, amb un cartell indicatiu a St. Esteve de Vallespirans. El millor és deixar aquí el cotxe. Busquem un corriol que baixa al rec de la Font del Perer i creuant-lo seguim el corriol, que ens portarà al dolmen del Clot de les Dones Mortes, tot resseguint el camí del rec. El sepulcre es troba a uns 400 metres de la carretera.

També s'hi pot anar per Ripoll, tot fent la volta per dalt i sortint a la C-17 des d'aquesta ciutat, però nosaltres vam preferir l'altra ruta... Sempre és més fàcil tornar enrere pel camí fet, que buscar-ne de nous.

Del sepulcre, sabem que és un dolmen de tipologia cista pirinenca, datat entre el Neolític recent i el Neolític final. Aquest és conegut d'antic pels habitants de la zona i sabem que es va excavar abans de l'any 1929, intervenció que es va fer en dues etapes, de les que dispossem d'alguns detalls documentats, "tot i que anteriors al 1929":

A la primera etapa, d'un caire molt superficial, es va trobar un tros de ganivet de sílex i fragments d'alguns ossos.

A la segona, es va excavar fins a 1 metre de profunditat, tot aixecant el gran roc de coberta que restava dins el sepulcre, recolzat a la paret nord d'aquest. En aquesta segona intervenció, aparegueren 4 o 5 puntes de sageta, 3 d'elles amb peduncle i la resta del ganivet del què havien trobat el fragment en superfície.

També a l'excavació, es varen trobar dos cranis humans; s'entén que a la segona etapa.

D'altra banda ens consta una segona excavació, efectuada l'any 1976 per J. Rovira. En aquesta, es van documentar bastants troballes, "tenint en compte que suposadament ja havia estat inspeccionat abans de l'any 1929": Entre elles, 1 fulla de sílex de secció trapezoïdal, 4 puntes de sageta i 2 cranis més. Em sembla curiós que a les dues excavacions es trobés pràcticament el mateix... Només escric el documentat, valoracions a part.

J. Rovira determinà que la cambra de la cista amidava 2 metres de llarg per 90 - 100 centímetres d'amplada. Aquesta cambra era enllosada, i conservava un túmul ovalat d'uns 7 metres de diàmetre màxim. Ell mateix va determinar que aquest sepulcre fou erigit i utilitzat vers el 3500 - 2500 a.C.

Acabem la diada tot visitant el sepulcre de Les Planes. Des de la cista, tornarem a la C-26 i la seguirem fins a Borredà, on poc després de passar el cartell del poble, a mà dreta surt el desviament cap a Sant Jaume de Frontanyà. Per aquí girem i seguim fins el poble, que creuarem per la carretera principal. Una mica més endavant i a mà dreta, girarem per la pista asfaltada que duu a Cal Cintet. A partir d'aquí, continuem per la pista principal fins el Coll de Pal, on podem deixar el cotxe i continuar a peu. A partir d'aquí, el millor és apropar-se tot seguint les coordenades finals, no us guieu pels camins perquè és fàcil perdre el rumb.



L'única informació que hem pogut trobar d'aquest megàlit és la que dóna l'Antoni Mañé a les seves fitxes megalítiques. Segons ell, és una cista megalítica i documenta que el fragment de llosa que es veu al costat no és de la coberta, com creia jo, sinó de la llosa lateral que falta al megàlit. La de coberta es troba desapareguda d'antic.

La cambra té unes dimensions de 1.60 metres de llargada, 1.10 metres d'amplada màxima i 0.90 d'alçada. D'altra banda, el túmul, molt visible, amida uns 5 metres de diàmetre per 1 metre d'alçada. Com a dada final, direm que no consta cap resta arqueològica trobada al seu interior, possiblement fou buidat ja fa molts anys. Tot i això, el podem datar per la seva morfologia vers el 2700 - 2200 a.C., a finals de l'era neolítica.

Coordenades:

El Salt:UTM(ETRS89): 31T, 437999, 4667984

El Clot de les Dones Mortes: UTM(ETRS89): 31T, 428813, 4669027

Les Planes: UTM(ETRS89): 31T, 421552, 4671127

Dòlmens a Gombrèn

Avui, fem nit al Ripollès a una casa rural prop de Ripoll (El bressol de Catalunya). Ens llevem, agafem forces amb l'esmorzar i posem rumb al santuari de Montgrony. En arribar-hi, visitem les dues ermites; la de Mare de Déu de Montgrony, ubicada just després de l'aparcament.

I seguint les escales vers el cim de la muntanya, trobem la de Sant Pere de Montgrony. A la que li dediquem un parell de fotografies.

La part del davant...

... i una altra per darrere, on hi ha una maca i àmplia esplanada de gespa, just abans de començar el bosc.

Vistos els bonics edificis religiosos, tornem a baixar fins l'aparcament, on agafarem un camí que surt a l'esquerra just on comença aquest i que indica Gombrèn entre altres destins. Per aquest camí, sortirem a una esplanada, on, habitualment, hi ha gent fent escalada a les parets del costat de l'ermita de la Mare de Déu de Montgrony (a la foto de l'ermita, es veu l'esplanada sota de l'edifici, a la seva dreta, amb un escalador mirant-s'ho). Creuem l'esplanada, prenent unes escales amb barana de fusta i, al poc, aquestes escales es tornen corriol. Aquest és el tram més fotut de la petita ruta, més que res per la seva inclinació. Tot anant pel corriol, trobarem un cartell indicatiu a la font de la Mare de Déu, seguint tot recte, i Pardinella a l'esquerra. Prenem aquest últim i el seguim fins a petar a un pista forestal, on, creuant-la, al prat de l'altre costat, trobarem el petit dolmen de Pardinella o Coll de Pardinella.

 

Es va descobrir cap l'any 1920 mentre es feien tasques de desforestació per guanyar espais de pastura, tot i que oficialment, la seva troballa, se li atorga a Maties Pallarès vers el 1925. Segons hem trobat documentat, fou excavat pels veïns del poble poc abans del 1925 i vers el 1936 per Josep Colomines, que documenta que va trobar quantitat d'ossos humans i diverses restes ceràmiques.

A aquesta cista neolítica amb túmul, que es troba a 1250 metres d'alçada i està prou ben conservada, falten ben poques lloses, i més tenint en compte les dues molt i molt sospitoses que hi ha davant del sepulcre, ajagudes a terra. Pel que fa a la cambra funerària, en sabem que amida interiorment 1.30 metres de llargada, 80 centímetres d'amplada i 70 centímetres d'alçada.

D'altra banda, l'obra tumular fa entre 5/6 metres de diàmetre i no conserva cap resta del cròmlec peristàltic. Per últim, com ja hem indicat, per la seva morfologia, aquesta tomba és neolítica, de vers el 3900-3400 a.n.e.

A dia 29 de setembre del 2018, ens veiem obligats a actualitzar l'entrada ja que s'ha descobert un nou sepulcre a poc d'arribar al santuari de Montgrony. Quan el vam visitar, no vam publicar coordenades a demanda expressa dels arqueòlegs, però creiem que ja és oportú catalogar-lo al nostre espai després d'haver-lo vist publicat a diversos llocs web i algun llibre. 

El trobarem fàcilment tot anant per la carretera de Montgrony, que porta als edificis religiosos des de Gombrèn. I uns 300 metres abans de l'últim desviament per anar als edificis, veurem una zona per a deixar el cotxe a la nostra dreta, just després d'un camí que surt de l'altre costat de la carretera. Aquí aturem el cotxe i, a peu, anem direcció oest/sud-oest uns 80 metres. No recordem si hi havia camí o anàvem camp a través, però t'apropes a un mas, on, sense dubte, sabien de l'existència del dolmen d'antic, ja que es troba a només 20 metres d'aquest.

Aquí teniu el dolmen simple dels Camps de Montgrony.

El sepulcre fou descobert per Joan Vigueras, veí de Campdevànol, que donà coneixement al servei de cultura local. Però, de fet, es tenia constància, segons antigues rumorologies, de que a aquestes contrades hi havia un altre "dolmen", a banda del de Pardinella, i així es publicava al llibre Montgrony-Gombrèn editat el 1987 per Ramon Vinyeta.

Segons el GESEART, que són els que van fer el primer estudi del megàlit el mes de maig de 2018, es tractaria d'un sepulcre, segons la seva estructura i a falta d'excavació, d'era calcolítica/Edat del Bronze, vers el 2700-1800 a.n.e. En aquesta tomba, podria ser que apareguessin restes òssies, segons afirma en Josep Tarrús, degut al sòl calcari existent.

Parlem d'un dolmen simple amb la típica llosa rebaixada d'accés a la cambra funerària. Del megàlit, es conserven totes les lloses excepte la coberta, donant unes mesures d'1.97 metres de llarg, per 1.35 d'ample, distància que minva fins l'1.15 a la capçalera, i 1.45 d'alçada. Es troba contingut en un túmul d'uns 8.5 metres de diàmetre.

Amb els comentaris habituals de que segur que hi ha més megàlits a la zona ja quequeda molt bosc per investigar, ens retirem per avui.

Coordenades UTM(ETRS89):

Pardinella: 31T 425820 4679162

Camps de Mongrony: 31T 423971 4679827