Menhir a Núria (Queralbs)

Aprofitant les vacances d'estiu, ens acostem a la Vall de Núria per a que els nens visquin l'aventura del cremallera per primer cop i nosaltres, de pas, visitem la pedra dreta que hi ha amagada al via crucis del santuari.

Per a arribar-hi, aquesta vegada sí que no té pèrdua. Arribats a l'estació de Núria del cremallera, anirem a l'altra banda de la via com si anéssim cap al telecabina de la Coma del Clot i l'alberg. Passem per darrere de l'estació del telecabina i trobem una bifurcació: a l'esquerra ens enfilem cap a l'alberg i a la dreta anem cap al via crucis, camí que prendrem. En poc més de 50 metres, arribem a l'estació I de l'esmentat via crucis i allà trobarem les restes de la Pedra Dreta de Núria amb les seves creus esculpides i insculpides.

A dia d'avui, s'estima que només es conserva una tercera part del menhir, fet de pissarra, essent les seves dimensions actuals de 125 centímetres d'alçada, per 49 d'amplada i 40 centímetres de gruix mitjà.

Com es veu clarament a la fotografia, té dues creus que ocupen gairebé tota la seva superfície frontal (cara sud original) i que són mostres de la seva cristianització. Si ens el mirem per darrera, veurem una tercera creu llatina. Si ens mirem el roc amb deteniment, a la seva banda esquerra podem intuir uns gravats de dues creus gregues molt més petites a la part central del roc, segurament d'origen medieval o, fins i tot, modern. Tot i això, l'aixecament del monòlit es remunta, segons Carreras i Tarrús, al Neolític final - Calcolític inicial, vers el 3400-2700 a.n.e.

Per a facilitar la identificació de les creus, inserim els alçats i seccions dibuixats per GESEART el 2017. 

Extret de l'estudi "La Pedra Dreta de Núria (Queralbs, Ripollès)" d'Enric Carreras, Albert Fàbrega i Josep Tarrús

Originàriament, el megàlit, d'uns 3 metres d'alçada, es trobava una mica més amunt. Per dues fotografies que es conserven amb el monòlit dempeus, es calcula que estava situat uns 400 metres més amunt, a una alçada d'uns 2047 metres, on ara hi ha l'estació XI del mateix via crucis. Inserim una d'elles, la més antiga, de 1921 feta per en Tomàs Carreras.

Extret del compendi megalític de Catalunya del 2022, per Enric Carreras i Josep Tarrús

Per a dir-ne una mica de la seva història recent, se sap que es va cristianitzar, mitjançant la creació de les creus, entre el 1915 i el 1921, quan encara estava dempeus. Es calcula que va ser trencada en diversos trossos entre el 1929 i el 1934. Finalment, es creu que el 1963, quan es va finalitzar la construcció del via crucis, la seva part superior va ser col·locada on podem veure-la actualment.

Amb els deures fets, seguim gaudint de la jornada a Núria abans de tornar amb el cremallera cap a Ribes de Freser.

Si us estalvieu un tros de cremallera i pugeu en cotxe fins a Queralbs, podeu acostar-vos a visitar les restes de la cista del coll de Fontalba, a uns 12 quilòmetres de pista des de l'esmentat municipi. Avís: la pista es tanca al trànsit rodat en èpoques de gran afluència d'excursionistes i la cista es troba protegida per a evitar el seu deteriorament. També hi podeu anar caminant de baixada cap a Queralbs passant per Fontalba. Fent-ho així, el megàlit es troba a 2.5 quilòmetres en línia recta del santuari.

Coordenades UTM(ETRS89):

Pedra Dreta de Núria: 31T 430502 4694118