Comencem la tornada a casa des del departament de Dordogne tot parant-nos a passar un parell de nits al de Lot, en els que no només veurem megàlits, també veurem alguna meravella natural, que també va ser utilitzada durant la prehistòria. Iniciem el dia pels dos menhirs de Mayrac, Mairac en Occità, que és com s'anomena el terme municipal on es troben.
El primer el menhir de Pierre Plantée du Pigeon-Haut o Mayrac B, es troba just al voral de la carretera que també porta al seu germà, a la que accedirem des de la D803 girant per una carretera que indica Le Pigeon Haut, i que poc després del menhir és només per vilatans.
No hem trobat res de res sobre el monòlit, tot i que resta documentat com a menhir a diverses webs.
Anem a pel germà A o Pierre Plantée de Lascoux, que es troba tot seguint la mateixa carretera 1.8 quilòmetres, però com posava que era només per a residents, vam fer una volta, que no explicarem, després direm el perquè.
Aquí el teniu, col·locat exactament igual que el company, al costat de la carretera, i d'una morfologia molt similar.
Tampoc no trobàvem res d'aquest monòlit i, sincerament, per la morfologia ens semblava estrany, ens feia dubtar molt de la seva autenticitat. Hem aclarit els nostres dubtes, quan ja a casa, a l'hora de fer la publicació, hem trobat una documentació on diu que temps ençà es van aixecar tres fites, les dues de Mayrac i una altra a Rignac, d'1.75 i 1.90 metres de alçada i 82 centímetres de diàmetre. Segons aquesta documentació, podrien ser fites de separació de diferents comunitats parroquials, ja que s'assemblen molt a fites romanes però la distància entre elles no és ni la d'una milla romana, ni la d'una gal·la.
Vistos els "curiosos" monòlits de Mayrac, comencem la visita de sepulcres començant per Le Tombeau du Gaulois o Pech Grand, al terme municipal de Saint Sozy. Per arribar-hi és ben fàcil, només cal seguir per la carretera 160 metres més (i per això no hem explicat la volta que vam haver de fer per a la segona pedra dreta). A aquest punt, girem a la nostra esquerra emprenent la Rue de la Voulade, i ara cal seguir tot rectes durant poc més de 3 quilòmetres, encara que variï el nom de la carretera, i deixem el cotxe a una entrada de camí, a mà esquerra, just quan comença a haver-hi bosc a banda i banda de la carretera. A peu, tot seguint aquest camí uns 650 metres, trobarem un corriol a mà esquerra, de nou, que ens fa arribar al dolmen, en no arriba a 40 metres.
Segons hem pogut saber, el sepulcre es troba a la zona més alta del puig a una zona planera i la seva cambra sepulcral és més estreta a la capçalera que a l'entrada de la tomba, fent 75 centímetres a la fi del sepulcre i un metre a l'entrada. D'altra banda, les lloses laterals que ens permeten fer-nos una idea de les seves dimensions fan 1.70 metres la de la dreta i 1.50 la de l'esquerra, que és la que ens dona l'alçada màxima conservada de 80 centímetres.
L'obra tumular que es descriu a l'estudi de Jean Clottes és de 15 metres de diàmetre, sent aquesta circular, i també es documenta un túmul satèl·lit a deu metres al sud-est, que nosaltres per desconeixença no vam buscar i que no es té clar que sigui una obra d'un sepulcre megalític.
Inserim una imatge extreta de l'"Inventarie des mégalithes de la France. 5 - Lot" de Jean Clottes.
 |
| Imatge de Jean Clottes |
Pel que fa a la cronologia, no en podem dir res, perquè els estudis als que hem pogut accedir no l'especifiquen, però, per la tipologia de dolmen simple i en aquesta zona de France, podem datar-lo al Neolític.
Ara anem a pel segon dolmen del dia, el de Bouyé o Bouyet, també anomenat Tombeau des Anglais. Aquest ja queda un pel més allunyat, a una altra zona amb megàlits, pel que tornem al cotxe i emprenem per la carretera tal i com hem arribat. Just a l'entrada de Saint Sozy, ens desviem a la dreta per la D15, que voreja un pèl la zona de descans del poble. Seguim aquesta carretera tot rectes 11.6 quilòmetres, punt on girem a l'esquerra per la D673, creuant les vies del tren per un pont i emprenent direcció Gramat. Als 400 metres, arribem a una illeta per la que sortim per la primera escapatòria prenent la D840, que seguim sense desviar-nos 8.2 quilòmetres. Passant per tres illetes que ens fan vorejar el nucli de Gramat, i a uns 150 metres de sortir de la tercera, girem vers la nostra esquerra per la Rue Saint-Exupéry i avancem 700 metres més. En aquest punt, surt un camí sorrenc a la nostra dreta, on no poden accedir els cotxes, i és aquí on el deixarem, aparcat sobre la gespa que hi ha a banda i banda.
A peu, anem per l'ampli camí, que a l'esquerra té un seguit de cases i a la dreta un prat. A aquest, a uns 240 metres de començar i sota una zona amb arbrat, trobarem les restes del dolmen de Bouyet.
D'aquest gran dolmen simple, en sabem que la llosa de coberta, que resta inclinada vers la llosa lateral de la tomba, fa 2.10 per 2.50 metres, i que consta d'un gruix de 30 centímetres, mentre que el suport que es veu dempeus fa, 1.75 metres de llarg per 80 centímetres, per un gruix de 30 centímetres. A l'inventari de Jean Clottes, també es documenta un roc davant l'entrada del sepulcre d'uns 70 centímetres i la gran llosa estintolada sobre el túmul que fa 2.40 metres de llarg per 1.15 d'ample i que té un gruix de 32 centímetres.
Consta d'un túmul de forma el·líptica de 21 metres de llargada i 11 metres d'amplada, essent la neolítica tomba a la seva banda més oriental.
 |
| Imatge de Jean Clottes |
El tercer sepulcre del dia es troba molt més a prop i és més fàcild' arribar. Agafem de nou el cotxe, tornem enrere per la Rue Saint-Exupéry i, als 100 metres, girem a l'esquerra, tot circulant per un carrer que ens portarà en 300 metres de nou a la D840; aquí, girem a l'esquerra i la seguim 3 quilòmetres, punt on veiem a la dreta una petita carretera amb una creu a la intersecció que duu a un nucli de cases. Nosaltres vam deixar el cotxe aquí, enganxat al voral, i vam continuar a peu seguint el camí 900 metres tot rectes com si anéssim cap al GR-6 i l'església de Saint Chignes. A uns 90 metres d'arribar al GR, entrarem al prat que ens queda a l'esquerra, per una obertura que hi ha al mur, que queda just davant d'on es troba el dolmen de la Pierre Levée de Lacoste, també conegut com a Girbes, a una petita zona amb arbrat a 20 metres del camí.
Es tracta d'un bonic dolmen simple amb una cambra sepulcral força gran, que amida uns 2.50 metres de llarg per 1.20 metres d'amplada, i està construïda a raó d'unes lloses d'un gruix de 20 i 28 centímetres. L'alçada màxima del sepulcre queda determinada per la llosa esquerra de la tomba, que mesura 1.35 metres d'amplada, per 1.30 la de la dreta, que resta inclinada cap a l'interior del sepulcre.
D'altra banda, la llosa de coberta és prou contundent, amidant 3.15 metres de llarg per 2.35 metres d'amplada i un gruix de 30 centímetres. Per acabar, podem dir que l'obra tumular es troba molt arranada, sent només visible a la banda sud del jaciment, i que, per l'estil arquitectònic del dolmen, podem dir que aquest fou bastit vers el Neolític local.
 |
| Imatge de Jean Clottes |
Seguim a peu pel camí en la mateixa direcció 300 metres i ens endinsem pel bosc de la dreta. Aquí no us podem dir gaire perquè no hi ha camí i s'ha d'anar per coordenades, però bé, el sepulcre de Saint Chignes o Cayrou Gros es troba a uns 90 metres del camí principal.
Som davant d'un nou dolmen simple, que ens crea diversos dubtes pel que fa a les seva morfologia, ja que la llosa esquerra fa 3 metres de llargada per 90 centímetres d'amplada, mentre que la dreta només fa 1.95 metres de llargada, però té una amplada d'1.20 metres. El fet de la diferència de llargada ens fa pensar que pot ser que faltí alguna llosa a la banda dreta i possiblement alguna de coberta, ja que aquesta només amida 2.30 metres de llargada i, com podem veure a la fotografia, just al davant hi ha el que podria ser la típica llosa rebaixada que donaria accés al sepulcre.
El que sí que queda completament cobert és l'amplada de la cambra funerària, que fa 1.20 metres per 1.90 metres d'amplada màxima de la llosa de coberta. Per acabar amb el majestuós megàlit, podem dir que, del molt visible túmul, es documenten unes dimensions de 10 metres de diàmetre, essent circular.
 |
| Imatge de Jean Clottes |
I per finalitzar la ruta, ja arribant a on érem allotjats, visitem el dolmen de Pierre Levée, també conegut com a Baune. Les fotos que vam fer no són gaire bones, ja que el Sol no ens va deixar fer gaires meravelles i està força tapat per la vegetació, però el que es veu clarament és el tros de llosa de coberta, que, a banda de les dimensions, té un treball espectacular. Personalment, creiem que haurien de netejar-lo i rehabilitar-lo, es troba en un estat força precari, tot i que no li falta cap part.
Trobar-lo és molt fàcil, de fet, és el més fàcil dels dòlmens d'avui. Per tant, tornem al cotxe i seguim 3.2 quilòmetres per la D840 en la direcció que portàvem, lloc on trobarem un camí sorrenc a la nostra dreta. Allà, a l'entrada del camí, deixem el cotxe i continuem a peu per ell 160 metres, on ens trobarem un nou camí a la dreta. A la confluència del que anem amb aquest, hi ha un accés a un camp de conreu. Entrem al camp i, enganxat a l'esquerra, trobarem l'immens megàlit de Baune o Pierre Levée.
Es tracta d'un dolmen amb vestíbul o d'un sepulcre de corredor, que consta d'una cambra sepulcral d'uns 2.50 metres de llargada per 1.50 metres d'amplada. Diem "d'uns" perquè el suport dret és únic i l'esquerre és format per diverses lloses, fet que fa difícil saber la llargada d'aquest lateral. De la capçalera, només en queda un tros de 85 centímetres, que, com a mínim, devia de ser un pèl més gran dels 1.50 metres d'amplada que té la cambra.
 |
| Imatge de Jean Clottes |
Pel que fa al corredor o vestíbul, inicialment faria uns 1.50/1.90 metres de llargada per 1.20 d'amplada i una alçada de 70/80 centímetres.
No hem trobat identificada la seva cronologia a cap lloc, però, per l'estil arquitectònic, deuria d'haver estat bastit vers el Neolític. També cal fer menció a que no hem trobat cap tipus de dada de cap prospecció oficial a cap dels jaciments visitats.
Ara sí, ja anem a l'allotjament, que era molt a prop, al bonic i tranquil nucli de Thémines. Jocs, dutxa, a sopar i a dormir amb el so d'una forta tempesta de fons, que demà més i ens espera una visita ben especial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada