Nou dia de recerca megalítica al país, disposats a veure els dòlmens més antics de Catalunya, anem vers Tavertet. Un cop al meravellós poble, que per qui no hi hagi anat mai, val la pena perdre's un moment per allà, sobretot per la part de la cinglera, on hi ha unes vistes impressionants.
Bé, tot arribant al poble per la BV-5207, ens endinsem per aquesta carretera tot el que podem. Quan ja s'acaba la carretera, veurem a l'esquerra dos carrers, el primer al costat d'una parada de bus i el segon, que és el que prendrem, amb un terra un xic fet pols, aquest carrer es diu bisbe Galceran Sacesa, però al poc esdevé una carretera com dèiem feta pols, que va vorejant les cingleres, fins a arribar a l'Avenc de Tavertet... un tros de mas del segle XIII, restaurat i modernitzat per Catalunya Caixa, que ara fa funcions d'hotel, amb casetes individuals i tot. Deixem L'Avenc enrere i seguim pel camí, passant per un parells de miradors a la nostra dreta. No pararem fins a trobar una zona habilitada per deixar el cotxe, a pocs metres del mas Rajols.
A peu seguirem, el camí que surt a pocs metres a l'esquerra del que anàvem, buscant els cims de les muntanyes, la porta que li dona accés, però, està tancada... si ens hi fixem, veurem a la dreta d'aquesta, en un tros on ja hi ha gespa, una mena d'artilugi que han muntat per passar el tancat per sobre sense danyar-lo, ni danyar la porta. Just passar la tanca, seguim pel senderó que hi ha, per sobre la gespa i que en pocs metres surt al camí. Continuem per ell uns 10 - 15 minuts fins al Collet de Rajols, on trobem dos pals indicatius, un a cada costat del camí. Aquest serà l'epicentre de la ruta d'avui.
Primer anirem a visitar l'antic dolmen del Padró I tot agafant la pista atrotinada que surt a la nostra dreta just passar els pals, fins arribar a un camp, al que girarem a l'esquerra veient un gran túmul; o bé, prens el corriol que hi ha just al costat del camí, per sobre seu, i vas directament al gran túmul, que té 22 metres de diàmetre i una alçada del seu punt central vers el sòl, de més de 2 metres. El potser més curiós d'aquesta muntanyeta artifial és que consta d'un cromlech d'uns tres metres de gruix, construït amb diverses llosetes col·locades com si fos un mur caigut (cromlech típic de la zona). El túmul fou descobert pel Sr. F. Puntí, propietari de les terres, que va avisar a R. Batista, J. M. Nolla i J. M. Nuix a l'any 1972.
En ell trobem, a un lateral el dolmen del Padró I.
En ell trobem, a un lateral el dolmen del Padró I.
Ja veieu que el que en resta no és gaire, però, bé, suficient, junt amb el tros de túmul, per assegurar que és un dolmen. Segons l'informe d'excavació, el dolmen fa 2.50 metres de llarg per 0.87 d'ample. Es col·loca en el temps vers el Bronze antic - mig, entre el 1800 i el 1200 a.C.
D'altra banda, de restes arqueològiques, s'hi van trobar a l'interior diversos fragments ceràmiqcs sense forma definida, un petit vas i alguns fragments de quars. Per les restes trobades, aquest sepulcre és posterior a la creació del túmul... vers el Bronze mig, cap al 1800 - 1500 a.C. com clarament es denota per la seva ubicació. Així doncs el túmul neolític fou reutilitzat uns milers d'anys més tard. Just al costat, veiem una depressió, prou marcada, al lloc on seria el dolmen del túmul pròpiament dit. El dolmen del Padró II fou tornat a tapar després de l'excavació feta per Josep Castells, Walter Cruells i Miquel Molist els anys 1986, 1987 i 1988.
Segons documentació, amidava al moment de l'excavació 2.20 metres de llargada per 0.80 d'amplada i una alçada màxima de 0.65 metres, i, com el túmul, està datat vers el Neolític antic, donant a una datació per C14 del 5800 a.C., essent així un dels dòlmens més antics de Catalunya. D'altra banda, a l'excavació, s'hi van trobar restes antropològiques d'un individu, puntes de sageta de sílex i un vas ceràmic complet tipus montboló. A part de les restes, es va descobrir una curiosa variant utilitzada per a la seva construcció, les lloses eren clavades a la roca mare, mitjançant uns reguerons, per encarbir-hi els perfils de les parets de la cambra.
A banda d'aquests dos sepulcres, ens consta que el túmul tenia una altra obra tumular adjacent, on hi havia un tercer megàlit... el vam buscar, però no el vam trobar. Segons la documentació, només restava una llosa lateral d'1.15 metres d'amplada màxima per 1.45 de llargada i conservava part d'un túmul propi d'uns 8 - 11 metres de diàmetre. A l'excavació efectuada l'any 1988, no aparegué cap tipus de resta.
D'allà estant, ens mirem el prat del davant i ens posem a caminar vers la cantonada de la nostra dreta. Atravessant el camp, trobarem un pas d'aquests anti-vaques, per allà passem, tot prenent un corriol cap a l'esquerra, en direcció el cim de la petita muntanya pedregosa que hi ha. Coronem el cim en pocs metres, d'on surt un camí prou ample que va davallant la muntanyeta vers la vall, vorejant un bosquet a la nostra esquerra i al poc passarem un conjunt elèctric a la nostra dreta. Seguim baixant i comencem l'ascenció del següent turó. En no gaires metres, veurem un corriol que puja fortament vers el cim; el prenem, tot sortint en un centenar de metres de nou al camí, el que prendrem a l'esquerra i en uns 15 metres més, veurem a l'esquerra del camí, tocant a ell, el dolmen de la Font de la Vena.
Aneu amb compte, s'acostuma a omplir de fulles, i us el podeu perdre, nosaltres el vam netejar un xic per a fer-li la fotografia.
Aquest megàlit fou descobert pel Sr. Francesc Puntí i catalogat per primer cop l'any 1982, per R. Batista, J. M. Nolla i J. M. Nuix.
La cambra amidaria 1.70 metres de llarg, per una amplada màxima d'1.60 metres i una alçada màxima conservada d'1.05 metres. A l'excavació, no aparegué cap troballa, potser degut a les clares violacions que ha rebut al llarg del temps. La tècnica constructiva utilitzada és la mateixa que el seu company Padró II.
D'altra banda, el túmul d'un diàmetre de 18 metres i una alçada conservada d'1.40 sí que va obtenir troballes a la seva excavació. Es comptabilitzen 4 puntes de sageta del mateix estil que el dolmen del Padró II, 6 micròlits geomètrics, diverses ascles de sílex sense treballar, un nucli del material gairebé esgotat i diversos fragments ceràmics.
Visitat el megàlit, refem el camí fins als pals indicatius que hem dit que serien l'epicentre de la ruta i girem una mica a la dreta tot seguint el camí principal uns 650 - 700 metres, fent una corba pronunciada cap a l'esquerra. Allà travessarem el prat de la nostra esquerra, tot agafant un corriol que jo diria que deu ser prou transitat. Aquest porta al torrent de l'Abeurador, on veurem uns fantàstics gorgs que es deuen omplir en èpoques de pluja, no com ara, que hem batut el rècord de dies seguits sense caure ni una gota a Catalunya. Resseguint el torrent, ens adonem que es crea un sender desdibuixat que travessa el curs del petit rierol i puja vers el cim del davant, aquest ens portarà sense pèrdua a la necròpoli del Pla de la Fossa.
Visitat el megàlit, refem el camí fins als pals indicatius que hem dit que serien l'epicentre de la ruta i girem una mica a la dreta tot seguint el camí principal uns 650 - 700 metres, fent una corba pronunciada cap a l'esquerra. Allà travessarem el prat de la nostra esquerra, tot agafant un corriol que jo diria que deu ser prou transitat. Aquest porta al torrent de l'Abeurador, on veurem uns fantàstics gorgs que es deuen omplir en èpoques de pluja, no com ara, que hem batut el rècord de dies seguits sense caure ni una gota a Catalunya. Resseguint el torrent, ens adonem que es crea un sender desdibuixat que travessa el curs del petit rierol i puja vers el cim del davant, aquest ens portarà sense pèrdua a la necròpoli del Pla de la Fossa.
Sí, això no és prehistòric, però les antropomorfes em semblen prou espectaculars com per inserir-les a l'entrada de blog. Aquestes són datades de l'era medieval, vers els segles IX - X.
Ens posem de nou en marxa disposats a veure les balmes que sabem que hi ha no gaire lluny, seguint el desdibuixat sender vers el cim del turó, allà a la nostra esquerra, cercarem de nou, un altre artilugi d'aquells per passar per sobre del filat... de fet inseriré una fotografia que em va fer la Cris.
Esta treballat ehh!! Una gran idea, a més, a les fustes on poses els peus hi ha un conjunt de claus doblegats, per a que no rellisqui ningú.
En creuar, ens adonem que ens trobem just al prat de davant de l'epicentre de la ruta, ens dirigim cap als famosos pals indicatius, però no hi arribem, ja que prenem el camí desdibuixat per l'herba que surt d'allà en direcció contrària a la dels dòlmens. Seguint-lo, anem vorejant un bosc a mà esquerra. El camí pel que anem fa un gir prou obert a la dreta, prenent direcció com si tornéssim a Tavertet de totes totes... al poc d'aquest canvi de sentit, veurem a l'esquerra un caminoi senyalitzat que ens portarà primerament a la balma de Cortils.
De les dues balmes no hem aconseguit trobar res, però a la primera vam veure un mur de pedra en sec... que no dóna la impressió de ser prehistòric, i una llosa clavada al terra, que tampoc no ho crec. Però amb totes les restes de la civilització neolítica que hi ha per aquí, m'hi jugo un pèsol congelat que aquest espai el freqüentaven com a hàbitat estacional.
Per arribar a la següent balma, només s'ha de seguir un corriol que surt de la de Cortils al costat de per on hem entrat, i en pocs metres veurem a la dreta, la més petita balma d'Arles.
Tornem al camí i seguim endavant per a fer l'última aturada de la ruta, el mirador de la Roca Llarga, que també està senyalitzat.... Sincerament no vam estar gaire estona... quin vertigen que fa! Som a 1186 metres sobre el nivell del mar.
Aquest lloc l'he volgut inserir a l'entrada del blog perquè a més de les impressionants vistes que té, s'hi ha trobat divers material prehistòric, com ceràmica i restes de tipologia lítica, destacant entre elles una fletxa amb peduncle i aletes, amb retoc bifacial de sílex blanc. També van sorgir un percutor de quars, una mà de molí d'esquist i diverses ascles en quars.
Donem per acabada la ruta d'avui i tornem al cotxe, però aquí no s'acaben les visites del dia, de camí de tornada al poble passem pel mas de Can Tafura (intencionadament).
Per anar a can Tafura, prenem una carretera secundària que va de Cantonigròs a la carretera Bv-5207 sense passar per L'Esquirol. La pista va a petar entre els quilòmetres 4 i 5 d'ella. La travessem, tot seguint per la pista asfaltada tot rectes uns dos quilòmetres, fins a trobar una zona d'aparcament a la nostra esquerra, allà deixem el cotxe i ens posem a caminar pels camins boscosos que hi ha, direcció el mas de Can Tafura. Deixarem l'esmentat mas a la nostra dreta, i just després prendrem un ample corriol que surt del caminoi general a la dreta, en direcció a les cingleres, allunyant-nos cada cop més de la pista. De cop i volta s'acaben els arbres i sortim a una zona amb terra pedregós, on girem a la dreta i en pocs metres toparem amb una tanca, que obrirem passant a veure el que queda del dolmen de Can Tafura.
La tomba està molt malmesa, com es pot veure a la fotografia, només resten algunes lloses caigudes prop del que un dia va ser un túmul d'uns 7 - 8 metres de diàmetre per 1 metre de potència màxima, sobre el qual s'hi van trobar diverses restes humanes. De fet ja estava prou destrossada l'any 1961 quan fou localitzat i excavat per M. Cassany i J. Surroca.
L'any 1963 ho feu R. Batista, expedició de la qual tenim els resultats, que determinen que era una cista rectangular amb unes dimensions de 1.60 metres de llargada màxima, 1.60 d'amplada i una alçada difícil de determinar, ja que en aquell temps ja li mancava la llosa de coberta; tot i això, li dóna una alçada màxima conservada d'1.15 metres.
En aquest dolmen, s'hi va extreure 28 fragment de ceràmica a mà i dues ascles de sílex, a banda d'una llarga llista de restes antropològiques, com 25 peces molars, 40 peces més d'adult, 42 fragments ossis corresponents als dos individus que van ser inhumats en aquest lloc. Si us passegeu una estona pel túmul i us hi fixeu bé, segur que trobeu alguna altra resta.
Ara sí, tornem al cotxe fent els frescos camins boscosos i posem rumb a casa, que per avui ja n'hi ha prou.
Ara sí, tornem al cotxe fent els frescos camins boscosos i posem rumb a casa, que per avui ja n'hi ha prou.
Coordenades:
El Padró I: UTM(ETRS89): 31T, 453584, 4651817
El Padró II: UTM(ETRS89): 31T, 453584, 4651817
Font de la Vena: UTM(ETRS89): 31T, 452988, 4652840
Tombes antropomorfes del Pla de la Fossa: UTM(ETRS89): 31T, 453449, 4651462
Balma de Cortils: UTM(ETRS89): 31T, 454211, 4651254
Balma d'Arles: UTM(ETRS89): 31T, 454197, 4651240
Mirador de Roca Llarga: UTM(ETRS89): 31T, 454097, 4651013
Can Tafura: UTM(ETRS89): 31T, 448128, 4650317
