Ciutat ibera a Sant Julià de Ramis

Avui, com últimament, anem a fer una ruta apta per a nens: visitarem un poblat iber a Sant Julià de Ramis. Per arribar, prenem l'AP7 fins la sortida 6, que es troba just després de passar un pont per sota, i va en direcció Girona nord, Banyoles, Olot. Al poc de sortir i com a moltes de les autopistes catalanes topem amb el peatge... després del peatge anem per la primera sortida a la dreta que hi ha, a ben pocs metres d'aquest, tot fent via per la C-66, direcció Girona, Figueres, Palamós.

Poc després, just creuar per dalt l'autopista "de pagament", sortim a la dreta cap a la N-IIa, direcció Girona, Figueres, Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis. Al poc d'emprendre aquesta nova carretera, virem a l'esquerra direcció Figueres. Passem de llarg el nucli de Sant Julià de Ramis, que ens quedarà a la dreta, i després del quilòmetre 723 de la carretera, virem a la dreta per una sortida amb canvi de paviment a la dreta direcció Fortalesa de Sant Julià de Ramis. Seguim rectes per ella direcció Veïnat dels Sants Metges, aturant el cotxe al final de la pista asfaltada, davant l'església dels Sants Metges. A peu, seguim l'ample camí que, en uns 250 metres, t'apropa al poblat de Kerunta.

Poblat peculiar, no només per la seva creació ibera i el posterior aprofitament romà, sinó perquè les cases són construïdes aprofitant el desnivell de la muntanya, degut al seu creixement... i no havent-hi prou amb això, i tenint en compte que l'ample camí et duu a la torre defensiva del poble i que pots veure diverses restes de cases tot sent a l'església dels Sants Metges si mires cap a la davallada de la muntanya, el poblat era realment grandiós. Les restes més visibles són d'era medieval, però sota es conserven les restes prehistòriques.

També allà, just sota de l'església hi ha diverses tombes antropomorfes, datables a l'era medieval.

La construcció del poblat es remunta al segle VI a.n.e., quan, segons es documenta una colla d'ibers es van instal·lar en aquest cim. La ubicació de l'assentament no és casual, ja que des d'allà tenen una gran vigia de l'entorn.

Personalment, per la morfologia del poblat, em recorda prou a la ciutat ibera del Castellet de Banyoles.

La part superior del turó té forma d'espigó allargassat, i l'hàbitat a ell adossat queda naturalment protegit per tres costats, només deixant la banda oest com a més accessible. La part més aplanada on es començar a construir el poblat queda a 150 metres per sobre la plana.

Cal dir que des de la torre de vigia fins a les restes iberes que hi ha al costat de l'església hi ha 315 metres en línia recta, i es documenta una amplada d'entre 60 i 80 metres. No sabem si és la fi del poblat, o aquest continua, podria ser tranquil·lament que s'allargués uns metres més fins al següent turó; de fet, seria més lògic defensivament parlant.

Imatge creada a partir de google maps

En color gris, de la part excavada a les restes de sota l'església... en vermell, fins on nosaltres creiem que podria ser.

Segons hem pogut saber, la presència humana al poblat va anar augmentant amb el pas del temps, tal i com es demostra amb el descobriment de tres muralles defensives fetes amb motiu d'ampliació. A banda d'aquestes muralles, també s'han trobat diverses i variades ceràmiques, corresponents a diferents èpoques.

El poblat fou abandonat, pels habitants del Ferro, vers l'any 550 a.n.e., re-habitat de nou un segle més tard per Ibers que, des del 218 a.n.e. i fins el 50 a.n.e., convivien amb els romans. Amb aquest re-habitatge la ciutat de Kerunta va patir un gran canvi, transformant-se en un dels nuclis romans més poderosos.

S'ha d'explicar que el nom de Kerunta és donat pels arqueòlegs, devien de trobar algun tipus d'inscripció, i també dir que l'actual Girona és coneguda en llengua ibera amb el nom de nova Kerunta... té una certa explicació, ja que l'emperador romà Pompeu va dissoldre la ciutat de Kerunta, creant la nova ciutat de Gerunda, i, òbviament, portant tot el poder allà.

És bé cultural d'interès nacional des del 10 juliol de 2012.

Visitada la ciutat, tornem a les zones baixes, que fa força vent i no és agradable estar a la intempèrie. Realment, el mirador col·locat sobre el baluard és maco perquè permet veure les diferents muntanyes de la zona, però no fa dia d'estar veient paisatges...

Coordenades UTM(ETRS89):

Ciutat de Kerunta: 31T 487664 4653083

Poblat a Olius

Avui, visitem els primer dels tres poblats que vam visitar el desembre d'aquest any. La veritat, força interessant, ens va fer gràcia la seva ubicació, la gran quantitat de sitges que vam veure, i la clara reutilització del poblat en diferents èpoques.

Per arribar, el més fàcil és anar fins a Solsona i sortir d'ella per la C-149 direcció est, cap a Castellvell i Sant Climenç. Als 2 quilòmetres de sortir del nucli, farem un gir molt pronunciat a la dreta, tot seguint indicacions a Castellvell. Als 800 metres d'anar per la carretera, toparem amb l'antiga edificació, que té una zona habilitada per a aparcar el cotxe. Allà el deixem i a peu tornem pel camí acabat de fer, emprenent un camí que surt a la dreta en una seixantena de metres. Aquest és el que et duu, en uns 100 metres, a la plana del cim del turó on es troba el jaciment; realment, a una posició dominant de la contrada.

El poblat lacetà de Castellvell fou excavat per Serra i Vilaró, que el documentà a les seves memòries del 1920, atorgant-li una superfície de 5500 metres².

Planta de Serra i Vilaró de l'any 1919

A dia d'avui, i gràcies als estudis realitzats pel Centre d'Estudis Lacetans (C.E.L.), es documenta una expansió del poblat vers el vessant sud del turó, segons les restes de murs i troballes arqueològiques de material ceràmic. Amb aquest teòric creixement del poblat, aquest abastiria uns 8000 metres².

Planta general feta pel C.E.L. l'any 2011

Ens trobem davant d'un poblat de l'edat del Ferro vers el segle VII-VI a.n.e. i utilitzat en sis etapes, tres d'elles a la prehistòria... més ben dit a la protohistòria, que bàsicament és l'etapa de la que hi ha algun document escrit, encara que sigui creat per una altra cultura més avançada. A Catalunya, és vers el 1er mil·lenni a.n.e. i fins a la conquesta romana.

La primera d'aquestes ocupacions seria la que hem esmentat breument al paràgraf superior, a l'Edat del Ferro, que és el moment fundacional del poblat. En aquesta era, es construeix la bateria de cases i el mur defensiu. A ambdues construccions, se'ls atorga una cronologia provisional, a falta de més resultats, de vers els segles VII-VI a.n.e.

A dia d'avui, d'aquesta etapa de la vida del poblat, es documenten restes ceràmiques a mà amb formes, i decoració típica de l'edat de Ferro final.

Aquesta dona peu a les dues següents, ja a l'era ibera. Diem això perquè, com a molts poblats, les edificacions de l'edat del Ferro van ser modificades i utilitzades per la nova civilització. Cal dir que aquest nivell estratigràfic és el que es conserva en pitjor estat, degut a l'arrasament del camp i a l'afectació constructiva de les etapes històriques. La més malmesa és, sobretot, la segona etapa ibera, que va del segle IV al III, durant l'iber ple-final. Evidentment, és la que es trobava més en superfície.

La primera de les dues etapes iberes és la pertanyent al segle VI-V a.n.e., on les restes trobades bàsicament es limiten a paviments i fogars.

Com hem dit abans, ens va sobtar la gran quantitat de sitges que hi ha, algunes d'elles superposades: Per a fer-ho més visible, inserim una fotografia aèria de la part del poblat on es troben. Aquest magatzems soterrats poden datar-se vers els segles II i I a.n.e.

Imatge extreta del Web del Museu de Solsona

Davant de la bateria de cases, veiem la bassa o cisterna, que realment, pel que hem trobat documentat d'ella, és força interessant.

Pel que sembla, l'excavació efectuada per Serra i Vilaró no fou gaire minuciosa, més aviat, tan sols es va dedicar a documentar el poblat i les seves estructures, sense excavar-les. De fet, d'aquesta zona de la cisterna, amb la gran complexitat que té, no en diu gairebé res. Segons el C.E.L., hi ha en aquesta zona, una superposició de fases ocupacionals.

A la campanya del 2012, s'excavà de nou aquesta zona, aquest cop a mans del C.E,L., i s'arriba a la conclusió que la bassa central no és la documentada per en Serra i Vilaró, sinó una de datació anterior, aquesta envoltada per un mur ovalat de grans dimensions. Posteriorment, aquesta és seccionada per una nova bassa i un barri de cases, a l'etapa medieval del poblat.

Planimetria de l'ocupació medieval segons el C.E.L.

La bassa d'era ibera, segons els arqueòlegs del C.E.L., devia de ser construïda vers l'iber ple. Aquesta és d'un metre de fondària, tot i que atansa, diametralment parlant, prou superfície. La medieval, al contrari, arriba als tres metres de fondària, ja que van tallar la roca mare, però és molt més petita pel que fa a dimensions superficials.

Planimetria segles VI - III, segons el C.E.L.

Com podem veure a la planta de les restes del poblat vers el segle VII - III, hi ha dos murs tot sortint dels habitatges, que insinuen un recinte ovalat en aquest lloc.

Per acabar amb la visita, observem aquestes restes, que clarament són modernes... pel tipus de "maó", per dir-ho així, ens fa la sensació, sense ser uns grans experts, que com a molt deuen de ser del segle XIX. I ara veient el que diuen els del C.E.L., veiem que podríem no anar gaire desencaminats. Ells documenten els fonaments d'una torre construïda amb carreus perfectament tallats i units amb calç. A l'excavació, sorgiren diverses restes de ceràmica vidriada, pel que la datació relativa ha de ser posterior al segle XIII – XIV. Pel que fa a la seva funció, és del tot incerta, però podria ser una torre defensiva de l'era. De fet, se'n documenta una altra, just a l'altra banda del poblat, datada del segle XI.

De la primera de les torres, però, també es diu que podria haver estat edificada per a la utilització de la xarxa de telègrafs del segle XIX, que és el que ens feia pinta a nosaltres.

Amb això, acabem la visita i l'estudi per recerca del poblat, que tal com pensem nosaltres, els arqueòlegs del C.E.L. confirmen que ens trobem davant d'un hàbitat prou complex... No cal dir que molt més del que creia Serra i Vilaró.

El seguirem de prop, ja que ens sembla molt interessant, sobretot per les diferents etapes d'ocupació superposades.

Coordenades:

Castellvell: UTM(ETRS89): 31T, 375742, 4650218

Granges i ciutadella iberes a Nulles, Calafell i Cunit

Sortideta per que als nens gaudeixin d'això que a ells els hi agrada tant, les pedres. Suposo que tenim certa culpabilitat, però els hi agrada... no havia vist mai nens d'ara tres anys que diguin: anem a veure el dolmen!!! Per ells, és una festa anar d'excursió per la muntanya, dinar entre els arbres, veient bolets, flors i, amb sort, algun animaló. Avui, però, anem a terreny més fàcil, visitem dues granges a Tarragona, una a l'Alt Camp i l'altra al Baix Penedès, i un poblat d'aquells d'urbanites.

Comencem la ruta anant fins a Nulles, un poblet del Baix Camp. Per arribar-hi, emprenem l'AP-7 i després l'AP-2, on d'aquesta última sortim per la 11 direcció Vila-Rodona / Valls. En passar el peatge, a la primera rotonda, prenem la sortida anterior a la que torna cap al peatge acabat de passar, tot anant per la C-51, en direcció, d'entre altres, Barcelona i la mateix Vila-Rodona. Mig quilòmetre més tard, ensopeguem amb una nova rotonda, en la que sortim per la primera branca, fent via per la TP-2031. Per aquesta carretera, seguim 6.8 quilòmetres i a mà dreta trobem un desviament, un xic mal senyalitzat, que voreja el petit nucli de Nulles pel Passeig de l'Estació. En aquest carrer per cert, veurem un bonic celler d'estil modernista de Cèsar Martinell que continua actiu a dia d'avui.

Seguim tot rectes uns 450  metres i, just quan el camí pel que anem passa per sota la línia del tren, veiem, seguint rectes en la direcció que portàvem, un camí asfaltat i, al vèrtex, una senyalització indicant el jaciment. Als 400 metres, virem de nou, un xic a la dreta, per seguir el mateix camí, seguint sense creuar les vies i, 400 metres més tard, girem a l'esquerra per un nou camí que en duu directes al jaciment.

Aquesta és la primera fotografia que vam fer des del petit monticle que han fet per poder admirar-la... una gran idea... pel meu gust un xic massa a prop... la nostra càmera no té tant  camp visual com per a fotografiar tota la granja.

Aquest és l'altre costat.

Tranquils, ara insereixo una foto del cartell amb la disposició de les habitacions, extreta del mateix cartell que hi ha allà.

Com es pot veure a l'última imatge inserida, la granja de Rabassats o del Bosc diposava d'un sistema d'aprofitament d'aigua, utilitzant tres basses conectades entre sí. Just davant seu, s'observen tres estances envoltant un patí, aquestes són les que s'han trobat en un millor estat de conservació; tal era l'estat, que van permetre afirmar als arqueòlegs que eren les tres principals del recinte. La central era la que tenia un ús més residencial, i les dels costats eren utilitzades, una d'elles com a magatzem, i l'altra com a obrador de la llar... menjar, teixits, etc.

A les altres habitacions, no s'hi ha trobat cap resta que les permeti associar a la seva funcionalitat, pel que molt possiblement serien magatzems.

Aquesta granja era documentada a finals dels anys 80 del  segle passat... però va caure en l'oblit i fou descoberta de nou l'any 2012 per Joan Canela, investigador de l'Insititut Català d'Arqueologia Clàssica, que la data vers el segle III a.n.e. i indica que fou utilitzada fins el segle I a.n.e. Es tracta, segons ell, d'una granja agrícola de producció de cereals, tal com determinen les troballes arqueològiques aconseguides, la gran quantitat de sitges a l'interior de la vivenda, i les estances "suposadament magatzems" que hi ha.

Cal dir que aquesta granja, tot i prou aïllada de grans nuclis, devia de tenir un certa connexió amb aquests, ja que les restes ceràmiques que s'hi van trobar l'emmarquen, juntament amb els seus habitants, en una zona mig-alta de la societat de l'era. Segons Canela, devien ser uns 10.

Per últim, a la bassa central, i segons posa als rètols d'allà, s'hi van trobar les restes d'un home. Hem investigat i resulta que a l'ossam li manca el crani i és datat per Carboni 14 del segle I, quan la granja ja era abandonada. Segons documenta Canela, a l'estudi antropològic que va fer a l'esquelet es determinen que era un home de 30 - 50 anys i avesat a dur una vida dura i de càrrega, pel que podria ser un pagès... o un esclau. El fet de que ja fos a era romana i amb la gran quantitat de vil·les que hi havia a la zona, a mi em fa pensar que devia de ser un esclau, però sempre quedarà el dubte... i el crani, per què no hi és???? Podria ser un assassinat???

Com els nens s'ho estan passant "teta" i tenen més ganes de festa, seguim amb la ruta acomiadant-nos de la granja, que ja és hora de dinar. Un cop dinats, comencem la tornada cap a casa amb la idea de veure més coses... i ben a prop de Cunit, a sota de la C-32 visitarem una nova granja, que, segons tinc entès, la van descobrir en fer aquesta carretera.

Però, abans de visitar aquesta granja, documentarem un altre jaciment que havíem visitat amb anterioritat, però que encara no hem posat al blog... i pel qual s'hi passa per a arribar  la segona granja. És la Ciutadella ibera de Calafell o de les Teixoneres.

Per arribar-hi des de la granja de Rabassats, tornem enrere fins la C-51 i la seguim direcció Barcelona fins a una rotonda a l'entrada d'El Vendrell, lloc on emprenem la carretera de Barcelona, tot sortint per la primera escapatòria de la rotonda. Al poc, trobem una rotonda en la que seguim tot rectes i en la següent, també a molt poca distància, girem a l'esquerra, emprenent la tercera sortida, que voreja els blocs de cases a mà esquerra i el Torrent del Lluc a mà dreta tot anant pel carrer Margallo. A 180 metres, hi ha una nova rotonda en la que emprenem per la carretera de Calafell, tot sortint per la segona desviació. A la següent rotonda, 650 metres més tard, sortim per la segona, emprenent la C-31. 5300 metres més tard, a mà dreta, trobem la ciutadella... l'únic és que no hi ha aparcament allà mateix, pel que s'ha de seguir uns 140 metres més, lloc on sí veurem un gran aparcament. Aquí deixem el cotxe i tornem enrere seguint un ampli camí que va paral·lel a la carretera i ens porta davant dels alts murs i la torre defensiva de la ciutadella.

Espectacular habitat iber, prou passejable, inclús per als nens, que anaven amb el carro encara... val a dir que aquest era el Land Rover dels carros, però bé, que la ciutadella és de fàcil caminar. L'única pega amb el cotxet és que alguns carrers són tan estrets que no entrava d'ample!

Segons el Museu d'Arqueologia de Catalunya, era un poblat creat cap al 500 a.n.e. i destruït amb l'arribada dels romans, d'uns 3000 metres2, i una seixantena d'habitants. D'ell, depenien petits nuclis i granges properes. Aquest estava fortament fortificat, ja que molt possiblement hi viurien alguns dels caps de la tribu dels cessetans.

Aquest jaciment ha estat contínuadament excavat sota les ordres de Joan Sanmartí i Joan Santacana entre el 1983 i el 1992. Actualment, i des d'aquest últim any d'excavacions, aquesta feina la porta l'empresa ROCS, S.C.P, que excaven la part exterior als murs d'aquesta ciutadella, ja que Sanmartí i Santacana ho van fer només a l'interior.

Aquest últim any d'excavació de Santmartí i Santacana, el 1992, va ser quan es va començar a fer la reconstrucció teòrica, segons el jaciment d'Eketorp, a l'illa d'Öland, a Suècia, tot i que aquest jaciment és de l'edat del ferro... que ja ens quadraria per la poca distància temporal amb l'edat ibera tot i la gran distància en quilòmetres entre ells. 

Desconeixem les troballes arqueològiques, seguirem investigant. Hem trobat, però, que sota la casa més rica de tot el recinte hi havia enterraments de nadons i fetus, fet típic a aquesta època, i també restes de sacrificis d'animals, com cabres, ovelles, galls i gossos.

El que sí hem pogut saber és que recentment s'ha ampliat l'estudi i s'ha descobert una barriada de la mateixa ciutadella que arribava gairebé fins al mar, amb un camí empedrat que et deixava a peu de platja. També han sorgit diverses restes de mur i estructures anteriors a la mateixa fortificació... jo ja em suposava quelcom així... potser no d'aquestes dimensions, però bé que aquí hi havia gat amagat... inseriré una foto aèria del poblat i treieu-ne les vostres conclusions...

No em digueu que no és factible... carretera per dalt, cases al costat i per baix vies del tren i dos carrers de cases, amb la línia de platja actual a 260 metres. Crec que és per dubtar una mica, encara que sigui, sobre les seves dimensions.

Ja per acabar, ens dirigim a visitar l'altra granja, la del Fondo Roig, que és ben a prop, a uns 4.5 quilòmetres.

Seguim la C-31, en la mateixa direcció a la que hem arribat, 1.3 quilòmetres, punt on topem amb una rotonda en la que ens sortim per la segona, en direcció Les Vil·les. Tot anant per l'Avinguda de França, seguim fins a topar amb la plaça Espanya, d'on prenem la tercera escapatòria anant per l'Avinguda Espanya en direcció nord i entrant a Segur de Calafell.

Al poc, uns 250 metres, virem a la dreta per l'Avinguda Anglaterra i, a la seva fi, a uns 200 metres d'anar per ella, girem a la dreta pel carrer Brasil... al poc d'agafar aquesta, trobem una altra rotonda per la que seguim rectes, fent-nos arribar a una nova plaça, Elcano, en la que, a efectes de rotonda, sortim per la segona, de nou per l'Avinguda Espanya direcció Nord-est. Als 250 metres, virem de nou a la dreta tot anant pel carrer Paraguai i, al poc, entrem a una nova rotonda en la que sortim per la primera branca. Just prendre-la, virem vers l'esquerra, prenent l'Avinguda Santa Maria de Montserrat. A uns 500 metres, girem a l'esquerra per l'Avinguda Roca Plana, en la què girem la primera a l'esquerra, anant pel carrer dels Pirineus. Ja a Cunit, on s'acaben aquest carrer i les cases, comença la Travessera de l'Iber, a la que, a 240 metres, veiem una entrada sorrenca a mà esquerra, que ens duu a la granja del Fondo d'en Roig en pocs metres.

Com es pot veure, la granja es troba just a sota un pont de la C-32, diria que cap al punt quilométric 10.5... s'observa in situ des de la granja mirant cap a la carretera... jejeje!!

Aquesta granja fou utilitzada entre els segles IV i III a.n.e. Segons els estudis que hi ha sobre ella, va ser una granja dedicada al món agrícola i l'emmagatzematge de cereals, oli, vi, etc.

Va ser excavada des del mes de novembre de l'any 1995 fins al febrer del següent any. El 12 i 13 de juny del 1997, es va sepultar per construir el pont que es veu a la imatge superior, i la van desenterrar a finals del 1999, sota la direcció arqueològica de Conxita Ferrer i Álvarez.

Hem pogut trobar la planimetria d'aquesta granja que dibuixa Ferrer i Álvarez al seu estudi. Aquí el teniu...

L'extensió total del jaciment és de 360 metres2, tot i que ha estat afectat tant per la construcció de la C-32 com dels treballs agrícoles, fets que han reduït la seva part visible.

A la zona on pots aparcar el cotxe, hi ha un... com dir-ho... normalment es diuen plafons informatius, però aquest era de nivell superior, amb audioguia i tot!! I al costat, un mostrador amb part de les restes trobades al jaciment.

Com  es pot veure a la foto, aquí el sol era molt fort i lluent!!! Pel que fa als estris, no hem trobat cap tipus de menció en els estudis localitzats, però bé, com es pot veure són eines de camp que han estat utilitzades fins al segle passat.

Acabada aquesta visita, ens passem a visitar unes altres restes iberes documentades a Cunit, les del Puig Pelós, començades a excavar mig any abans. Com no vam veure gaire res i ho volen preparar per a visites, ja en parlarem quan hagi avançat l'estudi. Fet això, anem cap a casa, que ja toca!
 

Coordenades:

Granja ibera de Rabassats o del Bosc: UTM(ETRS89): 31T, 357023, 4568812

Ciutadella ibera de Calafell: UTM(ETRS89): 31T, 380981, 4560858
Granja ibera del Fondo de'n Roig: UTM(ETRS89): 31T, 384361, 4563208

Necròpoli i poblats al Segrià

Dia de visita ibera, on en vam veure dos poblats i una necròpoli tumular a la comarca del Segrià. A la comarca, n'hi ha més de poblats i necros, però eren tancats i s'ha de demanar cita prèvia, pel que aquests els deixarem per una altra ocasió.

Comencem per la necròpoli del Bronze de les Roques de Sant Formatge.

Per arribar al jaciment, sortim de Seròs per la carretera C-45 en direcció Massalcoreig, Fraga i Zaragoza a la rotonda que hi ha al carrer d'Aviganya. Al poc, trobem una nova rotonda que creuem tot seguint per la C-45 i, només 60 metres més tard, vorejant les piscines municipals, girem a l'esquerra per la LV-7045A. Seguirem aquesta uns 600 metres fins trobar una nova carretereta a mà esquerra, aquesta més estreta, que seguirem uns 400 metres fins a trobar un magatzem o quelcom així a la nostra dreta. Allà aturem el cotxe.

El tros de la necròpoli que visitarem es troba tal i com hem arribat amb el cotxe a una zona planera a la falda del turó de la nostra esquerra, a la que vam accedir tots quatre per un caminoi que hi ha a la dreta de la necro quan vas cap ella... els nens s'ho van passar teta!!

A la fotografia es veu la part rehabilitada (que té uns 70m²) amb el magatzem al fons. Segons les dades a les que hem pogut accedir, aquesta és l'àrea nord del camp F, un dels diversos camps dels que consta la necro, i s’ha centrat en la restauració de vuit túmuls. S'han restaurat tres models de construccions funeràries tumulars: els túmuls circulars delimitats per una anella de lloses clavades; els túmuls circulars amb sòcol perimetral; i els túmuls rectangulars amb sòcol perimetral. Val a dir que la superposició d'aquestes construccions deixa clara la seva utilització en el temps.

Hem trobat un dibuix amb les obres tumulàries al camp F en la seva primera intervenció, entre els anys 1963 i 1964.

Planta del camp F (imatge extreta de la revista d'Arqueologia de Ponent)

De resultes d'aquesta exacavació, es documenten més de 200 obres funeràries tumulars a aquest sector i 338 en el total. El sector F és, a dia d'avui, el que millor es conserva.

Les excavacions d'aquestes obres tumulars del 2001 al 2003, sota la direcció arqueològica de Montse Gené, no va reportar cap urna sencera, fet que indica una clara espoliació, però sí que va sorgir el conegut fragment d’estela antropomorfa escolpida de Roques o l'Oriol, que és com es diu l'excavador que el va trobar.

Imatge extreta del Museu de Lleida

Es tracta del cap d'un guerrer, que segons algunes fonts té més de 3.000 anys. Possiblement, formava part d'una estela funerària preibèrica, concretament del Bronze final.

L'any 2017, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya va intervenir al jaciment per a fer-lo visitable. La reexcavació dels túmuls va ser prou profitosa:Es va recuperar divers material, sobretot fragments de bronze del'interior dels túmuls, sovint barrejats amb restes òssies humanes cremades.

Aquesta intervenció també va posar en evidència l'existència d'esteles o fites en algunes estructures, que eren situades en un extrem del túmul o del sòcol perimetral.

La necro era datada, segons les excavacions de principis del segle XXI, entre els segles IX i VII a.n.e., vers el -900 i el -650, però la troballa de l'estela antropomorfa fa trontollar aquesta afirmació, atorgant-li un possible inici d'utilització proper al 1000 a.n.e.

No vam ser capaços de trobar el poblat associat, ja que no teníem gaire temps ni dades, i amb la canalla vas a horaris marcats, però tot es farà.

De nou al cotxe i, després de fer un mos, ens disposem a visitar el maquíssim poblat de Genó. Per arribar-hi, tornem a Seròs i el creuem tot endintsant-nos pel carrer d'Aviganya, que al poc és la carretera LP-7041; per ella, conduïm fins a entrar a Aitona, que és el poble següent. En entrar-hi, prenem el primer desviament a la dreta, pel camí Llardecans (bonic nom), i seguim tot rectes per ell fins que passa a ser la carretera d'Aitona, que creua el riu Segre en breu. Per ella seguim tot rectes fins creuar el Canal de Seròs; just creuar-lo, surt un camí a l'esquerra, el qual emprenem vorejant el Pantà del Curt. En uns 350 metres, el camí fa un gir pronunciat a l'esquerra i, uns 100 metres després, girem de nou a l'esquerra, emprenent un camí que al poc es bifurca, lloc on nosaltres agafarem la pista de la dreta, seguint-la fins a trobar una petita zona habilitada per a deixar cotxes... i així ho fem (hi ha indicacions).

A peu, començo l'ascensió per camí habilitat al poblat mentre la Cris canvia els bolquers a l'Ànnia... i a mig camí, se m'afegeix l'Arnau (aquests nens són uns cracks... ell va accedir i passejar pel poblat sol, i no feia gaire que caminava).

Aquí el teniu, el poblat de l'Edat del Bronze de Genó, datat vers el Bronze Final, entre el 1150 i el 900 a.n.e. El cim del turó consta d'un perímetre ovalat amb les vivendes situades a l'extrem, deixant al centre un carrer o plaça. El poblat, que abarca 1.037 m², fou descobert el 14 d'abril de 1955 per R. Pita Mercé. L'excavació va donar a llum les estructures constructives, fragments d'àmfores, ceràmiques llises i camps d'urnes.

Com una imatge val més que mil paraules, i per a que us feu una idea del poblat, inserim una fotografia d'una maqueta de la teòrica planta de l'antic nucli.

Imatge extreta de Vikipèdia

Com a curiositat, cal dir que amb l'estudi de les restes que va aportar l'excavació del jaciment, es va poder saber que els habitants d'aquest nucli produïen cervesa, sent la producció més antiga d'Europa d'aquesta beguda.

Els habitatges del poblat eren construïts, pel que fa a les parets, bàsicament de pedra i fins a una alçada propera als dos metres. La teulada, segons els estudis que ha rebut el nucli, era feta de vegetals amb un cobriment de fang. Cada estança tenia un foc, tres o quatre àmfores de gairebé un metre d'alçada i un gran forat que es creu que s'utilitzava a mode de sitja, la qual cosa fa pensar en un estil de societat igualitari.

Pel que fa a les restes arqueològiques, com hem dit abans, el material ceràmic és prou divers: àmfores amb decoració, àmfores amb cordons impressos, petits vasos amb un cordó envoltant-los al voltant de la vora, tasses carenades, tasses amb apèndix de botó, urnes "sassenay", i divers material ceràmic, més d'altres tipologies de vasos i tasses. Pel que fa al material metàl·lic, és prou escàs: braçalets, agulles, anells, comptes de collar i una destral de mida petita. El material lític consisteix en: dents de falç amb pàtina, gratadors, algunes làmines de sílex i un fragment de braçalet en lignit. A banda d'això, també es recuperaren molins de mà barquiformes i diversos percutors, d'entre altres restes de vida quotidiana.

El material recuperat atorga al poblat una utilització entre el 1150 a.n.e. i el 900 a.n.e., és a dir, al Bronze final. Degut al grandíssim bon estat en el què s'han trobat gran part d'aquestes restes, juntament amb altres evidències, donen a entendre, segons els experts, que els habitants d'aquest poblat l'abandonaren ràpidament a causa d'un foc que el va destruir totalment.

Imatge extreta de viquipedia

Hem inserit aquest dibuix en planta del poblat per explicar fàcilment on es van  trobar la majoria de les restes, avui en dia dipositades al Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Museu de Lleida. Aquesta estança és la que té una estructura diferent, la numerada com a H2.

Tornem al cotxe i ens disposem a visitar l'últim poblat del dia, el de Gebut. Per arribar-hi, tornem a Aitona i girem a la dreta per l'avinguda principal del poble, anomenada Avinguda 27 de Gener, que creua el poble i es transforma a la seva fi en la carretera LP-7041. Als 2.1 quilòmetres d'haver girat per aquesta avinguda, tornem a desviar-nos, aquest cop a l'esquerra, emprenent un camí amb un rètol indicatiu del poblat. Seguim per la pista uns 760 metres, on topem amb una zona habilitada per aparcar. Des d'aquest aparcament, tornant uns 120 metres enrere tot seguint el camí, veurem a mà dreta un caminoi que puja a la nostra dreta. L'emprenem i, fent unes ziga-zagues, arribem al cim del turó, lloc on es troba el poblat Iber de Gebut.

Bonic poblat de creació documentada vers el 700 a.n.e. i utilitzat fins vora el 200 a.n.e.. El jaciment es troba, com hem dit abans, al cim del turó, però aquest nucli s'extendria per les vessants i els terrenys planers del costat, ja que, l'any 1979, la Secció d'Arqueologia de l'Institut d'Estudis Ilerdencs va trobar restes d'habitació a la plana del costat. Aquestes habitacions evidenciaven un estat de semidestrucció per les feines agrícoles realitzades a la zona. A l'excavació va sorgir divers i variat material ceràmic d'era ibera: estatuetes, útils de bronze, fragments d'espases, monedes, molins de mà, etc.

També va sorgir alguna resta romana, que es creu que és producte de la dispersió del material que tenia una vil·la documentada d'aquesta era ben aprop, just a sota de l'aflorament rocós que hem vist de camí, que, per cert, hem trobat que era utilitzat com a hàbitat a l'aire lliure a plena edat del Bronze, vers el 1200 a.n.e.

Imatge extreta amb el Google maps

Tornant al cim del turó, es pot veure clarament a la imatge anterior, una sèrie d'estances rectangulars arrenglerades en dos carrers, enllosats amb pedres, i una cisterna enganxada a un d'ells, que mostrem a la següent fotografia.

Es documenta que, fa un temps, es podia observar un sistema de clavegueram per la recollida d'aigües, actualment molt degradat i perdut. El poblat també conserva restes d'un mur defensiu.

Segons hem pogut saber, unes noves excavacions arqueològiques del Grup d'Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, van donar a llum, entre altres coses, el cap d'una figureta femenina de terracota...

Imatge extreta de LleidaDiari

...i un nou tros de mur defensiu de 4 metres de gruix, construït per l'ampliació del'assentament.

Imatge extreta de LleidaDiari

A l'excavació, també es recuperaren un motlle de foneria per a la producció de penjolls de bronze, un ham, restes de raïm i de blat, fragments ceràmics de diverses èpoques, d'altres provinents d'Itàlia i peces de collaret de corall.

Bé, un nou poblat, però de segur que hi tornarem; perquè per les dimensions, l'amplitud de la muralla, la conservació de les estances, la cisterna, etc., val la pena una nova visita amb més calma. I més, sabent que l'adequaran per a fer visites públiques. Finalitzem la visita per Terres de Ponent, que els dies són curts i comença a fer fred.

Imatge extreta de LleidaDiari

Coordenades:

Necròpoli de Roques de Sant Formatge: UTM(ETRS89): 31T, 282670, 4593288
Poblat de Genó: UTM(ETRS89): 31T, 289498, 4594419
Poblat de Gebut: UTM(ETRS89): 31T, 289255. 4598531