Sortideta per que als nens gaudeixin d'això que a ells els hi agrada tant, les pedres. Suposo que tenim certa culpabilitat, però els hi agrada... no havia vist mai nens d'ara tres anys que diguin: anem a veure el dolmen!!! Per ells, és una festa anar d'excursió per la muntanya, dinar entre els arbres, veient bolets, flors i, amb sort, algun animaló. Avui, però, anem a terreny més fàcil, visitem dues granges a Tarragona, una a l'Alt Camp i l'altra al Baix Penedès, i un poblat d'aquells d'urbanites.
Comencem la ruta anant fins a Nulles, un poblet del Baix Camp. Per arribar-hi, emprenem l'AP-7 i després l'AP-2, on d'aquesta última sortim per la 11 direcció Vila-Rodona / Valls. En passar el peatge, a la primera rotonda, prenem la sortida anterior a la que torna cap al peatge acabat de passar, tot anant per la C-51, en direcció, d'entre altres, Barcelona i la mateix Vila-Rodona. Mig quilòmetre més tard, ensopeguem amb una nova rotonda, en la que sortim per la primera branca, fent via per la TP-2031. Per aquesta carretera, seguim 6.8 quilòmetres i a mà dreta trobem un desviament, un xic mal senyalitzat, que voreja el petit nucli de Nulles pel Passeig de l'Estació. En aquest carrer per cert, veurem un bonic celler d'estil modernista de Cèsar Martinell que continua actiu a dia d'avui.
Comencem la ruta anant fins a Nulles, un poblet del Baix Camp. Per arribar-hi, emprenem l'AP-7 i després l'AP-2, on d'aquesta última sortim per la 11 direcció Vila-Rodona / Valls. En passar el peatge, a la primera rotonda, prenem la sortida anterior a la que torna cap al peatge acabat de passar, tot anant per la C-51, en direcció, d'entre altres, Barcelona i la mateix Vila-Rodona. Mig quilòmetre més tard, ensopeguem amb una nova rotonda, en la que sortim per la primera branca, fent via per la TP-2031. Per aquesta carretera, seguim 6.8 quilòmetres i a mà dreta trobem un desviament, un xic mal senyalitzat, que voreja el petit nucli de Nulles pel Passeig de l'Estació. En aquest carrer per cert, veurem un bonic celler d'estil modernista de Cèsar Martinell que continua actiu a dia d'avui.
Seguim tot rectes uns 450 metres i, just quan el camí pel que anem passa per sota la línia del tren, veiem, seguint rectes en la direcció que portàvem, un camí asfaltat i, al vèrtex, una senyalització indicant el jaciment. Als 400 metres, virem de nou, un xic a la dreta, per seguir el mateix camí, seguint sense creuar les vies i, 400 metres més tard, girem a l'esquerra per un nou camí que en duu directes al jaciment.
Aquesta és la primera fotografia que vam fer des del petit monticle que han fet per poder admirar-la... una gran idea... pel meu gust un xic massa a prop... la nostra càmera no té tant camp visual com per a fotografiar tota la granja.
Aquest és l'altre costat.
Tranquils, ara insereixo una foto del cartell amb la disposició de les habitacions, extreta del mateix cartell que hi ha allà.
Com es pot veure a l'última imatge inserida, la granja de Rabassats o del Bosc diposava d'un sistema d'aprofitament d'aigua, utilitzant tres basses conectades entre sí. Just davant seu, s'observen tres estances envoltant un patí, aquestes són les que s'han trobat en un millor estat de conservació; tal era l'estat, que van permetre afirmar als arqueòlegs que eren les tres principals del recinte. La central era la que tenia un ús més residencial, i les dels costats eren utilitzades, una d'elles com a magatzem, i l'altra com a obrador de la llar... menjar, teixits, etc.
A les altres habitacions, no s'hi ha trobat cap resta que les permeti associar a la seva funcionalitat, pel que molt possiblement serien magatzems.
Aquesta granja era documentada a finals dels anys 80 del segle passat... però va caure en l'oblit i fou descoberta de nou l'any 2012 per Joan Canela, investigador de l'Insititut Català d'Arqueologia Clàssica, que la data vers el segle III a.n.e. i indica que fou utilitzada fins el segle I a.n.e. Es tracta, segons ell, d'una granja agrícola de producció de cereals, tal com determinen les troballes arqueològiques aconseguides, la gran quantitat de sitges a l'interior de la vivenda, i les estances "suposadament magatzems" que hi ha.
Cal dir que aquesta granja, tot i prou aïllada de grans nuclis, devia de tenir un certa connexió amb aquests, ja que les restes ceràmiques que s'hi van trobar l'emmarquen, juntament amb els seus habitants, en una zona mig-alta de la societat de l'era. Segons Canela, devien ser uns 10.
Per últim, a la bassa central, i segons posa als rètols d'allà, s'hi van trobar les restes d'un home. Hem investigat i resulta que a l'ossam li manca el crani i és datat per Carboni 14 del segle I, quan la granja ja era abandonada. Segons documenta Canela, a l'estudi antropològic que va fer a l'esquelet es determinen que era un home de 30 - 50 anys i avesat a dur una vida dura i de càrrega, pel que podria ser un pagès... o un esclau. El fet de que ja fos a era romana i amb la gran quantitat de vil·les que hi havia a la zona, a mi em fa pensar que devia de ser un esclau, però sempre quedarà el dubte... i el crani, per què no hi és???? Podria ser un assassinat???
Com els nens s'ho estan passant "teta" i tenen més ganes de festa, seguim amb la ruta acomiadant-nos de la granja, que ja és hora de dinar. Un cop dinats, comencem la tornada cap a casa amb la idea de veure més coses... i ben a prop de Cunit, a sota de la C-32 visitarem una nova granja, que, segons tinc entès, la van descobrir en fer aquesta carretera.
Però, abans de visitar aquesta granja, documentarem un altre jaciment que havíem visitat amb anterioritat, però que encara no hem posat al blog... i pel qual s'hi passa per a arribar la segona granja. És la Ciutadella ibera de Calafell o de les Teixoneres.
Per arribar-hi des de la granja de Rabassats, tornem enrere fins la C-51 i la seguim direcció Barcelona fins a una rotonda a l'entrada d'El Vendrell, lloc on emprenem la carretera de Barcelona, tot sortint per la primera escapatòria de la rotonda. Al poc, trobem una rotonda en la que seguim tot rectes i en la següent, també a molt poca distància, girem a l'esquerra, emprenent la tercera sortida, que voreja els blocs de cases a mà esquerra i el Torrent del Lluc a mà dreta tot anant pel carrer Margallo. A 180 metres, hi ha una nova rotonda en la que emprenem per la carretera de Calafell, tot sortint per la segona desviació. A la següent rotonda, 650 metres més tard, sortim per la segona, emprenent la C-31. 5300 metres més tard, a mà dreta, trobem la ciutadella... l'únic és que no hi ha aparcament allà mateix, pel que s'ha de seguir uns 140 metres més, lloc on sí veurem un gran aparcament. Aquí deixem el cotxe i tornem enrere seguint un ampli camí que va paral·lel a la carretera i ens porta davant dels alts murs i la torre defensiva de la ciutadella.
Espectacular habitat iber, prou passejable, inclús per als nens, que anaven amb el carro encara... val a dir que aquest era el Land Rover dels carros, però bé, que la ciutadella és de fàcil caminar. L'única pega amb el cotxet és que alguns carrers són tan estrets que no entrava d'ample!
Segons el Museu d'Arqueologia de Catalunya, era un poblat creat cap al 500 a.n.e. i destruït amb l'arribada dels romans, d'uns 3000 metres2, i una seixantena d'habitants. D'ell, depenien petits nuclis i granges properes. Aquest estava fortament fortificat, ja que molt possiblement hi viurien alguns dels caps de la tribu dels cessetans.
Aquest jaciment ha estat contínuadament excavat sota les ordres de Joan Sanmartí i Joan Santacana entre el 1983 i el 1992. Actualment, i des d'aquest últim any d'excavacions, aquesta feina la porta l'empresa ROCS, S.C.P, que excaven la part exterior als murs d'aquesta ciutadella, ja que Sanmartí i Santacana ho van fer només a l'interior.
Aquest últim any d'excavació de Santmartí i Santacana, el 1992, va ser quan es va començar a fer la reconstrucció teòrica, segons el jaciment d'Eketorp, a l'illa d'Öland, a Suècia, tot i que aquest jaciment és de l'edat del ferro... que ja ens quadraria per la poca distància temporal amb l'edat ibera tot i la gran distància en quilòmetres entre ells.
Desconeixem les troballes arqueològiques, seguirem investigant. Hem trobat, però, que sota la casa més rica de tot el recinte hi havia enterraments de nadons i fetus, fet típic a aquesta època, i també restes de sacrificis d'animals, com cabres, ovelles, galls i gossos.
El que sí hem pogut saber és que recentment s'ha ampliat l'estudi i s'ha descobert una barriada de la mateixa ciutadella que arribava gairebé fins al mar, amb un camí empedrat que et deixava a peu de platja. També han sorgit diverses restes de mur i estructures anteriors a la mateixa fortificació... jo ja em suposava quelcom així... potser no d'aquestes dimensions, però bé que aquí hi havia gat amagat... inseriré una foto aèria del poblat i treieu-ne les vostres conclusions...
No em digueu que no és factible... carretera per dalt, cases al costat i per baix vies del tren i dos carrers de cases, amb la línia de platja actual a 260 metres. Crec que és per dubtar una mica, encara que sigui, sobre les seves dimensions.
Ja per acabar, ens dirigim a visitar l'altra granja, la del Fondo Roig, que és ben a prop, a uns 4.5 quilòmetres.
Seguim la C-31, en la mateixa direcció a la que hem arribat, 1.3 quilòmetres, punt on topem amb una rotonda en la que ens sortim per la segona, en direcció Les Vil·les. Tot anant per l'Avinguda de França, seguim fins a topar amb la plaça Espanya, d'on prenem la tercera escapatòria anant per l'Avinguda Espanya en direcció nord i entrant a Segur de Calafell.
Al poc, uns 250 metres, virem a la dreta per l'Avinguda Anglaterra i, a la seva fi, a uns 200 metres d'anar per ella, girem a la dreta pel carrer Brasil... al poc d'agafar aquesta, trobem una altra rotonda per la que seguim rectes, fent-nos arribar a una nova plaça, Elcano, en la que, a efectes de rotonda, sortim per la segona, de nou per l'Avinguda Espanya direcció Nord-est. Als 250 metres, virem de nou a la dreta tot anant pel carrer Paraguai i, al poc, entrem a una nova rotonda en la que sortim per la primera branca. Just prendre-la, virem vers l'esquerra, prenent l'Avinguda Santa Maria de Montserrat. A uns 500 metres, girem a l'esquerra per l'Avinguda Roca Plana, en la què girem la primera a l'esquerra, anant pel carrer dels Pirineus. Ja a Cunit, on s'acaben aquest carrer i les cases, comença la Travessera de l'Iber, a la que, a 240 metres, veiem una entrada sorrenca a mà esquerra, que ens duu a la granja del Fondo d'en Roig en pocs metres.
Com es pot veure, la granja es troba just a sota un pont de la C-32, diria que cap al punt quilométric 10.5... s'observa in situ des de la granja mirant cap a la carretera... jejeje!!
Aquesta granja fou utilitzada entre els segles IV i III a.n.e. Segons els estudis que hi ha sobre ella, va ser una granja dedicada al món agrícola i l'emmagatzematge de cereals, oli, vi, etc.
Va ser excavada des del mes de novembre de l'any 1995 fins al febrer del següent any. El 12 i 13 de juny del 1997, es va sepultar per construir el pont que es veu a la imatge superior, i la van desenterrar a finals del 1999, sota la direcció arqueològica de Conxita Ferrer i Álvarez.
Hem pogut trobar la planimetria d'aquesta granja que dibuixa Ferrer i Álvarez al seu estudi. Aquí el teniu...
L'extensió total del jaciment és de 360 metres2, tot i que ha estat afectat tant per la construcció de la C-32 com dels treballs agrícoles, fets que han reduït la seva part visible.
A la zona on pots aparcar el cotxe, hi ha un... com dir-ho... normalment es diuen plafons informatius, però aquest era de nivell superior, amb audioguia i tot!! I al costat, un mostrador amb part de les restes trobades al jaciment.
A la zona on pots aparcar el cotxe, hi ha un... com dir-ho... normalment es diuen plafons informatius, però aquest era de nivell superior, amb audioguia i tot!! I al costat, un mostrador amb part de les restes trobades al jaciment.
Com es pot veure a la foto, aquí el sol era molt fort i lluent!!! Pel que fa als estris, no hem trobat cap tipus de menció en els estudis localitzats, però bé, com es pot veure són eines de camp que han estat utilitzades fins al segle passat.
Acabada aquesta visita, ens passem a visitar unes altres restes iberes documentades a Cunit, les del Puig Pelós, començades a excavar mig any abans. Com no vam veure gaire res i ho volen preparar per a visites, ja en parlarem quan hagi avançat l'estudi. Fet això, anem cap a casa, que ja toca!
Coordenades:
Granja ibera de Rabassats o del Bosc: UTM(ETRS89): 31T, 357023, 4568812
Ciutadella ibera de Calafell: UTM(ETRS89): 31T, 380981, 4560858
Granja ibera del Fondo de'n Roig: UTM(ETRS89): 31T, 384361, 4563208
Granja ibera del Fondo de'n Roig: UTM(ETRS89): 31T, 384361, 4563208
