Dia de visita ibera, on en vam veure dos poblats i una necròpoli tumular a la comarca del Segrià. A la comarca, n'hi ha més de poblats i necròpolis, però alguns dels jaciments són tancats i s'ha de demanar cita prèvia, pel que aquests els deixarem per a una altra ocasió.
Comencem per la necròpoli del Bronze de les Roques de Sant Formatge.
Per a arribar al jaciment, sortim de Seròs per la carretera C-45 en direcció Massalcoreig, Fraga i Zaragoza a la rotonda que hi ha al carrer d'Aviganya. Al poc, trobem una nova rotonda que creuem tot seguint per la C-45 i, només 60 metres més tard, vorejant les piscines municipals, girem a l'esquerra per la LV-7045A. Seguirem aquesta uns 600 metres fins trobar una nova carretereta a mà esquerra, aquesta més estreta, que seguirem uns 400 metres fins a trobar un magatzem o quelcom així a la nostra dreta. Allà aturem el cotxe.
El tros de la necròpoli que visitarem es troba tal i com hem arribat amb el cotxe a una zona planera a la falda del turó de la nostra esquerra, a la que vam accedir tots quatre per un caminoi que hi ha a la dreta de la necròpoli quan vas cap ella, els nens s'ho van passar genial!
A la fotografia, es veu la part rehabilitada (que té uns 70m²) amb el magatzem al fons. Segons les dades a les que hem pogut accedir, aquesta és l'àrea nord del camp F, un dels diversos camps dels que consta la necròpoli, i s’ha centrat en la restauració de vuit túmuls. S'han restaurat tres models de construccions funeràries tumulars: els túmuls circulars delimitats per una anella de lloses clavades; els túmuls circulars amb sòcol perimetral; i els túmuls rectangulars amb sòcol perimetral. Val a dir que la superposició d'aquestes construccions deixa clara la seva utilització en el temps.
Hem trobat un dibuix amb les obres tumulàries al camp F en la seva primera intervenció, entre els anys 1963 i 1964.
 |
| Planta del camp F (imatge extreta de la revista d'Arqueologia de Ponent) |
De resultes d'aquesta excavació, es documenten més de 200 obres funeràries tumulars a aquest sector i 338 en el total. El sector F és, a dia d'avui, el que millor es conserva.
Les excavacions d'aquestes obres tumulars del 2001 al 2003, sota la direcció arqueològica de Montse Gené, no va reportar cap urna sencera, fet que indica una clara espoliació, però sí que va sorgir el conegut fragment d’estela antropomorfa esculpida de Roques o l'Oriol, que és com es diu l'excavador que el va trobar.
 |
| Imatge extreta del Museu de Lleida |
Es tracta del cap d'un guerrer, que segons algunes fonts té més de 3.000 anys. Possiblement, formava part d'una estela funerària preibèrica, concretament del Bronze final.
L'any 2017, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya va intervenir al jaciment per a fer-lo visitable. La reexcavació dels túmuls va ser prou profitosa: Es va recuperar divers material, sobretot fragments de bronze de l'interior dels túmuls, sovint barrejats amb restes òssies humanes cremades.
Aquesta intervenció també va posar en evidència l'existència d'esteles o fites en algunes estructures, que eren situades en un extrem del túmul o del sòcol perimetral.
La necròpoli és datada, segons les excavacions de principis del segle XXI, entre els segles IX i VII a.n.e., vers el 900 i el 650 a.n.e, però la troballa de l'estela antropomorfa fa trontollar aquesta afirmació, atorgant-li un possible inici d'utilització proper al 1000 a.n.e.
No vam ser capaços de trobar el poblat associat, ja que no teníem gaires dades i amb la canalla vas a horaris marcats, però tot es farà. A més, la necròpoli va passar per una altra etapa de restauració el curs 2020-2021, així que haurem de tornar.
De nou al cotxe i, després de fer un mos, ens disposem a visitar el maquíssim poblat de Genó. Per a arribar-hi, tornem a Seròs i el creuem tot endinsant-nos pel carrer d'Aviganya, que al poc és la carretera LP-7041; per ella, conduïm fins a entrar a Aitona, que és el poble següent. En entrar-hi, prenem el primer desviament a la dreta, pel camí Llardecans (bonic nom), i seguim tot rectes per ell fins que passa a ser la carretera d'Aitona, que creua el riu Segre en breu. Per ella seguim tot rectes fins creuar el Canal de Seròs; just creuar-lo, surt un camí a l'esquerra, el qual emprenem vorejant el Pantà del Curt. En uns 350 metres, el camí fa un gir pronunciat a l'esquerra i, uns 100 metres després, girem de nou a l'esquerra, emprenent un camí que al poc es bifurca, lloc on nosaltres agafarem la pista de la dreta, seguint-la fins a trobar una petita zona habilitada per a deixar cotxes, i així ho fem (hi ha indicacions).
A peu, començo l'ascensió per camí habilitat al poblat mentre la Cris canvia els bolquers a l'Ànnia, i a mig camí, se m'afegeix l'Arnau (aquests nens són uns cracks, va accedir i passejar pel poblat sol, i no feia gaire que caminava).
Aquí el teniu, el poblat de Genó, datat vers el Bronze Final i l' Edat del Ferro, entre el 1150 i el 900 a.n.e. El cim del turó consta d'un perímetre ovalat amb les estances situades a l'extrem, deixant al centre un carrer o plaça. El poblat, que atansa 1.037 m², fou descobert el 14 d'abril de 1955 per R. Pita Mercé. L'excavació va donar a llum les estructures constructives, fragments d'àmfores, ceràmiques llises i camps d'urnes.
Com una imatge val més que mil paraules, i per a que us feu una idea del poblat, inserim una fotografia d'una maqueta de la teòrica planta de l'antic nucli.
 |
| Imatge extreta de Vikipèdia |
Com a curiositat, cal dir que amb l'estudi de les restes que va aportar l'excavació del jaciment, es va poder saber que els habitants d'aquest nucli produïen cervesa, sent la producció més antiga d'Europa d'aquesta beguda.
Els habitatges del poblat eren construïts, pel que fa a les parets, bàsicament de pedra i fins a una alçada propera als dos metres. La teulada, segons els estudis que ha rebut el nucli, era feta de vegetals amb un cobriment de fang. Cada estança tenia un foc, tres o quatre àmfores de gairebé un metre d'alçada i un gran forat que es creu que s'utilitzava a mode de sitja, la qual cosa fa pensar en un estil de societat igualitari.
Pel que fa a les restes arqueològiques, com hem dit abans, el material ceràmic és prou divers: àmfores amb decoració, àmfores amb cordons impresos, petits vasos amb un cordó envoltant-los al voltant de la vora, tasses carenades, tasses amb apèndix de botó, urnes "sassenay", i divers material ceràmic, més d'altres tipologies de vasos i tasses. Pel que fa al material metàl·lic, és prou escàs: braçalets, agulles, anells, denes de collar i una destral de mida petita. El material lític consisteix en: dents de falç amb pàtina, gratadors, algunes làmines de sílex i un fragment de braçalet en lignit. A banda d'això, també es recuperaren molins de mà barquiformes i diversos percussors, d'entre altres restes de vida quotidiana.
El material recuperat atorga al poblat una utilització d'entre el 1150 a.n.e. i el 900 a.n.e., és a dir, al Bronze final. Degut al grandíssim bon estat en el què s'han trobat gran part d'aquestes restes, juntament amb altres evidències, donen a entendre, segons els experts, que els habitants d'aquest poblat l'abandonaren ràpidament a causa d'un foc que el va destruir totalment.
 |
| Imatge extreta de Viquipèdia |
Hem inserit aquest dibuix en planta del poblat per a explicar fàcilment on es van trobar la majoria de les restes, avui en dia dipositades al Museu d'Arqueologia de Catalunya i al Museu de Lleida. Aquesta estança, la numerada com a H2, és la que té una estructura diferent.
I aquí inserim un nou jaciment a dia 22/06/2024, la propera necròpoli de la Vall de la Clamor. Des del poblat de Genó, és tan fàcil com anar fins a Aitona, girar a la dreta per l'avinguda 27 de Gener, que és el carrer central del nucli, i que al sortir del poble es transforma en la carretera LP-7041 seguint-la 2.1 quilòmetres. Aquí girem a l'esquerra pel Camí de la Clamor i, 260 metres més tard, ens tornem a desviar, aquest cop a la dreta, arribant a on es troba la necròpoli al final del camí, on hi ha una casa i camps d'arbres fruiters. La necròpoli es troba al cim del petit puig que hi ha a l'esquerra tal i com hem arribat.
Va ser descoberta per un veí d'Alcarràs el 2003, que va informar als Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat. Tot i que des de llavors, s'hi han practicat diverses excavacions d'urgència, la primera excavació formal documentada va ser entre el 13 i el 27 d'Octubre del 2023, entre el Servei d'Arqueologia de Lleida i el Grup d'Investigacions Prehistòriques, i van descobrir tres tombes, dues de les quals van restaurar i condicionar. També sabem que hi ha 5 urnes recuperades entre 2019 i 2023.
Aquest és el denominat túmul 1 (hem vist les fotografies de l'estudi, i clarament és aquest, després d'una certa consolidació).
Aquesta cista va ser espoliada antigament, però els arqueòlegs diuen que van poder admirar el negatiu de la base de l'urna, que, segons ells, mesurava uns 10 centímetres de diàmetre, essent totalment plana.
De les altres dues obres tumulars, es documenta la segona molt malmesa, aquesta faria un diàmetre d'uns 1.5 metres, i la seva urna, que també havia estat espoliada, feia 12 centímetres de diàmetre a la base. La tres creiem saber quina és i li vam fer fotografia, però més val inserir una planimetria d'abans de restaurar, extreta de l'estudi d'Anna Colet, Ángel Lafuente i el Grup d'Investigacions Prehistòriques.
 |
| Extret de: Avenç sobre una nova necròpolis tumular d’incineració del Grup del Segre-Cinca: la Vall de la Clamor (Soses, el Segrià) |
L'obra tumular amida 170 per 154 centímetres als seus eixos, essent així un xic ovalada. Dins l'arrodonida cista, es va poder recuperar una urna d'uns 15 centímetres de diàmetre a la seva base per 19 d'alçada.
 |
| Extret de: Avenç sobre una nova necròpolis tumular d’incineració del Grup del Segre-Cinca: la Vall de la Clamor (Soses, el Segrià) |
Gràcies a l'urna del túmul 3, els arqueòlegs van poder determinar que aquesta obra tumular pertany vers el segle IX-VIII a.n.e.
El juny - juliol de l'any 2024, s'ha dut a terme una altra campanya d'excavació, on s'han descobert dues sepultures més, i s'ha pogut excavar i desmuntar totalment un túmul pla, i així poder estudiar la seva construcció. A banda, també s'hi han localitzat dues estructures utilitzades per als ritus funeraris dels enterraments, segons diuen textualment els arqueòlegs: "podien haver funcionat com a taules o suports per a la preparació d'urnes". Cal dir que, des de l'inici, la Universitat de Lleida afirma haver excavat 28 tombes, que més les 2 d'aquest any, fan un total de 30 enterraments
Tornem al cotxe i ens disposem a visitar l'últim poblat del dia, el de Gebut, visitat tant el 2018 com el 2024.
Per a arribar-hi, tornem a la LP-7041 i girem a la nostra esquerra, seguint la mateixa direcció en la que hem arribat abans des del poblat de Genó. Només 55 metres més tard, emprenem per una nova pista que surt a l'esquerra i la seguim uns 600 metres, trobant a aquesta distància una zona habilitada per a aparcar a la dreta de la pista.
A peu, seguim pel camí que hem vingut en la mateixa direcció, prenent el camí de l'esquerra a la bifurcació que hi ha quan s'acaba l'aparcament (el de la dreta va cap a la carretera). I a uns 40 metres de la bifurcació emprenem un corriol que surt a la nostra esquerra, que fent ziga-zagues, puja al cim del turó, lloc on es troba el poblat iber de Gebut.
Bonic poblat de creació documentada vers el 700 a.n.e. i utilitzat fins vora el 200 a.n.e.. El jaciment es troba, com hem dit abans, al cim del turó, però aquest nucli s'estendria pels vessants i els terrenys planers del costat, ja que, l'any 1979, la Secció d'Arqueologia de l'Institut d'Estudis Ilerdencs va trobar restes d'habitació a la plana del costat. Aquestes habitacions evidenciaven un estat de semidestrucció per les feines agrícoles realitzades a la zona. A l'excavació, va sorgir divers i variat material ceràmic d'era ibera: estatuetes, útils de bronze, fragments d'espases, monedes, molins de mà, etc.
També va sorgir alguna resta romana, que es creu que és producte de la dispersió del material que tenia una vil·la documentada d'aquesta era ben a prop, just a sota de l'aflorament rocós que hem vist de camí, que, per cert, hem trobat que era utilitzat com a hàbitat a l'aire lliure a plena edat del Bronze, vers el 1200 a.n.e.
 |
| Imatge extreta de Google maps |
Tornant al cim del turó, es pot veure clarament a la imatge anterior, una sèrie d'estances rectangulars arrenglerades en dos carrers, enllosats amb pedres, i una cisterna enganxada a un d'ells, que mostrem a la següent fotografia.
Es documenta que, fa un temps, es podia observar un sistema de clavegueram per la recollida d'aigües, actualment molt degradat i perdut. El poblat també conserva restes d'un mur defensiu.
Segons hem pogut saber, unes noves excavacions arqueològiques del Grup d'Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, van donar a llum, entre altres coses, el cap d'una figureta femenina de terracota.
 |
| Imatge extreta de LleidaDiari |
I un nou tros de mur defensiu de 4 metres de gruix, construït per l'ampliació de l'assentament i que us mostrem amb una imatge del 2024.
A les primeres excavacions, també es recuperaren un motlle de foneria per a la producció de penjolls de bronze, un ham, restes de raïm i de blat, fragments ceràmics de diverses èpoques, d'altres provinents d'Itàlia i peces de collaret de corall.
 |
| Imatge extreta de LleidaDiari |
Les darreres excavacions de 2023 i 2024, s'han centrat en dues torres de la muralla, la cisterna i el barri de producció ubicat a la zona nord-est i fora de la muralla.
Pel que fa a la zona productiva, aquest 2024 es va consolidar una zona quadrangular amb una llar de foc també quadrangular i banc corregut al seu costat. No podem inserir imatge, ja que es trobava tapada quan hi vam anar.
Finalment, s'han fet treballs a una zona utilitzada com a abocador fora muralles, on s'han trobat restes ceràmiques d'ús domèstic que es poden arribar a datar com del segle VIII a.n.e. i són anteriors a la fortificació del Gebut actual. Per això i per la datació de la torre, cal endarrerir el bastiment del poblat fins, com a mínim, la primera edat del Ferro (segles VII - VI a.n.e.).
Bé, un nou poblat, però de segur que hi tornarem perquè per les dimensions, l'amplitud de la muralla, la conservació de les estances, la cisterna, etc., val la pena una nova visita amb més calma i quan hagin consolidat més restes, ja que sabem que el volen adequar per a fer visites públiques.
I amb això, marxem cap a casa, que tenim uns quants quilòmetres per davant.
Coordenades UTM(ETRS89):
Poblat de Gebut: 31T 289255 4598531
