TRANSLATOR

dissabte, 18 de setembre del 2021

Dòlmens a Pinell II, Castellar de la Ribera II i Bassella II

Aquesta ruta va resultar ser molt, però molt descafeïnada. La intenció era veure uns deu dòlmens, que més o menys ja teníem controlats després d'una nit d'aquelles rotllo investigador que li agafen a la Cris. El que no vam tenir en compte és que just s'ha acabat la primavera i la vegetació està en el seu moment més exuberant, fet que fa difícil l'accés al megàlits... Al final, només en vam veure dos dels deu que teníem previstos. Però el dia 18 de setembre del 2021, tornem a la zona en companyia d'amics, en Joan, la Joaquina, en Manolo i la Fina. I en veurem un parell més, que els inserirem a l'entrada a mode d'actualització.

El primer que vam veure el 28 de juny del 2014 és la Fossa del camí dels Casals. Sabem que hi ha un altre a una muntanya propera, però la pujada i la vegetació ens van fer desistir. Per arribar-hi, agafem a Solsona la C-149 direcció Sant Climenç. Passada la bifurcació a Sant Climenç i poc abans del quilòmetre 14, surt a la dreta una desviació cap als masos de la Vila i els Casals i a l'esquerra el camí cap a can Folch. Agafem la pista de la dreta (es pot arribar en cotxe fins la fossa) i no la deixem. Passem per la masia dels Casals, seguint les marques del GR-3, i continuem baixant uns 400 metres més fins que, després d'un revolt pronunciat i una lleugera baixada, ens trobem amb el sepulcre a un altre revolt a la dreta del camí. Per si no el veiem, dos cartells informatius ens el marquen.

Es tracta d'una cista solsoniana datada vers el 3000 a.n.e. La cista fou excavada del 20 al 24 de març de l'any 1989 sota la direcció de Josep Castany i Llussà. A ella, es van documentar, entre altres, diverses restes òssies d'una dona d'uns 25 anys, una dena de variscita, una fulla de sílex i una ascla del mateix material. Val a dir que tot es va trobar a l'exterior de la tomba, l'interior restava buit degut a antigues violacions i prospeccions al sepulcre. Aquest material recuperat resta dipositat al Museu Comarcal i Diocesà de Solsona.

Inserim la planta del sepulcre, segons Josep Castany i Llussà i Lluís Guerrero i Sala.

Extret de l'estudi al megàlit de Josep Castany i Lluís Guerrero

Va ser restaurada l'any 2010 i se li atorguen unes dimensions de 1.40 metres de llargada, una amplada que varia entre els 60 i 70 centímetres i una alçada d'entre 85 i 90 centímetres.

Un cop vist el sepulcre, anem a visitar el següent megàlit, el del Toll de l'Aubareda de Gepils, també anomenat Rasa de l'Escala. Aquest el vam veure ja a la nova excursió del 2021, i el col·loquem aquí perquè es troba ben a prop del sepulcre del camí dels Casals.

Per arribar-hi, seguim a peu pel mateix camí, seguint la direcció a la que hem arribat uns 260 metres, lloc on al vèrtex d'una corba a l'esquerra, surt un caminoi que mena cap al sepulcre tot seguint el Barranc de Pinell. Seguint-lo tot recte, travessant la riera i a uns 610 metres del seu inici, ens endinsarem al bosc a la nostra esquerra uns 40 metres, tot trobant l'antiga tomba... és recomanable l'ús de GPS.

La primera data documentada del megàlit es remunta a l'any 2007 pel senyor Jaume Serra del mas Sangrà de Pinell, que el coneixia de sempre, però fou llavors quan informà als arqueòlegs que excavaven la Fossa del Camí dels Casals, que l'excavaren entre el 10 i el 20 de desembre del mateix any i que posteriorment el van restaurar. Parlem del Grup de Prehistòria del Solsonès (GPS), en concret, els arqueòlegs Josep Castany, Lídia Fàbregas i Montse Marsinach.

Ells documenten una cista megalítica, soterrada i sense túmul, estil prou típic del Neolític al Solsonès, tot i que aquesta va ser ampliada amb un corredor d'accés, de lloses més petites i construït amb "poca traça", a l'Edat dels metalls.

Extret de l'informe del Grup de Prehistòria del Solsonès

Segons el web de patrimoni arqueològic de la Generalitat, aquesta cambra amida 1.80 metres de llargada per 90 centímetres d'amplada. El corredor d'accés construït a posteriori faria 1.20 metres longitudinalment.

Segons el que hi ha documentat, les restes recuperades a l'excavació, confirmen l'ús al Neolític (3500-2700 a.n.e.) i la reutilització a l'Edat dels metalls (800-700 a.n.e.). A l'interior de la cambra funerària es documenten, en un primer nivell, diverses restes antropològiques sense connexió pertanyents a un home d'uns 30-35 anys i, al segon nivell, es documenta una delimitació de l'espai amb lloses planes, que podria ser d'un enllosat segons els arqueòlegs, i restes òssies molt fragmentades, corresponents a dues dones (una d'entre 30 i 50 anys i l'altre d'entre 25 i 35), de les que destaca una part d'un crani. També es descriu un fragment ceràmic amb incisions d'estil pirinenc campaniforme i una làmina de sílex de secció trapezoïdal de 5.5 centímetres de llarg i 1 centímetre d'amplada.

Extret de l'informe del Grup de Prehistòria del Solsonès

Ara sí que, com ens agrada, farem una caminada, tampoc gaire llarga, uns 3 quilòmetres. Tornem a l'inici del corriol i seguim pel camí més principal tal i com hem arribat, fins a petar a la carretera. Aquí virem a la dreta, vorejant un conjunt de cases i l'església de Sant Tirs de Pinell. Com a uns 120 metres d'haver girat per l'asfaltat, tornem de  nou a camí sorrenc, aquest a l'esquerra de la carretera segons el nostre sentit de marxa. Seguim per l'ample i ben definit camí, creuant, a poc més de mig quilòmetre, el Barranc de Sant Tirs. Uns metres després, girarem a l'esquerra per un altre camí, també ben definit, potser sí que és un pèl més estret, però bé, molt i molt fàcil de caminar.

A partir d'aquí, no puc dir gaire cosa perquè mirant el Google maps no veig res de res, massa arbres, però recordo que vam agafar un corriol molt i molt desdibuixat que sortia a l'esquerra quan el camí es fa planer de cop, just a la vall entre les muntanyes en una corba molt pronunciada a l'esquerra... es veu fàcilment, ja que el camí es tota l'estona de baixada o amb força pendent als costats. Seguim pel corriol fins que creuem un aclarit de bosc, pel tipus de sòl, em sembla recordar que era com una riera, i, al poc de creuar-la, seguint el corriol ara de pujada per l'altra muntanya, trobarem a la vora dreta d'aquest, la cista de Viladebaix o Viladebait.

Aquest megàlit fou descobert temps ençà per "cercadors de tresors", que tot i la violació van informar a Serra i Vilaró, que en publicà una planta i un dibuix dels dos geomètrics de sílex recuperats al costat del torrent. Actualment es troba en un estat força precari si comparem amb la planta d'en Serra i Vilaró.

Extret de la Memòria del treball de camp de 1995

Segons Josep Castany, actualment, la tomba mesura 1.70 metres de longitud per 1 metre d'amplada, tot i que amb un reproducció del megàlit, aquest arribaria a fer els 1.85 metres de longitud per 1 metre d'amplada i 80 centímetres d'alçada. També segons ell, es van recuperar 4 geomètrics de sílex dels que avui en dia en resten 2, dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Pel que fa a les restes antropològiques, a l'excavació del 1992, es van recuperar algunes de molt minses amb clares marques d'eina moderna (violació), que segons el Dr. Guerrero no serveixen per a determinar a quin sexe serien pertanyents. Però segons les informacions d'en Serra i Vilaró, els mateixos violadors de l'antiga tomba li van assegurar que a la furtiva excavació va sorgir l'esquelet d'una dona i d'un nonat.

La datació del sepulcre l'hem trobat documentada a l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat, ja que als estudis als que hem pogut accedir no ho especifica clarament. Segons la Generalitat, es tracta d'una tomba del Neolític mig al Neolític final, Calcolític, que aniria del 3500 al 2200 a.n.e.

Desfem el camí fins al cotxe i ens dirigim a veure un molt proper megàlit (visitat el 2014). Es tracta de la Caixa del moro del Coll del Pauet, sepulcre que, segons el departament de cultura de la Generalitat, és de tipus cista solsoniana. Ha estat traslladat, ja que estava "ocupant" una zona de conreu.

Aquest megàlit es troba actualment a una àrea de descans tot anant per la carretera C-14 cap a Andorra, concretament al quilòmetre 136, després de passar el pont sobre l'embassament de Rialb. No confondre's amb una benzinera que hi ha abans de creuar el pont que també disposa d'àrea de descans i on és el museu de la moto de Bassella.

També segons la Generalitat, aquest sepulcre data del 3500 - 3000 a.n.e. i té unes mides de 0.75 metres d'alçada en el seu punt més elevat, 1.82 metres de llarg i una amplada màxima de 1.40 metres.

Però, pel que hem pogut saber llegint l'informe d'excavació del mateix Josep Castany, de nou director de l'excavació, desmuntatge i posterior muntatge del sepulcre, en fer les tasques anteriors durant l'agost del 1987, es van trobar restes ceràmiques a mà d'un vas, a l'oest de la tomba. Aquestes restes col·locarien temporalment l'ús del sepulcre vers el 1700 a.n.e., suposem que per aquest fet, ell la data vers el Calcolític i el Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e. Cal dir, que a la memòria d'excavació, també s'esmenta que el trasllat del sepulcre va ser degut a la construcció de la nova variant viària.

Tornant, vam anar a veure el megàlit del Pla del Coll, que ja l'havíem vist en una altra ocasió quan l'estaven arreglant, i l'altre dia vam veure una publicació de l'Albert Fàbrega comentant que ja estava finalitzat i destapat.


Coordenades UTM(ETRS89):

Fossa del camí dels Casals: 31T 366063 4647616
Toll de l'Aubareda de Gepils o Rasa de l'Escala: 31T 366524 4648058
Viladebaix: 31T 365476 4648976
Caixa del moro del Coll del Pauet: 31T 358802 4654236