TRANSLATOR

diumenge, 25 de febrer del 2018

Megàlits i inscultures al Bages

Nova entrada pel Bages; l'hem titulada així perquè vam ser a diversos pobles de la contrada: a Súria, Aguilar de Segarra i Sant Mateu de Bages. De fet, hi vam anar dos caps de setmana, però el primer no va ser tot fructífer al que estem avesats últimament, i vam decidir tornar el cap de setmana següent per a poder fer una entrada amb un xic de cara i ulls.

Arribem a Súria per la C-55 i desviant-nos per la C-1410z entrarem al nucli. Després de passar la plaça Sant Joan i l'estació d'autobusos, girem a l'esquerra pel pont que creua el Cardener. Al creuar-lo virem a l'esquerra per l'avinguda Cardener, i per ella seguirem fins trobar una nova rotonda, la que farem quasi sencera, sortint pel carrer de Pompeu Fabra, aquest amb cases a cada costat. Just prendre'l, veiem una bifurcació a la nostra dreta amb un fort pendent, per aquí ens endinsem Al poc, el carrer es torna pista, i passem un desviament que ens quedarà a la nostra dreta, que duu a les ruïnes de la torre de Salipota. Deixant de banda aquest desviament, seguim per la pista uns 2 quilòmetres des de l'inici.

Nosaltres vam aparcar en una corba a l'esquerra, on hi ha un ampli espai al costat de la pista. A partir d'aquí, a peu, no us puc dir res exacte perquè hi va pujar la Cris (m'acabaven d'operar), però és tot pujant a la dreta d'on vam aparcat, em va semblar veure algun corriol desdibuixat... La dona em diu que des de la corba anterior surt un camí ben definit i ample, que t'hi porta; es troba a poca distància d'on hem aparcat, a uns 50 metres, en línia recta. Ara, millor anar pel camí definit, es veu al google maps i tot, i on veurem fàcilment a l'esquerra d'ell, el paradolmen de la Font del Nasiet.


Tot i que a mi primera vista a mi em sembla un dolmen, la Cristina m'ha dit que en viu no és així, i cercant informació, he trobat que diversos autors el cataloguen com a balma sepulcral... o sigui paradolmen.

Fou descobert per Paulí López el 6 de Novembre de l'any 2009. El roc que li otorga la qualificació paradolmènica és el que veiem a la foto que faria de coberta del sepulcre. Les lloses laterals i davantera són afegides humanament. Segons hem pogut saber, li otorguen una cronologia calcolítica, vers el 1800 a.C.

La manca d'informació sobre el megàlit ens fa pensar que a dia d'avui no s'ha excavat.

Ara visitarem les maques inscultures dels Tres Tossals. Per a fer-ho prenem la C-1410z i creuem Súria en la mateixa direcció a la que hem arribat. Seguirem per aquesta carretera fins a trobar una rotonda, en la que sortirem per la primera, tot passant per sota de la C-55. Al poc de creuar-la, trobarem una nova rotonda per la que sortirem per la segona i última sortida, pel carrer de la masia de Can Sivila. Seguirem tot rectes, fins veure un camí que surt a la nostra dreta. Allà aturarem el cotxe al voral esquerra del "carrer".

A peu, emprenem la caminada que ens portarà a les inscultures tot seguint un corriol un xic costerut que ens quedarà a l'esquerra, just al costat del cotxe. A l'estona, veurem a mà esquerra un costerut corriol més petit que és el que ens durà directament a les inscultures, just abans d'un penya-segat. Com sempre dic, a la muntanya s'hi ha d'anar per coordenades... Allò del tercer abre a la dreta no funciona.


Segons diu la Cristina, és complicat fer-li una foto on es vegi l'extensió de la inscultura amb les seves diferents parts, i a sobre el sol no acompanyava. Hem decidit posar una foto de lluny del roc i afegir un esquema del gravat.

Calc fet per GESEART

El gravat fou descobert per Josep Rodríguez, veí de Súria, l'any 1982. Però no fou fins el 5 de gener de l'any 2000 que el GESEART va fer un calc de les inscultures per poder admirar en dues dimensions l'obra d'art prehistòrica. Aquest calc té unes dimensions de 2.80 metres de llarg per 1.40 metres d'ample.

Segons la Generalitat, el gravat dels Tres Tossals consta d'un garbuix de línies que uneixen tres cassoletes (una d'elles de secció més aviat rectangular) i que acaba en una espècie de gravat en forma d'espina de peix.


La cronologia que li donen és des del Neolític final al Bronze inicial.

Bé, seguim la ruta fixada tot anant a la roca foradada de Cal Damià, element indubtablement prehistòric, encara que ben bé  no se sap la funcionalitat... És exacta a la roca forada de Can Gol, a la Roca del Vallès, i la del Turó del Tàbac, a Vallromanes.

Per arribar a aquesta magnífica roca foradada, tornem a la C-55 direcció Manresa, i just passar Sant Joan de Vilatorrada, trobem una rotonda en la que sortim per la primera, prenent la C-25. De l'Eix, sortim per la sortida 110, que ens pocs metres desemboca a la N-141b, la que prenem a la nostra esquerra, direcció Sant Pere Sallavinera, passant per sota la C-25. Als 50 metres, girem, aquest cop a la dreta, tot prenent la BV-1033, i als 260 metres i abans d'entrar al nucli, girem a la dreta de nou... Seguim la carretera, que es torna en una boníssima pista, fins que als 1.5 quilòmetres veiem un camí a la nostra esquerra, que prenem fent un molt pronunciat gir. Als 190 metres, aturem el cotxe al voral del camí. El roc foradat es troba a la dreta d'aquest tal i com hem arribat, just sota d'ell.


Molts autors determinen aquestes coves com a sepulcrals, reutilitzades a diverses èpoques fins a dia d'avui. Per això l'incloem al blog.

Aquesta és coneguda popularment com "la roca del forn", pel que ja se li estima una utilització d'aquest estil, de fet, la gent de la zona assegura que els "moros" la feien servir per coure el pa.

El roc en si mesura uns 4 metres d'alçada, i l'entrada a la cavitat es troba a 2 metres del sòl (massa alçada per la porta d'accés a un forn, no?). La cavitat, que jo crec que al seu inici devia ser un sepulcre, mesura 0.60 metres d'alçada, 1.30 metres d'ample i 1.20 de fondària.

Continuem la ruta visitant un nou paradolmen, el del Cau de la Guineu. Per arribar-nos-hi, tornem a la N-141b per la BV-1033, tal i com hem arribat, però aquest cop seguim la nacional vers la dreta. Passem per sota la C-25 un parell de vegades, i seguim rectes fins a topar amb una rotonda en la que prenem la segona sortida, direcció Aguilar de Segarra i Fonollosa, que passa de nou per sota l'Eix. Just passar-lo, ens trobem davant d'una nova rotonda en la que sortim per la primera, prenent la BV-3008 en direcció als pobles citats anteriorment.

Carretera a la que, als pocs metres, es pot veure el menhir de cal Giralt a l'esquerra, al bell mig d'un espai conreat.

Bé, seguim tot rectes durant 4.4 quilòmetres, on ens trobem a la nostra esquerra una carretera, marcada com a camí rural de Cal Pallarès. Per ella anem 550 metres fins que a la sortida d'una corba a dretes veiem un camí que s'enfila vers la muntanya. El seguim gairebé 1 quilòmetre, fins a trobar-nos amb un dipòsit d'aigua, des d'on surt un camí des del vertex interior de la corba que fa la pista per la que anem, i per la que seguirem 130 metres més, on hi ha un espai molt gran per a aparcar a la nostra dreta. Allà deixem el cotxe.

A peu, emprenem la marxa per la pista en la mateixa direcció uns 70 metres, on hi ha una petita ondulació del camí, i ens enfilem per la muntanya uns 18 metres en línia recta per a trobar el paradolmen del Cau de la Guineu. És molt recomanable anar amb GPS perquè el trajecte fins el sepulcre no és del tot fàcil de fer.

Conegut des del 1932 pels pagesos de la zona, el sepulcre és considerat, segons l'informe de l'excavació, com a para-cista. Tot i que segons es diu al web de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages, la balma fou dinamitada pels pagessos, i segons afirmen va arrancar un tros de la coberta del que seria el sepulcre, i per la qual van sorgir diversos ossos humans i nombroses destrals. Pel que a partir d'aquell moment, va esdevenir quelcom més important.


Es documenta que l'any 1980, la tomba fou saquejada. I en l'intent de preservar el patrimoni s'encarregà una excavació d'urgència a Lluís Guerrero i Sala i Josep Castany Llussà, que amb els seus arqueòlegs varen fer el 1981. Segons ells, la cambra sepulcral amida 2 metres de llarg per 1.40 d'ample i consta d'una alçada de 0.45 metres d'alt. L'estança era enllosada, un 70 % d'ella amb un gran roc allissat previament, amb uns acanalats paral·lels, i l'altre 30 % és format per un conjunt de petites llossetes, encaixades entre si.

Pel que fa a restes trobades, es documenten diversos cranis humans i restes òssies, corresponents a 50 individus, i a la banda dreta del sepulcre aparegueren minses restes de l'aixovar funerari, un fragment ceràmic a mà, una làmina de sílex, un dentàlium i un botó amb perforació en V. Segons les troballes i les restes associades, es dona una cronologia calcolítica d'entre el 2000 i el 1800 a.C. Tot i que actualment, amb l'avanç del C14, se li estima una antiguetat del 2090 ± 110 a.C. A banda el botó (d'estil Durfort) es relaciona a l'era neolítica final.

Tornem al cotxe i comencem la tornada, però quan arribem al dipòsit d'aigua, aturem el cotxe i a peu emprenem el camí del vértex que he citat abans. A uns 170 - 180 metres, agafem un altre camí que surt a la nostra esquerra, aquest el seguirem fins a petar a un PR, pel que girem de nou a l'esquerra. A uns 80 metres i abans d'una corba amb diversos camins que surten de d'ella, veiem a l'esquerra del PR les restes del dolmen de Les Esmoladores.


Del megàlit, o més ben dit de les restes del megàlit, en direm ben poc, ja que no tenim constància de cap estudi ni prospecció. L'únic que hem pogut saber és que va ser descobert per Albert Fàbrega el 17 de desembre de l'any 2011.

Ell mateix descriu un túmul ovalat de 8 per 7 metres. La llosa fa 1.80 metres de longitud per 80 centímetres d'alçada, i consta d'un gruix màxim de 20 centímetres. Nosaltres, com l'Albert, no dubtem a l'hora de dir que són les restes d'una estructura dolmènica, l'experiència és un grau... Aquí donem la ruta per acabada i tornem cap a casa.


Coordenades:

Paradolmen de la Font del Nasiet: UTM(ETRS89): 31T, 395291, 4631253
Inscultures dels Tres Tossals: UTM(ETRS89): 31T, 394638, 4633013
Roca foradada de Cal Damià: UTM(ETRS89): 31T, 382286, 4621303
Paradolmen del Cau de la Guineu: UTM(ETRS89): 31T, 384645, 4625053
Les Esmoladores: UTM(ETRS89): 31T, 384871, 4625579

dissabte, 10 de febrer del 2018

Poblats a El Catllar

Avui, dia molt assolellat, tot i que fa vent, ens aventurem a anar cap el Camp de Tarragona a visitar un parell de poblats a El Catllar. El primer d'ells ja l'havíem vist fa uns quants anys, però no teníem cap foto per a poder fer l'entrada.

Per iniciar la ruta, ens dirigim a aquesta població i, en concret, pugem fins el castell, ubicat a la part més alta del nucli històric. A l'esplanada que es troba davant del seu accés, just sota la torre esquerra, trobem un recinte tancat i parcialment excavat. Al seu interior, podem veure les restes del poblat de l'Era del Castell.

Les fotos no són gaire bones perquè la tanca del recinte impedeix acostar-t'hi, però es pot veure com la part excavada és petita. Des del castell, tancat quan hi vam anar, es veu una bona perspectiva, com es pot comprovar a la pàgina de l'inventari de la Generalitat.

Segons la fitxa del mateix inventari, el poblat va ser trobat fortuïtament quan el 1997 es van començar unes obres per tal d'adequar el castell. Durant la seva excavació, duta a terme per Santi Molera i Josep Maria Vergès, es va determinar que s'estenia per la part exterior i també sota el castell. Aquestes feines també van permetre saber que hi va haver tres etapes diferents d'ocupació: una primera, corresponent al Bronze final; la central i més important datada dins de la primera Edat del Ferro; i una tercera dins de l'iber antic. Podem dir llavors que va estar habitat entre els segles VIII i V a.n.e., essent el primer poblat de Tarragona on es va tenir constància d'aquesta ocupació tan àmplia.

Pel que fa a la seva descripció, de l'Edat del Ferro es van trobar forats de pal i fogars corresponents a dues cabanes ovalades, així com ceràmica de l'època. D'altra banda, a uns treballs realitzats el 2007, es van trobar evidències de muralla d'aquesta època.

La segona fase d'ocupació es correspon amb les restes visibles del poblat, amb habitacions quadrangulars fetes de pedra en sec disposades al llarg de dos carrers estrets. La majoria d'estances tenen paviment de terra batuda amb presència de fogars i/o sitges. Com a troballes, podem citar ceràmica a mà, a torn i un parell d'àmfores fenícies, objectes de bronze i ferro, així com elements de sílex i eines de molí diverses.

De l'última etapa, com gairebé sempre, podem relatar l'abandonament de l'assentament i les posteriors modificacions que s'hi van fer, avalades per troballes de ceràmica.

L'altre poblat, tot i ser també terme municipal d'El Catllar, es troba força lluny. Deixem el nucli antic i prenem la carretera TP-2039 cap a l'esquerra en direcció a Tarragona. Després d'uns 1100 metres, agafem un desviament cap a Valls per la T-203 i la seguim 3.6 quilòmetres, fins que trobem una rotonda. Sortim d'ella per la segona branca en direcció a Els Pallaresos i Tarragona per la T-2031. Quan trobem una segona rotonda, continuem cap a Tarragona durant un quilòmetre més i llavors girem a l'esquerra a l'alçada d'una benzinera per a agafar el carrer B de la urbanització Els Manous. El recorrem uns 400 metres i deixem el cotxe al costat d'una torre elèctrica, just on trobem una cruïlla del GR-172, que agafem cap a la dreta, cap el Rodolat del Moro. Després de fer uns 100 metres, veiem una pista a la dreta que agafem i que ens duu al poblat de Manous en pocs metres.

El poblat iber de Manous, segons la nostra opinió, es troba en risc de desaparèixer sota els atolls i, qui sap, sota les excavadores aplanant el terreny per a noves construccions. De fet, recentment es va fer passar una línia elèctrica per les seves rodalies i es van ampliar els camins que passen arran del poblat.

Actualment, es poden distingir dos sectors i es poden veure clarament diversos murs de delimitació entre habitacions, així com diverses sitges. Hi ha dos sectors diferenciats que ocupen un total de 700 metres quadrats. Un dels sectors és residencial, mentre que el segon és de caire manufacturer.

A la campanya realitzada el 1991, es van recuperar prop de 4000 fragments de ceràmica ibera, feta a mà o a torn majoritàriament, restes d'àmfores i altres materials d'intercanvi amb les cultures púniques i itàliques, així com molins, pesos de teler i una figureta decorativa en forma de cavall muntat per un genet.

Una nova campanya duta a terme el 2004, va determinar que el poblat podria tenir una extensió d'uns 10000 metres quadrats, i es va establir que es va construir el segle III a.n.e. i que va ser abandonat pacíficament durant el tercer quart del segle II a.n.e., plenament a època ibera.

Molt proper al poblat, s'hi han trobat moltes restes de sílex, gairebé 4000 en total, majoritàriament de forma denticulada, pel que es pot pensar que correspon a un taller o lloc d'explotació de sílex de període epipaleolític (entre el 9000 i el 5000 a.n.e.).

Per acabar el dia, anem a veure una vil·la romana que conserva una bona quantitat de mosaics a una cúpula, fet ben estrany si tenim en compte que es tracta d'una construcció de vers el segle IV, i que afegim com a jaciment prehistòric, una mica amb pinces, ja que segons es documenta, aquest jaciment era un centre de producció i emmagatzematge agrícola vers el segles II-I a.n.e. a l'era iberoromana. Per arribar-hi, ens acostem a la població de Constantí. Tornem a la TP-2031 i la prenem cap a Tarragona, als afores de la qual agafem cap al barri de Sant Pere i Sant Pau. A la tercera rotonda que trobem, prenem la tercera sortida i ens dirigim a l'A-7 passant força rotondes. A continuació, ens desviem cap a l'A-27 per la sortida 1160, i deixem aquesta nova autovia per la sortida 6, cap a Constantí. Aquí, ràpidament veurem les indicacions cap a la vil·la romana de Centcelles.

La visita té una part interior i una d'exterior. La interior és la més curiosa, podent-se visitar dues estances, una d'elles circular on es conserven les restes d'una cúpula completament decorada per mosaics. Entre les figures representades veiem les quatre estacions a la zona de la cúspide, passatges de la Bíblia, com l'Arca de Noè o el Bon Pastor, a l'anella central, i representacions de la vida quotidiana romana a l'anella més exterior. Aquests mosaics, igual que la resta de la vil·la, es daten vers mitjans el segle IV. L'origen de l'assentament de Centcelles es remunta, però, al segle II a.n.e. com un centre de producció agrícola.

Al recinte exterior, podem veure les restes de dos conjunts de termes, així com un taller d'elaboració de tessel·les i una zona d'edificis inacabada.

El conjunt és interessant, però per a visitar unes termes romanes més interessants, recomanem la vil·la d'Els Munts, a Altafulla, on les termes es troben en millor estat i, fins i tot, es poden observar pintures a diferents estances de la vil·la.


Coordenades UTM(ETRS89):

Poblat de l'Era del Castell31T 359443 4559584
Poblat de Manous31T 355114 4557401
Centre de producció i emmagatzematge agrícola de Centcelles: 31T 351164 4557567