TRANSLATOR

dissabte, 30 de setembre de 2017

Dòlmens a Odèn

Avui, celebrem l'aniversari dels petitons anant d'excursió al Solsonès, concretament a Odèn, on visitarem diversos megàlits molt accessibles. 

Comencem anant al Collet del Sàlzer, on s'ubiquen els dos primers sepulcres. Per arribar-hi, prenem la carretera LV-4011 poc després de passar Solsona en direcció a Cirera, Montpol i Cambrils. Després de passar el nucli de Montpol, que sembla haver-se destinat a turisme rural en la seva totalitat, girem a l'esquerra per una pista asfaltada senyalitzada que duu a El Sàlzer i Oliana, entre d'altres destinacions. Després de 1.9 quilòmetres, arribem a una cruïlla, on girem a l'esquerra i continuem uns 180 metres més. A la nostra dreta, veiem un petit espai per a deixar-hi un cotxe i uns dibuixos de dòlmens que ens indiquen per on hem de baixar a la terrassa inferior, on és, a pocs metres de distància, el megàlit del Collet del Sàlzer I.


Ens trobem davant d'una cambra pirinenca molt ben conservada i que fou objecte d'excavació i consolidació l'any 2005 per part del Grup de Prehistòria del Solsonès (GPS), sota la direcció de Josep Castany. La seva cambra mesura 1.70 metres de llarg per 1.40 d'ample i és continguda dins un túmul d'un 6 metres de diàmetre. Conserva restes de les lloses que feien d'entrada a la cambra i s'observen fragments de la coberta escampats pel túmul. També podem observar una llosa recolzada sobre la lateral de l'esquerra de la qual se'n desconeix l'ús, però podria ser un contrafort o bé una separació interior de la cambra.

Pel que fa a les troballes, es varen obtenir diverses restes òssies, 11 denes de pecten, 1 dena discoïdal calcària, 1 sageta de coure, 2 puntes de fletxa de sílex blanc (una d'elles d'extraordinària qualitat tècnica), 1 nucli també de sílex blanc, 1 làmina de metall, 23 fragments ceràmics grollers i 1 amb vora. Les restes òssies consisteixen en fragments molt esmicolats i gran quantitat de peces dentàries que han permès identificar, com a mínim, la presència de restes de quatre adults i cinc nens.

Podem situar la construcció del sepulcre dins del Calcolític (2200 - 1800 a.C.).

Per a trobar el segon megàlit, Collet del Sàlzer II, només hem de travessar el camí situat una mica més enllà del primer dolmen i el veiem fàcilment.




Es tracta d'una cambra pirinenca més petita, d'1.25 metres d'amplada, delimitada per dues lloses laterals, la capçalera i el llindar que en donava accés a través d'un vestíbul-pou.

Descobert el 1990, fou objecte d'excavació i consolidació el 2006 per part del GPS, com el seu company. Aquesta excavació va ser força fructífera, traient a la llum diversos fragments ceràmics, 2 làmines de sílex blanc, 13 peces de dentàlia i restes òssies pertanyents a 11 individus com a mínim. Aquestes troballes permeten datar la tomba dins del Bronze antic, cap el 1800 a.C.

Després de dinar i aprofitant que ja no plou, ens dirigim a veure tres sepulcres més ubicats a Odèn, però força lluny dels anteriors, a l'anomenada necròpoli de Font Coberta o del Serrat d'Odèn. Per arribar-hi, desfem el camí fins la LV-4011 i girem a l'esquerra en direcció a Cambrils i la seguim fins que aquesta carretera mor a la L-401. En aquest punt, girem a la dreta cap a Sant Llorenç de Morunys, Canalda i Odèn. Després de 7.1 quilòmetres, girem a mà dreta cap a l'ermita de Santa Cecília d'Odèn. Seguim aquesta pista durant 2.4 quilòmetres per trobar a la nostra esquerra un recinte delimitat amb fusta i corda. Dins aquest recinte trobem el dolmen de la Caixa del Moro I.





Aquesta cambra pirinenca amb vestíbul pou té una cambra completament conservada d'uns 2 metres de longitud per 0.80 d'amplada i 0.80 d'alçada. Actualment, té un túmul d'uns 13 metres que originàriament no era tan gran... Els pagesos que temps ençà conreaven patates al costat el van anar fent cada cop més gran aportant-hi les pedres que extreien del prat.

Fou començat a excavar per Mossèn Serra Vilaró el 1918, però un episodi de grip va fer que no acabés l'excavació. Tot i això, va recuperar 160 peces dentàries que van permetre identificar més de 5 individus, 1 anell i 1 fragment de braçalet de bronze, 1 closca de ballaruga, 2 denes de collaret de pecten i 21 fragments ceràmics.

El 2008, en Josep Castany dirigint el grup GPS, va tornar a excavar-lo, netejar-lo i consolidar-lo. En aquesta ocasió, es van obtenir 21 denes de collaret de pecten i 1 de pedra. Les restes antropològiques recuperades van fer elevar a 23 la quantitat de persones inhumades al sepulcre.

La presència de troballes de bronze permeten datar el sepulcre dins el Bronze mitjà. 

Una vegada visitat aquest sepulcre, continuem un quilòmetre per la mateixa carretera. A aquest punt, a la nostra dreta, veiem un altre recinte tancat per corda i fusta. si ens hi acostem, veurem, camuflada, la cista de la Caixa del Moro III o Camí de Solsona i també coneguda amb el nom de dolmen de Cogulers.




Es troba dins d'un túmul d'uns 6 metres de diàmetre i només 60 centímetres d'alçada. Es tracta d'una cambra pirinenca rectangular amb vestíbul i llindar. Curiosament, el terra de la cambra estava constituït per sorra més compactada que a la resta del sepulcre.

Pel que fa a l'excavació, realitzada l'any 2007 també pel GPS, van aparèixer restes humanes dins la cambra en forma d'ossos esmicolats i peces dentàries de quatre individus com a mínim, un dentàlium i diversos fragments ceràmics llisos i carenats. Al vestíbul, s'hi van trobar fragments de dos vasos ceràmics amb nansa i apèndix de botó, tipus molt estrany a la zona, i un anell de bronze pastat al trobat per Serra Vilaró a la Caixa del Moro I. Al túmul, només s'hi van trobar deixalles més modernes.

Pel tipus de troballes, podem ubicar el megàlit cronològicament parlant dins del Bronze mitjà (1500 - 1200 a.C.).

Prop d'aquí, hi ha una recomanació de l'amic Manolo, un túmul que ell va anomenar Camí de Solsona II. Des d'on som, tirem enrere 450 metres, on veiem un conjunt d'arbres a la nostra dreta. Sota aquests arbres és on veiem el túmul.


Com ens hem saltat el segon sepulcre, desfem el camí en direcció al primer megàlit del conjunt i el passem 110 metres. A la nostra dreta, però aquest cop sense delimitació, trobem el megàlit de la Caixa del Moro II, força destrossat i amb un important risc de desaparició.


Per a fer-li una foto vam suar molt i tampoc es pot dir que hom hi pugui identificar un sepulcre... Actualment, només en resten dues lloses, la del costat sud i una llinda del vestíbul, amagades entre la vegetació i el tarter, que també ha estat ampliat pels treballs de conreu de patates del seu voltant i ara mesura uns 11 metres de diàmetre.

En Serra Vilaró va començar a excavar-la l'any 1918, però també va deixar-la a mitges per la grip. Posteriorment, el GPS el va excavar el 2009. El conjunt de troballes d'ambdues campanyes està format per 43 fragments ceràmics i restes òssies d'un mínim de 5 individus.

Es pot interpretar que és, com les seves veïnes, una cambra pirinenca construïda durant el Bronze mitjà.

Després d'aquesta última tomba, tornem cap a casa, però fem una parada per a comprar unes berlines que estan boníssimes a un forn de pa amb espai per a la degustació a una zona tranquil·la de Solsona.



Coordenades:

Collet del Sàlzer I: UTM(ETRS89): 31T, 365464, 4662700
Collet del Sàlzer II: UTM(ETRS89): 31T. 365443, 4662685
Caixa del Moro I: UTM(ETRS89): 31T, 372363, 4664381
Caixa del Moro III o Camí de Solsona: UTM(ETRS89): 31T, 372566, 4663479
Possible túmul de Camí de Solsona II: UTM(ETRS89): 31T, 372446, 4663553
Caixa del Moro II: UTM(ETRS89): 31T, 372348, 4664512

dissabte, 2 de setembre de 2017

Poblat a Vilanova i la Geltrú

Ens llevem d'hora al matí... Amb els nens ja se sap, i decidim anar a Vilanova i la Geltrú a visitar les runes de l'Ibero-romà poblat de Darró. Per arribar-hi, és ben fàcil, només hem d'apropar-nos al passeig marítim, ple de resturants, i continues tot recte fins a la seva fi, just als peus del turó de Sant Gervasi. Allà, hi ha una rotonda en la que si gires a la dreta passes per sota la via del tren. Doncs bé, les restes del poblat, són aquí, als dos costats de la carretera, i als dos costats de la via del tren.



Aquesta és, potser, la part visible que més ens interessa, ja que és la part ibera, d'entre els segles V i I a.C. Just creuar la carretera, on ara es veuen cotxes aparcats, hi ha la zona visible més romanitzada, habitada des de mitjans del segle I a.C. fins l'era visigòtica, a mitjans del segle IV d.C.

Remarco això de visible perquè recordem que la via del tren passa per sobre del poblat i el parteix en dos, i, a sobre, també hi passa la carretera i el parteix en quatre. Aquest jaciment va ser descobert quan es van començar a construir els apartaments que queden entre el poblat i la platja, pel que el recinte no acabaria on es troba la tanca actual. De fet, sembla que sota l'aigua també hi ha restes. L'extensió total podria ser d'unes 4 o 5 hectàrees segons la informació de la fitxa de la Generalitat. Es creu que aquest poblat podria ser el nucli comercial més important de la Cossetènia.



Entrant en la descripció del poblat, les parts del mur que són com arrebossades són les parts originals de les runes del poblat iber, la resta és reconstruït.

Ara una foto de l'altre costat del carrer principal del que veiem del nucli iber.



Realment, el poblat és més gran del que es veu a la fotografia, però aquesta ens va bé perquè al centre la part dreta es pot admirar aquesta petita cisterna.


A la imatge inferior, es veu la que es creu que seria la distribució d'aquest tros de poblat.


S'observa com el plànol identifica sitges, forns, vivendes i tallers metal·lúrgics, i, tot i que no es veu al plànol i segons tenim entès, no només hi ha una cisterna, n'hi ha dues.

Ara, ja que hi som i que l'arqueòleg que ens fa la visita ens ho ofereix, anem a veure el terreny romà, molt menys estudiat a dia d'avui, però amb clars indicis de la civilització que l'ocupava.


Segons els informes de les excavacions realitzades, aparegueren un petit altar romà de vers mitjans del segle I a.C., una peça ceràmica de tipus itàlic, també del segle I a.C., un cap de lleó de marbre del segle II d.C. i diverses monedes, tant iberes com romanes. 

L'abandonament del poblat al segle IV, no fou un abandonament total, ja que s'utilitzà l'espai com a necròpoli de petites sitges, tapades amb petites teules i trossos d'àmfora, que és el que es produïa a aquesta zona de la vila romana. Aquests enterraments es realitzaren fins al segle VI.


Coordenades:

Poblat de Darró: UTM(ETRS89): 31T, 392212, 4563083