TRANSLATOR

dissabte, 2 de setembre de 2017

Poblat a Vilanova i la Geltrú

Ens llevem d'hora al matí... Amb els nens ja se sap, i decidim anar a Vilanova i la Geltrú a visitar les runes de l'Ibero-romà poblat de Darró. Per arribar-hi, és ben fàcil, només hem d'apropar-nos al passeig marítim, ple de resturants, i continues tot recte fins a la seva fi, just als peus del turó de Sant Gervasi. Allà, hi ha una rotonda en la que si gires a la dreta passes per sota la via del tren. Doncs bé, les restes del poblat, són aquí, als dos costats de la carretera, i als dos costats de la via del tren.



Aquesta és, potser, la part visible que més ens interessa, ja que és la part ibera, d'entre els segles V i I a.C. Just creuar la carretera, on ara es veuen cotxes aparcats, hi ha la zona visible més romanitzada, habitada des de mitjans del segle I a.C. fins l'era visigòtica, a mitjans del segle IV d.C.

Remarco això de visible perquè recordem que la via del tren passa per sobre del poblat i el parteix en dos, i, a sobre, també hi passa la carretera i el parteix en quatre. Aquest jaciment va ser descobert quan es van començar a construir els apartaments que queden entre el poblat i la platja, pel que el recinte no acabaria on es troba la tanca actual. De fet, sembla que sota l'aigua també hi ha restes. L'extensió total podria ser d'unes 4 o 5 hectàrees segons la informació de la fitxa de la Generalitat. Es creu que aquest poblat podria ser el nucli comercial més important de la Cossetènia.



Entrant en la descripció del poblat, les parts del mur que són com arrebossades són les parts originals de les runes del poblat iber, la resta és reconstruït.

Ara una foto de l'altre costat del carrer principal del que veiem del nucli iber.



Realment, el poblat és més gran del que es veu a la fotografia, però aquesta ens va bé perquè al centre la part dreta es pot admirar aquesta petita cisterna.


A la imatge inferior, es veu la que es creu que seria la distribució d'aquest tros de poblat.


S'observa com el plànol identifica sitges, forns, vivendes i tallers metal·lúrgics, i, tot i que no es veu al plànol i segons tenim entès, no només hi ha una cisterna, n'hi ha dues.

Ara, ja que hi som i que l'arqueòleg que ens fa la visita ens ho ofereix, anem a veure el terreny romà, molt menys estudiat a dia d'avui, però amb clars indicis de la civilització que l'ocupava.


Segons els informes de les excavacions realitzades, aparegueren un petit altar romà de vers mitjans del segle I a.C., una peça ceràmica de tipus itàlic, també del segle I a.C., un cap de lleó de marbre del segle II d.C. i diverses monedes, tant iberes com romanes. 

L'abandonament del poblat al segle IV, no fou un abandonament total, ja que s'utilitzà l'espai com a necròpoli de petites sitges, tapades amb petites teules i trossos d'àmfora, que és el que es produïa a aquesta zona de la vila romana. Aquests enterraments es realitzaren fins al segle VI.


Coordenades:

Poblat de Darró: UTM(ETRS89): 31T, 392212, 4563083

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada