TRANSLATOR

dissabte, 8 de setembre de 2018

Dòlmens i inscultures a Roses V

Avui ens llevem ben d'hora i ens dirigim a Roses. Volem completar una ruta que vam fer fa uns cinc anys, però llavors no disposàvem de gaire informació sobre la localització d'alguns dels sepulcres. Podeu consultar l'entrada corresponent a Dòlmens i estela-menhir a Roses II.

Aquesta vegada, amb força més dades, ens dirigim al turó del Pení, on iniciarem la ruta, tot seguint la GI-614 i desviant-nos cap a la GI-620 poc després del punt quilomètric 8. El primer que fem és aturar-nos al Neo-dolmen de La Fura o Mas Romanyac, ubicat al costat esquerre de la carretera després de recórrer uns 1300 metres per aquesta nova carretera.

Aquest neo-dolmen té una pinta dubtosa i vam consultar al Josep Tarrús, expert en el megalitime de la zona, per saber si ell en tenia alguna informació. Com sempre molt amable, ens va confirmar que no sembla tractar-se d'un sepulcre, només d'una pedra aixecada.

Avancem per la mateixa carretera fins que aquesta es bifurca entre una pista i la carretera que va a la zona militar. Nosaltres seguim per la pista de sorra, que es troba en bon estat tot i que hi circula gran quantitat de cotxes i, fins i tot, el trenet turístic de Roses... sense comentaris. 500 metres més endavant, prenem un camí que surt a l'esquerra i que està tancat al trànsit rodat. Uns 160 metres més endavant, veiem un corriol desdibuixat a l'esquerra i molt rocam. Aventurant-nos a la recerca lliure o amb l'ajut del GPS, podem trobar diverses tombes de la necròpoli del Bronze de Puig Alt.

Aquesta necròpoli està formada per dos sectors, el del Puig Alt on ens trobem, i el del Coll dels Sarraïns, una mica més endavant seguint la mateixa pista, però a la seva dreta.


El primer sector, més septentrional, conté 5 tombes conservades, mentre que el segon, ubicat més meridionalment, conserva 36 sepultures... teòricament (no podem confirmar si encara és així a dir d'avui, ja que no vam visitar-la). D'aquesta segona, el que sí sabem és que la pista passa per sobre i sembla haver afectat el seu traçat original




Com es pot observar a les fotografies de la part septentrional, la necròpoli es troba força malmesa i amb risc de desaparició sota la vegetació baixa i punyent de l'esplanada. A més, es troba molt accessible i ha estat espoliada diverses vegades.

Pel que fa al seu descobriment, les primeres notícies que es tenen es deuen a documents del segle XVII. Posteriorment, ja a meitats del segle XX, soldats de la base del Pení i aficionats a l'arqueologia van començar a informar de la troballa de restes, fet que es recull a una nota d'en Josep Rahola i Sastre del 1952 i a un article de V. Roure del 1955. Entre mig dels dos articles, el Doctor Oliva, responsable del Servei d'Arqueologia de Girona, identifica aquesta necròpoli com a una necròpoli hallstàttica el 1954. Pel que sembla, en Joan Maluquer de Motes hi va intervenir una dècada més tard, però no hi ha constància real de que hi excavés, ja que ell mateix indicava que havia tingut impediments militars per fer-ho. De tota manera, la persona que l'ha estudiat amb més profunditat és l'Enriqueta Pons, alumna del professor Maluquer, que hi ha treballat en diverses ocasions (1979, 1983-84 i 1999). Al seu llibre Pobles de muntanya, pobles d'aigua al Pirineu oriental (1100-650 aC), recopila molta informació sobre la necròpoli.

La primera excavació sistemàtica fou realitzada el 1979 i va consistir en l'estudi de la necròpoli del coll dels Sarraïns o necròpoli meridional), on es van identificar 36 estructures tumulàries, entre elles les dues esmentades pel professor Maluquer a les seves classes. Aquest estudi va treure a la llum gran quantitat d'urnes cineràries amb incisió de doble traç.

Pel que fa a la necròpoli septentrional o del Puig Alt pròpiament dita, no va ser fins el 1983 quan el GESEART va donar a conèixer que l'havia retrobat. Llavors, l'Enriqueta Pons i el seu equip van estudiar la zona i van identificar 5 tombes força deteriorades i, ja el 1994, es van centrar en l'estudi de la número 1, un diàmetre d'entre 3.20 i 3 metres. Aquesta tomba (possiblement la de les nostres primeres fotografies de més amunt) havia estat espoliada d'antic, però la seva excavació va donar lloc a troballes ceràmiques i òssies calcinades.

Tots aquests estudis i excavacions permeten datar aquesta necròpoli al Bronze final, vers el 850 - 650 a.C.

A la mateixa zona de la necròpoli septentrional, però a uns 150 metres de les tombes i a uns 80 metres del dipòsit d'aigua, trobem una preciosa llosa plena de gravats, concretament, cassoletes i reguerons.


La Roca del Puig Alt és una superfície plana de pissarra un pèl inclinada d'uns 5 per 3 metres plena de cassoletes, reguerons i creus. Se'n poden comptar 14 cassoletes, 45 cruciformes simples, 1 de doble i 1 de triple, diversos semicercles i gravats en "Y", a més d'una estructura reticular central. Va ser descoberta el 1998 pel geòleg Carles Roqué. 

Prop d'aquesta roca, a uns 20 metres a l'oest, trobem una altra roca amb cassoletes.


Tot i que podem trobar més roques amb gravats i les tombes del Coll del Sarraïns més amunt, nosaltres tornem al cotxe i continuem una mica més (uns 1400 metres) per a arribar a la plana on es troba la cista del Puig Rodó, que no vam trobar la vegada anterior que vam estar per aquí, ja que cal posar-li una mica d'imaginació. En aquest cas, 100% recomanable dur GPS, tot i que val a dir que han col·locat una senyalització que ajuda a trobar-la.


Aquesta cista amb túmul molt malmesa va ser descoberta el 1985 per Àngel Bosch, Montse Borràs, Joan Gisbert i Josep Tarrús, que es trobaven fent una prospecció arqueològica per la zona.

Comparant les fotos actuals amb les de quan va ser excavada per Josep Tarrús, Sara Aliaga i Oriol Mercadal el 1989, veiem que el túmul s'ha camuflat força entre la vegetació, el que dificulta la seva localització. No es conserva cap de les lloses, ni se'n conservaven quan va ser descoberta, però l'excavació va confirmar que hi havia les marques d'encaixos de les lloses a la roca mare.  Aquestes marques permeten donar unes mides de la cambra de 1.5 metres de longitud per 1.0 d'amplada.

Igual que prop de Puig Alt, aquesta zona també està plena de gravats. Tenim referències d'una roca plena de cassoletes, però se'ns resisteix. Veiem primer la Pedra del Puig Rodó II.


Presenta dues cassoletes unides per un regueró i una altra d'aïllada.

També visitem un abric que deu ser modern, però que originàriament bé podria haver estat utilitzat en època prehistòrica.


Finalment, fent ús de les coordenades que duem, veiem que hi ha una llosa solta i l'aixequem... en efecte, la llosa que portàvem estona buscant estava tapada per una altra llosa, suposem que per a preservar-la.


La Pedra del Puig Rodó I conté una quarantena de cassoletes aïllades i nou més d'unides per reguerons. La superfície abastada pels gravats és de 100 per 80 centímetres.

Les dues pedres gravades del Puig Rodó van ser descobertes per Sara Aliaga i Oriol Mercadal el 1989.

Si ens hi fixem, just al costat de la pedra I, veiem una cassoleta a una altra roca. D'aquesta, no hem trobat cap referència.


Ens dirigim ara al Pla de les Gates, passant per la Tomba del General i fent-li una foto amb la nova càmera per a canviar la que teníem a l'entrada de l'anterior vegada. Arribats al Pla de les Gates, uns metres allunyada de la pista i amb un panell indicatiu, trobem la cista del Pla de les Gates, una mica més fàcil de reconèixer que l'anterior.


Descoberta el 1986 per Sara Aliaga, Josep Tarrús i Júlia Chinchilla, es tracta d'una cista amb túmul de l'època més antiga del megalitisme de la zona, dins del Neolític Mitjà (finals del V mil·leni - principis del IV mil·leni a.C.).

A l'excavació del novembre de 1987 realitzada per Sara Aliaga, Oriol Mercadal i Josep Tarrús, no van aparèixer restes òssies ni d'aixovar, i les terres semblaven recents, pel que es dedueix que havia estat espoliada. Es va poder recuperar gran part del túmul que ja era parcialment visible i que mesura uns 7-8 metres de diàmetre, i 25 centímetres d'alçada, tot i que devia fer prop d'1 metre originàriament. La cista, com és típic en aquestes construccions, es troba desplaçada del seu centre. Les dimensions internes de la cambra són 1.25 metres de longitud, 0.75 metres d'amplada i 0.67 metres d'alçada conservada. Aquests arqueòlegs comenten la possibilitat de que una de les lloses trobades al túmul, clavada a terra, pogués ser una estela indicativa del sepulcre.

Passejant per l'entorn de la cista, el Marc va veure unes roques amb marques sospitoses que semblaven cassoletes. Mirant a casa la tesi del Josep Tarrús (Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l'Albera, serra de Rodes i Cap de Creus), hem vist que esmenta l'existència de roques amb cassoletes i reguerons a la zona... potser algun d'ells són els que vam veure.


Finalitzada la visita, ens acostem a Roses a fer un passeig per la platja i a posar els peus en remull, que ve de gust amb el bon temps que ens ha acompanyat.


 Coordenades:

Necròpoli del Bronze del Puig Alt: UTM(ETRS89): 31T, 518924, 4680313
Inscultures de Puig Alt I: UTM(ETRS89): 31T, 518996, 4680335
Inscultures de Puig Alt II: UTM(ETRS89): 31T, 518987, 4680321
Cista del Puig Rodó: UTM(ETRS89): 31T, 518120, 4679750
Pedra del Puig Rodó I: UTM(ETR89): 31T, 518094, 4679700
Pedra del Puig Rodó II: UTM(ETR89): 31T, 518088, 4679701
Pedra del Puig Rodó III: UTM(ETR89): 31T, 518095, 4679701
Cista del Pla de les Gates: UTM(ETRS89): 31T, 517252, 4678965
Possibles inscultures del Pla de les Gates: UTM(ETRS89): 31T, 517287, 4678937