Possibles sepulcres a Santa Cristina d'Aro IV i i inscultures a Castell - Platja d'Aro II

Nova ruta al terme de Santa Cristina d'Aro, de nou al nucli de Romanyà de la Selva.

Comencem visitant una cosa que, sincerament i a primera vista, no sabem que és; el lloc és conegut com la Banyera dels senglars. Hi arribarem tot pujant fins a la part més alta de la urbanització de Mas Bousarenys. Just quan s'acaba aquesta urbanització tot anant pel carrer del Puig Brull, arribem a la carretera que va fins el nucli de Romanyà. A l'altra banda de la carretera, veurem un camí sorrenc i aquí aturem el cotxe (hi ha un espai per encabir uns quants). És el camí que duu al dolmen de Can Reparat, però és aconsellable anar amb GPS, ja que hi ha múltiples camins. Bé, entrem pel camí i el seguim uns 850 metres, mantenint-nos sempre a la nostra dreta. Veurem primer, a la nostra dreta, una zona neta de bosc, no sabem si a causa d'un antic camí, i avançarem un pèl més, fent baixada, per a trobar, a la dreta, un corriol que ens durà a la mencionada "banyera" en pocs metres.

Segons hem pogut saber, és un gorg de creació natural. Pel que es veu, era una petita gorga formada pels torrents de la zona a temporades de pluja, que ha estat modificada per la mà humana, com es pot veure clarament amb les lloses col·locades als volts de l'encaix que en el seu dia va ser natural i que, a dia d'avui, ha rebut ampliacions i modificacions humanes.

Seguint el corriol, ara un xic més desdibuixat, direcció nord, i també a escassos metres, veurem un apilament rocós, on, a la part superior, hi ha una cavitat que ha estat batejada amb el nom de paradolmen de la Banyera dels senglars per alguns excursionistes.

Personalment, no ens va semblar pas un paradolmen, tot i que sí que es podria haver utilitzat com a aixopluc durant la prehistòria.

Tornem al camí i, com hem comentat, podem arribar al dolmen de Les Ginesteres o Can Reparat en uns 150-160 metres, a la dreta del camí. Nosaltres el que vam visitar el febrer de l'any 2017 i, a la publicació d'aquest megàlit, també hi ha diversos monuments megalítics de la immediata zona. Així doncs, tornem al cotxe per anar a visitar el més que probable paradolmen de l'Abric d'en Cama.

Per trobar-lo, emprenem en cotxe la carretera direcció nord-oest, arribant al nucli de Romanyà i sortint a la carretera GIV-6612 cap a la dreta, en direcció al preciós sepulcre de la Cova d'en Daina. Uns 650 metres més tard, ens aturem a la zona habilitada per a deixar els cotxes dels visitants d'aquest dolmen. A peu, prenem el sentit contrari del què hem arribat, agafant un corriol ben  marcat i definit que surt d'aquesta zona i que en pocs metres ens duu a un sorrenc camí pel que seguim vers la nostra dreta. A uns 210 metres, trobem un tallafoc i, poc abans d'ell, emprenem per un corriol desdibuixat, que surt a la nostra esquerra, saltant el filat que hi ha a la vora del camí. Aquest ens porta al paradolmen en uns 25 metres, sota d'un gran bloc granític, a la vora del tallafoc esmentat.

Amb una fotografia més propera de la zona marcada a la imatge anterior, es pot afirmar l'aixecament d'uns rocs a la nostra esquerra per tancar una cavitat, fet que denota una certa intencionalitat humana.

Intencionalitat encara més accentuada quan, dins la cavitat, veiem quantitat de rocs, que en el seu dia deurien haver format part d'un mur de tancament per al forat de l'altre extrem del que seria una cambra sepulcral.

Tot i que el jaciment no ha estat excavat ni es documenta cap troballa en superfície, aquestes obres de construcció humana són típiques dels paradòlmens excavats i documentats a la contrada. Per això, dèiem abans que, per nosaltres, era un més que probable paradolmen. En Xevi (Xavier Niell i Ciurana), arqueòleg de la zona, pensa com nosaltres i el posiciona a la prehistòria, dins d'un ampli ventall que va des del Neolític fins a l'Edat del Bronze. A més, diu que la cavitat fa 4.10 metres de llargada, 2.05 d'amplada, i entre 0.80 i 0.90 metres d'alçada.

Però aquí no s'acaba tot pel que fa a aquest gran roc, anem a la seva part del darrere i ens trobem amb dues cavitats ben identificades; una és la que acabem de documentar, i l'altra que, segons en Xevi, mesura 2.70 metres de llargada, per 1.20 metres d'amplada i 0.80 metres d'alçada, i que també té restes de mur a la seva entrada.

Havent vist les dues més que probables tombes, tornem al cotxe i ens dirigim a cercar la Pedra de Puig Romaní, que es troba a la part més baixa de la urbanització on acaba la carretera que va de Romanyà a Platja d'Aro passant pel golf (la carretera on hem deixat el cotxe per anar a la Banyera dels senglars). Concretament, els gravats es localitzen al carrer que els hi dona nom amagades dins de la zona lliure de cases entre aquest carrer i la C-31, gairebé al final del carrer, que, a mode personal, ens va semblar que els veïns la tenen "enjardinada"(cuidada entre l'assilvestrat del bosc).

Aquesta espectacular pedra amb gravats va ser descoberta amb motiu de les obres de desdoblament de la propera carretera C-31, obres que van començar l'any 2009 i van acabar l'any 2011.

Es tracta d'un conjunt de cassoletes unides per reguerons gravades en un plafó d'1.40 metres de llarg per 0.80 metres d'ample. En total, es compten 12 cassoletes, 5 de les quals són unides per reguerons, 4 aïllades i 3 més que van associades a un petit rebaix amb un bec vessador en direcció est.

Inserim una imatge extreta de l'informe pertinent per part de l'empresa d'arqueologia Estrats, que va ser l'encarregada de prospectar tota la zona afectada per les obres abans esmentades.

Extret de: Intervenció arqueològica a les obres de desdoblament de la carretera C-31 (Pablo Martínez Rodríguez, Mireia Pedro Pascual i Marcel Olivé Taché)

A dia d'avui, no s'ha efectuat cap tipus d'excavació arqueològica, però, per l'estil, els podríem datar vers el Neolític mitjà i el Calcolític, vers el 4000-2200 a.n.e.

Amb aquest últim jaciment, donem per acabat el dia, perquè, a banda del descrit, vam tornar a visitar altres jaciments que no hem inserit a la ruta d'avui... la zona de Romanyà és plena de monuments megalítics i alguns són molt i molt macos, com l'esmentada Cova d'en Daina, just al costat d'on hem aparcat el cotxe a la visita dels paradòlmens.

Coordenades UTM(ETRS89):

Possibles paradòlmens de l'Abric d'en Cama: 31T 499012 4634110

Inscultures de la Pedra de Puig Romaní: 31T 504509 463000

Dòlmens a Forallac II

Aprofitant el cap de setmana llarg de Sant Joan, anem cap a les Gavarres a passar la revetlla amb uns amics. De pas, aprofitem per a visitar els dòlmens de la Serra d'en Cals, al terme municipal de Forallac.

Ens acostem amb el cotxe fins a l'església de Santa Coloma de Fitor i, a partir d'aquí, seguim les marques grogues i blanques de la ruta dels dòlmens de la Serra d'en Cals. Des de l'església, ens dirigim a l'est cap a Can Marines. Aproximadament 1.3 quilòmetres després, arribem al pou de glaç del Mas Cals, originari possiblement dels segle XIII o XIV.

Passat el pou, continuem pel mateix camí i comencem l'ascens a la Serra d'en Cals. Passades les carboneres (no vam fer foto), arribem al sepulcre del Doctor Pericot.

Fou descobert l'any 1975 per Joan Garriga i Sitjar i Joan Botey i Serra, i es tracta d'una probable galeria catalana amb el sòl enllosat, que seria datada entre el 3000 i el 2700 a.n.e.

Aquesta tomba consta d'una obra tumular d'uns 6/7 metres de diàmetre i, pel que fa a la cambra sepulcral, es documenten unes dimensions internes de 80 centímetres de llarg per 70 centímetres d'ample i 1.05 metres d'alçada.

A l'excavació feta per en Lluís Esteva i en Josep Tarrús l'any 1978, van sorgir un ganivet de sílex marró al túmul i un disc de quars dins la cambra. Aquestes restes foren dipositades al Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

A uns 12 metres darrere del sepulcre, davant de la cinglera, trobarem les inscultures de les rodalies del Dr. Pericot.

Aquesta és potser la més fotografiada, és la primera que veus en arribar al lloc i és molt clara. Es poden veure 7 cassoletes unides per reguerons ben definides. Essent allà, es veuen molt millor que en fotografia, sobretot les tres de dalt, que arriben a mesurar 10 centímetres de diàmetre i 6.5 centímetres de profunditat.

Però en realitat, el conjunt engloba tres rocs, aquests sumen un total 17 cassoletes, la més gran de 16 centímetres de diàmetre i 7 centímetres de profunditat. A banda, també es documenta una cassoleta aïllada uns 15 metres a l'est, que no vam veure. Si voleu veure la resta de fotografies del conjunt, podeu trobar-les a la seva fitxa.

Aquí inserim un calc que hem extret d'un estudi de Lluís Esteva i Cruañas i Josep Tarrús i Galter. 

Just a sota de les inscultures, com si t'anessis a caure per la cinglera, veurem que hi ha un replà de fàcil accés i allà trobarem el probable paradolmen d'en Lluís Esteva.

Donat a conèixer l'any 2011 per Joan Botey i Serra, amo de les terres, a uns arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona, aquests arqueòlegs l'inspeccionaren poc temps després.

Es tracta d'una petita balma, que consta d'una visera de 1.30 metres de llargada per 1 metre de profunditat. L'espai que resta sota d'aquesta visera fa 2 metres de llarg per 1 metre d'amplada, trobant-se delimitada per un mur de pedra en sec amb una llosa clavada que faria de muntant a la porta d'accés al sepulcre. Al voltant de la cavitat, crida l'atenció una gran quantitat de pedres de mida mitjana/gran, que ben bé podrien formar, en el seu dia, una obra tumular de  6 metres de distància.

Durant el sondeig per part de la Universitat Autònoma de Barcelona, va sorgir diversa ceràmica feta a mà, i es va constatar l'arranjament del sòl d'aquesta cavitat, pel que té bastants números que aquesta cavitat fos utilitzada com a sepulcre alternatiu.

En Xavier Niell Ciurana (Xevi) i en Pau Roig, al seu llibre "Dòlmens, Coves i Menhirs", diuen que molt possiblement fos un sepulcre durant la prehistòria recent (creiem que es refereixen al Calcolític - Edat del Bronze antic).

Seguint la caminada només 400 metres més, trobem la Cista del Clot del Llorer o Cim del Clot del Llorer.

Descoberta per Josep Botey i Riera l'any 1965, es tracta d'una cista neolítica amb túmul i és datada, pel seu estil arquitectònic, d'entre el 3400-3000 a.n.e.

Aquesta antiga tomba conserva les minses restes d'un túmul de terra, amb cròmlec peristàltic, de 5/6 metres de diàmetre, i una cambra funerària de 1.70 metres de llargada, 60 centímetres d'amplada i 65 centímetres d'alçada.

Fou excavada per Luís Esteva l'any 1965, però d'aquesta acció no es documenta cap tipus de troballa.

Seguint les marques, arribem, després d'uns 600 metres, al poblat d'en Cals, situat sobre el cim de Cals i pertanyent a l'època medieval.

Després d'una breu visita, ja que el poblat no és gaire gran, continuem per la part alta de la serra. Uns 400 metres més endavant, veiem a la dreta del camí el primer dels tres megàlits més coneguts de la ruta.

El dolmen dels Tres Peus o dolmen Gran de Fitor, també conegut com a dolmen Gran o dolmen de Fitor, el que indica que és el dolmen més important de la zona, va ser descobert per Vicenç Piera Tossetti i Miquel Torroella Plaja l'any 1881. Per la seva morfologia, una galeria catalana, deuria ser construït cap el 3000-2700 a.n.e., vers el Neolític final i el Calcolític recent.

Segons en Carreras i en Tarrús, consta d'un túmul circular amb restes d'anell de contenció, d'un diàmetre de 8/9 metres. Pel que fa a la cambra sepulcral, amida internament 2.40 metres de longitud, 1.40 metres d'amplada i 1.28 d'alçada màxima conservada, essent així la cambra més gran de la contrada.

Tot i que no s'ha excavat, en superfície s'hi van trobar un fragment de vas carenat i un altre de ceràmica a mà, fet que dona suport a la seva datació.

Tornant al camí, recorrem només 100 metres per a trobar, a l'esquerra del camí, el dolmen de la Serra d'en Cals.

Aquest petit megàlit, un pèl caigut, fou descobert per Manuel Cazurro l'any 1912. Es tracta d'una galeria catalana erigida entre el Neolític final i el Calcolític inicial, vers el 3000-2700 a.n.e. Consta d'una obra tumular de 7/8 metres de diàmetre, de forma circular i amb restes d'un anell de contenció, i, al seu centre, una cambra sepulcral amb unes dimensions internes de 1.70 metres de llarg, 80 centímetres d'ample i 1.10 metres d'alçada màxima.

Va ser excavat per en Lluís Esteva l'any 1965 i, malauradament, aquesta excavació va acabar sense cap tipus de troballa arqueològica a documentar.

Recorrem uns 100 metres més de camí per a trobar, a la dreta, la següent estació del nostre recorregut.

El dolmen dels Tres Caires, que va ser descobert, igual que l'anterior, per Manuel Cazurro l'any 1912, es tracta novament d'una galeria catalana, que, com totes les d'aquest estil arquitectònic, és de l'era neolítica final - calcolítica inicial, entre el 3000-2700 a.n.e. 

Consta d'una obra tumular de tendència circular amb restes d'anell de contenció de 8/9 metres de diàmetre, i una cambra sepulcral que mesura internament 1.90 metres de longitud, 80 centímetres d'amplada i 1 metre d'alçada. Pel que fa al que queda de corredor, es documenten 70 centímetres de llargada conservada, 80 centímetres d'amplada i 70 d'alçada.

També fou excavat per Lluís Esteva l'any 1965, en aquest cas, també sense cap troballa arqueològica a documentar.

Tornem de nou al camí i caminem una miqueta més, no pas gaire, uns 300 metres, per a trobar el següent megàlit, aquest a mà esquerra del camí i més difícil de trobar, car que els matolls existents tapen part de les minses restes del dolmen.

El sepulcre de les Maries, anomenat així perquè hi havia dues Maries a l'equip que el va excavar, és el més modern de tota la ruta pel que fa a la seva descoberta, ja que no es té cap notícia d'ell fins l'any 2011.

Les poques restes que en queden no permeten veure fàcilment la seva tipologia, però es veu que tenia corredor i que devia ser de dimensions considerables, ja que les restes visibles fan 5.20 metres de llargada, 2.00 metres d'amplada i 78 centímetres d'alçada. Podria tractar-se d'una galeria coberta o catalana.

Tot i això, en Josep Tarrús i l'Enric Carreras no l'inclouen al recull dolmènic català de l'any 2022. Nosaltres creiem que documentant-se una amplada, ben bé es podria tractar d'un  corredor d'accés, pel que sí que el deixem al nostre blog, encara que a l'excavació no es va trobar res, fet pel qual no es pot datar amb exactitud, però per la probable tipologia del megàlit, podria ubicar-se cap el 3000-2700 a.n.e.

Per enèsima vegada, retornem a la pista i aquest cop haurem de recòrrer quilòmetre i mig abans de trobar el següent sepulcre. No deixarem les marques blanques i grogues, però hem d'anar amb compte, ja que hem de deixar la pista que seguíem i agafar un corriol. Si no perdem de vista les marques, no té pèrdua.

Maties Pallarés, l'any 1923, fou qui descobrí la galeria catalana de Serra Mitjana o Portell de Sant Jaume, que també està datat, segons el seu estil, entre el Neolític final - Calcolític inicial, vers el 3000-2700 a.n.e. El corredor és prou visible, tot i que quan hi vam anar era molt emboscat i vam fer les fotos com vam poder, a banda que llavors la visita de megàlits no era com és ara per a nosaltres, que ja en tenim més experiència i un pèl més de nocions megalítiques.

El túmul que suporta el sepulcre és de 7/8 metres de diàmetre amb restes de l'anell de contenció. La cambra sepulcral amida 1.30 metres de llarg, 90 centímetres d'ample i 1.20 metres d'alçada. El que queda del corredor d'accés mesura 80 centímetres de llargada, 90 centímetres d'amplada i 70 d'alçada conservada.

Va ser excavat per Maties Pallarés el mateix any del seu descobriment recuperant-hi fragments ceràmics a mà. Esteva, el 1965, també ho va fer, obtenint els mateixos resultats pel que fa a les troballes arqueològiques.

Un mig quilòmetre endavant, ens trobem amb l'últim dels megàlits de la ruta d'avui, el que rep el nom de la Roca de l'Aglà o Roca de la Gla, d'entre altres, que el vam tornar a visitar a dia 03/08/2023, pel que aprofitem per actualitzar l'entrada i, ja de pas, inserir diverses inscultures que vam veure aquest dia.

Fou Manuel Cazurro el qui el va descobrir l'any 1912 i es tracta, com la majoria dels seus companys, d'una galeria catalana, arquitectura que indica que la seva època de construcció fou el període del Neolític final al Calcolític recent, cap el 3000-2700 a.n.e.

Té una obra tumular de 8/9 metres de diàmetre amb senyals de l'anell de contenció extern, i la cambra sepulcral que suporta fa 1.20 metres de longitud per 70 centímetres d'amplada i 1.05 metres d'alçada màxima. Del corredor, que cal dir que han desaparegut lloses d'aquest entre l'any 1983 i el 2013, se'n documenten unes dimensions de 1.80 metres de llarg, 70 centímetres d'ample i 80 centímetres d'alçada conservada.

Fou excavat l'any 1965 per Esteva, recuperant-hi un fragment de ceràmica a mà, i, a la visita del GESEART el dia 05/05/1989, es van recollir tres fragments més de ceràmica a mà sobre el túmul.

Aquí és on vam fer una de les parades principals el dia 03/08/2023, ja que es documenten nombrosos gravats a 190 metres a la rodona i, sent així, ens vam dedicar una estona a buscar-ne alguns (molt divertit pels nens).

El primer que veiem és una petita cassoleta just al bloc rocós del darrere, que assenyalo amb la punta del peu. Com es pot veure, la part superior de la cassoleta ha desaparegut degut al trencament de la superfície rocosa. Nosaltres l'anomenarem Inscultures de la Roca de l'Aglà III, grup II, tot i que només vam saber veure aquesta, clar que tampoc vam escalar el gran roc (és possible, i bastant típic que a la part superior n'hi hagi més).

Per nosaltres, no hi ha cap tipus de dubte de la seva autenticitat, creiem que la degradació que ha patit superficialment el roc fa que tingui aquest aspecte amb els angles superiors tant rectes. Es poden veure a la fotografia diversos esclats de la roca.

Un cop a casa, hem trobat gran quantitat de gravats documentats (molts més dels que vam veure), al llibre "Dòlmens, Coves i Menhirs", d'en Pau Roig i en Xavier Niell, gran expert de la zona. El primer és una cassoleta, que la situa 7 metres del sepulcre, i que podria ser aquesta, però quan encara restava menys deteriorada, tot i que ja esmenta que en aquell moment ja patia una forta degradació.

Tot seguit, ens criden els nens, que es trobaven en un gran bloc rocós uns metres dins el bosc, perquè havien trobat això (ja saben el que han de buscar, ja).

Podem veure clarament tres maquíssimes cassoletes, dins un panell inclinat. Les anomenem gravats de la Roca de l'Aglà IV, del grup III. Dins el mateix gran bloc, el "nanus" troben els gravats V, del grup III.

En aquest tram de roc, es presenten dues cassoletes, prou grans i profundes.

Tornem al camí principal i l'emprenem com quan anàvem abans, cap a l'església de Fitor, i, als pocs metres, veurem a la dreta un plafó informatiu indicant el lloc del que nosaltres bategem com a inscultures de la Roca de l'Aglà, grup I, on hi ha dos conjunts de cassoletes que es veuen a simple vista... si busques bé, pot ser que n'hi hagi més.

El primer conjunt, que hem anomenat com a inscultures de la Roca de l'Aglà I, es troba a la part superior d'un roc a tocar de la pista.

Com a mínim, n'hi ha 3 de clares, i diverses de dubtoses, aquestes últimes podrien haver estat ben clares i s'han anat erosionant amb el temps, o bé que fossin més petites o incipients.

I just darrere seu, en un bloc estintolat a terra, veiem la clara cassoleta de la Roca Aglà II.

Aquí se'n veu una de prou grossa i ben definida, que també ens sembla que surt esmentada per en Xevi i en Pau, però bé, com hem dit abans, ell documenta inscultures a uns 190 metres a la rodona del megàlit, i parla d'un total de 9 conjunts.

Creiem que totes aquestes inscultures han de ser coetànies al sepulcre de la Roca de l'Aglà, pel que els col·loquem temporalment a finals del Neolític - inicis del Calcolític, vers el 3000-2700 a.n.e., tot i que en Xavier Niell i el Pau Roig esmenten que, pel tipus de gravat, ha de ser del 3000 al 2200 a.n.e., encara que no descarten la idea de que es fessin al Bronze inicial, vers el 2200-1800 a.n.e.

Continuem el camí que ens portarà de nou fins a l'església de Santa Coloma de Fitor, on tenim el cotxe. Malgrat que encara hi ha algun indret més que voldríem visitar, ha aparegut una pluja tímida i ens toca fer els dos últims quilòmetres més ràpid del que voldríem, no fos cas que apretés!!

El 24/10/2015, vam tornar a passar per aquella zona, aquesta vegada com a boletaires, i vam aprofitar per a visitar un possible sepulcre que ens havíem deixat, les minses restes del dolmen de les Tres Finques o Pedra Dreta de les Tres Finques, situat just a l'altra banda del camí on trobem el dolmen de Tres Caires. Actualment, es tenen dubtes de si és un menhir o un dolmen.

Del tros de roc, no se'n sap gaire, però, per la seva morfologia, se li pot suposar que hauria estat la llosa de capçalera d'un malmès dolmen o, com hem dit abans, tractar-se d'un menhir. Les dimensions que es documenten són de 1.70 metres d'alçada, 1.54 d'amplada i té un gruix de 0,50 metres.

En Carreras i en Tarrús no el col·loquen al seu inventari dolmènic del 2022, ja que el veuen molt dubtós i fan referència a una fita moderna piramidal, segons Vidal el 1850.

Per si teniu ganes de més, ben a prop a tots aquests megàlits es poden trobar un gran nombre de sepulcres tot seguint les rutes de Forallac: Dòlmens a Forallac I, Dòlmens a Sant Pol de la Bisbal i Forallac III i Dòlmens, menhirs, inscultures i l'alineament, a Forallac IV, Palamós i voltants.

Coordenades UTM(ETRS89):

Doctor Pericot: 31T 506048 4641207

Inscultures del Doctor Pericot: 31T 506048 4641194

Paradolmen d'en Lluís Esteva: 31T 506054 4641190

Cista del Clot del Llorer: 31T 506334 4641133

Tres Peus: 31T 506852 4640759

Serra d'en Cals: 31T 506928 4640784

Tres Caires: 31T 506999 4640740

Les Maries: 31T 507148 4640677

Serra Mitjana o Portell de Sant Jaume: 31T 507819 4640820

Roca de l'Aglà o Roca de la Gla: 31T 508106 4640531

Inscultures de la Roca de l'Aglà I: 31T 508090 4640483

Inscultures de la Roca de l'Aglà II: 31 T 508090 4640482

Inscultures de la Roca de l'Aglà III: 31T 508098 4640526

Inscultures de la Roca de l'Aglà IV: 31T 508076 4640543

Inscultures de la Roca de l'Aglà V: 31T 508073 4640538

Pedra Dreta de les Tres Finques: 31T 507024 4640797

Inscultures a Palafrugell III

Aprofitant la visita a uns dels avis, que, com ja són jubilats, poden fer temporada a un càmping de Mont-ras, anem a visitar les inscultures de Puig Calobrer al terme municipal de Palafrugell i que a peu ens hi podem arribar fàcilment des d'on ens trobem.

Per arribar-hi, és difícil d'explicar, cal anar amb un GPS sí o sí, tot i que intentarem dirigir fins a la muntanya on es troben. Cal anar fins el petit nucli d'Ermedàs i emprendre el camí del Paratge d'Ermedàs. Al poc de sortir del nucli direcció sud, anirem vorejant un puig a la nostra dreta; doncs bé, trobarem els gravats a la part alta d'aquest. No és que hi hagi un camí definit, tot i que sí que hi ha un petit corriol que t'hi duu, però resta prou desdibuixat en entrar al bosc. Nosaltres vam pujar a la part alta del turó, podríem dir que a "lo salvatge", anant camp a través per l'inclinat lateral del turó, ja que la falda del petit cim és neta de sotabosc i facilita fer-ho.

Descoberta per en Carles Roqué l'any 1993, l'any 1955 va ser catalogada per part del GESEART dins el conjunt d'inscultures d'època prehistòrica al massís de les Gavarres i Begur.

Inserim un calc extret de l'estudi de "Monuments megalítics i utillatge polimentat del terme municipal de Palafrugell", de Xavier Rocas i Carles Roqué. S'ha de dir que la nostra fotografia està feta des de l'altre costat.

Per Xavier Rocas i Carles Roqué

Es tracta d'un aflorament rocós que amida 1.40 metres de llargada per 0.50 metres d'amplada. Segons en Xavier Niell, a la seva cara superior hi ha 25 cassoletes d'entre 4 i 6 centímetres de diàmetre i d'1.5 a 3 centímetres de fondària, i un regueró. Ara, la cassoleta central és més gran, de 12 centímetres de diàmetre i 5 de profunditat, i resta connectada a una altra més petita per un regueró.

En Xevi col·loca els gravats temporalment vers el Neolític o el Calcolític, entre el 4000-2500 a.n.e., però també diu que podrien haver-se creat vers l'Edat del Bronze, entre el 2200 i el 1800 a.n.e.

Vistes les inscultures, retornem al càmping a gaudir de la jornada. Però si us heu quedat amb ganes de més visites, us recomanem el dolmen de Can Mina dels Torrents i el poblat de Sant Sebastià a Palafrugell, i el poblat de Castell de Palamós.

Coordenades UTM(ETRS89):

Inscultures de Puig Calobrer: 31T 513582 4637545

Sepulcres, coves, inscultures i poblat a Santa Cristina d'Aro i Cassà de la Selva

Nova ruta, quasi tota a peu, als termes de Cassà de la Selva i Santa Cristina d'Aro. Seguirem parcialment el 17è itinerari megalític a les Gavarres i l'Ardenya, que, com cada any, ens passa el company (Remi) Remigi Serra, del Club Alpí de Palamós. Fins ara, no hem pogut anar mai a cap caminada megalítica, però sí les tenim molt i molt presents quan podem fer alguna escapada.

El primer que veurem és un més que probable paradolmen, el de Ses Falgueres. Per arribar-hi, col·loquem com a punt d'inici el poble de Cassà de la Selva, on seguint la C-250a direcció Llagostera i sortint del poble just passar el veïnat de la Verneda, ens trobem amb una illeta trencada d'aquestes que manté el carril central, en la que sortim per l'última escapatòria a l'esquerra, vorejant l'esmentat barri, i girem a la dreta pel primer carrer, a uns 90 metres de la illeta, anomenat Ronda de la Sardana. Per arribar del tot, és bàsicament seguir aquesta pista fins que es torni sorrenca (ja haurem fet uns 2/3 del camí). Realment, no hi ha cap indicació on surt el caminoi que nosaltres vam prendre, per això posem les coordenades geogràfiques del lloc 41.887302796789136, 2.953329522377757. Deixem el cotxe a l'àmplia pista i ens posem a caminar, seguint el caminoi creuant el bosc uns 500 metres, fins a sortir a un altre camí (en realitat, és el mateix que dona la volta pel cim). Girem a l'esquerra i, en uns 40 metres, trobem un caminoi ben marcat a la nostra dreta, que ens durà, en uns 30 metres més, a la plana on es troba el paradolmen de Ses Falgueres, que quedarà a la nostra dreta.

Segons en Xavier Niell i Ciurana, al fons de la cavitat natural que formen aquests dos grans blocs, hi ha un mur de pedra en sec per tapar l'escletxa que deixa l'apilonament dels rocs, mentre que a banda i banda de l'entrada s'observen restes de dos murs, també de pedra seca, que en el seu dia haurien format un corredor d'accés a la cavitat. També fa esment d'un altre mur, aquest prou potent, que faria de tancament davant del més que probable paradolmen.

L'espai funerari és de 2.60 metres de llargada, 2.05 d'amplada i una alçada de 0.75 metres en el seu punt més elevat del sòl. L'entrada del probable sepulcre amida 0.90 metres d'alçada per una amplada d'1.10 metres.

El seu interior va ser buidat i la cavitat reutilitzada d'antic com a lloc de refugi i aixopluc per bosquetans i carboners, fet que faria prou inútil una excavació, que, per cert, encara no s'ha produït. Tot i això, ni en Xevi ni nosaltres dubtem de la seva autenticitat com a paradolmen, amb aquests murs i aquestes dues grans cassoletes a l'exterior, vistes a d'altres paradòlmens a la zona. De fet, ell el col·loca vers el Calcolític i l'Edat del Bronze, entre el 2700-1200 a.n.e.

Tornem al camí i girem a la dreta, pugem uns 40-50 metres pel camí i ens tornem a ficar al bosc del que acabem de sortir, per un corriol desdibuixat. A uns 20 metres del camí, trobarem el paradolmen de la Cova Toixonera I.

Jaciment descobert per en Jaume Abel Planagumà vers el 1970, es tracta d'un més que possible paradolmen segons les dades que aporta en Xavier Niell i Ciurana (Xevi) al seu llibre sobre Monuments Megalítics del Baix Empordà, el Gironès i la Selva.

Segons ell, la cavitat natural queda tancada a la part davantera per un llosa en posició vertical i una altra més petita, que resta a dia d'avui girada vers l'interior de la cambra sepulcral. Tal i com està feta la fotografia, es veu una llosa clavada a primer terme que serien restes d'un petit corredor de 50 centímetres d'alt i uns 60 d'amplada. A la mateixa alçada a la banda esquerra de la fotografia, hi ha pedres d'un túmul que, de ben segur, en el seu dia deuria cobrir el  jaciment. La cavitat sepulcral, on per cert, hi ha clares evidències d'una antiga excavació furtiva, amida 3.20 metres de llarg 1.90 metres d'amplada i 0.50 d'alçada màxima.

No ha estat mai excavada oficialment, però per la seva fisonomia deuria haver estat utilitzat com a sepulcre ver el 2700-1200 a.n.e. entre el Calcolític i l'Edat del Bronze.

Pocs metres endavant, trobem la cova Toixonera IV, trobada per en Remigi (Remi) Serra i la seva dona, Mari Luz Bao, l'any 2010. 

Segons en Xevi, aquesta cavitat natural té, a la banda est, un seguit de petites pedres sembla que col·locades a cosa feta per delimitar l'espai interior.  Aquest fa 2 metres de llargada, per 0.75 metres d'amplada i 0.40 metres d'alçada màxima. I pel que fa a l'entrada, fa 0.30 metres d'alçada i 0.90 d'amplada.

Com no ha estat mai excavada ni es documenta cap resta associada, en Xevi diu que no se li pot donar cap cronologia ni cap funcionalitat. Suposem que deu tenir dubtes pel que fa al mur de tancament est, perquè per a nosaltres és amb total seguretat un altre paradolmen. Però bé, ell en sap molt més que nosaltres.

Cal dir que aquest jaciment es va veure parcialment afectat per una pista que es va crear vers l'any 1980, per a l'extracció il·legal de blocs de granit. 

Seguim endavant i, al bosc de l'esquerra, veurem unes coves a tocar, les coves Toixoneres II i III, que no han estat excavades, però tenen molta pinta de paradolmèniques.

Comencem per la cova Toixonera II, que es troba a 20 metres del paradolmen Toixonera I, en  direcció sud. En Xevi, igual que amb la cavitat IV, no té clara la seva funcionalitat (en aquest cas, nosaltres tampoc) i datació, però veient la gran quantitat de paradolmens que hi ha a aquesta muntanya, ben bé ho podria ser.

També fou descoberta per en Jaume Abel i Planagumà, i es tracta d'una cavitat natural formada per diversos blocs de granit, que origina una cavitat interior de 2.50 metres de llargada, entre 0.60 i 0.70 metres d'amplada, i una alçada màxima d'1.25 metres.

Aquest possible jaciment fou excavat per diversos afeccionats de Cassà poc després de la seva descoberta, excavació finalitzada amb resultats negatius.

Ara anem a la cova III de Toixonera, que per nosaltres fa més pinta de que fos utilitzada com a cova sepulcral. És fàcil de trobar, ja que es troba davant de la Toixonera II.

La cavitat va ser descoberta per Jaume Abel i Planagumà a finals dels anys 70, i aquesta sí que de lluny ens fa pinta de paradolmen. Realment, no sé perquè ens fa aquesta sensació, potser els anys que ja portem veient sepulcres d'aquest tipus. Realment, la sensació és encara més gran quan t'hi apropes i veus el mur de pedra en sec que hi ha empetitint l'entrada, que queda amb unes dimensions de 0.90 metres d'amplada per 0.80 metres d'alçada.

Pel que fa a la cambra utilitzada com a sepulcre, amida 3.80 metres de llargada per 0.80 metres d'amplada, per 1 metre d'alçada màxima. Tot i les creences de que és un paradolmen, no ha estat mai excavat, i és per això que en Xavier Niell Ciurana el col·loca, pel seu estil arquitectònic, vers el Calcolític i l'Edat del Bronze, entre el 2700 i el 1200, si tenim en compte l'última revisió temporal d'en Josep Tarrús i l'Enric Carreras.

També segons en Xevi i el Pau Roig al seu llibre "Dòlmens, Coves i Menhirs", hi ha una cassoleta a la seva base que nosaltres no vam veure. Val a dir que tampoc no vam buscar gaire, perquè ell insereix una fotografia al seu llibre i és bastant clara, es troba per on pujaries a sobre de la tomba. Aquesta fa 10 centímetres de diàmetre i 2 de fondària, i va ser localitzada per ell mateix l'any 2004. Pel que fa a la seva datació, ens inclinem a datar-la com el sepulcre, vers el Calcolític/Edat del Bronze. 

Tornem al camí principal i girem a la dreta tot fent pujada. Al poc, arribem al cim i el camí gira vers la nostra esquerra planejant pel cim de la muntanya. Als metres d'anar per aquesta plana, veiem un clar corriol en baixada a la nostra esquerra, que és preciós, molt verd i amb un munt de grans blocs decorant-lo. Després d'un abrupte pendent, veiem, a la nostra esquerra i a mitja baixada, un amuntegament de blocs. Entre aquests blocs, formen una escletxa que en el seu dia va ser utilitzada com a cavitat sepulcral. Ho podem assegurar ja que, a l'entrada d'aquesta cavitat, en Xavier Niell documenta un mur de pedra en sec que feia de tancament d'una cavitat sepulcral, un nou paradolmen anomenat L'Esquerda.

El jaciment fou descobert per en Xavier Niell Ciurana vers l'any 2008 i es tracta d'una cavitat natural creada per l'apilonament de gran blocs de granit amb les restes d'un mur de pedra en sec a l'entrada que ja hem esmentat abans.

La cavitat resultant de l'amuntegament fa uns 3 metres de llargada per 1 metre d'amplada i 0.50 metres d'alçada màxima, mentre que l'entrada fa 0.80 metres màxim tant de per un costat com per l'altre.

Tot i que oficialment no s'ha excavat en cap ocasió, com hem dit abans, el mur de pedra en sec tancant la cavitat no deixa gaires dubtes, i en Xevi la col·loca temporalment vers el Calcolític i l'Edat del Bronze, vers el 2700-1200 a.n.e.

Un cop visitada i fotografiada l'Esquerda, seguim la nostra ruta megalítica i prehistòrica tot apropant-nos a les cavitats de Serra Llarga I i II, que no es troben gaire lluny, de la zona de les Toixoneres, només hi ha 450 metres en línia recta.

Per arribar-hi, tornem al camí i el seguim tot fent baixada uns 550 metres des del corriol de les Toixoneres. En aquest punt, a l'inici d'una corba a la dreta, veurem una entrada com si antigament el camí anés recte en lloc de girar. Per allà entrem i busquem un corriol que ens porti direcció sud-est just en entrar; de fet, al principi vas quasi paral·lel a la pista. A uns 55-60 metres en línia recta de per on hem entrat, trobarem la cova.

Aquí tenim la cova de Serra Llarga I, descoberta per Ramon Niell Camprubí l'any 2009. Personalment, aquesta cova no l'acabàvem de veure amb una finalitat sepulcral, potser per trobar-se en alçada, però llegint a en Xevi ja ho dubtem més, ja que menciona que a una de les escletxes que hi ha a l'interior de la cavitat, que fa 2.50 per 1.40 metres, i una alçada màxima de 0.70 metres, resta taponada per diversos petits rocs que formen un petit mur de pedra en sec.

Tot i això diu que no te clara la seva funcionalitat, i que com la gran majoria del jaciments d'aquí, no ha estat excavat, no se li pot donar una cronologia.

Un cop trobada la I, anem a per la II, tot i que potser ja l'heu vista abans, ja que també es troba molt propera a Serra Llarga I.

Aquí teniu la cova de Serra Llarga II, que per nosaltres, i vist al lloc, té més possibilitats que la I en haver estat utilitzada com a paradolmen.

També va ser descoberta per en Ramon Niell Camprubí l'any 2009, sent una cavitat natural que sembla modificada per a una utilització funerària, més que res perquè al fons del que seria la cambra sepulcral hi ha una llosa clavada a terra en posició vertical, amb una aglomeració de rocs darrera seu, formant un petit túmul.

L'interior d'aquest més que probable sepulcre mesura 2.30 metres de llargada, entre 0.50 i 1.70 metres d'amplada, segons el lloc i 0.50 metres d'alçada màxima. Pel que fa a l'entrada a la cambra, fa 0.98 metres d'alçada per 0.40 metres d'amplada.

Com a tots els altres que veiem una probable utilització prehistòrica, el col·locarem a la línia temporal vers el 2700-1200 a.n.e. 

Ara tornem a entrar al terme de Cassà de la Selva, on visitarem les inscultures del Puig de les Puces, que les trobarem tot tornant al camí i fent ara 180 metres de pujada, com si volguéssim tornar a les Toixoneres. A aquesta distància, virarem a l'esquerra per un ampli camí pel que seguirem rectes 650 metres, i llavors emprenem un altre que surt a la nostra esquerra i que és el que més ens apropa als gravats, ja que a uns 250 metres de fer aquest nou camí, surt un corriol a mà dreta que ens portarà directament a les inscultures del Puig de les Puces.

Descobertes per en Xevi l'any 2006, i, com es pot veure a la imatge inferior, es tracta de 13 cassoletes rituals insculpides en un aflorament de granit, les dimensions de les quals oscil·len entre els 5 i els 10 centímetres de diàmetre, per 0.5/2 centímetres de profunditat. Recomanem mirar la fitxa del blog, però bé, es troben molt desgastades.

A la part superior del bloc del costat, hi ha una cassoleta de 10 centímetres de diàmetre, per 3.5 de profunditat, que en Xevi classifica com a dubtosa. Ara, no dubta en posicionar les altres vers el 2700-2200 a.n.e., a l'era calcolítica.

Inserim un calc-dibuix del Club Alpí de Palamós.

Extret del 17 Itinerari megalític a les Gavarres i l'Ardenya

Seguim la ruta i avancem pel caminoi uns 300 metres, punt on surt un camí a la nostra dreta, que caminarem durant 700 metres. Recorreguda aquesta distància, agafarem un nou camí a l'esquerra i avançarem uns 500 metres més fins trobar, a mà dreta, un corriol marcat amb amuntegaments de pedres. Entrant per ell, ens trobarem, en pocs metres, amb el què hem trobat com a Paradolmen de la Boca a algunes rutes de Wikiloc.

No hem trobat cap referència arqueològica d'ell, de fet només l'hem trobar referenciat pel company Montagut, de Wikiloc, però les dues lloses de la nostra dreta, i les pedres que hi ha a l'interior fan pinta d'haver estat col·locades intencionadament. Però la veritat, ens estranya que es trobi tant accessible i cap arqueòleg hagi dit res.

Prop d'aquí, es troba el Paradolmen o Cova de Pedres Grosses, però és impossible arribar des d'on som per la vegetació, així que tornem al camí per anar a per un altre. Avançant uns 50 metres, tornem a agafar un corriol desdibuixat, aquest cop a l'esquerra, poc abans de trobar-nos un arbre caigut barrant el pas. Endintsant-nos per ell, trobarem el Paradolmen d'en Jaume Abel.

Descobert per en Xavier Niell i Ciurana l'any 2006, ell ja el denomina paradolmen, sobretot veient la cambra funerària natural que queda sota del roc que li fa com de balma, que amida 3 metres de llargada per 1.5 metres d'amplada, i 0.40 metres d'alçada màxima.

El petit corredor d'accés era format per una llosa clavada, que encara resta en aquesta posició, i una altra que està estintolada a terra. Aquest faria originalment una alçada de 0.40 metres i una amplada de 0.86 metres. També a la part superior de la pedra més grossa, hi ha dos grans cassoletes, com les de la cova de Ses Falgueres i als volts de les Toixoneres.

Per acabar amb el jaciment, com a molts dels vistos avui, no ha estat excavat oficialment, però en Xevi el col·loca temporalment, per la seva arquitectura, vers el Calcolític i l'Edat del Bronze, entre el 2700 i el 1200 a.n.e.

Arribem al cotxe i emprenem direcció al nucli de Cassà per on hem vingut, i a 700 metres aturem al cotxe deixant-lo en algun racó. A aquesta distància, surt un camí a l'esquerra que emprendrem a peu durant 700 metres més fins a arribar a una bifurcació, on seguirem tot rectes deixant enrere un nou trencall a l'esquerra. Seguim rectes acabant-se el camp de conreu i començant zona de bosc, on ara emprendrem pel primer camí a l'esquerra, que és totalment reconeixible, ja que té uns pals o rocs (ara no recordem) impedint el pas, a banda de que es troba per sobre del nivell del camí per on hem vingut. Al poc, tornem a sortir al camp de conreu que hem vorejat fa poc, i ho tornem a fer, ara vers la nostra dreta. A uns 200 metres d'anar amb el camp a la nostra esquerra, el deixem seguint pel camí amb un xic de pendent i entrant de nou a zona boscosa. Al poc, hem de decidir si esquerra o dreta, doncs bé, a l'esquerra, i ara el seguim rectes fins que es creua amb un altre camí, en el que girarem a la dreta. Als 70 metres, emprenem ara vers la nostra esquerra per un altre caminoi que ens durà al poblat de Puig del Castell en uns metres més.

A la fotografia extreta del Google Maps, el nom del poblat no és erroni, es pot dir de les dues maneres.

Es tracta d'un poblat de mitjanes dimensions que va ser descobert l'any 1964 per Lluís Esteva i Cruañas. Les primeres campanyes d'excavació foren dutes a terme sota la direcció de Miquel Oliva i Prat, els anys 1966, 1968 i 1969. A partir d'aquí, va haver una dècada, la dels 70, de molt descontrol del jaciment i fou excavat extraoficialment en incomptables ocasions. Tot i això, s'han pogut recuperar diverses peces, com ara monedes, fíbules, arracades, anells, etc., que resten dipositades al Museu Arqueològic de Llagostera.

Inserim una planimetria del poblat de l'any 2021, que és la més actualitzada que hem trobat, a l'estudi publicat el 2023, de: INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL POBLAT IBÈRIC DEL PUIG DEL CASTELL (Cassà de la Selva, Gironès). Autor: JORDI MERINO I SERRA. Juliol 2023.

Entrem al poblat travessant un tram que en el seu dia va ser muralla, trobant-nos amb un bosc prou net a l'inici que es va embrutant de sotabosc a mida que vas caminant cap els laterals. Si vas cap a l'esquerra, t'apropes a l'anomenat sector Llevant i cap a la dreta al sector Ponent, que és on es van focalitzar les excavacions des del 2001 al 2009, a càrrec de l'ajuntament de Cassà de la Selva.

Durant aquestes excavacions va sorgir el mur, que ens permet dir que aquest poblat fa uns 15000 m². Inserim una fotografia de l'imponent mur, que feia al seu dia entre 1.6 i 2 metres de gruix.

Òbviament, van sorgir restes de cases que eren adossades a aquest, fet típic en un poblat iber, i diversos contraforts.

També en el sector Llevant, que és l'excavat el 2001 a càrrec de l'empresa Janus i dirigits pels arqueòlegs Maribel Fuertes i Jordi Merino, a l'interior d'una de les cases es van inspeccionar un parell de sitges excavades al subsòl, que van donar a llum gran quantitat de restes arqueològiques (diferents estils de ceràmiques iberes, tègules romanes, fusaioles, monedes, imbrex, dòliums, pondus, etc.). Amb aquest material, es pot documentar que, com a poc, aquest sector del poblat fou utilitzat vers els segles IV-I a.n.e., tot i que també van sorgir algunes restes ceràmiques de Terra Sigillata Sudgàl·lica, que són corresponents al segle I de la nostra era, corresponents molt possiblement a una vil·la romana que es deuria construir aprofitant els fonaments ibers de l'antic poblat.

Les fotografies que vam poder fer no són gaire espectaculars que diguem, ja que aquest sector es troba bastit en terreny molt planer, i la natura ho oculta fàcilment, igual que en el sector de Ponent, d'on vam fer aquesta fotografia on s'observen dos murs amb poca potència en posició secant entre ells.

Però no acaba aquí, ja que també vam anar al vessant sud del turó, on es troba, com és d'imaginar, el sector sud, que és l'excavat a la dècada dels 60, i que l'ajuntament de Cassà ha anat mantenint net aquests anys. Per arribar-hi, tornem fins on hem entrat al poblat i, al poc de creuar l'accés, potser una mica cap al sud, trobem un corriol que al poc camí ens adonem que aquesta zona pot ser molt rica arqueològicament parlant.

I realment, tot i que el bosc ha anat guanyant terreny, hi ha zones on les restes són prou visibles, ja que per encabir i fer planeres les cases al desnivell del puig, les restes dels fonaments de pedra que es poden veure són prou grans.

Allà es va trobar quantitat de restes ceràmiques i diversos claus de ferro i bronze. Amb les restes recuperades en aquell sector, els arqueòlegs adverteixen que aquesta zona del poblat fou utilitzada fins al segle II a.n.e.

L'any 2023, es va tornar a estudiar, quan més que res volien definir totalment el perímetre del poblat, i després de la desbrossada feta per membres de la fundació Drissa, a l'excavació van sorgir uns 40 metres de muralla i tres cases, que utilitzaven aquesta com a paret de fons, fet típic als poblats ibers. També va sorgir un imponent contrafort a la part exterior de la muralla, que reforçava l'estructura a una zona de fort pendent i que és molt destacable per les seves dimensions, ja que fa uns 10 metres de llarg per uns 6 metres de desnivell.

Per acabar amb l'informe d'aquesta excavació, en detallen la gran visibilitat que hi ha des d'aquest puig, deixant palesa l'elecció d'aquest enclavament per a bastir el poblat.

I per si no en teníem prou, el setembre del 2025 estava preparada una xerrada informativa d'una nova adequació i prospecció del jaciment, prospecció de la que no en tindrem resultats fins ves a saber quan, però potser ens hi apropem per a veure net el jaciment.

Ara ja anem a visitar l'últim jaciment del dia, que es troba tot tornant del poblat al cotxe, les inscultures del Puig de l'Esquella.

Per arribar-hi, emprenem per on hem vingut i, a uns 40 metres d'acabar de vorejar el camp de conreu i arribar al camí aquell amb accés bloquejat per pals o rocs que no recordàvem, agafem un corriol que surt a la nostra esquerra, que et duu directe a les inscultures en uns 180 metres.

Aquests gravats prehistòrics foren descoberts per en Xevi l'any 2006, i es tracten de dues cassoletes insculpides a dins d'un aflorament granític. La primera, la més petita, fa 7 centímetres de diàmetre per una fondària de 1.5 centímetres; la segona és molt més gran, amida 12 centímetres de diàmetre i arriba als 6 centímetres de profunditat.

Segons en Xevi, aquestes foren creades molt possiblement vers el Neolític i el Calcolític, vers el 4000 i el 2500 a.n.e., tot i que també podrien haver estat incises durant el Calcolític final i el Bronze antic, vers el 2200-1800 a.n.e.

Per acabar, cal dir que, com a mínim, ens deixem dos jaciments que teníem controlats, però el camí desapareixia quan faltava ben poc per arribar a un d'ells, i no portàvem eines com per a obrir-nos pas entre la exuberant vegetació. A la tercera esgarrinxada de les profundes, deixem la recerca amb el pensament de que ja vindrem en una altra època de l'any i més ben equipats. L'altre, tot i que vam passar ben a prop, se'ns estava fent fosc i vam decidir deixar-lo per a la següent visita també.

Coordenades UTM(ETRS89):

Paradolmen de Ses Falgueres: 31T 496228 4636731

Paradolmen de Cova Toixonera I: 31T 496279 4636764

Cova Toixonera IV: 31T 496277 4636763

Cova Toixonera II: 31T 496285 4636744

Paradolmen de Cova Toixonera III: 31T 496281 4636743

Paradolmen de L'Esquerda: 31T 496281 4636835

Cova de la Serra Llarga I: 31T 496061 4636372

Paradolmen de Cova de la Serra Llarga II: 31T 496045 4636362

Inscultures del Puig de les Puces: 31T 495473 4636144

Possible paradolmen de Boca: 31T 495990 4636911 

Paradolmen d'en Jaume Abel: 31T 496012 4636971

Poblat del Puig del Castell: 31T 494726 4636198

Inscultures del Puig de l'Esquella: 31T 494595 4636485