TRANSLATOR

diumenge, 2 de desembre de 2012

Dòlmens a Fitor I

Aquest cop, d'excursió amb els pares. De fet, si mireu la primera foto de dòlmens amb atenció, veureu un paio vestit de verd, mig mimetitzat amb les branques dels arbres... és el meu pare.

Va fer un gran dia, ni fred, ni calor, s'estava la mar de bé caminant per la muntanya. I estar a les Gavarres i no aprofitar per visitar algun sepulcre amb la quantitat que hi ha per aquesta zona seria tot un sacrilegi.

Respecte a la ruta no puc dir molt, ja que és difícil d'explicar, però apropeu-vos a a l'església de Santa Coloma de Fitor i deixeu el cotxe a l'esplanada. L'església és romànica i té el seu encant, però està un pèl massa restaurada... Per cert, la foto és de l'estiu, eh, no és pas del mateix dia, que era desembre!


Comencem pel dolmen del Llobinar, que és senyalitzat, el camí surt a tocar de la porta de l'església.


Aquest megàlit és un sepulcre de corredor, datat al Neolític d'entre el 3400 - 3200 a.C. La cambra té unes dimensions de 2.12 metres de llargada, 0.85 d'amplada i 0.95 d'alçada màxima. Les tres lloses que hi ha posades a la part del davant no són seves, només és la part on està arrepenjada la Cristina. Antigament, conservava visible el passadís d'entrada, que, com la cambra, era enllosat.

Segons en Xavier Niell Ciurana, el megàlit fou saquejat contínuament vers la dècada dels 1930, i els arqueòlegs no va saber de la seva existència fins el 1950. Tot i això, no es va excavar fins 15 anys més tard.

A aquesta excavació, es va trobar divers material, del que cal destacar dos fragments ossis, dos ganivets de sílex, vuit grans d'enfilall de pedra de color gris clar i vint-i-un fragments de ceràmica a mà.

Ara, anem a veure un altre sepulcre, el dolmen de Mas Estanyet, molt proper d'una de les múltiples pistes properes a l'església de Fitor i senyalitzat.


Aquest dolmen em va semblar preciós, ja que l'estat de conservació permet veure perfectament totes les parts d'una galeria coberta en U. Conserva també bona part del cròmlec de contenció i del túmul d'uns 7-8 metres de diàmetre i un xic peculiar, ja que té radials intercalades.

El megàlit en si és bastant llarg si el comparem amb la seva alçada, fa 4.60 metres de llargada, 0.85 d'ample i 0.70 d'alçada conservada. A la coberta, en Xavier Niell documenta dues cassoletes a la llosa de coberta, a banda de la gran quantitat de gravats que nosaltres desconeixíem, pels voltants (documentades per Tarrús, Carreras, Roqué i Pallí, i anteriorment d'altres per Lluís Esteva), i que visitarem quan ens sigui possible. En Xevi data el megàlit entre el 3000 i el 2500 a.C.

A l'excavació sorgiren bastants restes, entre les que destaquen: restes òssies humanes, un queixal, 70 fragments ceràmics de l'era i un tros de molí manual de granit.

Ja acabem la caminadeta, aquest amb pressa per tornar al cotxe, que se'ns feia tard per anar a dinar. Recordo un fort pendent de baixada per arribar-hi. És el dolmen d'en Botey, força proper a Mas Estanyet.


El sepulcre fou retrobat l'any 1969 per en Joan Botey, d'aquí el seu nom. L'any següent, en Lluís Esteva, l'excavà i el catalogà com a cista megalítica. Avui en dia, i quasi cinquanta anys més tard, Xavier Niell Ciurana afirma que és una probable galeria coberta (jo me'l crec), potser per la proximitat de Mas Estanyet, i la pinta que deixen les restes constructives del megàlit.

Amida 1.50 metres de llargada, 1.00 metre d'amplada i 0.85 d'alçada màxima conservada. Pel que fa al cròmlec,  ja no és visible, i del túmul hi ha molt pocs vestigis conservats. Això sí, a la llosa de capçalera, en Xevi documenta dues cassoletes de 7.5 i 8.0 centímetres de diàmetre.

L'excavació efectuada no va aportar cap material arqueològic d'interès.


 Coordenades:

Llobinar: UTM(ETRS89): 31T, 506995, 4639149
Mas Estanyet: UTM(ETRS89): 31T, 509806, 4638948
D'en Botey: UTM(ETRS89): 31T, 510156, 4639117

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada