Les vacances s'acaben i volíem veure algun dolmen més de la terra, així doncs, ens llevem, agafem el cotxe i anem cap a Les Gavarres.
Arribem a Sant Pol de la Bisbal, un petit poble molt però molt tranquil, d'aquells que m'agraden a mi. Allà deixem el cotxe i ens posem a caminar en el sentit en el que veníem, creuant el poble pel seu únic carrer. A partir d'aquí, és millor seguir una ruta de wikiloc, nosaltres vam descarregar la 5903339. És bastant complicat d'explicar, ja que agafes molts trencalls. Només us puc advertir que millor que aneu molt ben calçats i procureu de fer-ho quan no hagi plogut en un temps abans.
Però no us vull espantar, que apart d'un parell de camins que amb el temps s'han tornat rieres i el Revolcall del Llop, que és un pendent molt fort, el camí és gairebé una autovia.
El primer sepulcre de la ruta és la cista de La Cadira del Bisbe. Es troba senyalitzada amb un dibuix d'un dolmen en groc, a mà dreta enmig d'una pujada de "l'autovia", vas per un petit corriol desdibuixat fins al cim del turó i allà trobes, molt deteriorada, la tomba.
El sepulcre fou descobert l'any 1983 per Maria José Alier i Joan Botey i Serra. Tot i que resta mig sepultat, en Carreras i en Tarrús asseguren que molt possiblement es tracti d'una galeria catalana bastida al Neolític final, entre el 3000 i el 2700 a.n.e.
Com hem dit, la tomba resta mig sepultada, és per això que no hi ha dimensions internes de la cambra sepulcral, però sí que n'hi ha del seu corredor d'accés: 1.34 metres de llarg, 0.70 d'ample i 0.50 metres d'alçada conservada. Pel que fa a l'obra tumular, és molt visible, de 7/8 metres de diàmetre, i conserva part del seu cròmlec peristàltic.
El següent megàlit que ens trobem és el del Clot de La Tina, que el trobarem seguint "l'autovia", en un corriol que s'endinsa dins el bosc, tot pujant, marcat amb unes pedres amuntegades. Seguirem el corriol fins al cim del turó, on trobarem el sepulcre.
Sepulcre també descobert per en Joan Botey, el 1980, que Carreras i Tarrús cataloguen, al seu inventari, com una possible galeria catalana en U. Si realment fos així, seria, segons el seu estil arquitectònic, del Neolític final, vers el 3000-2700 a.n.e.
Les dimensions internes de la cambra són d'aproximadament 2.20 metres de longitud per 1.10 d'ample i 0.85 metres d'alçada màxima. Del corredor, no es documenta res, pel que es denota destruït d'antic. Sí que es parla de la seva obra tumular, aquesta d'uns 7/8 metres de diàmetre. Ja per acabar amb la descripció de la tomba, els dos autors mencionats abans també fan referència a dues cassoletes existents a una llosa que resta estintolada a l'interior del sepulcre que, segons ells, podria haver format part de la coberta del megàlit.
Just quan baixem del turó, on girarem pel camí a la dreta, ens trobarem el fort pendent del Revolcall del Llop: són uns 75 metres, però, si vols baixar, segur t'hi estàs una estona.
Aquí un parell de fotos del pendent quan érem més o menys a la meitat. Només us dic que les fotos no fan mai justícia de com és en realitat i nosaltres vam estar una estona per a fer aquest tram. En arribar a baix, es transforma en un petit corriol que, en uns 100 metres, ens porta de nou a "l'autovia". A partir d'aquí, és tot recte fins al següent dolmen, però sobretot baixeu-vos la ruta per wikiloc si no coneixeu la zona, hi ha molts trencalls i és una estoneta de caminar.
A uns 45 minuts de seguir el camí, ens trobarem a la dreta, enganxat a ell, el dolmen de La Taula dels Tres Pagesos, que, sorpresa la nostra, es troba en plena rehabilitació. Després d'investigar, hem esbrinat que es troba en aquest estat com a mínim des de principis d'any. També hem trobat informació que diu que el dolmen va resultar malmès en la construcció del camí, cosa que creiem bastant probable. Com a mínim, certa part del túmul se'l van endur les màquines, ja que és a tocar del camí i, segons la llargada del dolmen, segur que part del corredor també ha estat destruït.
De nou, un sepulcre descobert per en Botey, aquest a l'any 1965. Ara ens preguntem si la pista ja estava construïda, perquè si no, ja la podien haver fet uns metres més a baix o a dalt, més que res per no carregar-se el túmul.
Bé, el megàlit és una galeria catalana que, com totes a la zona, fou bastida entre el 3000 i el 2700 a.n.e, als últims traços del Neolític a Catalunya. Segons Carreras i Tarrús, que són els autors que sempre emprem de referència (sobretot l'últim), consta d'una cambra funerària de 1.55 metres de llarg, 0.80 metres d'ample i 1.05 metres d'alçada. Les mides internes documentades del corredor són de 2.15 metres de llarg per 0.75 metres d'ample, i 0.31 metres d'alçada màxima conservada (òbviament devia ser més alt). Pel que en queda, s'extreu un túmul circular, sense senyals de cròmlec peristàltic (que en devia tenir) de 7/8 metres. També en Carreras i en Tarrús documenten 5 cassoletes insculpides al roc que fa de coberta del sepulcre.
Després d'aquest dolmen, ja no n'hi ha cap més, però només recordar el Revolcall del Llop, em fa pensar que potser fem més volta per a arribar fins a Sant Pol, que segur que el camí és més fàcil de fer.
Més d'un any després, tornem a la zona perquè hem rebut la notícia de que s'ha finalitzat la restauració de la Taula dels Tres Pagesos. Tot i que han deixat uns quants sacs dins del megàlit i sembla una trinxera, val la pena visitar-lo perquè ara sí sembla un dolmen. Podrien haver tret els sacs, però bé, potser és per a mantenir l'estructura del megàlit més forta.
Aquesta restauració post-excavació va ser duta a terme per l'equip de Miquel Molist, de la Universitat Autònoma de Barcelona, els anys 2013 i 2014. Els materials arqueològics recuperats que encara resten a les dependències de l'anomenada Universitat són: 1 gran làmina de sílex, 1 fragment d'un altre, diversos fragments de ceràmica a mà i una dent d'ovicaprí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada