Poblat a Premià de Dalt

Tot i que fa molta calor, ens aventurem a anar a un poblat iber, concretament, al de La Cadira del Bisbe, a Premià de Dalt. Per arribar-hi, seguim les indicacions cap el poblat. Passem per l'ajuntament de la població i continuem cap a la muntanya pel carrer Riera de Sant Pere, que va fent paelles per accedir a la part alta de la muntanya. Després d'uns 850 metres a comptar des de l'ajuntament, veiem a la nostra dreta la indicació del poblat i una passarel·la de fusta i ferro que ens hi duu. Nosaltres, vam tirar una mica més endavant i vam aparcar a l'inici d'una pista, també a la dreta, que també duu al poblat.

La Cadira del Bisbe és un poblat iber fortificat de dimensions mitjanes i que va ser ocupat des de mitjans del segle VI a.C. fins la meitat del segle I a.C. 

Va ser descobert el 1929 per Joaquim Folch i Torres. Lamentablement, a principis dels anys 70 del segle passat, els terrenys van ser urbanitzats, fet que va provocar que es perdés gran part del poblat. El 1988, l'Ajuntament de Premià de Dalt va adquirir els terrenys i els va protegir el 2005, declarant-los Bé Cultural d'Interès Local.

Actualment, el poblat es troba parcialment excavat i restaurat, i es divideix en quatre sectors. El primer correspon a la torre defensiva i es troba a la part més baixa del recinte. Si hem pujat per la pista, serà la part que ens quedarà més lluny, sobre el mirador des d'on es veu gran part de la costa del Maresme.

Tot i ser un poblat fortificat, és l'únic element defensiu que es conserva. És de planta quadrangular i té una habitació buida al seu interior. 

Al seu costat, trobem el segon sector, un barri de cases greument destruït per la construcció de la urbanització contigua. Estava format per nombroses cases disposades en carrers que s'entrecreuaven. Les restes que es conserven són molt minses.

El tercer sector és un camp de sitges, ubicat al costat del barri de cases, sota els arbres.

I finalment, el quart sector, ubicat a la part alta del poblat, conserva les restes de tres cases i un carrer.

Aquesta zona fou urbanitzada en terrasses per tal de salvar el desnivell del terreny. Les cases constaven de dues habitacions i zona de cuina. Hi destaquen les troballes d'un enterrament infantil a una de les cases, típic dels rituals funeraris ibers, així com un taller per a la transformació de metalls.

Finalitzada la visita i aprofitant el bon temps, ens anem a fer una volta per Premià i a refrigerar-nos a una terrasseta.

Coordenades:

Poblat de La Cadira del Bisbe: UTM(ETRS89): 31T, 444760, 4595540

Dòlmens a Montferrer i Castellbò II i Les Valls de Valira I

Per acabar el cap de setmana llarg a l'Alt Urgell, ens acostem a la zona de Ras de Conques, dins del municipi de Montferrer i Castellbò.

Per arribar-hi, a la Seu d'Urgell prenem la N-145 cap a Andorra i la seguim fins poc abans de La Farga de Moles, on a una rotonda agafem la sortida cap a Civís i el Parc Natural de l'Alt Pirineu. Poc després, ja trobem indicacions cap el poble d'Ars, situat gairebé a 10 quilòmetres. Una vegada a aquesta població, la carretera es converteix en una àmplia pista de sorra que duu, en 5.3 quilòmetres al refugi de Ras de Conques. Per a la nostra ruta, vam seguir una mica més amb el cotxe, gairebé un quilòmetre, fins a una cruïlla de camins (la Creu de Ras de Conques). Ja a peu, s'ha de prendre el camí marcat sobre la gespa cap el cim que queda entre la pista per la que venim i la que surt a l'esquerra. Seguim sense desviar-nos per aquest camí prop d'un quilòmetre per a trobar, al cim del turó, el tarter del Ras de Conques i les restes del dolmen al seu interior.

Aquest sepulcre va ser "descobert" el 2004 per l'Albert Villaró durant una excursió amb la Unió Excursionista Urgellenca. Ho posem entre cometes ja que apareix com a Collades de Solanell a l'inventari de la Generalitat a una fitxa realitzada l'any 2000, tot i que en marca la ubicació a 200 metres de la ubicació real.

El seu túmul mesura uns 14 metres de diàmetre i conté una cista enfonsada a la qual només es podria accedir desplaçant la llosa superior. La cambra mesura 1.50 metres i té una coberta força gran, de 1.90 metres per 35 centímetres, amb un gruix de 54 centímetres.

Situat a una altitud de 2050 metres, amb permís dels túmuls de la Collada Verda, podem dir que el dolmen de Ras de Conques és el més alt de Catalunya.

Per anar al següent megàlit, tornem al cotxe, que tot i que no està gaire lluny fa molta calor i hi ha desnivell, fets que no combinen bé amb el meu embaràs. A la cruïlla on havíem deixat el cotxe, prenem la pista de l'esquerra i la seguim durant 4 quilòmetres. Després d'una corba pronunciada a la dreta, deixem el cotxe arrambat al costat esquerre i ens endinsem a la plana uns 25 metres fins uns arbres. Al costat, hi trobem les restes del dolmen del Bony de les Bigues.

Es tracta d'una cista centrada en un túmul d'uns 12 metres de diàmetre. Les dues lloses clavades que es veuen semblen ser la capçalera i un costat, mentre que la tercera llosa, que descansa sobre la lateral, podria ser la coberta del sepulcre. A la part davantera de la foto (cremada pel Sol), es veu una altra llosa que podria ser l'altre costat de la cista.

Va ser descoberta l'agost de 2015 pel Manuel Lara i la Josefina Ranchal (és a dir, el Manolo i la Fina, quins cracks!). Aquesta zona no va ser visitada a principis del segle XX, ni per Mossèn Serra Vilaró ni per Josep Colominas, així que és fàcil que es continuïn trobant nous megàlits.

A continuació, la idea era anar al dolmen de Burbre, ubicat una mica més enllà seguint la pista, però aquesta es feia cada vegada més costeruda i amb més sotracs per anar-hi amb un cotxe que no és nostre i no 4x4 i una dona embarassada de bessons... així que fem mitja volta i anem a dinar al refugi, on per un preu mòdic fem una taula d'embotits contemplant unes vistes immillorables!

Coordenades:

Ras de Conques: UTM(ETRS89): 31T, 364114, 4700424

Bony de les Bigues: UTM(ETRS89): 31T, 366815, 4697862

Dòlmens a Montferrer i Castellbò I

Avui ens dirigim a les terres de Lleida, concretament a un poblet separat en diversos nuclis de l'Alt Urgell, anomenat Montferrer i Castellbò.

Per arribar-hi, es pot anar de diverses maneres, anant fins a La Seu d'Urgell i girant a l'esquerra per la N-260 o bé per la C-14, que empalma amb la mateixa N-260. El més important és recordar el nom La Borda, és un restaurant, just al davant d'ell, creuant la nacional surt una carretera, la qual seguirem fins a arribar a Castellbò. Per arribar al primer megàlit, seguirem la carretera principal, per la que hem vingut tot fent pujada, fins a trobar una zona d'esbarjo a l'esquerra de la carretera amb força aparcament. Allà aturem el cotxe i a peu seguim per la carretera uns metres tot fent corba, fins a trobar a mà esquerra un camí que puja pronunciadament; aquest costerut i malmès camí ens portarà en 100 metres a la plana on hi ha el dolmen, situada a l'esquerra del camí.

Aquest és el dolmen de Turbiàs, nom donat en relació al proper riu i nucli de Turbiàs. De tipologia cambra pirinenca, construïda vers el Neolític final, consta d'una cambra amb unes dimensions de 1.70 metres de longitud interna i un túmul prou visible d'uns 10 metres de diàmetre. La coberta és realment bonica, ja que consta de deu cassoletes a la seva part superior. Segons es documenta, les lloses laterals són dins del recobriment de pedra seca que se li va fer.

Colominas el va visitar i excavar el 1920, excavació de la qual es detallen troballes com fragments de terrissa a mà, quatre ganivets de sílex i dues puntes de sageta del mateix material en blanc.

Tornem al cotxe i ens dirigim al següent megàlit que volíem visitar: el de la Collada d'Orri o Coll de Pou. Per fer-ho, tornem amb el cotxe per la mateixa carretera i ens desviem per la primera pista que hi ha a mà dreta amb un fort pendent, aquesta pista travessa les muntanyes i creua amb la pista que ens portarà pròxims al dolmen, tot girant a la dreta en trobar-nos-la. Més o menys als 1.3 quilòmetres en una corba a mà dreta, veurem un caminoi ample cap a l'esquerra, amb un fort pendent, sembla que sigui per desbrossar o quelcom així. Per ell pugem a peu deixant el cotxe enganxat a un lateral del camí principal i en uns 300 metres ens endinsem uns 25 metres més al bosc de l'esquerra del caminoi pel què anem, trobant el dolmen de la Collada d'Orri o Coll de Pou.

Aquest dolmen simple d'estil cambra pirinenca com l'anterior company també consta d'un túmul de semblants dimensions a l'anterior. La cambra feia una longitud interna d'uns 1.25 metres. Cal dir que totes les lloses del megàlit encara són allà mateix, inclús la de coberta que és trencada en tres trossos.

També fou excavat per Colominas el 1920, del que es documenten unes troballes com fragments de terrissa a mà, dos ganivets de sílex negre, i un fragment de sílex blanc. Continuem la nostra ruta cercant i trobant el sepulcre del Cortal o del Bosc d'en Gascó. Per arribar-hi, continuem per la pista amb el cotxe i en pocs metres trobarem un desviament a la nostra dreta, doncs, per ell baixem ja a peu, i cap als 1.4 quilòmetres ens endinsarem al bosc d'en Gascó a la nostra dreta.

Per acabar de trobar-lo, no us puc dir res més, el millor és anar amb un bon GPS i anar per coordenades; a més, el sepulcre es troba mig mimetitzat per la flora local.

Aquest sepulcre de corredor o petita galeria catalana del Neolític final, consta d'un túmul visible, de també uns deu metres de diàmetre. La cambra fa 1.80 metres de longitud i consta d'un corredor d'un metre. Totes les lloses segueixen al seu lloc, tot i que la de coberta, segons dades d'Enric Carreras, Albert Fàbrega i Josep Tarrús, està trencada en tres trossos, un a dins del sepulcre, un altre a la seva dreta i una última part al seu lloc, que consta de sis cassoletes a la seva superficie. Segons la fitxa del megàlit feta l'any 2000 pel Patrimoni Arqueològic, el sepulcre acabava de ser furtivament excavat, desplaçant la llosa de coberta que fins aquell moment es trobava al lloc original.

Amb un dolmen més a la nostra llista, ens dirigim al següent megàlit, el dolmen de Coll de Jou. Per arribar al sepulcre, només cal tornar al cotxe i desfer el camí fet, passant de llarg la bifurcació per la que hem arribat del dolmen de Turbiàs. Des d'aquest punt, calculem uns 2.8 quilòmetres, on trobarem a mà esquerra del camí, un altre que baixa amb bon pendent, seguint el caient de la muntanya, i per ell baixem, ja a peu. A la seva dreta ens endinsarem al bosc de pins existent, cercant i trobant el sepulcre de Coll de Jou. Com a dada auxiliar per trobar el dolmen, podem dir que aquest es troba a 70 metres en línia recta del camí on hem deixat el cotxe. El dolmen es fàcil de trobar, el bosc es troba prou net.

Aquest sepulcre de corredor, també del Neolític, té un túmul circular d'uns 11 metres de diàmetre, visible sobretot a la seva part posterior. De la cambra, podem dir que amida 1.70 metres de longitud i conserva les dues lloses laterals, de fet l'únic que ha desaparegut, és el tros dret de la porta d'accés i la coberta, de la que Enric Carreras, Albert Fàbrega i Josep Tarrús diuen que hi ha un possible fragment d'ella a la part nord del túmul.

Serra i Vilaró l'excavà el maig del 1919, acció que no donà cap resultat arqueològic; tot i això, arquitectònicament parlant, sembla que el dolmen no ha sofert grans canvis de com era en aquells temps, només es detecta el fragment de coberta col·locat al seu lloc original.

Seguim endavant per la pista dirigint-nos a un altre megàlit abans d'anar a l'allotjament, ubicat a Sant Andreu de Castellbò. 2.3 quilòmetres més endavant, però, la conductora Cristina veu una cabana de pastor sospitosa a mà esquerra, atura el cotxe i baixa a mirar-se-la sota una fina capa de pluja. Al fons de la cabana, hi ha una gran llosa i una de més petita a sobre que podien haver estat part d'un dolmen temps ençà. Vam fer unes fotos i, un cop a casa, vam buscar informació i, vam trobar que es tractava d'un possible dolmen anomenat la Cabana de lo Sell.

Dia 4 de setembre del 2019, tornem a la zona i ara, ja amb més informació i millor dia, fem fotos amb calma.

Al llibre Interpontes V, apareix a un article publicat pel Gerard Remolins, l'Albert Fàbrega i el Jordi Pasques. En ell, s'explica que l'agent forestal Manel Trepat va donar notícies de la seva existència el 2014. Posteriorment, els autors de l'article el van visitar i van determinar que es podia tractar d'un possible dolmen reaprofitat com a cabana de pastor, tot i que no s'hi observen restes de túmul o més lloses al voltant de la cabana.

Pel que fa a les dimensions, la llosa que podria haver estat part d'una cambra funerària mesura 1.20 metres d'alçada per 0.80 d'alt i 0.25 de gruix.

Ara ja anem a per l'últim sepulcre del dia. Tornem al cotxe, i seguim la pista en la mateixa direcció fins arribar a la N-260, la que seguirem fins al citat restaurant i girarem a l'esquerra direcció Castellbò, un cop arribats a Castellbò, seguirem la pista direcció Albet i abans d'arribar al nucli, en una pronunciada corba a l'esquerra, veurem un camí que surt a la dreta al seu vèrtex. El prenem i, en 700 metres, deixem el cotxe aparcat a la vora del camí i pugem al monticle d'uns 10 metres que hi ha a la dreta d'aquest. A la part alta, al vell mig d'un senderó desdibuixat que hi ha (és l'antic camí de Castellbò), trobarem les restes del dolmen de Castellbò.

No hi ha gaire informació del megàlit, només queden d'ell tres lloses tombades, no hi ha vestigis d'un antic túmul, ni de cap cròmlech de contenció, el que em fa dubtar si realment algun dia el fou muntat i utilitzat... em recorda bastant a Ca l'Arenes II, al Parc del Corredor, i a les Lloses de Sant Roc, a Senterada, que es creu que mai foren muntats. Si aquest sepulcre estigués muntat, seria el més gran dels d'avui, amb una longitud interna d'uns 1.90 metres.

Cal dir que, segons la fitxa que van fer l'any 2000 els del Patrimoni Arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat, el dolmen ha estat saquejat diverses vegades, però ignoro si disposen d'informació que constati l'aixecament del monument.Amb aquest sepulcre, donem per tancada la diada. S'ha de dir que ens hem deixat un sepulcre per veure, el d'Avellanet, que es troba ben proper al de Coll de Jou, però el temps no ens ha acompanyat a la zona (ens ha pedregat i tot)... Per un altre dia!!

Com a últim detall, comentar que la ruta lògica per a visitar els megàlits situats a la part alta de la carena (això vol dir, deixant de banda Turbiàs i Castellbò) és: Cabana del Moro d'Avellanet, Coll de Jou, Cabana de Lo Sell, Collada d'Orri i Bosc d'en Gascó. Nosaltres vam fer la ruta completament desordenada per culpa del temps i això que, a la primera visita, la del dolmen de Turbiàs, ens feia un sol espectacular... És el que té la muntanya, de cop, se't planta el núvol i et cau una bona tromba d'aigua!!

Coordenades:

Turbiàs: UTM(ETRS89): 31T, 362232, 4693768

Collada d'Orri o Coll de Pou: UTM(ETRS89): 31T, 359843, 4692656

Bosc d'en Gascó: UTM(ETRS89): 31T, 360637, 4693914

Coll de Jou: UTM(ETRS89): 31T, 363312, 4690501

Possible dolmen de la Cabana de Lo Sell: UTM(ETRS89): 31T, 361325, 4691179

Castellbò: UTM(ETRS89): 31T, 363073, 4694744