Tot i que fa molta calor, ens aventurem a anar a un poblat iber, concretament, al de La Cadira del Bisbe, a Premià de Dalt. Per arribar-hi, seguim les indicacions cap el poblat. Passem per l'ajuntament de la població i continuem cap a la muntanya pel carrer Riera de Sant Pere, que va fent paelles per accedir a la part alta de la muntanya. Després d'uns 850 metres a comptar des de l'ajuntament, veiem a la nostra dreta la indicació del poblat i una passarel·la de fusta i ferro que ens hi duu. Nosaltres, vam tirar una mica més endavant i vam aparcar a l'inici d'una pista, també a la dreta, que també duu al poblat.
La Cadira del Bisbe és un poblat iber fortificat de dimensions mitjanes i que va ser ocupat des de mitjans del segle VI a.C. fins la meitat del segle I a.C.
Va ser descobert el 1929 per Joaquim Folch i Torres. Lamentablement, a principis dels anys 70 del segle passat, els terrenys van ser urbanitzats, fet que va provocar que es perdés gran part del poblat. El 1988, l'Ajuntament de Premià de Dalt va adquirir els terrenys i els va protegir el 2005, declarant-los Bé Cultural d'Interès Local.
Actualment, el poblat es troba parcialment excavat i restaurat, i es divideix en quatre sectors. El primer correspon a la torre defensiva i es troba a la part més baixa del recinte. Si hem pujat per la pista, serà la part que ens quedarà més lluny, sobre el mirador des d'on es veu gran part de la costa del Maresme.
Aquesta zona fou urbanitzada en terrasses per tal de salvar el desnivell del terreny. Les cases constaven de dues habitacions i zona de cuina. Hi destaquen les troballes d'un enterrament infantil a una de les cases, típic dels rituals funeraris ibers, així com un taller per a la transformació de metalls.
Finalitzada la visita i aprofitant el bon temps, ens anem a fer una volta per Premià i a refrigerar-nos a una terrasseta.
La Cadira del Bisbe és un poblat iber fortificat de dimensions mitjanes i que va ser ocupat des de mitjans del segle VI a.C. fins la meitat del segle I a.C.
Va ser descobert el 1929 per Joaquim Folch i Torres. Lamentablement, a principis dels anys 70 del segle passat, els terrenys van ser urbanitzats, fet que va provocar que es perdés gran part del poblat. El 1988, l'Ajuntament de Premià de Dalt va adquirir els terrenys i els va protegir el 2005, declarant-los Bé Cultural d'Interès Local.
Actualment, el poblat es troba parcialment excavat i restaurat, i es divideix en quatre sectors. El primer correspon a la torre defensiva i es troba a la part més baixa del recinte. Si hem pujat per la pista, serà la part que ens quedarà més lluny, sobre el mirador des d'on es veu gran part de la costa del Maresme.
Tot i ser un poblat fortificat, és l'únic element defensiu que es conserva. És de planta quadrangular i té una habitació buida al seu interior.
Al seu costat, trobem el segon sector, un barri de cases greument destruït per la construcció de la urbanització contigua. Estava format per nombroses cases disposades en carrers que s'entrecreuaven. Les restes que es conserven són molt minses.
El tercer sector és un camp de sitges, ubicat al costat del barri de cases, sota els arbres.
I finalment, el quart sector, ubicat a la part alta del poblat, conserva les restes de tres cases i un carrer.
Aquesta zona fou urbanitzada en terrasses per tal de salvar el desnivell del terreny. Les cases constaven de dues habitacions i zona de cuina. Hi destaquen les troballes d'un enterrament infantil a una de les cases, típic dels rituals funeraris ibers, així com un taller per a la transformació de metalls.
Finalitzada la visita i aprofitant el bon temps, ens anem a fer una volta per Premià i a refrigerar-nos a una terrasseta.
Coordenades:
Poblat de La Cadira del Bisbe: UTM(ETRS89): 31T, 444760, 4595540
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada