Aquesta vegada, passarem el cap de setmana pel Berguedà amb el Manolo, la Fina, la Dominique i l'Alberto. Dissabte visitarem algun dolmen i el diumenge pujarem, si no fa massa calor, al Moixeró i acabarem la festa amb un arrosset al refugi del Serrat de les Esposes.
Per començar, ens dirigim a Puig-reig per la C-16 i prenem la sortida 80. Arribem a una rotonda, on agafem la segona sortida en forma de camí que s'enfila per la muntanya. De seguida, el camí es complica i decidim deixar els cotxes i continuar a peu cap a la masia i l'ermita de Cal Pallot. Des de l'inici de la pista, quan portem més o menys 1.1 quilòmetres, arribem a una cruïlla i seguim per la branca dreta. Sense deixar la pista principal durant poc més de dos quilòmetres i seguint les indicacions cap a La Caseta Negra, trobem a la nostra dreta la masia de Cal Pallot, que sembla abandonada avui dia. Vorejant-la, ens acostem a Sant Andreu de Cal Pallot, petita ermita romànica del segle XII que conserva part d'una necròpoli de tombes antropomorfes datada cap al segle XI, és a dir, que seria anterior a l'existència del temple.
La necròpoli està formada actualment per 18 sepultures que es reparteixen pel rocam, tot i que en podrien haver estat més, ja que aquesta roca es va aprofitar per a la construcció de l'església i es pot veure perfectament com alguna de les tombes estan partides i desplaçades vers la posició original. A la codina també s'observen les restes d'alguna sitja.
Desfem el camí cap a la masia i pugem fins La Caseta Negra. La deixem a la nostra dreta i després deixem a l'esquerra una estança coberta. Passem un primer camí a la dreta que mena uns camps de conreu, però seguim una mica més fins arribar a un altre camí, on anem cap a la dreta. En gairebé mig quilòmetre, deixem el camí i ens endinsem al bosc (aquí millor fer servir les coordenades) uns 100 metres fins a trobar les minses restes de la cista de Cal Pallot.
Com es pot observar, només conserva dues lloses col·locades en forma de "L". La més gran, corresponent a un lateral de la cista, mesura 1.30 metres de longitud per 0.78 metres d'alçada. També es poden veure les restes del túmul quadrangular, d'uns 20 centímetres d'alçada, delimitat per un cromlec de grans pedres.
Va ser excavat per mossèn Serra Vilaró abans de 1927 i, tot i haver estat espoliat, va trobar restes de dos individus, sent un crani la part més destacable. A més, va trobar una peça de dentàlium, un disc de petxina foradat i dos petits fragments de ceràmica rogenca. Pel que fa a l'època constructiva, pel tipus de ceràmica es pot incloure el sepulcre dins del Bronze mig (1500 - 1200 a.C.).
Desfem el camí cap el cotxe i anem a dinar i fer un passeig per Gironella. Quan la calor afluixa una mica, pugem fins al Santuari de la Mare de Déu de Corbera, agafant la carretera que va de Berga a Espinalbet i seguint fins el santuari, on podem deixar el cotxe i gaudir de les maques vistes cap a la vall. Des d'allà, agafem la pista que porta al Coll de l'Oreller després de recórrer uns 560 metres. Aquí, deixem la pista i agafem el camí que surt a la nostra dreta. Recorrem prop de mig quilòmetre més i llavors comença la recerca d'una caminoi marcat amb fites que ha d'aparèixer a la nostra dreta (de nou, mirar les coordenades no està de més). El corriol, continuament marcat per fites, baixa per la vessant de la muntanya amb un desnivell moderat. Després d'uns metres, arribem a una esplanada amb un espessor d'arbres menor. Allà, sense gaire esforç, veurem a la nostra dreta les cistes I i II del Coll de l'Oreller.
La primera cista és la que es conserva millor, formant una cavitat de 1.65 metres de longitud, per 1,12 metres d'amplada i 0.88 metres. Es pot veure un tros de la coberta sobre la cista i múltiples trossos escampats pel voltant, sense tenir la certesa de si pertanyen a la primera cista o bé a la segona, que es troba just al costat.
Quan va ser exacavada per Serra Vilaró el 1921 ja havia estat violada i ja es trobava en l'estat de conservació que descrivim, tot i que conservava una de les lloses de coberta sencera. Pel que fa a les troballes, en descriu les restes de dos esquelets, un vas ceràmic i diversos fragments de punxons d'os.
La segona cista, força imperceptible a la imatge, es troba molt malmesa, a la que li resten dos ortostats, un visible a la foto i l'altre amagat per la brolla a la seva dreta. Serra Vilaró indica que tenia la mateixa fondària que l'anterior, 88 centímetres, i no hi va trobar cap resta humana ni de parament funerari.
El mossèn encara en cita una tercera, que, tot i portar les coordenades, no vam ser capaços de trobar i que actualment deu estar completament tapada per fullaraca i sorra, ja que algunes fonts la donen per perduda.
Aquesta necròpoli es pot datar a l'època del Neolític mig - recent, entre el 3500 i el 2500 a.C.
Per la clariana on es troben els sepulcres, hi ha moltíssima llosa escampada, que bé podrien ser restes d'algunes altres cistes. Per exemple, vam trobar un roc falcat de terra que ens va resultar prou sospitós.
Amb un gustet agredolç, tornem cap el cotxe i ens dirigim a l'hotel, que bé ens hem guanyat un descans i s'han d'agafar forces per demà.
Coordenades:
Necròpoli medieval Cal Pallot: UTM(ETRS89): 31T, 409703, 4647288
Cal Pallot: UTM(ETRS89): 31T, 409950, 4648100
Coll de l'Oreller I: UTM(ETRS89): 31T, 402078, 4664103
Coll de l'Oreller II: UTM(ETRS89): 31T, 402078, 4664105
Restes sospitoses del Coll de l'Oreller: (UTM(ETRS89):31T, 402075, 4664098
Cal Pallot: UTM(ETRS89): 31T, 409950, 4648100
Coll de l'Oreller I: UTM(ETRS89): 31T, 402078, 4664103
Coll de l'Oreller II: UTM(ETRS89): 31T, 402078, 4664105
Restes sospitoses del Coll de l'Oreller: (UTM(ETRS89):31T, 402075, 4664098
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada