Aprofitant els dies llargs de l'estiu, ens acostem a les comarques de Lleida a visitar un conjunt de pintures rupestres de gran importància: les de la Roca dels Moros d'El Cogul. Per arribar-hi, anem fins a Les Borges Blanques i allà agafem la carretera C-233 en direcció a Flix i Castelldans. Seguint per aquesta carretera i passat Castelldans, trobem un desviament a la dreta cap El Cogul per la LV-7021. Poc abans d'entrar al nucli d'aquesta població, trobem a mà esquerra el desviament cap a les pintures rupestres, a les que arribarem després de recórrer uns 500 metres. Deixem el cotxe a l'aparcament habilitat i anem al centre d'interpretació inaugurat recentment, on hi ha una petita exposició sobre la història de les pintures i on es projecta un audiovisual sobre el conjunt (podeu veure aquest audiovisual a la pàgina del jaciment: Vídeo "La Roca dels Moros").
La visita a l'abric és obligatòriament amb guia. Es comença dins del centre amb una mica d'explicació sobre el descobriment i la importància que tenen aquestes pintures, ja que comprèn un període de temps molt extens dins del Neolític, des del 8000 al 2000 a.C., i es complementen amb diversos gravats posteriors, d'entre el XX a.C. i el XX d.C. Finalment, es va fins l'abric on es troben les pintures, que representen unes 52 figures humanes i d'animals en diferents colors.
Com a les fotos costa molt veure cadascuna de les parts que composen el panell, a continuació mostrem l'explicació que es pot veure al centre d'interpretació, on, amb la mateixa distribució que tenen a l'abric, se separen les pintures per a la seva identificació.
I aquesta és la imatge de l'abric... hi veieu res a primer cop d'ull? Cap el centre de la foto, podem veure en negre part de la composició 2 de la imatge superior... i poc més! In situ, tot i que costa, es poden distingir la majoria de composicions.
Anem ara a endinsar-nos als detalls. Comencem per la part inferior del centre i dreta del panell.
En ella, podem distingir amb més facilitat els animals de les composicions 6, 4 i 7, algunes de les ballarines de la composició 8 i l'extrem dret de la composició 2.
La composició més coneguda de tot el conjunt és precisament la 8, la de les ballarines. Conté nou dones que sembla que ballin al voltant d'una figura masculina, més fosca i situada al centre del grup de dones, amb un penis enorme. Inicialment, es pensava que aquesta pintura simbolitzava un ritus de fertilitat o una dansa fàl·lica, però, amb les múltiples investigacions, s'ha pogut demostrar que les dones van ser pintades per parelles en diferents moments
A la següent fotografia, podem veure la composició 2 completa, les inscripcions en iber i llatí situades sobre ella i part de la composició 6.
Aquestes inscripcions estan situades sobre part de les pintures, així que ja en aquelles èpoques no respectaven gaire les coses més antigues. El text iber no ha pogut ser traduït, mentre que el llatí diu "Secundio votum fecit", que vol dir que "el Secundi ha votat". Sobre les composicions 4, 5, 6 i 7 també hi ha text en iber. En total, hi ha uns 250 caràcters gravats a més d'algun animal.
Pel que fa a les pintures, la composició 2 mostra una escena de caça en dos moments diferents i amb un estil més aviat esquemàtic. A la part esquerra, es veu l'animal banyut (podria ser un cérvol) que és apuntat per l'arc d'un caçador. A la part dreta, es veu el mateix animal amb les potes cap amunt, de manera que sembla que el caçador s'ha sortit amb la seva i l'ha matat.
En conjunt, podem veure majoritàriament animals i persones, però en diferents estils degut a l'ampli ventall de temps en què es van realitzar les pintures i gravats. Fins i tot, alguns dels conjunts s'han pintat en diferents moments. Per a fer-nos una idea:
- Composició 1: Cap el 8000 a.C.
- Composició 2: Cap el 2000 a.C.
- Composició 3: Cap el 3000 a.C.
- Composicions 4 , 5 i 6: Entre el 6000 i el 5000 a.C.
- Composició 7: Els animals van ser gravats cap el 8000 a.C. i, posteriorment, entre el 6000 i el 4000 a.C. van ser repintats.
- Composició 8: Entre el 5000 i el 3000 a.C.
- Inscripcions gravades: Les iberes es van fer entre el 500 i el 200 a.C., mentre que les de caràcters llatins es van fer entre el 200 a.C. i l'any 0.
Un cop visitat el jaciment, retornem a casa. Deixem per a un altre dia les tombes antropomorfes medievals (necròpoli del Saladar) que es troben mig quilòmetre més enllà, fa massa calor i no anem equipats per a poder-les visitar, ja que s'ha de pujar un petit turonet i amb sandàlies d'estiu no és el més adient.
Coordenades:
Roca dels Moros: UTM(ETRS89): 31T, 307684, 4592918
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada