Seguim a França... Avui veurem dos dòlmens de la zona, el de Roc Jalère o Font de l'Orry i el de La Cabaneta des Très Pèiras o Font de l’Arca.
Per arribar al primer d'ells, nosaltres veniem per la D14 com si anéssim de Molig a Catllà, però abans d'arribar a aquest últim nucli, ens desviem a l'esquerra per la D619 direcció Sournia. En 9.5 quilòmetres, trobarem, just passar una casa, un desviament a la dreta que seguint-lo 450 metres ens deixarà al costat del dolmen de Roc Jalère o Font de l'Orry. El sepulcre es troba a l'esquerra del camí pel que anem, al bell mig d'unes caixes d'aquestes prefabricades per a les abelles!!! O sigui, aneu amb cura, no destorbeu la pau i tranquil·litat dels petits animalons, o us emportareu un record!!!
La veritat, entre el sol, les abelles, l'embaràs de la Cris, que no sap si és alèrgica, i tot plegat, no ens el vam poder mirar gaire... Va ser allò de... Un dolmen més pel blog.
Però, ara a casa i amb el senyor Abélanet com a font d'informació, podem dir que aquest dolmen el va trobar ell mateix el 1967. Les dimensions internes de la cambra no les sabem, ja que aquest arqueòleg parla més de les lloses una per una, que de la cambra en sí. Pel croquis que ell publica, li estimem unes mides aproximades d'una longitud d'uns 2.20 metres, un amplada de 1.50 metres i una alçada màxima conservada de 1.15. D'altra banda, el túmul té uns 8 metres de diàmetre.
A l'excavació, varen sorgir abundants fragments ceràmics tornejats i dos fragments de coure. Aquests fragments es trobaven tant malmesos que no van ser suficients com per poder donar-li una datació al megàlit.
Tornem al cotxe i ens dirigim a visitar el sepulcre de La Cabaneta des Très Pèiras o Font de l’Arca, que trobarem fàcilment seguint la D619 en el mateix sentit que hem arribat. Després d'uns 6 quilòmetres, trobarem una zona per aparcar a la nostra dreta, a l'esquerra veurem una caseta de paret de pedra en sec, i uns metres abans, just davant de l'entrada de la zona habilitada per aparcar, un corriol, amb un cartell informatiu amb la indicació "dolmen a 50 metres".
Aquest dolmen simple és datat per la seva estructura vers el principi del Calcolític, cap al 2000 a.C. Té unes dimensions internes de 1.50 metres de llargada, una amplada de 1.20 metres i una alçada conservada de 80 centímetres.
Aquest sepulcre va ser violat d'antic, i tot i això fou excavat per l'associació Conflent, però sense gaires resultats. Jean Abélanet va trobar en superfície una perla d'esteatita grisa, típiques dels ossaris calcolítics.
Val molt la pena admirar la coberta del sepulcre, que té una cinquantena de cúpules, que a principis del segle XX, Pierre Vidal, va dir erròniament que unint-les feien un dibuix d'un senglar; amb els mitjans d'avui en dia, es veu clarament que les cassoletes són col·locades aleatòriament a la superfície de la llosa de coberta.
Un xic abans d'on som i a peu de carretera, trobarem un conjunt rocós força curiós a l'esquerra segons veníem. Aquest és conegut com El Roc Cornut, tot ell és natural, no hi ha res de prehistòric, però val la pena visitar-lo.
Per ara, ja n'hi ha prou, que avui a banda d'aquests megàlits, també hem anat al Tren Groc i al monestir de Sant Miquel de Cuixà... Recomano anar als dos llocs.
Coordenades:
Roc Jalère o Font de l'Orry: UTM(ETRS89): 31T, 454076, 4724813
La Cabaneta des Très Pèiras o Font de l’Arca: UTM(ETRS89): 31T, 454633, 4728100
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada