Avui toca ruta matinal de caminar fàcil, com a poc gran part d'ella, on veurem tres sepulcres del Neolític. Comencem la caminada des de Llançà, en concret de l'aparcament del supermercat Spar que hi ha al costat de la N-260.
A peu, creuem aquesta carretera i baixem a la riera que hi ha a l'altre costat, la Ribera de Llançà. Seguim aquesta en direcció sud-oest 200 metres, on trobem un ample camí que puja vers la nostra dreta cap a la deixalleria i que, al poc, creua la via del tren per sota... recordo que un llarg tram d'aquest camí era cimentat, crec que fins a la deixalleria. Bé, des de la riera fem 3 quilòmetres fins a topar amb un encreuament amb una nova pista que va direcció nord-sud, nosaltres virem a la dreta prenent direcció nord. Com a 1 quilòmetre poc després d'una pronunciada corba, veiem a la dreta un cartell d'Itinerànnia, són els cartells dels itineraris de la zona, i el nom se'ns va quedar clavat, ja que la nostra filla es diu Ànnia. Doncs el corriol que hem d'agafar per arribar al sepulcre es troba just davant, a l'altra banda del camí, i enfila vers el cim de la muntanya.
El dolmen de Puig Tifell es troba seguint aquest camí uns 170 metres, sempre seguint per la nostra esquerra. A aquesta distància, el veurem a la dreta immediata del caminoi.
Del sepulcre, que amida interiorment, 1.25 metres de llargada per 70 centímetres d'amplada i conserva una alçada de 1.06 metres, no en resten ni la llosa de coberta, ni cap resta visible d'un hipotètic corredor. D'altra banda sí que es pot veure l'obra tumular i el seu peristàlit. Aquesta obra és de tendència circular i amida entre 6 i 7 metres de diàmetre.
Josep Tarrús i Galter esmenta a la seva tesi que no s'ha pogut identificar clarament quin tipus de megàlit és, però que podria ser un possible sepulcre de corredor.
 |
| Extret de la tesi de Josep Tarrús i Galter |
Tarrús el col·loca temporalment, a falta d'excavació i tenint en compte el seu pensament sobre l'arquitectura del megàlit, vers mitjans-finals del IV m mil·lenni, vers el 3400 i el 3000 a.n.e.
Ara o bé seguim pel corriol, o tornem a baixar i continuem per l'ample camí... nosaltres fem el segon tot seguint el camí en la direcció en la què hem arribat. En 1.2 quilòmetres arribem al Coll del Llop, lloc on trobarem les restes del sepulcre a la nostra esquerra, al costat d'un parell d'arbres que hi ha, a uns 15 metres de la pista
Aquest fou descobert el 20 de gener de 1995 per Jaume Justafré, membre del GESEART. Crec que quan el van trobar i es va fer la fitxa corresponent estava un xic millor, com a mínim alguna de les lloses restava prou més aixecada, ja que les dimensions internes de la cambra, que aporta Tarrús són d'una llargada de 70 centímetres, com a mesura màxima conservada, una amplada d'1.10 metres, i una alçada d'1.15 metres.
La llosa de capçalera ha cedit caient cap a l'interior de la cambra, i la llosa de coberta restava estintolada al terra al costat de la tomba segons Tarrús, ara mateix no recordem si la vam veure. El que sí que recordem són clares restes de l'obra tumular que, segons documentació, faria entre 7 i 8 metres de diàmetre, essent de forma circular, amb un anell de contenció del que no en queda cap resta, però que devia ser, com diu Tarrús, un mur amb sòcol de grans blocs.
Aquesta és la planimetria que presenta Josep Tarrús del megàlit del Coll del Llop o Puig del Llop I.
 |
| Extret de la tesi de Josep Tarrús i Galter |
A l'últim megàlit, hi va anar la Cris sola, ja que, per arribar-hi, s'ha de pujar la muntanya que hi ha a l'altra banda de la pista per un costerut corriol que surt d'aquesta uns 40 metres més endavant. Has de caminar per aquest com mig quilòmetre, sempre mantenint-te a l'esquerra i després endinsar-te al bosc de la dreta uns 65 metres. Com es pot imaginar, tot i que hi ha un abundant pedruscall tumular, és molt necessari l'ús de GPS, ja que tampoc hi ha cap corriol definit, tot per arribar al dolmen del Puig del Llop o Puig del Llop II.
Aquest nou megàlit va ser localitzat per l'amic Remi (Remigi Serra) el 7 de març del 1999, qui va notificar la troballa a en Enric Carreras, membre del GESEART.
Segons ells, es tracta d'un sepulcre de corredor, amb una cambra sepulcral que amidava interiorment uns 2.10 metres de longitud per uns 80 centímetres d'amplada i 1.25 metres d'alçada. La coberta és prou contundent, fa 2.40 metres de llarg per 1.75 metres d'ample i 20 centímetres de gruix. Pel que fa al túmul, aquest fa uns 6-7 metres de diàmetre i es conserva part del cròmlec peristàltic, en forma de mur de pedra en sec, a la vessant sud. D'altra banda, del corredor no en queda cap resta visible.
Hem trobat una planimetria del jaciment, a un estudi d'en Josep Tarrús i l'Enric Carreras sobre els "Nous monuments megalítics a l'Alt Empordà i el Rosselló entre 1999-2015".
 |
| Extret de l'estudi abans esmentat d'en Tarrús i en Carreras |
Igual que els seus companys, per l'estil arquitectònic, podríem datar-lo cap a meitat del IV mil·lenni, vers el 3500 a.n.e. Tot i que al nou llibre d'en Tarrús i en Carreras el daten vers el 3400-3000, a la fi ja no crec que vagi de 100 anys.
Amb aquest últim megàlit, refem el camí tot tornant al supermercat on teníem el cotxe i els desitjats entrepans.
Coordenades UTM(ETRS89):
