Poblat a Lloret de Mar II

Amb el nens, no ens podem endinsar gaire per la muntanya; és per això que últimament anem de visita a poblats... la majoria són més accessibles. I aquest dia no fallem i anem cap a Lloret de Mar, a visitar el poblat fortificat iber de Turó Rodó.

Per arribar-hi, entrem a Lloret i anem vers la GI-682 en direcció Tossa de Mar: Per ella, girem a la dreta per l'Avinguda Pau Casals, on a la fi d'aquest carrer trobem un aparcament al que deixem el cotxe. A peu, anem pel passeig marítim com si volguéssim anar a Tossa, i caminem fins a trobar una caleta, anomenada Sa Caleta Lloret. Ja a ella, ens enfilem per un camí costerut amb uns lavabos públics a l'esquerra i una zona d'estacionament de barques. Al final d'aquest "aparcament mariner", seguim unes escales que s'enfilen per la muntanya i, al seu final, a la dreta, trobem sense cap dificultat l'entrada del poblat... entrarem a ell, previ pagament de tres euros a la garita que hi ha.

Comencem la visita del poblat del Turó Rodó, on just entrar a la dreta hi ha un plafó informatiu amb detalls del poblat, i a la nostra esquerra veiem unes parets de pedra en sec construïdes guanyant el desnivell de la muntanya. I a dalt de tot del turó, una reconstrucció teòrica d'una casa ibera.

El poblat es troba en un petit turó, a forma de península, d'uns 40 metres d'alçada, pel que la localització del poblat va ser estratègicament seleccionada, o només parlant en tema defensiu i de visibilitat del territori proper, sinó perquè també la immediata cala de Sa Caleta devia de ser, com és ara, un lloc privilegiat per deixar les embarcacions que s'utilitzaven a diari.

Podem datar aquest poblat vers el segle II a.C, ja a plena romanització, quan el territori estava pacificat i altres assentaments s’estaven despoblant, com el proper Puig de Castellet (també a Lloret, que encara no hem visitat perquè només està obert a l'estiu). De fet, una de les possibles hipòtesis del seu origen és que el petit nucli de Turó Rodó fou creat per individus procedents de Puig de Castellet cercant una zona més ben comunicada i més propera al mar. Cal dir que segons les troballes obtingudes, aquest poblat fou utilitzat fins l’any 60 a.C.

Fou decobert l’any 1925 per Enric Botet i Sisó, farmacèutic de Lloret, que va localitzar les restes obrint un camí, fou excavat de l'any 2000 al 2003. Segons aquestes excavacions, el poblat es divideix en quatre zones: El sistema defensiu i l’accés al recinte, l’àrea oberta central, les set cases adossades a la part de dins de la muralla nord i les petites estances de la banda sud.

Pugem per les escales que es veuen a l'esquerra en la fotografia anterior, i arribem a la part alta del poblat, que és també on hi ha el passadís d'accés a l'interior de l'antic nucli.

A aquesta fotografia, es poden veure les restes del mur defensiu (just darrera del plafó), que té set de les deu estances del poblat adossades a ell. També s'observa una nova paret de pedra en sec d'una casa.

Caminem uns metres més i veiem el passadís d'accés a la nostra dreta.

També, clarament fortificat i de fàcil defensa. Emmurallat des del nord, est i oest, aquest té una amplada de 3 metres per 11 de llarg.

La zona de més fàcil accés del poblat és la banda nord, que era defensada per la muralla de pedres amb fang i amb una amplada d’entre 1.10 i 1.30 metres, i una alçada que en alguns punts arribava a gairebé els 2 metres; tot això, per una longitud de més de 40 metres.

Des d'on vam fer la foto del passadís i tot entrant a la "plaça" central del petit poble, topem amb una sitja.

Continuem tot rectes, com si anéssim a la reconstrucció i ens fixem que a l'altre banda, tocant el penya segat, hi ha zones planes, i una d'elles en excavació... segons un dels plafons, en aquesta zona es documenten les tres estances que ens mancaven per arribar a les deu que té el nucli.

Segons hem pogut saber, aquestes estances van ser construïdes amb posterioritat a la creació del poblat, totes elles es troben en molt mal estat de conservació degut a la degradació natural del lloc on es troben. Segons es descriu per la seva situació i morfologia, devien ser uns magatzems.

Un cop al petit mirador que hi ha just el davant de la casa reconstruïda (creada exactament igual a l'arquitectura ibera, i amb els mateixos materials), podem admirar millor les restes que hem vist només entrar al poblat.

Aquestes set estances, que podem assegurar que eren vivendes, segueixen el mateix estil constructiu. Són de forma rectangular, amb dues cambres, la principal de l'habitatge enganxada a la muralla i una petita avantsala a la qual s'accedia des de la plaça central. Les dimensions són prou grans d'entre 8.60 i 9 metres de llargada total i una amplada que varia dels 4 als 4.40 metres.

Del poblat de Turó Rodó podem assegurar que, econòmicament parlant, es dedicava bàsicament a l’agricultura (com fa pensar la sitja existent i els més que probables magatzems), la ramaderia (ja que a les excavacions s'hi han trobat restes de fauna ovina, bovina i porcina) i molt especialment en la pesca (ja que aparegueren una seixantena de pedres planes foradades utilitzades com a pesos per les xarxes). Bàsicament, era producció per a satisfer les necessitats del petit nucli, tot i que molt possiblement una part era comercialitzada.

Ja baixant per agafar el cotxe, ens desviem per un camí a la dreta que porta a una zona de descans amb una taula i hi trobem això.

No sabem si és una rèplica, si és fals, o si és original... però si ho és... quina feinada tu!!!

Coordenades:

Turó Rodó: UTM(ETRS89): 31T, 488348, 4616435
Cassoletes del Turó Rodó: UTM(ETRS89): 31T, 488358, 4616450

Menhir a Sant Hilari Sacalm

Avui farem una visita ràpida a un menhir a Sant Hilari Sacalm. L'excursió no era per a veure megàlits en sí, volíem visitar el poble d'Osor, però vam aturar-nos ja que hi érem.

Entrem a la capital de Les Guilleries tot anant per la carretera d'Arbúcies (GI-550), fins al punt on aquesta s'ajunta amb la GI-551 que ve a la nostra dreta. Just al davant, a una petita zona enjardinada, veurem el menhir de la Pedra Llarga.

Monòlit prehistòric descobert l'any 1875 per Francesc Martorell Peña, que ha estat estudiat per gran quantitat d'arqueòlegs. Es tracta d'un menhir fal·liforme, que ha patit reaprofitament per part de l'església, com demostra el forat que té a la part superior, fet inequívocament per plantar-li una creu cristiana. No coneixem la seva ubicació original (tot i que va ser reaixecat pels veïns al seu lloc original el 1886), ni si tenia quelcom associat. Realment, ens sobta que no es documenti cap dolmen a Les Guilleries, tot i que sí diverses coves, algunes de difícil accés.

Morfològicament parlant, el menhir amida 1.86 metres de llargada visible, 0.65 metres d'ample i 0.60 metres de gruix. Per l'estil de menhir, en Carreras i en Tarrús el posicionen temporalment vers el Neolític final, entre el 3400-2700 a.n.e.

Tornem al cotxe i ens dirigim a Osor, que es troba a 16 quilòmetres seguint la GI-542, que surt del mateix Sant Hilari. Tot anant per aquesta carretera, trobarem a una corba un petit salt d'aigua, on creiem que, per la part baixa de la muntanya,hi ha una cova prehistòrica.

Seguim un xic més i arribem a Osor, poble on em va cridar l'atenció la gran quantitat de fonts que tenen, la veritablement preciosa riera que hi ha i la pau i tranquil·litat amb la que viuen.

Arquitectònicament, no és d'aquells pobles que diguis preciós, però s'ha de reconèixer, que els ponts sobre les rieres i molts raconets del poble són realment maquíssims. Hi ha una ruta circular marcada als carrers indicant els llocs més interessants de la població.

Per acabar, només dir que la població era de 452 habitants l'any 2012, però no és un poble condemnat a l'extinció imminent, ja que hi ha escola.

Coordenades UTM(ETRS89):

Menhir de la Pedra Llarga: 31T 459839 4635664

Poblat a Lloret de Mar I / Maçanet de la Selva

Avui, excursió tranquil·la, anem direcció a Maçanet de la Selva tot prenent l'AP-7 i sortint-nos a la sortida 9-A, que va direcció Palamós per la C-35. Al poc de prendre-la, virarem per la N-II, direcció Barna, Malgrat i Blanes, a la qual trobarem a l'esquerra, just davant d'una casa amb porta metàl·lica, entre els quilòmetres 691 i 690, el desviament que ens portarà a la urbanització de Montbarbat en tres quilòmetres.

Un cop arribats a la urbanització, només us puc dir que el poblat és a la seva part més alta. Més val preguntar o fer servir el gps, tot i que hi ha indicacions viàries cap el poblat.

Després d'aparcar, vam anar a veure el suposat dolmen de Montbarbat, que jo crec que no és res, però hi ha fonts que el cataloguen com a pseudo-dolmen.

No hem trobat cap tipus d'informació arqueològica del jaciment. Creiem que podria haver estat un paradolmen, o utilitzat com a covatxa, però com sempre diem, s'hauria d'excavar i o una prospecció acurada. Però bé, a dia d'avui, per a nosaltres no és res de res.

Des del "dolmen", seguim un corriol en direcció sud-oest, que va resseguint l'última filera de cases, fins a petar a un camí més ample i condicionat. Enfilem aquest vers la part alta de la muntanya tot saltant una cadena per impossibilitar l'accés de cotxes. Al poc de caminar, començarem a veure la part de més al nord-est del poblat.

Seguim pujant pel camí, trobant noves excavacions un xic més amunt. En aquest punt és quan el poblat canvia de terme municipal, ficant-se a Lloret de Mar. Aquesta part és el que podríem dir el gruix del poblat.

Consta d'unes dimensions de 5.700 metres quadrats i fou habitat entre els segles IV i III a.n.e, per una tribu ibera tot i que creiem que, per les restes recuperades, ja devia ser habitat anteriorment, mínim del segle VIII-VII a.n.e., a banda de que segons la Generalitat, és de la primera Edat del Ferro/Iber.

La seva ubicació no és casual, ja que es troba just al cim del turó de Montbarbat, a 311 metres d'alçada i amb una excel·lent vista del terreny. A més de l'argument defensiu, també controlava les dues vies de comunicació més importants de la península. Tenint present això, pensem que molt provablement, ja era habitat des de molt abans, però no en queda cap tipus de resta per poder-ho confirmar.

Fou excavat l'any 1978 per la Universitat de Barcelona, excavació a la que s'hi va descobrir la seva muralla defensiva, amb dues torres. També es va excavar la zona de cases i el que seria l'era central. Tot i això, encara resta per excavar gran part del turó on afloren restes, com es pot comprovar si t'hi vas fixant a la visita (enmig del camí van sobresortint lloses i el que semblen murs).

De les troballes arqueològiques, s'hi va trobar una gran quantitat de ceràmica a mà, a més de ceràmica a torn ibèrica, una vaixella "de luxe" grega i diversitat d'àmfores ibèriques. I en quant a metalls, es van trobar diverses arracades i fíbules de bronze, i quantitat de ganivets i claus de ferro.

També s'hi han trobat diverses restes d'ornamenta personal, alguns molins de pedra, material de construcció i diversos ossos d'animals domèstics.

Nosaltres per avui ja pleguem. Baixem tot seguint el camí principal, que surt just al carrer de la urbanització on hem deixat el cotxe per visitar el "dolmen" i tornem a casa.

Coordenades UTM(ETRS89):

Poblat de Montbarbat: 31T 481421 4620402 / 31T 481552 4620438

Possible sepulcre de Montbarbat: 31T 481987 4620663

Megàlits a Tossa de Mar II

Avui anem a Tossa de Mar. Abans de començar, ja dic que aquesta ruta és una ampliació de Paradòlmens i menhirs a Tossa de Mar I i dolmen i menhir a Calonge. Ho dic perquè passarem per diferents megàlits dels que no penjaré cap fotografia, ni donaré les coordenades (són a l'altra entrada).

Aparquem al mateix lloc on temps enrere vam deixar el cotxe, en fer l'altra ruta, prenent el mateix camí. Òbviament, ens vam apropar de nou al maco paradolmen de Pedra sobre altra.

Després de la ràpida visita, tornem al camí i continuem en el sentit que portàvem. Seguirem tot rectes sense girar per cap altre, passant per un lloc on el camí s'estreny tornant-se un sender, amb vegetació exhuberant a banda i banda, i algun arbre caigut pel mig. Poc després que aquest sender giri cap l'esquerra, ens endinsem per la natura, també a la nostra esquerra tot buscant el paradolmen del Senglar, però no el vam trobar. Al cap d'una bona estona, ens rendim i tornem al sender, seguint en la direcció que portàvem. Deixant camins i corriols a la nostra esquerra, agafem el primer desviament que surt a la dreta, pel que caminarem rectes fins a parar a un camí més ample en què tirarem  de nou a la dreta. Llavors, prenem el segon desviament a l'esquerra, després el primer a la dreta, i el seguirem fins a veure a la nostra esquerra un camí que porta a les restes d'un poblat medieval i, a posteriori, al Puig de Cadiretes. La cista de Cadiretes es troba just davant, a l'altre costat del camí pel que anem, a una clariana a poca distància d'aquest.

Fou descoberta a la dècada dels 80 per Joan Planella, que no informa de la troballa fins l'any 2000. La cista de Cadiretes fa 2 metres de llarg per 0.90 d'ample i 0.60 d'alçada conservada. No ha estat mai excavada, però en el tros de terra que la separa del camí, s'hi van trobar diverses peces de sílex i una mica més enllà, passada la bifurcació del puig de Cadiretes, es va localitzar una destral polimentada. Per la morfologia del sepulcre es podria datar, entre el 3500 i el 3000 a.C.

Tornem per on hem vingut i, al camí on abans hem fet l'últim gir a la dreta per arribar-nos a la cista, continuem rectes. A l'estona, veurem a mà esquerra a pocs metres del camí, darrere un arbret, la covatxa de ses Pinyaques.

Per nosaltres, la covatxa no té res de prehistòric; de fet, hem estat buscant informació i no hem trobat res. Al nostre parer, sembla ser una curiositat natural sense gaire interès (per part nostra). L'arqueòlehg, Xavier Niell Ciurana, el cataloga com a dubtós, ja que mai ha estat excavat.

Seguim pel camí fins veure un altre que surt a la dreta. Per aquesta cantonera de camins, buscarem algun corriol desdibuixat que ens portarà al paradolmen d'en Garcia (teniu les coordenades a l'altra ruta). Un cop arribats al paradolmen, ens endinsarem per la natura tot seguint la direcció del que seria el corredor, si en tingués. Al poc, virarem a la dreta tot vorejant un gran roc i, enganxat a aquest, trobarem el curiós roc del Narigut.

Després d'admirar aquesta curiosa formació natural, tornem al camí d'abans i seguim la marxa en la mateixa direcció, fins creuar amb un altre camí, en el que seguirem vers la nostra dreta. Al poc, deixarem un altre a la nostra dreta, seguint rectes i passant de llarg el menhir de Montllor a la vora dreta del camí. Seguirem uns metres pel camí fins que després d'una pujada veurem, a la dreta del camí, un possible menhir caigut amb una marca del GR-92 en ell.

Tornem fins al camí que surt, ara a l'esquerra després del menhir de Montllor, el prenem fins a creuar amb un altre en el que girarem, de nou, vers la nostra esquerra. Ara seguirem uns 220 metres i després d'una minsa corba a l'esquerra, veurem a mà esquerra del camí, just sota seu, el Paradolmen del Reig. A mi em va semblar força maco... si amplieu la foto es poden veure quantitat de gravats en el roc principal del paradolmen.

Descobert per Joan Planella el 1986 i excavat el 2002 per dos membres de l'Universitat de Girona; David Ortega i Joaquim Soler, l'excavació no va aportar cap tipus de material arqueolòlic, fet que dona dubtes de la seva funcionalitat i del seu datage. Però jo, amb els gravats que té, i veient la resta de paradòlmens que hi ha a la zona, no dubtaria de la seva autenticitat.

La cambra resultant amida 2.50 metres de llargada per 2 d'amplada i 1.05 metre d'alt, la capçalera de l'habitació és construïda amb un mur de pedra en sec.

Tornem al camí i seguim per la pista tal i com anàvem abans. Crec recordar que girarem a la dreta pel tercer camí que veiem (penso que era el menys clar dels tres), i, al poc, veurem també a mà dreta del camí el paradolmen de Les Rates. Impressiona per les seves dimensions internes i el clar posicionament de lloses per aconseguir tancar la cambra.

Conegut de sempre per la gent de Tossa, i publicat per primer cop per Tarrús i Chinchilla el 1992. Com havia dit abans, em va impressionar la gran cambra (la coberta també). Queda una cavitat és de 11 metres quadrats amb una alçada mitjana de 1.30 metres.

L'any 2002 es va excavar, de nou per l'Universitat de Girona, i els arqueòlegs van datar el megàlit cap el Neolític final - Calcolític, entre el 3000 i el 2200. D'aquesta època es van extreure molts fragments ceràmics a mà, un parell d'ascles i un còdol de sílex. Posteriorment, a l'edat del Bronze, es torna a utilitzar el sepulcre, trobant d'aquesta edat diversos fragments ceràmics. Però aquí no s'acaba la vida d'aquest paradolmen, ja que s'han trobat al seu interior fragments de ceràmica vidrada i també de metall... troballes que daten un últim aprofitament del sepulcre en era ja històrica.

Refem el caminet que ens porta al paradolmen i seguim pel que veníem, en la mateixa direcció, tot desviant-nos per la primera pista a la dreta, seguirem per ell fins a trobar diversos desviaments junts, on nosaltres girarem pel primer a la nostra dreta, tot baixant a la vall. Comencem la pujada deixant camins i corriols a dreta i esquerra, fins a trobar una corba molt pronunciada a l'esquerra, on surt un altre camí a la dreta, tot just abans d'aquesta. Em sembla recordar cert grau d'inclinació en aquest últim camí... el seguirem fins trobar a mà esquerra la Caixa de la Vall del Roc. La veureu fàcilment, ja que és just a tocar de per on caminem, com a un petit promontori, degut a un esfondrament de terra a la seva dreta.

Diríem que això és una cista i més en saber que el terra és una gran llosa posada en horitzontal. Però segons excavacions efectuades el 2002, el més antic que es va extreure va ser un tros de ballesta de ferro per a matar ocells del segle XX. Amb aquestes dades, la Generalitat descarta la idea de la cista megalítica, però jo segueixo pensant que té tota la pinta (hi ha arqueòlegs que també ho pensen, tot i l'excavació).

Per últim, donem les dimensions de la teòrica cista de la Vall del Roc; aquesta fa 1.50 metres de llarg, 1.00 d'amplada i 0.75 metres d'alçada.

Fem mitja volta i tornem a la corba pronunciada, en la que seguirem cap amunt tot agafant el primer desviament a la nostra dreta i tot seguit el primer a l'esquerra en una bifurcació. Seguirem uns metres fins trobar un altre camí vers la nostra dreta, el qual, seguint-lo, ens durà, poc abans de l'encreuament de camins al Menhir de l'Avi, al qual s'accedeix per un corriol molt ben definit que surt a la dreta del camí pel que veníem.

Conegut de sempre per la gent de la contrada, i anomenat l'Aví, té unes dimensions de 1.77 metres d'alçada, per 1.25 d'amplada i un gruix de 0.30 metres. Dir també que el menhir té soterrats 40 centímetres. No es pot assegurar l'edat d'aquest monòlit, però ens inclinem per una època semblant a la dels altres monuments de la zona, datant-lo entre el Neolític vers el 4000 - 2500 a.C.

A la part del davant, a l'altra banda del camí, hi ha un conjunt de pedres, on algunes fonts afirmen que és un paradolmen... jo no vaig veure res que m'ho semblés.

Continuem girant a la dreta a l'encreuament que dèiem abans, tornem a pujar i, en un bon tros, només fem que caminar deixant corriols. Seguirem fins que el camí es bifurca en dos, seguint el de la dreta. Al poc, hi ha un camí ample i ben definit a la nostra dreta, el qual deixarem, tot seguint pel camí que anàvem, fins a trobar el següent encreuament, en el que girarem a l'esquerra. Pocs metres després, veurem el menhir de Can Llach.

D'aquí, ens endinsem per un camí-corriol que surt davant del menhir a l'altra banda de la pista. El seguirem, tot saltant, a la seva fi, al camí que hem fet abans per intentar trobar el paradolmen del Senglar, aquest cop, però, girem a l'esquerra tot fent el camí a l'inrevés d'abans. Tornem a passar pel maco sender amb arbres caiguts pel mig, passem per davant del paradolmen de Pedra sobre altra i ja som al cotxe de nou.

Suposo que, amb l'explicació, de vegades és complicat, però és que aquesta zona de Cadiretes és plena de camins, bifurcacions i corriols... és tot un laberint!!

Coordenades UTM(ETRS89):

Cista de Cadiretes: 31T 494179 4622890

Roc del Narigut: 31T 494032 4622220

Possible menhir caigut: 31T 494139 4621938

Paradolmen del Reig: 31T 493575 4622193  

Paradolmen de Les Rates: 31T 493323 4622112

Cista de la Caixa de la Vall del Roc: 31T 493549 4622491

Menhir de l'Avi: 31T 493455 4623319

Cova i dolmen a la Cellera de Ter

Avui farem una excursió, que més que excursió va acabar sent gairebé una passejada. Però hi tornarem, volem veure un poblat que hi ha just darrere de la muntanya per la qual fèiem peu.

Ens llevem d'hora i anem cap a La Cellera de Ter, tot conduint per la C-63, direcció Olot.

A la rotonda que hi ha l'entrada del poble, agafem la tercera sortida endinsant-nos al poble i aparquem al poc. Ens posem a caminar per la carretera principal del poble, fins que aquesta fa un gir a la dreta, on trobarem, en plena corva, un carrer a la nostra esquerra. L'agafarem i al tercer trencall a l'esquerra virarem per aquest (Mossèn Jacint Verdaguer). Seguirem el carrer fins al final, i en aquest punt, travessant-lo i mirant a la nostra dreta, veurem el Safareig de la Canal.

Aquest safareig va ser construït per l'ajuntament l'any 1929, i ha estat un dels punts neuràlgics de la societat del poble de La Cellera de Ter.

Un cop fetes les fotos i haver comprovat la temperatura de l'aigua, molt freda per cert... era 30 de Desembre!, seguim endavant vers el camp de futbol, però no entrarem en el seu recinte, el vorejarem tot seguint les marques de la Ruta de les Pedreres (SL-C 9). Seguirem aquestes marques, passant per davant d'una fàbrica i anant uns metres per un camí paral·lel a la carretera, fins a trobar-ne un altre que surt de la C-63, en el qual veurem una bifurcació cap a la seva dreta. Agafarem aquesta bifurcació i seguirem pel camí fins les coves del Pasteral.

Aquestes coves artificials són realment la porta d'accés d'una mina de marbre, ja abandonada, però realment sí que hi havia una cova. L'accés al laberint natural es troba colgat a uns 5 metres d'alçada a l'esquerra de la porta esquerra de la fotografia.

Les dimensions d'aquesta cova natural, sumant-li les dimensions de les artificials, fan un total de 322 metres; faig la suma perquè en crear les mines d'extracció, es van carregar els passadissos naturals, que ara donen als passadissos de la mina. Però segons un estudi fet l'any 1967, en el que no s'esmenta la mina, els passadissos naturals fan un total de 290 metres.

Segons hem pogut saber, aquestes cavitats naturals foren utilitzades al Neolític antic com a hàbitat residencial, i foren reutilitzades durant el Neolític final i Calcolític com a necròpoli.

D'aquest jaciment s'hi van trobar restes d'un mínim de 22 individus, així com diversos materials, com ceràmiques, eines de pedra i d'os, i objectes d'ornament personal.

Nosaltres seguim cap amunt pel camí que veníem, endinsant-nos en un preciós bosc. Seguirem el camí fins a topar amb una clariana a la part alta de la muntanya. D'allà veiem un corriol que s'endinsa al bosc, paral·lel al que hem vingut, uns metres per sobre d'ell. Ens hi endinsem i en uns metres arribarem al dolmen de Colldegria, just davant d'unes immilllorables vistes del meandre del riu Ter.

Amb aquesta vista, tenim a la nostra esquena, a uns pocs metres, el dolmen de Colldegria. Sempre penso, que en el Neolític en sabien d'això de cercar el lloc pel "descans etern", jeje... clar que el paisatge tampoc era així.

Aquí teniu el dolmen de Colldegria.

Lamentablement, no hem trobat cap informació sobre el megàlit. Continuarem la recerca i actualitzarem la informació si trobem res.

Avui, dia 11-12-2017, hem trobat que els de Via Pirena el cataloguen com a possible paradolmen d'era calcolítica, amb unes dimensions de 1.05 metres de fondària i 1 metre d'amplada i 0.75 d'alçada.

 Coordenades UTM(ETRS89):

Coves del Pasteral: 31T 467350 4647846

Colldegria: 31T 467265 4647426

Megàlits a Tossa de Mar I, Llagostera I i Calonge I

Ara anem cap a Tossa de Mar, per la carretera de Sant Grau d'Ardenya (GIV-6821). Cap al quilòmetre 9.5 de la carretera, a una corba a l'esquerra, veurem un senyal de velocitat màxima a 40 i un avís de nens per la zona. Allà aparquem el cotxe deixant la GIV.

Comencem a caminar pel costerut camí que surt a mà dreta a pocs metres. Tot i que comença amb pujada, la ruta és maca i curta (uns cinc quilòmetres), ideal per anar amb nens. La ruta la vam fer utilitzant wikiloc, però no és difícil fer-la, els camins estan molt ben definits, són amples i en bon estat. Ara, per localitzar algun dels dòlmens és millor anar amb sant Wikiloc o un GPS.

Arribem a la primera tomba, un paradolmen, de nom Pedra sobre altra, es troba entrant en un petit trencall que surt del camí principal, però bé el corriol és mínim, només treure el cap ja veus la tomba prehistòrica.

En aquest, ens vam trobar una cosa que no ens podíem imaginar que ens passaria mai, just al mig del passadís d'entrada al dolmen, hi vam trobar un conill mort, encara estava calent com qui diu, no ens va semblar possible que el pobre animaló tingués la sort o la desgràcia de morir fortuïtament allà.

Aquí el teniu, el paradolmen de Pedra sobre altra, recordem, està constituït aprofitant una part natural. En aquest cas, té tota la pinta que s'ha aprofitat la petita cova que forma el gran roc que fa de teulada. No m'imagino els pobres habitants del poblat neolític movent el tros de roc aquest! Fou descobert per Esteve Fa cap a l'any 1977.

La llargada interior del sepulcre és de 6.60 metres comptant el passadís, d'uns 4 metres. Pel que fa a la seva amplada, és de 0.63 metres i té una alçada conservada de 1.25. D'altra banda, la cambra mesura 3.40 metres de profunditat, 2.60 d'amplada i 1.25 metres d'alçada. Cal dir que també es documenta un menhir, desaparegut als voltants del 1990, situat a la banda esquerra del passadís, a l'inici d'aquest. Els experts daten el jaciment vers el 2700-2200 a.n.e., a plena era Calcolítica.

A les excavacions del megàlit (1977 per Esteve Fa, i el 1979 ja oficialment per Tarrús, Esteva i Fa), es van trobar diversos fragments de ceràmica a mà, esclats de sílex, dos fragments de vas carenat i un tros de fulla de sílex de color marró. Segons tenim entès, les restes són dipositades al Museu de Tossa de Mar.

Tornem al corriol i continuem endavant fins a arribar a un camí més ample, que prenem cap a l'esquerra. Poc després, arribem al menhir d'en Llach.

Aquest fal·liforme monòlit, descobert per Esteve Fa i Tolsanas l'any 1981, fa 2.20 metres d'alt, per 0.74 d'ample i 0.76 metres de gruix. S'ha de tenir en compte que la part soterrada d'aquest menhir és de 0.45 metres, per tant les dimensions longitudinals del megàlit serien de 2.65 metres.

Tot i que no s'han excavat els voltants, en Xavier Niell el situa vers el 4000-2500 a.n.e. per la seva morfologia, mentre que l'Enric Carreras i en Josep Tarrús el daten vers el 3400-2700 a.n.e.

Ara anem a caminar, no us penseu que gaire, per anar al paradolmen d'en Garcia. Aquest paradolmen es troba al vell mig d'un bosquet, bastant emboscat, tot i que sembla que deu tenir bastants visites, el nostre amic dolmènic. La pedra que fa de coberta, a mi particularment em va semblar espectacular; com es veu a la fotografia, sembla que tingui com un reguerot, que em va semblar molt curiós per ser natural.

El paradolmen fou descobert el 1974 per Agustí Garcia. A dia d'avui, encara es veu l'obra tumular, tot i que prou malmesa. Té unes dimensions de 2.50 metres de llarg per 2.30 metres d'amplada, i fou construït vers el 2700-2200 a.n.e.

A la seva excavació, varen sorgir diversos fragments de sílex.

Tornant al camí, continuem fins a arribar al menhir de Montllor.

Aquest menhir antropomorf, també fou descobert per Fa Tolsanas l'any 1979. Segons es documenta, amida 2.45 metres d'alçada tenint en compte el tros soterrat, per 0.90 d'ample i 0.68 metres de gruix. Un altre cop, fou erigit cap al 3400-2700 a.n.e. segons Tarrús i Carreras, mentre que en Xavier Niell el col·loca dins un ventall més ampli, des del 4000 al 2500 a.n.e.

Segons apunten Carreras i Tarrús a la revisió megalítica del 2022, l'any 1988 va ser consolidat per Emili Soler i Vicenç, veí de Llagostera, ja que es trobava pràcticament descalçat. A banda d'aquesta menció, no es documenta cap troballa ni cap excavació arqueològica del jaciment.

Desfem el camí fins el cotxe i ens dirigim de tornada a Llagostera. Poc després del punt quilomètric 9, a la nostra dreta, trobem una pista (per no dir autopista) que duu a la masia abandonada de Can Cabanyes. D'esquenes a ella, en un petit turonet, hi trobem la pedra de sacrificis de Can Cabanyes de Montagut, un bloc de granit amb gravats geomètrics.

El roc amb gravats de Can Cabanyes amida 1.20 metres de llargada per 1.15 d'amplada. Ningú dubta de les inscultures, però hi ha debat amb la seva datació, ja que alguns el cataloguen dins el Neolític, entre el 4000 i el 2500 a.n.e., d'altres al Calcolític - Edat del Bronze, entre el 2200 i el 1800 a.n.e., i fins i tot hi ha els que diuen que, com a poc, una part és d'era medieval.

Aquí ampliem la ruta, aprofitant el llarg pont, el 6 de desembre de 2017, on tornem a visitar aquesta zona per a veure un parell de coses més molt properes a la masia en runes. Ja que està mig núvol i es poden fer bones fotos, fem una fotografia en detall de la pedra dels sacrificis.

A pocs metres al sud-est d'aquest roc, trobem el conegut com a paradolmen de Can Cabanyes, un possible sepulcre que encara resta sense excavar.

Consisteix en una petita cavitat natural formada per un roc de dimensions mitjanes que es recolza sobre blocs més petits. Davant seu, té unes pedres col·locades artificialment a mode de tancament formant un passadís d'uns 65 centímetres de longitud. L'espai interior, de forma rectangular, mesura 1.45 metres de longitud per uns 0.50 d'amplada i 0.40 d'alçada màxima.

No ha estat mai excavat, pel que no es pot confirmar la seva autenticitat tot i que té molts números per a ser un paradolmen megalític.

Ara ens dirigim al mas i agafem la pista que discorre a l'esquerra del seu límit i que baixa cap a l'abocador de Solius. Uns 185 metres més endavant i a l'esquerra, surt un corriol que ens duu directes a la cova de Can Cabanyes.

Igual que el paradolmen, aquesta cova era coneguda d'antic per investigadors locals de Llagostera, i tampoc no ha estat mai excavada, pel que no es pot datar ni confirmar el seu ús a la prehistòria. A una de les seves lloses laterals, hi ha un gravat en forma de regueró d'1 centímetre de profunditat i 25 de longitud que culmina amb dues cassoletes laterals i que, per la seva morfologia, pot ser d'època posterior a la prehistòrica.

Pel que fa a les seves dimensions, amida 1.80 metres de longitud, per 1.33 d'amplada i 0.80 d'alçada màxima. Per últim, direm que aquest possible jaciment va ser publicat el 1994 per Jordi Merino, Lluís Esteve i Casellas, i Xavier Rocas.

Cal dir que el menhir de Montagut, que el vam visitar l'any 2014, també forma part d'aquest espai megalític, tot i que va ser traslladat al poble de Llagostera temps ençà.

Per acabar la jornada, agafem el cotxe i anem cap a Calonge per a cercar el dolmen i el menhir de Puig ses Forques, situats a la urbanització que els hi dona nom, al seu punt més elevat.

El dolmen és un sepulcre de corredor de cambra semicircular datat aproximadament cap el 4200-3400 a.n.e. segons en Carreras i en Tarrús, 4000-3500 a.n.e. segons en Xavier Niell, el que fa que sigui dels megàlits més antics de la comarca. Té unes dimensions de 1.70 metres de llarg, 2.00 metres d'ample i 1.80 d'alçada, i també es documenta una obra tumular de tendència circular d'uns 8/9 metres de diàmetre sense cap resta de cròmlec peristàltic.

Era conegut d'antic pel Sr. Bofill de Palafrugell, que va informar a en Manuel Cazurro vers l'any 1912.

Les nombroses excavacions rebudes (1919, 1958, 1964 i 2012) van treure a la llum diversos i abundants materials, entre els que destaquen: un tros de vas campaniforme, un de vas carenat, diversos fragments de ceràmica, fragments d'ossos, dents humanes, ascles de sílex, 17 denes de collaret d'esteatita i un penjoll de pissarra.

D'altra banda, i segons en Xevi Niell, prop de la cambra hi ha una llosa amb dues cassoletes,  però nosaltres no la vam veure. En Carreras i en Tarrús també parlen d'ella, dient que és una roca que és una llosa caiguda, al llevant de la cambra.

Uns 25 metres més amunt, al cim del turonet, es troba el menhir de Puig ses Forques, que podem dir que no es troba a la posició on es va localitzar, ja que va ser traslladat uns metres amunt d'on es trobava estintolat a terra al moment del seu reaixecament, el 23 de març de 1958 per Lluís Esteva i Cruañas i els seus ajudants.

Tot i això, val a dir que el descobridor també fou Bofill, que el va ensenyar a Manuel Cazurro.

Xavier Niell, Enric Carreras i Josep Tarrús documenten un total de 19 cassoletes esculpides a la cara nord-est del monòlit.

Segons en Xavier Niell, fou erigit cap al 4000-3500 a.n.e., i amida 2 metres d'alçada per 1 metre d'ample, i 0.70 metres de gruix. La datació per en Carreras i en Tarrús és pràcticament la mateixa, vers el 4200-3400 a.n.e, sent també Neolític. Amb l'únic que veiem diferència és que el bo d'en Xevi el documenta de tipus estel·liforme, mentre en Carreras i en Tarrús el cataloguen com a antropomorf.

El dia 13 de gener del 2018, tornem a la zona a fer una visita ràpida i de nou ampliar la ruta. Anem just al carrer de sota, on visitem la Barraca de Ca n'Oller.

Es tracta d'un conjunt rocós existent a la parcel·la número 37 de la urbanització, situada a l'avinguda Mont-Ras, que, per sort, no està edificada.

Descobert el 1961 per Pere Caner, Manel Clara i Joan i Miquel Cama, és un conjunt de blocs caiguts formant un espai d'estil paradolmènic de forma triangular que, segons en Xavier Niell, amida uns 2 metres de llargada per 1 metre d'amplada i 0.70 metres d'alçada, i que consta d'una pedra solta a l'entrada, que fa que aquesta quedi dividida en dues de més petites.

L'excavació, realitzada el mateix any de la seva descoberta i efectuada per ells mateixos va donar a llum un fragment de ceràmica a mà amb decoració incisa, decoració típica del Neolític Antic-Epicardial, pel que podem datar aquesta troballa entre el 4900 i el 4600 a.n.e. A més, s'hi van trobar 8 fragments de ceràmica a mà informes, 1 còdol amb clares mostres d'utilització (percussor) i 3 fragments ceràmics més, aquests a torn.

Entre les troballes no hi ha cap resta òssia, però tenint en compte les troballes i la seva morfologia, podríem estar parlant d'una antiga tomba paradolmènica del Neolític antic.

Coordenades UTM(ETRS89):

Paradolmen de Pedra sobre altra: 31T 495047 4623198

Menhir d'en Llach: 31T 494604 4623051

Paradolmen D'en Garcia: 31T 494038 4622236

Menhir de Montllor: 31T 494064 4621951

Pedra dels sacrificis de Can Cabanyes de Montagut: 31T 495271 4624247

Paradolmen de Can Cabanyes: 31T 495283 4624253

Cova de Can Cabanyes: 31T 495236 4624568

Puig ses Forques: 31T 508964 4633990

Menhir de Puig ses Forques: 31T 508959 4634016

Possible paradolmen de la Barraca de Ca n'Oller: 31T 509079 4633912