Dolmen a la Cellera de Ter

Avui farem una excursioneta, que més que excursioneta va acabar sent gairebé una passejada. Però hi tornarem... volem veure un poblat que hi ha just darrere de la muntanya per la qual fèiem peu.

Ens llevem d'hora i anem cap a La Cellera de Ter, tot conduint per la C-63, direcció Olot.

A la rotonda que hi ha l'entrada del poble, agafem la tercera sortida endinsant-nos al poble i aparquem al poc. Ens posem a caminar per la carretera principal del poble, fins que aquesta fa un gir a la dreta, on trobarem, en plena corva, un carrer a la nostra esquerra. L'agafarem i al tercer trencall a l'esquerra virarem per aquest (Mossèn Jacint Verdaguer). Seguirem el carrer fins al final, i en aquest punt, travessant-lo i mirant a la nostra dreta, veurem el Safareig de la Canal.

Aquest safareig va ser construït per l'ajuntament l'any 1929, i ha estat un dels punts neuràlgics de la societat del poble de La Cellera de Ter.

Un cop fetes les fotos i haver comprovat la temperatura de l'aigua... molt freda per cert... era 30 de Desembre!!, seguim endavant vers el camp de futbol, però no entrarem en el seu recinte, el vorejarem tot seguint les marques de la Ruta de les Pedreres (SL-C 9). Seguirem aquestes marques, passant per davant d'una fàbrica i anant uns metres per un camí paral·lel a la carretera, fins a trobar-ne un altre que surt de la C-63, en el qual veurem una bifurcació cap a la seva dreta. Agafarem aquesta bifurcació i seguirem pel camí fins les coves del Pasteral.

Aquestes coves artificials són realment la porta d'accés d'una mina de marbre, ja abandonada, però realment sí que hi havia una cova. L'accés al laberint natural es troba colgat a uns 5 metres d'alçada a l'esquerra de la porta esquerra de la fotografia... nomès per a espeleòlegs!!

Les dimensions d'aquesta cova natural, sumant-li les dimensions de les artificials, fan un total de 322 metres; faig la suma perquè en crear les mines d'extracció, es van carregar els passadissos naturals, que ara donen als passadissos de la mina. Però segons un estudi fet l'any 1967, en el que no s'esmenta la mina, els passadissos naturals fan un total de 290 metres.

Segons hem pogut saber, aquestes cavitats naturals foren utilitzades al Neolític antic com a hàbitat residencial, i foren reutilitzades durant el Neolític final i Calcolític com a necròpolis.

D'aquest jaciment s'hi van trobar restes d'un mínim de 22 individus, així com diversos materials, com ceràmiques, eines de pedra i d'os, i objectes d'ornament personal.

Nosaltres seguim cap amunt pel camí que veníem, endinsant-nos en un preciós bosc. Seguirem el camí fins a topar amb una clariana a la part alta de la muntanya. D'allà veiem un corriol que s'endinsa al bosc, paral·lel al que hem vingut, uns metres per sobre d'ell. Ens hi endinsem i en uns metres arribarem al dolmen de Colldegria, just davant d'unes immilllorables vistes del meandre del riu Ter.

Amb aquesta vista, tenim a la nostra esquena, a uns pocs metres, el dolmen de Colldegria. Sempre penso, que en el Neolític en sabien d'això de cercar el lloc pel "descans etern", jeje... clar que el paisatge tampoc era així.

Aquí teniu el dolmen de Colldegria.

Lamentablement, no hem trobat cap informació sobre el megàlit... Continuarem la recerca i actualitzarem la informació si trobem res.

Avui, dia 11-12-2017, hem trobat que els de Via Pirena el cataloguen com a possible paradolmen d'era calcolítica, amb unes dimensions de 1.05 metres de fondària i 1 metre d'amplada i 0.75 d'alçada.

 Coordenades:

Coves del Pasteral: UTM(ETRS89): 31T, 467350, 4647846

Colldegria: UTM(ETRS89): 31T, 467265, 4647426