Avui, anem a aprendre una mica més sobre la cultura prehistòrica. Havíem sentit a parlar dels hipogeus, però no n'havíem vist mai cap. Vam buscar i rebuscar per a satisfer la nostra curiositat, i en vam trobar un prop de casa!! A Dosrius.
Així doncs, agafem el cotxe i anem a Dosrius, aparquem a un descampat que hi ha a mà dreta per la carretera principal del poble, just quan acabes de passar la riera. Creuem la carretera a peu i agafem un carrer pel qual travessem el poble (carrer Sant Llop) fins a arribar a la urbanització que hi ha quan s'acaba aquest, que també la travessem i, en el seu punt més alt, surt un ample camí de sorra que seguint-lo ens portarà a l'hipogeu (hi ha rètols indicatius).
 |
| Fotografia del 13-06-2020 |
Un hipogeu és com una cova-dolmen, però la cambra no és natural, sinó que és una excavació humana, col·locant, això sí, les lloses del corredor igual que a les coves i als dòlmens, com es veu a la fotografia.
Després de moltes històries sobre el seu descobridor i com es va trobar... que si es va esfondrar el sostre, que si uns nens van trobar una punta de sageta... el Seminari d'Estudis i Recerca Prehistòrica documenta que fou Daniel Daví membre del SERP qui el va localitzar en veure les lloses megalítiques del seu corredor l'any 1995... No sé tu, em sembla que tothom diu la seva. A l'hipogeu se'l va batejar amb el nom d'hipogeu de La Costa de Can Martorell, que és el mas que hem vist tot pujant.
En aquest sepulcre calcolític, s'hi van trobar restes d'entre 195 i 205 cossos humans, a més de 68 puntes de sílex i animals domèstics. Segons les proves realitzades de carboni 14, fetes tant per la Universitat de Barcelona com per un companyia francesa especialitzada en el tema, l'edat de l'hipogeu és d'uns 4000 anys.
 |
| Fotografia del 13-06-2020 |
Segons el SERP, a l'excavació a càrrec de Sara Aliaga el mateix any del seu decobriment, s'hi va trobar, a banda de tot el documentat al paràgraf anterior, una petxina perforada, ceràmiques, alguna d'elles perforada, altres d'estil campaniforme i un molí barquiforme.
Inserim el dibuix en planta que es va fer del jaciment per part del SERP.
 |
| Extret de Monografies 13 del SERP |
Sembla que hi deuria d'haver una confrontació bèl·lica per la quantitat de morts en la mateixa època i de diversos sexes i edats, i amb el poc que varien les datacions de C14 fetes a les restes humanes de l'hipogeu. Fa la sensació que l'hipogeu fos creat per solucionar un tema puntual, no per a la seva reutilització, ja que a Catalunya no era habitual aquest tipus de confrontacions.
De baixada cap al cotxe, a la primera casa que veiem, els Olivers, just on el camí comença a ser asfaltat, veiem un gran roc que junt amb un altre fan d'entrada a la torre. No ho sabíem, però el de la dreta és el preciós menhir de la Costa de Can Martorell. Així que vam haver de tornar, a dia 28-09-2014.
 |
| Fotografia del 13-06-2020 |
Menhir descobert l'any 1995 per Oriol Mercadal, clarament es tracta d'un menhir estel·liforme, que se situa cronològicament parlant entre el Neolític mig i l'edat del Bronze. En un principi, el menhir de 1.60 metres d'alçada, es deia que procedia del turó de la Gola, ubicat al mateix Dosrius, on tampoc s'ha trobat quelcom relacionat amb el monòlit. Però segons informacions del SERP, la ubicació exacta on es va recollir seria més cap al sud-oest, només a uns 350 metres de l'hipogeu, i que a més devia d'haver caigut muntanya avall, pel que al moment d'erigir-lo, segurament encara estaria més a prop del sepulcre, fent d'un clar marcador de la tomba col·lectiva.
Segons Carreras i Tarrús, el menhir amida 1.60 metres de llarg, 84 centímetres d'ample i 20 centímetres de gruix, i fou erigit vers el Calcolític, entre el 2700 i el 2200 a.n.e.
Els jaciments més propers a aquests dos són el de la Pedra dels Castellans, al terme municipal d'Argentona, i el paradolmen del Cau de la Mostela, a l'immens terme municipal de Llinars del Vallès, que, si mireu aquesta publicació, hi ha una pedra dels sacrificis, prou espectacular, pocs metres darrere del paradolmen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada