Avui farem visita prehistòrica amb el nostre amic Joan, veurem dos abrics propers a on vivim que no coneixíem.
El primer, el cau de la Mostela II. Per arribar, fem com si anéssim a Santa Agnès de Malanyanes des de Granollers, tot anant per la C60, però no entrem al nucli, el passem tot seguint rectes per la BV5105. A Santa Agnès, prendrem un desviament a la nostra dreta passat el nucli, poc abans d'arribar al polígon Can Font de la Parera (de fet, crec que el camí que agafem es diu igual). Al poc, tornem a trobar-nos davant de les cases de Santa Agnès, però nosaltres seguirem tot rectes per la carretera, que ara és un carrer de la urbanització. En poc més de 200 metres, virarem a l'esquerra prenent la carretera de Santa Agnès de Malanyanes al Coll, que seguirem fins a topar-nos amb un stop, al que virarem a l'esquerra. Uns 400 metres més tard, toparem amb la carretera BV5103, que va de Cardedeu a Dosrius. En petar en aquesta carretera, veurem que creuant-la, un pèl a la nostra esquerra, hi ha unes indicacions cap a la Parròquia de Sant Esteve del Coll i Llinars del Vallès. Als 240 metres, veurem una carretera a la dreta que seguirem uns 530 metres, on, just després de passar un mas a la nostra dreta, prendrem una desviació sorrenca que surt de la carretera com si seguíssim tot rectes. Aquesta ja la seguirem sense prendre cap bifurcació fins a trobar una nova bifurcació de dos camins, a l'esquerra i a la dreta. Allà deixem el cotxe.
Continuem a peu pel de la dreta, trobant-nos al poc una pedrera, on girarem de nou a la dreta fent un camp a través fins a trobar el jaciment, a uns 80 metres del camí.
Fou descobert per Antoni Guilleumes i Jaume Comas l'any 1950, però no s'excavà científicament fins el 1953 per Serra Ràfols. El 2002, fou investigat de nou per M. Pedro dins el projecte "Estudi de les coves i abrics amb estructures paradolmèniques al NE peninsular (Catalunya)". Va rebre una nova prospecció el 2009 per E. Hinojo (CODEX Arqueologia i Patrimoni) a demanda de l'empresa "Àrids García" amb motiu de l'ampliació de la pedrera.
Es documenta una cambra més o menys quadrangular, de 3.5 metres de costat... A mi em va semblar més aviat rectangular. Segons es diu a l'estudi del sepulcre, és format per dos grans blocs de granit de forma natural, amb tancament artificial fet amb murs de pedra seca i lloses clavades. També es descriu un petit corredor d'accés al que seria la cambra. Amb aquestes dues últimes dades, el catalogarem com a paradolmen.
Com a material arqueològic associat, es descriuen diverses puntes de fletxa amb aletes i peduncle de sílex, així com làmines i nuclis del mateix material, 95 denes de collaret, 9 penjolls d'esteatita, 5 denes i 1 penjoll de calaita, 1 dena de petxina, 2 penjolls de pissarra i botons d'os perforats en V. Pel que fa a la ceràmica, van sorgir diversos fragments indeterminats corresponents a vasos, alguns amb decoració incisa o cordons i d'altres totalment llisos. Tambe van sorgir dos fragments de punxó de coure.
Per l'aixovar trobat, datarem el sepulcre al Calcolític o el Bronze Antic vers el 2200 - 1500 a.C.
A 200 metres es trobava el seu germà, el Cau de la Mostela I, que va ser destruït en fer la pedrera. Segons el GESEART que el va visitar el 2006 acompanyat per Lluís i Isabel Vendrell, varen trobar gravats reticulats a una de les lloses que conformava el probable paradolmen.
Darrere del paradolmen II, es documenten 2 pedres dretes anomenades "Dos de Bastos", avui en dia desaparegudes. No sabem exactament què tenien d'especial, però segurament serien quelcom prehistòric. També darrere el paradolmen, a 8 metres, hi ha un monòlit natural d'uns 2 m d'alçada amb un rebaix a la seva part superior de 60 centímetres de perímetre i 20 centímetres de fondària... Una pedra de sacrificis de tota la vida, però amb una forma del tot peculiar.
Tornem a la BV5103 i enfilem cap a Dosrius, on la carretera passarà a dir-se BV510. La seguim passant per sobre de la C60, i a partir d'aquí continuem per la BV5106 creuant la urbanització de Can Raimi i travessant Òrrius. Seguim rectes fins a trobar-nos un cartell informatiu d'entrada al terme municipal de La Roca del Vallès. Just abans d'ell, hi ha dos camins sorrencs en bon estat, un a cada banda de la carretera, nosaltres agafarem el de l'esquerra, que duu al Mas de Céllecs.
A partir d'aquí, és un pèl liat; només us puc dir que hi ha diverses maneres d'arribar... El més important és trobar un corriol que hi ha uns 100 metres per sobre de la pista central. Crec que el corriol comença a uns 100 metres de l'ermita romànica de Sant Bartomeu de Cabanyes, a la dreta de la pista. Seguint-lo, veurem fàcilment, a la seva dreta, tocant el camí i en un nivell un xic més alt, la cova de Cal Céllecs.
De la suposada cova, podem dir que, si ho és, és inèdita, coneguda per l'amic Joan des de fa temps, no ha rebut cap prospecció. Crec que amb la proximitat de diversos dòlmens i un poblat íber, té molts números per a ser quelcom prehistòric.
Coordenades:
El primer, el cau de la Mostela II. Per arribar, fem com si anéssim a Santa Agnès de Malanyanes des de Granollers, tot anant per la C60, però no entrem al nucli, el passem tot seguint rectes per la BV5105. A Santa Agnès, prendrem un desviament a la nostra dreta passat el nucli, poc abans d'arribar al polígon Can Font de la Parera (de fet, crec que el camí que agafem es diu igual). Al poc, tornem a trobar-nos davant de les cases de Santa Agnès, però nosaltres seguirem tot rectes per la carretera, que ara és un carrer de la urbanització. En poc més de 200 metres, virarem a l'esquerra prenent la carretera de Santa Agnès de Malanyanes al Coll, que seguirem fins a topar-nos amb un stop, al que virarem a l'esquerra. Uns 400 metres més tard, toparem amb la carretera BV5103, que va de Cardedeu a Dosrius. En petar en aquesta carretera, veurem que creuant-la, un pèl a la nostra esquerra, hi ha unes indicacions cap a la Parròquia de Sant Esteve del Coll i Llinars del Vallès. Als 240 metres, veurem una carretera a la dreta que seguirem uns 530 metres, on, just després de passar un mas a la nostra dreta, prendrem una desviació sorrenca que surt de la carretera com si seguíssim tot rectes. Aquesta ja la seguirem sense prendre cap bifurcació fins a trobar una nova bifurcació de dos camins, a l'esquerra i a la dreta. Allà deixem el cotxe.
Continuem a peu pel de la dreta, trobant-nos al poc una pedrera, on girarem de nou a la dreta fent un camp a través fins a trobar el jaciment, a uns 80 metres del camí.
Fou descobert per Antoni Guilleumes i Jaume Comas l'any 1950, però no s'excavà científicament fins el 1953 per Serra Ràfols. El 2002, fou investigat de nou per M. Pedro dins el projecte "Estudi de les coves i abrics amb estructures paradolmèniques al NE peninsular (Catalunya)". Va rebre una nova prospecció el 2009 per E. Hinojo (CODEX Arqueologia i Patrimoni) a demanda de l'empresa "Àrids García" amb motiu de l'ampliació de la pedrera.
Es documenta una cambra més o menys quadrangular, de 3.5 metres de costat... A mi em va semblar més aviat rectangular. Segons es diu a l'estudi del sepulcre, és format per dos grans blocs de granit de forma natural, amb tancament artificial fet amb murs de pedra seca i lloses clavades. També es descriu un petit corredor d'accés al que seria la cambra. Amb aquestes dues últimes dades, el catalogarem com a paradolmen.
Com a material arqueològic associat, es descriuen diverses puntes de fletxa amb aletes i peduncle de sílex, així com làmines i nuclis del mateix material, 95 denes de collaret, 9 penjolls d'esteatita, 5 denes i 1 penjoll de calaita, 1 dena de petxina, 2 penjolls de pissarra i botons d'os perforats en V. Pel que fa a la ceràmica, van sorgir diversos fragments indeterminats corresponents a vasos, alguns amb decoració incisa o cordons i d'altres totalment llisos. Tambe van sorgir dos fragments de punxó de coure.
Per l'aixovar trobat, datarem el sepulcre al Calcolític o el Bronze Antic vers el 2200 - 1500 a.C.
A 200 metres es trobava el seu germà, el Cau de la Mostela I, que va ser destruït en fer la pedrera. Segons el GESEART que el va visitar el 2006 acompanyat per Lluís i Isabel Vendrell, varen trobar gravats reticulats a una de les lloses que conformava el probable paradolmen.
Darrere del paradolmen II, es documenten 2 pedres dretes anomenades "Dos de Bastos", avui en dia desaparegudes. No sabem exactament què tenien d'especial, però segurament serien quelcom prehistòric. També darrere el paradolmen, a 8 metres, hi ha un monòlit natural d'uns 2 m d'alçada amb un rebaix a la seva part superior de 60 centímetres de perímetre i 20 centímetres de fondària... Una pedra de sacrificis de tota la vida, però amb una forma del tot peculiar.
A partir d'aquí, és un pèl liat; només us puc dir que hi ha diverses maneres d'arribar... El més important és trobar un corriol que hi ha uns 100 metres per sobre de la pista central. Crec que el corriol comença a uns 100 metres de l'ermita romànica de Sant Bartomeu de Cabanyes, a la dreta de la pista. Seguint-lo, veurem fàcilment, a la seva dreta, tocant el camí i en un nivell un xic més alt, la cova de Cal Céllecs.
De la suposada cova, podem dir que, si ho és, és inèdita, coneguda per l'amic Joan des de fa temps, no ha rebut cap prospecció. Crec que amb la proximitat de diversos dòlmens i un poblat íber, té molts números per a ser quelcom prehistòric.
Coordenades:
Cau de la Mostela II: UTM(ETRS89): 31T, 448956, 4606697
Pedra de sacrificis del Cau de la Mostela II: UTM(ETRS89): 31T, 448961, 4606706
Cova de Cal Céllecs: UTM(ETRS89): 31T, 445079, 4600606
Pedra de sacrificis del Cau de la Mostela II: UTM(ETRS89): 31T, 448961, 4606706
Cova de Cal Céllecs: UTM(ETRS89): 31T, 445079, 4600606
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada