TRANSLATOR

diumenge, 20 de març de 2016

Menorca Talaòitica IV

Nova jornada a Menorca. Aquesta vegada, ens dirigim cap el sud de l'illa en direcció a Cala en Porter. Un cop arribem a la rotonda que empalma la carretera d'Alaior a Cala en Porter amb la Me-12, prenem aquesta segona carretera en direcció a Maó. Pocs metres després, a la següent rotonda, seguim les indicacions a Son Vitamina i la maca cala de Calescoves. Al poc, ja veurem les indicacions de la necròpoli de Calescoves. Podem fer gran part del recorregut amb el cotxe, però no podrem accedir fins la cala... al menys, fora de temporada de bany, així que deixem el cotxe i continuem baixant a peu.

El primer que trobem, a mà esquerra del camí i poc després de deixar el cotxe, és Es Fornet. Ho sabem, la foto és molt dolenta, però ens vam descuidar la càmera al cotxe i vam haver de fer les fotos amb el mòbil (imperdonable...).



Anomenada també cova 77 és de tipus II, és a dir, es tracta d'una cova natural amb un mur ciclopi de tancament, realitzat en època naviforme (1600 - 1050 a.C.).

Seguint el camí arribem a la primera cala, la de Biniedrís, on trobem una bona quantitat de coves a banda i banda.


La majoria són coves de tipus I (repicades artificialment sobre el penya-segat i de difícil accés) i es troben tancades al públic, tot i que es pot accedir a algunes d'elles. Es van fer a l'època prototalaiòtica, essent les més antigues de la necròpoli. 

També n'hi ha de tipus III, repicades a la roca, però d'estructura més complexa, poden tenir pilars al seu interior, com les que vam veure a Cala Morell. Pertanyen a l'època talaiòtica i posttalaiòtica.

Si seguim per la dreta, podem vorejar la cala i arribar a la de San Domingo. Nosaltres no vam fer el camí sencer perquè no és fàcil fer-lo embarassada, però s'arriba a empalmar amb el Camí de Cavalls que recorre l'illa i es poden veure unes inscripcions romanes. A l'altra banda de la cala de San Domingo, es pot accedir a l'assentament costaner des Castellet de Calescoves i a una muralla possiblement prehistòrica. 

Els enterraments d'aquesta necròpoli són col·lectius i s'hi poden comptar unes 90 coves repartides entre el camí d'accés i les dues cales. Les prospeccions realitzades a les coves de tipus I han estat força fructíferes, donant lloc a punxons i agulles d'os, objectes plans i circulars decorats amb incisions de cercles concèntrics que van resultar ser taps d'uns recipients utilitzats als ritus funeraris, estris i joies de bronze com sagetes, denes bicòniques, fulles de tall, torques, braçalets, anells i punxons, així com ceràmica i algun fragment de ferro. Pel que fa a les coves de tipus III, s'hi van trobar ganivets, espases i braçalets de ferro, denes de collaret de pasta vítria i ceràmica de diferents estils.

Tornem al cotxe i anem de nou a la carretera Me-12, que prenem a l'esquerra, cap a Cala en Porter. A la següent rotonda, girem a la dreta cap a Alaior per la Me-1 i el nostre següent destí, el santuari de So na Caçana, que trobem a l'esquerra després de recórrer uns 600 metres.

La visita, tot i no ser guiada, és de pagament; la voluntat en temporada baixa i un preu assequible durant la resta d'any. 


Aquest jaciment és una barreja estranya de poblat pur i dur, i santuaris. De fet, està format per deu grups de construccions que inclouen dos talaiots, dos recintes de taula i un altre de possible, dos cercles i restes d'altres, estances sense definir el seu ús i llocs d'enterrament (dues coves naturals retocades i tres hipogeus).


El seu origen es data a l'època talaiòtica, però va estar en ús fins l'època islàmica. A més, els hipogeus i coves han estat utilitzats fins fa poc com a establies per a animals. Tot això fa que algunes de les estructures hagin estat modificades amb el pas dels anys.

Sortint del recinte, anem a visitar un altre poblat molt proper, però menys conegut, ja que no es troba inclòs a la candidatura de Menorca talaiòtica com a patrimoni de la Humanitat. Es tracta del poblat de Torrellisar Vell.

Prenem de nou la carretera Me-1 en direcció a Alaior i girem a l'esquerra, cap el Camí de S'Alblagai, després d'haver fet 650 metres. 400 metres més enllà, hem de deixar el cotxe ben enganxat a la tanca i agafar a peu el camí que surt a l'esquerra cap a Torrellisar Vell. Un cop passats els edificis del mas sense deixar el camí, aquest gira a l'esquerra i poc després trobem l'accés al bosquet on es troba el recinte de taula. De camí, podem veure restes de cases prehistòriques adossades al mur del bosquet.

Per accedir al recinte de taula, hem d'entrar per un passadís que travessa el potent mur de paret seca modern que l'envolta.


La taula és una de les set que es conserven en peu a tota l'illa (sense haver estat recol·locada).

Prop del recinte de taula, en direcció nord, es troben les restes de tres talaiots i d'estructures de cases del que era el poblat. Per la tipologia, es data dins del període posttalaiòtic (550 - 123 a.C.).

Ens dirigim ara a visitar un dels pocs dòlmens de l'illa. Desfem el camí fins la Me-1 i la travessem per a agafar la pista que surt de l'altra banda de la carretera. Recorrem 2.5 quilòmetres i deixem el cotxe a la dreta tan bon punt poguem. A peu, busquem per on saltar el mur de la dreta... tranquils, que hi ha ajuda, ja que el mur té unes travesses més sortides (botador) que permeten passar-lo més o menys còmodament (jo ho vaig fer embarassada, així que és apte per a tots els públics). De l'altra banda, un pèl ocult per la vegetació, trobem el sepulcre de Montpler.


El dolmen es troba complet pel que fa a la seva estructura, però li manquen totes les lloses de coberta, segurament reutilitzades com a material de construcció a principis del segle XX.  És un sepulcre de petites dimensions sense corredor (actualment, potser en va tenir, com els altres que es conserven) i amb forat d'accés a la cambra, element típic dels dòlmens de l'illa.

L'any 1943 va ser excavat per J. Flaquer i Fàbregas, qui va obtenir algunes restes òssies i ceràmiques. Per datacions de C-14, s'ha establert una datació d'entre el 1750 i el 1550 a.C. com a període d'utilització.

Aquí, vam tenir una curiosa companya de viatge, una tortuga ben maca!



Més o menys davant d'aquest sepulcre, però dins d'una finca privada, hi ha el sepulcre d'Alcaidús o Tanques de Montpler. Tot i que hauria de ser visitable, no ho és perquè la porteta que li dona accés no està mai oberta... una llàstima!

Des d'aquí, ens anem a Sant Climent a dinar, que ja va sent hora, prenent de nou la Me-1 en direcció sud i posteriorment la Me-12 cap a aquesta població. Després de l'àpat, ens acostem a la costa per a visitar la necròpoli en cova de Forma i es Castellàs des Caparrot de Forma. Per arribar-hi, des de Sant Climent, prenem la carretera de Binidalí i, després de recórrer uns 2 quilòmetres, ens desviem cap a Es Canutells i Ses Tanques. Arribats a Es Canutells, prenem el carrer de Forma (primer a l'esquerra) i deixem el cotxe quan aquest deixa de ser asfaltat. A peu, ens dirigim cap el penya-segat per a trobar la necròpoli.


Essent de difícil accés i amb risc de despreniments, és difícil fotografiar-la i observar-la plenament, però és fàcil veure que és espectacular. Formada per més de 30 coves de planta complexa, només algunes d'elles van poder ser excavades, donant com a resultats enterraments en calç, ornaments personals, restes ceràmiques i d'ossos d'animals. Tot això, permet datar el conjunt com a posttalaiòtic.

Anem ara a visitar Es Castellàs des Caparrot de Forma, una fortalesa prototalaiòtica amb un mur de tancament, que alguns autors consideren un turriforme, o el que és el mateix, un "antecedent" dels talaiots.


Per la seva boníssima ubicació, el jaciment va ser reaprofitat i parcialment modificat per les tropes angleses que van ocupar l'illa fins el segle XVIII. A més, als anys 20 del segle XX, va patir diversos espolis. Tot i això,  es poden observar restes d'una casa naviforme, una cisterna i diversos fogars, a més d'estructures de les que no se n'ha pogut determinar la tipologia.

Completada la visita a l'istme del Caparrot de Forma i de camí a Sant Climent, ens desviem cap a l'entorn de l'aeroport per a visitar un nou sepulcre, el de Binidalinet. Des dels Canutells, empalmen amb la carretera de Binidalí i girem a l'esquerra. Després de fer poc menys de 400 metres, girem a l'esquerra pel Camí de sa Volta des Milords, que es transforma en el de Biniparratx petit una mica més enllà. Després d'uns 200 metres, es troba l'accés a la finca del mateix nom, on es troba el sepulcre que busquem, però la porta estava tancada i no vam veure per cap lloc on saltar el mur, així que no vam poder visitar-lo.

Si tirem una mica més enllà, arribem al final de la pista de l'aeroport i podem visitar les restes del poblat de Biniparratx Petit o Biniparratxet.


Evidentment, aquest jaciment està afectat per la construcció de l'aeroport, però hom pot visitar una part del poblat i el seu talaiot a la ubicació original (aquest dins del recinte de l'aeroport), i la reconstrucció d'una de les seves cases amb tot luxe de detalls al costat de l'aparcament de l'aeroport (aquesta casa l'explicarem a l'entrada corresponent de quan la vam visitar).

El poblat ha estat excavat per diverses entitats de Ses Illes amb diners d'AENA (què mínim, a sobre de que se'l carreguen...) entre el 2000 i el 2003. Com es pot veure a la foto anterior, sembla que el recinte que es conserva al costat de l'aeroport està sent objecte d'estudi o recuperació. Pel que fa al talaiot, s'ha pogut constatar la seva estructura complexa per a accedir-hi.

Els estudis de les ceràmiques trobades i per C14 dels materials recuperats indiquen una antiguitat de prop del segle IX a.C.

Seguim cap a Sant Climent i la carretera Me-12 per anar a visitar la més que turística Cova d'en Xoroi. Esperem tenir sort perquè l'altra vegada que vam visitar l'illa es trobava tancada. Un cop a Sant Climent, seguim les indicacions cap a la Cala En Porter (sí, aquest matí ja hi hem anat, en aquesta direcció, però la Cova d'en Xoroi té horaris de tarda i nit per a veure la posta de sol). Doncs bé, a l'alçada de Binixíquer, a la seva rotonda, veiem les indicacions d'una atracció turística que no teníem controlada, sa Talaia de Binixíquer, i cap allà ens hi vam anar.


Aquest jaciment tampoc no està inclòs a la candidatura de patrimoni de la Humanitat, però el seu entorn ha estat recentment arranjat (2015) i es pot visitar tranquil·lament, disposant de panell informatiu.

Aquest talaiot mesura uns 19 metres de diàmetre i és de tipus esglaonat. Per la tipologia i per les restes recuperades (les del 2015, es poden veure museu de Menorca), es data cap el 1100 a.C.

Finalitzada la visita, seguim cap a la Cova d'en Xoroi. Tornem a la rotonda de Binixíquer i reprenem el camí cap a Cala en Porter seguint la Me-12. Una vegada a aquesta urbanització,  la carretera passa a dir-se Avinguda Central i ja trobem cartells indicatius cap a la cova. Quan acabem el tram recte d'aquesta avinguda, girem a la dreta seguint les indicacions cap a la cova i avancem uns 200 metres fins a trobar el parking de la discoteca. Pagant l'entrada de rigor, amb consumició inclosa (tipus refresc...), accedim a la famosa cova per a gaudir de les maques vistes.


Molt lluny es troba ara la utilització de la cova si la comparem amb els diferents usos que ha tingut al llarg dels anys; el que ens interessa a nosaltres és el prehistòric. Tot i que no s'hi han trobat restes d'aquest període, alguns arqueòlegs suggereixen el seu aprofitament durant aquesta era. 


Després de relaxar-nos una estona amb música chill out i la mar com a teló de fons, seguim la nostra recerca de cultura talaiòtica. Tornem al cotxe i desfem el camí fins la Me-12, que seguim durant 4.5 quilòmetres. A aquest punt, trobem una rotonda on prenem la segona sortida cap a Alaior. A les rodalies d'aquesta població, ens incorporem a la Me-1 cap a Es Mercadal i Ciutadella, i poc després ja veiem la sortida cap a Alaior i la Torre d'en Galmès. A la següent rotonda, agafem la tercera sortida en direcció al famós poblat, i 2.5 quilòmetres més endavant, ens desviem a l'esquerra seguint les mateixes indicacions. Ja que hi érem, vam fer una nova visita al poblat de la Torre d'en Galmès, però no explicarem res nou aquí, ja que teniu informació a l'entrada de l'anterior vegada que vam visitar l'illa (aquí teniu l'enllaç).

Molt a prop, tenim dues coses més dignes de visitar i totes dues incloses a la candidatura de Menorca talaiòtica com a patrimoni de la Humanitat. Per arribar-hi, seguim pel mateix camí que portàvem, ara ja en forma de pista sense asfaltar, 700 metres més, fins on s'eixampla un pèl el camí. Deixem el cotxe ben enganxat a la paret de pedra seca i busquem el botador per a saltar a l'altre costat del mur, on trobarem el dolmen de ses Roques Llises i el recinte de Na Comerma de Sa Garita. Per aquest últim, comencem la visita. Es troba a menys de 100 metres del mur i està tancat per un altre, al què haurem de buscar l'accés (hem d'anar cap a la banda esquerra).


Aquest monument és únic a l'illa pel que fa a la seva tipologia i no es troba en bon estat de conservació, pel que és difícil saber la seva utilitat. Tot i això, no ha estat mai excavat per a resoldre el misteri i la majoria d'autors el cataloguen com a santuari.

Consta d'un recinte porticat, com es veu a la imatge, amb cinc línies de tres columnes i un pati semicircular d'uns 270 metres quadrats, tot ell tancat per una muralla que arriba als 2 metres d'alçada en alguns punts. També s'intueix la presència d'una taula al costat nord-oest gairebé adossada al mur de la zona porticada, el que és una disposició estranya per a aquest tipus de recintes si la comparem amb les taules d'altres poblats. 

Pel que fa a la cronologia, per la tècnica constructiva i la troballa d'un vas talaiòtic en superfície, s'emmarca al final de l'època posttalaiòtica. Però de totes totes, una excavació aclariria moltes de les incògnites relacionades amb aquest jaciment.

Sortint del recinte emmurallat pel portell pel que hem accedit a Na Comerma de Sa Garita, a uns 30 metres lleugerament a l'esquerra, veiem amb facilitat el què es creia, fins fa uns 20 anys, el monument més antic de l'illa, el sepulcre megalític de Ses Roques Llises.


Ens trobem davant d'una cambra rectangular amb llosa d'accés perforada (com la que hem vist al matí al sepulcre de Montpler) que conserva part del corredor. En total, mesura 7.20 metres de longitud. També es conserven restes del mur dret de contenció del túmul i restes minses d'aquest.

Aquest dolmen va ser excavat el 1974 i va donar lloc a diverses troballes: restes humanes, vasos ceràmics, un ganivet de coure, botons d'os en forma piramidal i dos fragments d'esmoladors. Aquests elements permeten datar la tomba al període dolmènic de l'illa, és a dir, al Calcolític final o Bronze inicial, entre el 2100 i el 1600 a.C.

Finalitzada l'observació d'aquest interessant sepulcre, és hora de tornar a l'apartament a descansar i agafar forces per a un altre dia.


Coordenades: 

Necròpoli de Calascoves: UTM(ETRS89): 31S, 598082, 4413369
Santuaris de So na Caçana: UTM(ETRS89): 31S, 599320, 4415735
Poblat de Torrellisar Vell: UTM(ETRS89): 31S, 599088, 4416229
Montpler: UTM(ETRS89): 31S, 601635, 4416828
Necròpoli de Forma: UTM(ETRS89): 31S, 600480, 4411215
Poblat de Es Castellàs des Caparrot de Forma: UTM(ETRS89): 31S, 600517, 4411105
Poblat de Biniparratxet Petit: UTM(ETRS89): 31S, 604061, 4411691
Talaia de Binixíquer: UTM(ETRS89): 31S, 601022, 4414244
Cova d'en Xoroi: UTM(ETRS89): 31S, 596892, 4413454
Poblat de Na Comerma de sa Garita: UTM(ETRS89): 31S, 595070, 4416932
Roques Llises: UTM(ETRS89): 31S, 595112, 4416959

dissabte, 19 de març de 2016

Menorca Talaiòtica III (part 2)

Després de dinar a Ciutadella, ens dirigim prop de la Naveta des Tudons a visitar una necròpoli d’hipogeus molt menys coneguda que la de Cala Morell, però no per això menys interessant. Per accedir-hi, prenem la carretera de Ciutadella a Maó (Me-1) i ens desviem a la dreta just passar l’esmentada naveta per un camí sorrenc amb una entrada asfaltada on hem de deixar el cotxe. Avancem pel camí i al poc trobem un prat a la nostra esquerra amb un mur de pedra seca a la nostra dreta que haurem de saltar. Per a fer-ho fàcilment, saltem al punt on hi ha un senyal de vedat privat de caça.


Seguim paral·lels al mur i al poc trobem una "avinguda" amb arbres a les dues bandes. Caminant per ella, trobarem els hipogeus a banda i banda. S'ha de tenir molta precaució a perquè no estan tan cuidats com els de Cala Morell i podria haver algun despreniment de roques.



El número 1 es troba a la dreta al poc d'iniciar el passeig. Disposa d'una àmplia entrada quadrangular amb alguna llosa tapant-la una mica. El seu interior és força espaiós i té diferents columnes.



També hi ha una xemeneia que es comunica amb l'exterior.

La cova 2 es troba pocs metres més enllà, a l'esquerra del camí, i és fàcil que ens la saltem, com ens va passar a nosaltres, ja que el seu accés no és visible des del camí. Té una curiosa porta d'accés rectangular amb una gran separació entre les roques que la formen a l'esquerra.


El seu interior és força ampli i té una pilastra. Com l'anterior, també té una xemeneia, però està colgada per roques.

Caminant uns metres més i també a mà esquerra, trobem el tercer hipogeu, amb l'entrada visible des del camí i que, segurament, ha perdut part de la façana per enfonsament. 


El seu interior és ovalat i té una columna central amb un rebaix rectangular, com per encaixar-li una figura, amb uns gravats als laterals.

Continuant el passeig, a mà dreta hauríem de trobar la quarta cova, però nosaltres no la vam veure tot i que la vam buscar força estona. 

Al final de l'avinguda, davant nostre, veiem l'hipogeu número 5. 


Passant l'estreta entrada, accedim a un interior ampli i amb columnes.


També té una xemeneia que comunica amb l'exterior i proporciona llum a la cavitat.

Per arribar al següent hipogeu, girem a l'esquerra pel camí que puja suaument. El seguim gairebé fins el final i trobem els últims hipogeus a mà esquerra.

El primer, el número 6, es troba una mica ensorrat i l'accés és més complicat que als anteriors.


El seu interior té molta pedra caiguda i alguna creu gravada.

Al seu costat, hauríem d'haver trobat la setena cova, però hi va haver sort, i vam trobar la vuitena al final del camí.   


Com l'anterior, el seu accés és més complicat, però l'interior és força espaiós.

Si voleu veure un vídeo sobre aquest complex i el conjunt veí dels Tudons, format per la famosa naveta, les restes d'un poblat i un altre hipogeu, podeu anar a aquest enllaç: Es Tudons. Curiosament, el vídeo només mostra els mateixos hipogeus que vam veure nosaltres, així que possiblement, els dos que ens van faltar deuen estar molt amagats per la veetació i deu ser difícil accedir-hi.

Finalitzada la visita i de tornada cap a l’apartament, ens aturem a un dels poblats propers a Ciutadella, el de Torretrencada. Es troba seguint la Me-1 cap a Maó fins al quilòmetre 39, on trobem un desviament senyalitzat  a la dreta cap el poblat. Seguint les indicacions, arribem a al seu aparcament sense problemes. El conjunt és una combinació de restes talaiòtiques, posttalaiòtiques i posteriors.

Després de recórrer uns 400 metres des de l’aparcament, accedim al poblat per un portell. Quan hi entrem, el primer que trobem és un hipogeu a nivell de terra, que havia servit com a cova d'enterrament.  


A continuació, trobem el recinte de taula, més aviat el que queda d'ell.


Curiosament, es pot observar que aquesta taula té l'habitual pilastra subjectant una pedra horitzontal, anomenada capitell, però hi ha una segona pilastra més estreta que dona estabilitat al conjunt. També es poden veure restes de les parets que la delimitaven. Pertany al període posttalaiòtic, desenvolupat aproximadament entre el 550 i el 123 a.C., data de la conquesta romana de l'illa.

Avancem deixant la taula a la nostra dreta i travessem un portell. Girem una mica a l'esquerra per trobar les deteriorades restes del talaiot del poblat, ja que estan camuflades per rocs que els pagesos de la zona van treure dels prats i van decidir acumular junt a d'altres ja existents, en aquest cas, junt a les pedres que conformaven el talaiot. 


Envoltant el talaiot, veiem un portell a la nostra esquerra que no travessem i un hipogeu, reutilitzat com a estable, igual que molts d'altres de l'illa.


Seguint la ruta, trobem un conjunt d'ullastres envoltats per una paret de pedra seca. Dins d'aquest recinte, hi trobarem una mena de sala hipòstila, però que no és com les típiques de l'illa.


Curiosament, aquest  espai sempre conté aigua (uns 60 - 70 centímetres) que es filtra del subsòl, com si fos una cisterna, i difereix de les habituals sales hipòstiles perquè, tot i que conté una columna de pedres amuntegades, el terra i les parets són repicades a la roca, mentre que el sostre és fet de grans pedres.

Seguint el corriol de la dreta, passem per un portell i arribem a un aljub modern una mica més endavant. Es pensa que aquest aljub pot ser construït sobre un altre dipòsit antic com el que hem descrit. 



A la dreta d'aquest aljub, trobem unes tombes antropomòrfiques, possiblement d'època medieval, excavades al sòl.



Al costat de les tombes, veiem un recinte molt similar a la "sala hipòstila" que hem comentat abans, però aquest ja no conserva la coberta en haver-se utilitzat com a pedrera en temps moderns.


Seguint el corriol, acabem la volta circular al poblat al primer hipogeu i retornem al cotxe. Durant tota la visita, hem vist amuntegaments de pedres tapant estructures. Possiblement, són restes de les cases del poblat ocultes per les roques que els pagesos han anat col·locant davant al llarg dels anys. Aviam si d'aquí a un temps es poden dedicar més recursos a la conservació d'aquest poblat i es destapen nous elements.

Tornant a la carretera Me-1, pel següent desviament a la dreta s’arriba al poblat de Torrellafuda, però el visitarem un altre dia perquè avui se’ns ha fet fosc.



Coordenades:

Hipogeu des Pinaret des Tudons 1: UTM(ETRS89): 31T, 576687, 4428636
Hipogeu des Pinaret des Tudons 2: UTM(ETRS89): 31T, 576725, 4428633
Hipogeu des Pinaret des Tudons 3: UTM(ETRS89): 31T, 576752, 4428570
Hipogeu des Pinaret des Tudons 5: UTM(ETRS89): 31T, 576825, 4428464
Hipogeu des Pinaret des Tudons 6: UTM(ETRS89): 31T, 576931, 4428666
Hipogeu des Pinaret des Tudons 8: UTM(ETRS89): 31T, 576940, 4428684
Poblat de Torretrencada: UTM(ETRS89): 31S, 578963, 4426974

Menorca Talaiòtica III (part I)

Comencem el dia partint des d'Arenal d'en Castell, on érem allotjats, prenent la ME-9 fins a Alaior, on girem a la dreta per la carretera nova, que en poca distància desemboca a la ME-1. Seguint-la, passem Es Mercadal i Ferreries, continuant fins a la seva fi, a Ciutadella. Quan ja som arribant a la ciutat... de fet som al polígon dels afores, girem a la dreta a la primera sortida de la primera rotonda que ens trobem, tot prenent la RC-1, fins a la següent rotonda, en la que també sortirem per la primera, a la nostra dreta, i prenent la carretera del camí de cala Morell. No te pèrdua, em sembla recordar que el camí al jaciment era indicat des de Ciutadella, i si no, anar fent cap a cala Morell.

Tot anant per la carretera, prenem la tercera sortida a la primera rotonda que ens trobem, agafant el carrer Lira. Aquest el seguim tot fent baixada, fins que veiem unes zones habilitades per a aparcar cotxes a la dreta de la carretera, allà el deixem, i continuem la baixada, ara a peu, pel carrer Lira, fins que als pocs metres trobem una corba a la dreta amb un pont que creua una petita entrada de mar, i a la seva esquerra un camí senyalitzat, on comença la visita de la necròpoli de cala Morell.


Visita molt i molt recomanable, la necròpoli té un total de 15 sepulcres (13 hipogeus excavats a la roca i 2 hipogeus d'estil paradolmen, amb corredor megalític d'accés) repartits en un agradable passeig. D'aquest gran cementiri podem dir que els seus sepulcres més petits són d'era dolmènica, vers el 2100 - 1600 a.C. i les més grans i complexes són d'era posttalaiòtica, vers el 550 - 123 a.C. Tot i que s'utilitzaren fins a ben entrada l'era romana.

Seguint l'itinerari marcat, ens trobem a mà dreta amb la primera de les coves sepulcrals, a la qual s'accedeix pujant unes escales modernes. 


El seu interior és de planta circular i conté un nínxol. Curiosament, la part interior del marc de la porta està decorada i es poden observar marques a les parets de les eines que es van emprar per construir la cavitat.

Seguint el camí, trobem la cova 2, l'accés de la qual ha cedit, però s'hi pot entrar a través d'una escletxa de la cova 3... nosaltres vam mirar el seu interior a través d'aquesta escletxa!




Destaquem d'aquesta cova un pilar en forma de "T" (s'intueix a la fotografia superior). Tot i que totes les coves han estat objecte d'espoli des d'antic, a aquesta es van trobar restes d'ossos humans, dues denes de pasta de vidre i alguns fragments ceràmics d'època post-talaiòtica.


Just al costat, la cova número 3 permet l'accés a través del que antigament era la façana, avui desapareguda, deixant la porta d'accés com si fos una finestra.




A continuació, trobem, en alt, la cova número 4.


Té una façana força impressionant, ja que imita una entrada amb columnes i llinda esculpides a la roca i presenta una cornisa a la part superior.

Per accedir al seu interior, també molt monumental, hem d'avançar pel camí i pujar les escales que donen al següent replà. Allà, trobarem un tros de façana enderrocat per on podem entrar-hi. Consta d'una sala central i de diverses cambres laterals més elevades. Té unes dimensions de 10.30 metres de longitud per 11.80 d'amplada.


Seguint el camí i just al costat de la cova 5, trobem unes quantes cavitats artificials ovalades a la paret, anomenades capades de moro, molt freqüents a l'illa, però la finalitat de les quals encara es desconeix.


Tot seguit, trobem uns abeuradors i l'entrada a la cova sepulcral número 5.




Aquesta cova, a la que s'accedeix saltant per on sóc a la foto, va ser modificada en època moderna (potser fa entre 200 i 300 anys) per a utilitzar-la com a cisterna i donar aigua als abeuradors que hem vist a l'entrada (a la cantonada inferior dreta de la imatge es veu un tros).

Una mica més endavant, trobem un altre grup de capades de moro.




El recorregut segueix amb la cova 7, ubicada uns 100 metres més amunt, i després gira cap a l'altra banda de la vall per anar a la cova 8. Nosaltres, en veure un corriol molt ben definit a la nostra esquerra, ens vam saltar aquest tros i vam anar directament a la 9...  la vam veure tan impressionant i es troba just davant de les últimes capades de moro, que cap allà hi vam anar.




Aquesta és una de les coves que té pati exterior, convertit en llac amb fauna local en alguns moments de l'any. Evidentment, no vam accedir al seu interior, però té una columna central rectangular i la seva planta és globular. A la foto, es poden veure uns orificis a la façana, resultat de la instal·lació d'uns tendals d'època moderna en ser utilitzada com a habitatge.  

Tot seguit, passant de llarg la cova 10, que vam veure a la tornada, vam arribar a la cova 13. Lamentablement, ens vam saltar les número 11 i 12, considerades les més antigues del complex, fet avalat per la seva fisonomia de paradolmen. Sincerament... la senyalització de la necròpoli es podria millorar perquè només es troben indicades les coves més interessants. Bé, al què anàvem... La cova 13 i la veïna 14 són d'àmplies dimensions i es troben davant de la carretera i de cara al mar. Han estat força modificades en època moderna i es poden observar marques d'eines a les seves parets.


La número 13 (foto superior) disposa d'un malmès pati exterior i dues columnes quadrangulars al seu interior.

Just al costat, trobem la cova número 14, de dimensions considerables. Al seu interior, de forma quadrangular, hi ha dues columnes quadrades una mica malmeses.


També té un pati exterior, amb tres capades de moro com a decoració a la façana est. 


Una mica més a l'est, trobem un nínxol excavat a la paret. 


Després d'aquesta cova, ja es troba la sortida del recinte, tot i que, en sentit oposat a la mateixa, podem trobar una altra cavitat que tampoc no vam visitar... Veient que ens faltaven coses, vam desfer el camí fins la cova número 10. 


Aquesta és similar a la veïna 9, amb un pati exterior inundat, però que pot ser vorejat per arribar a la cova. És de planta globular amb una columna rectangular. 

Si ens posem d'esquenes a la cova, tenim una vista global de la necròpoli, vista que ens serveix per a acomiadar-nos del recinte.


Ens dirigim ara a l'assentament costaner de Cala Morell, ubicat just sobre el mar. Tornem al cotxe i pugem pel carrer Lira fins la rotonda, a la que agafem la segona sortida, és a dir, el carrer Via Làctia. El seguim durant mig quilòmetre i trobem una cruïlla on girem a l'esquerra, encara pel carrer Via Làctia. Després d'uns 260 metres, arribem a una altra cruïlla estranya i tornem a virar a l'esquerra, aquest cop pel carrer de S'Auriga. Poc després, trobem una rotonda, on seguim recte, i, una mica més endavant, el carrer es bifurca i mor. Agafem el trencall de l'esquerra i aparquem a la zona habilitada. Des d'aquí, ja veiem el poblat a la punta de terra que queda darrere de l'aparcament i el camí que ens hi porta, que surt del costat dret d'on hem aparcat.  


Sincerament, tot i que des de lluny fa patxoca, les fotos no li fan justícia! A la nostra, es pot veure l'escala que puja fins el poblat (a l'esquerra de la imatge) i l'assentament a la part superior del turó. Si el busquem a Google Maps i ens acostem, veurem perfectament els naviformes del seu interior i la muralla que els envolta.

Tot i que encara es troba en fase d'excavació, es poden veure 13 habitatges naviformes, una estructura circular (que podria haver estat un far) i dues basses artificials de recollida d'aigua. Les feines arqueològiques realitzades al naviforme 11, el segon que es troba quan s'entra al poblat, van permetre datar-lo entre el 1600 i el 1450 a.C. per carboni 14, a l'inici del període naviforme.

Finalitzades les visites de Cala Morell, decidim anar a Can Angladó, nucli molt proper, però on és necessari fer molta volta per arribar-hi. Desfem el camí que ens ha dut al poblat fins la rotonda d'accés a la necròpoli. En ella, prenem la segona sortida direcció Ciutadella i arribem a una rotonda als seus afores, on agafem la primera sortida cap a la ronda RC-1 en direcció Cala en Blanes. Passem dues rotondes més sense desviar-nos de la RC-1 i, uns 350 metres després de la segona, prenem el desviament de la dreta, que duu a Son Bernat. Seguim uns 440 metres i agafem la segona bifurcació, que duu a Son Angladó en 1.6 quilòmetres. Deixem el cotxe a l'entrada de la finca (a la dreta a la bifurcació) i veiem que no podem passar a veure el recinte perquè es troba tancat. Des de fora, només podem veure una part del malmès talaiot 3 de Son Angladó, a la següent fotografia, és el que es veu entre els matolls.


Son Angladó compta amb dos talaiots més i un recinte de taula caigut, però veient l'estat del tercer talaiot, ja ens podem fer a la idea de com es troba la resta.

Una mica decebuts, emprenem camí a la següent destinació. Desfem el camí fins la RC-1 i la prenem en direcció Cala en Blanes. A la tercera rotonda que trobem, agafem la primera sortida cap a l'esmentada urbanització. Arribem a una altra rotonda, on prenem la primera sortida cap a l'Avinguda Pont del Gil. A continuació, girem per la primera a la dreta pel carrer Tramuntana. A la següent cantonada de l'esquerra, veiem una parcel·la sense urbanitzar amb unes roques blanquinoses... ja hem arribat a l'hipogeu de la Torre del Ram.


Tot i que hem vist fotos amb una reixa de fusta impedint l'accés, quan el vam visitar s'hi podia entrar a través d'unes escales modernes que hi ha sota els rocs que cobreixen el corredor, de 2.60 metres de longitud.


La cambra a la què accedim fa 8.80 metres de llarg, 2.50 metres d'amplada i 1.95 d'alçada, sent aquesta de forma rectangular, amb un banc escolpit al seu perímetre.

El més destacat d'aquest hipogeu són els gravats que trobem just entrar a la paret esquerra, consistents en dos vaixells i diverses línies gravades, creuades entre sí.




Podem datar aquest hipogeu a l'edat del bronze de l'illa, vers el 1600 - 1400 a.C., als inicis del període naviforme.

Un cop visitat i fotigrafiat, tornem al cotxe i ens dirigim a Ciutadella, per visitar el poblat talaiòtic de Montefí. A la rotonda on a primera hora ens hem desviat cap a Cala Morell, agafem ara la primera sortida. Més enllà, trobem una altra rotonda i seguim rectes, prenent la segona sortida. Arribem a una tercera rotonda i ara girem per la primera sortida. En pocs metres, veurem les indicacions del poblat de Montefí cap a la nostra dreta. Seguim aquest carrer fins que s'acaba i haurem arribat al poblat.

El poblat talaiòtic de Montefí es conservava en relatiu bon estat fins els inicis del segle XX i es podien admirar els seus tres talaiots i alguns dels seus 12 hipogeus, així com restes de cases talaiòtiques. A dia d'avui, però, d'aquestes no en queda ni una.

Entrem al poblat i de seguida trobem el talaiot nord-oest. Abans d’admirar-lo, tirem a mà esquerra per un corriol que passa per sota d’una figuera i arribem a un hipogeu. En ser ampli i força accessible, va ser modificat per a ser utilitzat com a establia.


Per seguir amb la visita, tornem al talaiot, que fa uns 20 metres de diàmetre i té una habitació a la part superior, com la majoria de talaiots menorquins.


A la foto, es pot veure una reixa a nivell de terra davant del talaiot. Es tracta de la tapa que es va col·locar recentment per a tapar l’accés a un dels hipogeus del poblat.

A continuació, anem una mica en diagonal cap a la cantonada que formen les parets de pedra seca del nostre davant per visitar un altre hipogeu. Aquest, deu ser per a compensar amb l’anterior, va ser habilitat per a la visita el 2014 i es força interessant. És ampli i disposa d’unes cavitats excavades a les parets a mode de nínxols.


Seguint el mur de la dreta, arribem a un portell que dona accés a un altre sector, on es troba el talaiot nord, de forma absidal.



Restaurat el 2014, té un habitacle força deteriorat al seu cim i una escala que li dona accés.

Anem ara al tercer talaiot, el sud-est, perfectament visible des d'on ens trobem.


És el més petit dels tres, però conserva restes d’un corredor circular a mitja alçada.

Des d’aquí, anem cap al camp de l’esquerra a visitar el primer dels tres hipogeus propers a aquest talaiot. Tot i que té una entrada petita, el seu interior és força ampli i complex, amb diferents estances. Durant el seu estudi, s’hi van trobar restes òssies.


Tornem cap al talaiot i ara seguim la paret de la nostra esquerra. Passant un portell, trobem el següent hipogeu.


És d’accés fàcil i el seu interior és força fosc, però podem observar que té una columna.

L’últim hipogeu es troba davant de l’anterior, però no es pot visitar, ja que es troba ple de pedres.


Sortint del poblat, ens  trobem, a tocar de l’aparcament, unes restes a mà esquerra modificades en època moderna, col·locant-hi una paret de pedra seca. No es pot determinar amb precisió què devia ser originalment, però bé podria tractar-se d’un altre talaiot.


Per acabar, davant de l’aparcament veiem una zona recentment excavada on hi ha restes prehistòriques indeterminades i romanes, entre elles, sitges i un altre hipogeu, reutilitzat a època romana com a femer.


Finalitzada la visita a Montefí, ens acostem a Ciutadella per agafar forces per a la tarda!


Coordenades:

Necròpoli de Cala Morell: UTM(ETRS89): 31T, 575256, 4433650
Poblat del Coll de Cala Morell: UTM(ETRS89): 31T, 575260, 4434535
Talaiots de Son Angladó: UTM(ETRS89): 31T, 573195, 4430791
Hipogeu de la Torre del Ram: UTM(ETRS89): 31T, 569082, 4428709
Poblat de Montefí: UTM(ETRS89): 31T, 573633, 4428646