TRANSLATOR

dilluns, 21 de març del 2016

Menorca Talaiòtica V

Seguim per Menorca i avui anem a la zona de Maó per a veure diversos poblats, navetes i algun talaiot aïllat.

Comencem la visita al poblat talaiòtic de Talatí de Dalt. Per a arribar-hi, s'ha de prendre la carretera Me-1 i, a l'alçada del quilòmetre 4, desviar-se seguint les indicacions cap a aquest poblat pel camí de Cotaines. Després d'uns 200 metres, trobem l'aparcament del recinte. En temporada alta, cal pagar, però com era Setmana Santa matinera, vam poder visitar-lo de franc.

El primer que veiem és l'accés a una cova natural que va ser utilitzada com a lloc d'enterrament, possiblement durant l'època pretalaiòtica o talaiòtica. No es pot concretar l'època d'ús, ja que no s'hi han trobat restes. 

Seguint la visita, ens trobem una altra cova sepulcral i veiem davant nostre les minses restes d'una casa posttalaiòtica amb una sala hipòstila adossada. 

Rere aquesta imponent porta, només hi ha els fonaments de la casa. Segons els estudiosos d'aquest poblat, moltes pedres de Talatí de Dalt van acabar com elements constructius de la base naval del Port de Maó.

Avançant una mica més, ja trobem el talaiot central del poblat i, parcialment amagat per la vegetació, algunes restes de murs i roques amuntegades que podrien haver estat cercles talaiòtics.

Tot i estar força enrunat per la cara est, encara impressiona. De fet, és un dels talaiots de més alçada de l'illa. A la seva part superior, es conserven les restes d'un habitacle que no s'ha excavat.

El poblat encara conserva unes poques restes d'un segon talaiot mirant al nord des del talaiot central i al límit del recinte. Les cròniques indiquen l'existència d'un tercer, però actualment no és possible identificar on es trobava.

Tot seguit, ens dirigim als recintes coberts, únics a tot Menorca.

Estudiats entre 1997 i 2001 pels Amics del Museu de Menorca, podrien tractar-se d'espais d'emmagatzematge o tallers.

Ens dirigim de nou cap al talaiot per a visitar el recinte de taula del poblat, on podem veure dues de les imatges més típiques d'aquest jaciment i gairebé de tota l'illa: una pilastra recolzada sobre la taula del recinte, i una pilastra isolada (a la foto, es veu, curiosament, entre la pilastra i la taula).

Finalitzat el recorregut, ens dirigim al sud de Maó a visitar un altre poblat de la mateixa època, el de Trepucó.

Desfem el camí que hem seguit fins trobar de nou la Me-1, on l'agafem cap a la dreta, direcció Maó. Després de 2.5 quilòmetres, ens desviem a la dreta cap a Sant Lluís i Es Castell per la Ronda de Maó. A la sisena rotonda, quan ja hem fet gairebé 1300 metres, prenem la primera sortida cap a l'Escola Oficial d'Idiomes i el Poblat Talaiòtic de Trepucó, entre d'altres. Des d'aquí, només cal seguir les indicacions cap a Trepucó i aparcar al parking habilitat. 

Ja a peu, i sense pagar entrada (en aquest cas, gratuït tot l'any), ens endinsem a Trepucó, que conté restes d'èpoques talaiòtica i posttalaiòtica. El primer que trobem, com ja s'està convertint en un clàssic, és una cova natural possiblement utilitzada com a sepulcre. Sobre de la seva entrada, podem reconèixer una sèrie de roques col·locades per l'home per a fer un cercle o casa posttalaiòtica (no podem determinar amb exactitud car no ha estat mai excavada).

Seguint el recorregut, arribem al talaiot central de Trepucó, que roman força ben conservat.

Ens trobem davant del talaiot més ample de les illes, amb 26 metres de diàmetre. A dia d'avui, es troba isolat, però fins el segle XVIII era envoltat per cases i altres estructures, que van desaparèixer quan Trepucó esdevingué quarter general de les tropes franco-espanyoles durant l'assetjament del castell de Sant Felip de Maó. De fet, si busquem una imatge aèria d'aquest talaiot, veurem com està envoltat per un mur en forma d'estrella de cinc punxes, típica construcció estil ciutadella d'aquesta època del segle XVIII. Podem veure part d'aquest mur  a la nostra foto, darrere del talaiot.

Deixant enrere el talaiot, arribem al recinte de taula.

El més imponent d'aquest recinte és precisament la seva taula, que fa gairebé 5 metres d'alçada, i que va patir una restauració l'any 1930, amb l'estil d'aquella època, per a mantenir-la en peu, restauració feta per Margaret Murray mentre excavava el recinte. Al seu voltant, podem veure part de mur original, mentre que l'altra part va ser restaurada als anys 1970. A l'excavació de Murray, es va trobar molta ceràmica, restes d'estris en os i ossos d'animals.

Avançant encara més per aquesta zona, trobem els cercles del poblat. N'hi ha un parell a mig excavar i malmesos, de manera que no es poden veure completament.

El primer cercle fou començat a excavar per Murray i continuat el 2010, mentre que el segon es va excavar parcialment el 2010. Aquestes excavacions van permetre trobar restes de producció de ceràmica al primer cercle, i indicis de reaprofitament d'estructures al segon. En època islàmica (segles X a XIII), fou cobert amb teules per a ser reutilitzat. Però aquest cercle  en sí mateix també és una reutilització, ja que el mur de l'habitació nord és bastit sobre sitjots de l'època naviforme (1600 - 1050 a.n.e.).

Tornant de nou cap el talaiot, veiem un llindar que pertanyia a un edifici desaparegut molt temps ençà, ja que part del recinte de taula es troba construït sobre les restes d'aquest edifici.

Per anar acabant la visita, deixem aquesta zona del poblat i anem a l'oest a divisar el seu talaiot petit. No ens hi podem acostar perquè es troba fora de la tanca del recinte visitable.

Adossats a ell, hi ha restes de dos cercles que foren excavats durant els anys 1980.

Possiblement, sota els camps conreats del voltant del poblat, trobaríem vestigis d'altres talaiots o cercles...

Com encara no és hora de dinar, decidim acostar-nos al talaiot de Trebalúger, a uns 3 quilòmetres d'on ens trobem. Des de l'aparcament de Trepucó, avancem pel mateix camí fins trobar la Me-6, que prenem cap a l'esquerra. Quan arribem a una rotonda, prenem la primera sortida i ja veiem indicat el talaiot. Seguint els panells informatius, en uns 400 metres, ens plantarem davant del talaiot.

Trebalúger és un talaiot aïllat que es va construir aprofitant una antiga edificació de l'època naviforme i un aflorament rocós, fet pel que alguns estudiosos el consideren un turriforme. És de forma el·líptica, mesurant 28.4 i 22 metres els seus eixos.

Pujant al cim d'aquest talaiot, veiem les restes d'una casa que no és naviforme perquè la seva estructura és força irregular, però correspon a aquesta època, com ha demostrat una datació per Carboni 14. En ella, s'hi van trobar peces ceràmiques, dos molins, un fogar i restes d'ossos d'animals.

El mur que veiem al seu voltant és modern, de ja el segle XX, quan la part superior del talaiot es va convertir en hort.

Visitat el talaiot i després del descans necessari per dinar, ens dirigim a Maó, per a visitar un jaciment que no es troba als llibres de jaciments habituals de l'illa, el de Sa Creu d'en Ramis, ubicat al parc Rubió i Tudurí. Desfem el camí fins la Me-6, on girem a mà esquerra i avancem fins que topem amb la Me-8. Ara girem a la dreta i seguim fins una rotonda, als afores de Maó, on hem de tirar cap a Ciutadella, Fornells i l'Hospital, entre altres opcions, per la RM (Ronda de Malbúger). A la rotonda que trobem després del centre mèdic, prenem la segona sortida per seguir en direcció Ciutadella i Fornells per la RM i, a la següent rotonda, agafem la primera sortida en direcció centre. Pocs metres més tard, just passar una pista d'atletisme a mà esquerra, prenem el primer carrer que surt també a l'esquerra, anomenat Camí de Ses Rodees. Seguint-lo, la segona illa que trobem serà el Parc Rubió i Tudurí que busquem, jardí botànic de flora menorquina construït en memòria d'aquest maonès il·lustre que es va dedicar, entre d'altres coses, a dissenyar jardins. Per arribar al jaciment, ja a peu, entrarem al parc i ens ubicarem amb els plànols disponibles. Com a ajuda, queda al límit dret del recinte des d'on hem arribat.

Es conserva poca cosa i les restes estan força arranades, però es pot considerar un jaciment important, ja que atansa restes des del 2500 a.n.e. (és, a dir, des dels inicis de Menorca) fins el 1287 d.n.e. (quan es va conquerir l'illa per part dels cristians).

El conjunt fou descobert el 1997, quan s'estava construint el parc, i es realitzaren tres campanyes d'excavacions.

Les restes més antigues corresponen a la cultura pretalaiòtica i consisteixen en una naveta d'habitació amb parets de doble parament, amb restes d'altres habitacions adossades. Aquesta construcció es va seguir utilitzant en èpoques posteriors; fins i tot es té constància de reutilització en època islàmica, vers el segle XIII.

De la segona fase d'ocupació, no es conserven restes d'estructures, però sí materials ceràmics i altres elements típics de l'època talaiòtica.

Posteriorment, el conjunt va passar a ser una vil·la romana, i va ser reaprofitat a l'època islàmica conservant i enfortint les antigues construccions. Finalment, des d'aquesta època fins a la seva conversió en parc, va servir d'espai per al sector agrari.

A continuació, i ja de camí cap a l'allotjament, ens anem a veure unes navetes d'enterrament. Per a veure-les, prenem la Me-1, que passa poc més al nord del parc, i la seguim durant 5.4 quilòmetres, punt on trobem el desviament a mà dreta cap a les navetes de Rafal Rubí. Avançant per la pista asfaltada uns 220 metres, trobem l'accés al conjunt de navetes. Passada la tanca, arribem a la naveta nord en uns 100 metres.

Aquesta naveta ha perdut el segon nivell degut a la vegetació que hi ha crescut durant segles, però conserva la xemeneia de comunicació amb el segon pis, així com una alçada d'uns 3 metres. Té una llargada de 13.50 metres i una amplada de 8.80 metres.

Tot i que el monument ha estat espoliat repetidament, es té constància de l'enterrament, com a mínim, de 19 cossos de tots els gèneres i edats al nivell superior.

Ara, anem a per la naveta sud. Deixant la nord a la nostra esquena, seguim el mur de pedra de la nostra dreta i passem al camp següent per un espai habilitat que veiem a la tanca de pedra seca. Ja veurem la segona naveta de Rafal Rubí, que es troba a uns 35 metres d'aquest pas.

La naveta meridional, que sí conserva el segon nivell, tot i ser restaurat el 1968 per Rosselló- Bordoy, mesura 16.50 metres de longitud per 8.10 d'amplada.

Durant anys, es va fer servir com a aixopluc per al bestiar, de manera que les restes de la cambra inferior van ser inexistents quan va ser excavada per Rosselló-Bordoy. Al nivell superior, però, es van trobar restes de fins a 44 individus de totes les edats. Destaca la troballa d'un crani femení trepanat, operació que hauria permès conservar la vida a la malalta. A més, s'hi van trobar restes ceràmiques i una dena bicònica de bronze.

Pel que fa a la seva datació, les dues navetes foren construïdes al període prototalaiòtic.

Com encara ens queda claror, a Menorca hi ha poques distàncies i gairebé a qualsevol lloc es pot arribar en cotxe, ens acostem a una altra naveta, conservada força pitjor que les que acabem de veure i que tampoc es troba a les habituals guies de restes prehistòriques de l'illa.

Tornem al cotxe i travessem la Me-1 per a agafar el camí de just davant. Després d'1.5 quilòmetres, arribem a una cruïlla, on girem a la dreta pel camí de Sa Serra. Per aquest camí,  avancem 2.1 quilòmetres, passant per davant del dolmen de Montpler i la casa on es troba amagat el de les Tanques de Montpler, i prenem el camí de l'esquerra (Cotaina - Cala en  Porter) quan arribem a la bifurcació. En 850 metres més, arribem a l'entrada d'una casa a mà dreta i, just abans de l'accés, veurem que hi ha un petit eixamplament de la pista. Allà haurem de parar i mirar cap a l'interior de la finca. Amb millor o pitjor visibilitat, hi trobarem la Cotaina de Can Rabassó.

Quan la vam visitar, s'havia de buscar entre plantes. Ara, sembla que és visible més fàcilment, però segueix igual de malmesa. Conserva l'estructura interior i el seu accés està tapiat per una tanca de fusta. Les seves dimensions són de 1.38 metres d'alçada per 1.40 d'amplada.

No es té constància d'excavacions, però, en superfície, s'hi han trobat restes de ceràmica dels períodes pretalaiòtic i la primera part del talaiòtic.

Ara sí, marxem a descansar una mica a l'allotjament i a preparar la ruta de la següent jornada, que Menorca té encara molt patrimoni per ensenyar-nos.


Coordenades UTM(ETRS89):

Poblat talaiòtic de Talatí de Dalt: 31S 604014 4416657
Poblat talaiòtic de Trepucó: 31S 608272 4414521
Talaiot de Trebalúger: 31S 609031 4412521
Poblat naviforme de Sa Creu d'en Ramis: 31S 607139 4416123
Naveta Nord de Rafal Rubí: 31S 601700 4418236
Naveta Sud de Rafal Rubí: 31S 601699 4418152
Naveta de Cotaina de Can Rabassó: 31S 600634 4415718

diumenge, 20 de març del 2016

Menorca Talaòitica IV

Nova jornada a Menorca. Aquesta vegada, ens dirigim cap el sud de l'illa en direcció a Cala en Porter. Un cop arribem a la rotonda que empalma la carretera d'Alaior a Cala en Porter amb la Me-12, prenem aquesta segona carretera en direcció a Maó. Pocs metres després, a la següent rotonda, seguim les indicacions a Son Vitamina i la maca cala de Calescoves. Al poc, ja veurem les indicacions de la necròpoli de Calescoves. Podem fer gran part del recorregut amb el cotxe, però no podrem accedir fins la cala... al menys, fora de temporada de bany, així que deixem el cotxe i continuem baixant a peu.

El primer que trobem, a mà esquerra del camí i poc després de deixar el cotxe, és Es Fornet. Ho sabem, la foto és molt dolenta, però ens vam descuidar la càmera al cotxe i vam haver de fer les fotos amb el mòbil (imperdonable...).


Anomenada també cova 77 és de tipus II, és a dir, es tracta d'una cova natural amb un mur ciclopi de tancament, realitzat en època naviforme (1600 - 1050 a.C.).

Seguint el camí arribem a la primera cala, la de Biniedrís, on trobem una bona quantitat de coves a banda i banda.


La majoria són coves de tipus I (repicades artificialment sobre el penya-segat i de difícil accés) i es troben tancades al públic, tot i que es pot accedir a algunes d'elles. Es van fer a l'època prototalaiòtica, essent les més antigues de la necròpoli. 

També n'hi ha de tipus III, repicades a la roca, però d'estructura més complexa, poden tenir pilars al seu interior, com les que vam veure a Cala Morell. Pertanyen a l'època talaiòtica i posttalaiòtica.

Si seguim per la dreta, podem vorejar la cala i arribar a la de San Domingo. Nosaltres no vam fer el camí sencer perquè no és fàcil fer-lo embarassada, però s'arriba a empalmar amb el Camí de Cavalls que recorre l'illa i es poden veure unes inscripcions romanes. A l'altra banda de la cala de San Domingo, es pot accedir a l'assentament costaner des Castellet de Calescoves i a una muralla possiblement prehistòrica. 

Els enterraments d'aquesta necròpoli són col·lectius i s'hi poden comptar unes 90 coves repartides entre el camí d'accés i les dues cales. Les prospeccions realitzades a les coves de tipus I han estat força fructíferes, donant lloc a punxons i agulles d'os, objectes plans i circulars decorats amb incisions de cercles concèntrics que van resultar ser taps d'uns recipients utilitzats als ritus funeraris, estris i joies de bronze com sagetes, denes bicòniques, fulles de tall, torques, braçalets, anells i punxons, així com ceràmica i algun fragment de ferro. Pel que fa a les coves de tipus III, s'hi van trobar ganivets, espases i braçalets de ferro, denes de collaret de pasta vítria i ceràmica de diferents estils.

Tornem al cotxe i anem de nou a la carretera Me-12, que prenem a l'esquerra, cap a Cala en Porter. A la següent rotonda, girem a la dreta cap a Alaior per la Me-1 i el nostre següent destí, el santuari de So na Caçana, que trobem a l'esquerra després de recórrer uns 600 metres.

La visita, tot i no ser guiada, és de pagament; la voluntat en temporada baixa i un preu assequible durant la resta d'any. 


Aquest jaciment és una barreja estranya de poblat pur i dur, i santuaris. De fet, està format per deu grups de construccions que inclouen dos talaiots, dos recintes de taula i un altre de possible, dos cercles i restes d'altres, estances sense definir el seu ús i llocs d'enterrament (dues coves naturals retocades i tres hipogeus).


El seu origen es data a l'època talaiòtica, però va estar en ús fins l'època islàmica. A més, els hipogeus i coves han estat utilitzats fins fa poc com a establies per a animals. Tot això fa que algunes de les estructures hagin estat modificades amb el pas dels anys.

Sortint del recinte, anem a visitar un altre poblat molt proper, però menys conegut, ja que no es troba inclòs a la candidatura de Menorca talaiòtica com a patrimoni de la Humanitat. Es tracta del poblat de Torrellisar Vell.

Prenem de nou la carretera Me-1 en direcció a Alaior i girem a l'esquerra, cap el Camí de S'Alblagai, després d'haver fet 650 metres. 400 metres més enllà, hem de deixar el cotxe ben enganxat a la tanca i agafar a peu el camí que surt a l'esquerra cap a Torrellisar Vell. Un cop passats els edificis del mas sense deixar el camí, aquest gira a l'esquerra i poc després trobem l'accés al bosquet on es troba el recinte de taula. De camí, podem veure restes de cases prehistòriques adossades al mur del bosquet.

Per accedir al recinte de taula, hem d'entrar per un passadís que travessa el potent mur de paret seca modern que l'envolta.


La taula és una de les set que es conserven en peu a tota l'illa (sense haver estat recol·locada).

Prop del recinte de taula, en direcció nord, es troben les restes de tres talaiots i d'estructures de cases del que era el poblat. Per la tipologia, es data dins del període posttalaiòtic (550 - 123 a.C.).

Ens dirigim ara a visitar un dels pocs dòlmens de l'illa. Desfem el camí fins la Me-1 i la travessem per a agafar la pista que surt de l'altra banda de la carretera. Recorrem 2.5 quilòmetres i deixem el cotxe a la dreta tan bon punt poguem. A peu, busquem per on saltar el mur de la dreta... tranquils, que hi ha ajuda, ja que el mur té unes travesses més sortides (botador) que permeten passar-lo més o menys còmodament (jo ho vaig fer embarassada, així que és apte per a tots els públics). De l'altra banda, un pèl ocult per la vegetació, trobem el sepulcre de Montpler.


El dolmen es troba complet pel que fa a la seva estructura, però li manquen totes les lloses de coberta, segurament reutilitzades com a material de construcció a principis del segle XX.  És un sepulcre de petites dimensions sense corredor (actualment, potser en va tenir, com els altres que es conserven) i amb forat d'accés a la cambra, element típic dels dòlmens de l'illa.

L'any 1943 va ser excavat per J. Flaquer i Fàbregas, qui va obtenir algunes restes òssies i ceràmiques. Per datacions de C-14, s'ha establert una datació d'entre el 1750 i el 1550 a.C. com a període d'utilització.

Aquí, vam tenir una curiosa companya de viatge, una tortuga ben maca!



Més o menys davant d'aquest sepulcre, però dins d'una finca privada, hi ha el sepulcre d'Alcaidús o Tanques de Montpler. Tot i que hauria de ser visitable, no ho és perquè la porteta que li dona accés no està mai oberta... una llàstima!

Des d'aquí, ens anem a Sant Climent a dinar, que ja va sent hora, prenent de nou la Me-1 en direcció sud i posteriorment la Me-12 cap a aquesta població. Després de l'àpat, ens acostem a la costa per a visitar la necròpoli en cova de Forma i es Castellàs des Caparrot de Forma. Per arribar-hi, des de Sant Climent, prenem la carretera de Binidalí i, després de recórrer uns 2 quilòmetres, ens desviem cap a Es Canutells i Ses Tanques. Arribats a Es Canutells, prenem el carrer de Forma (primer a l'esquerra) i deixem el cotxe quan aquest deixa de ser asfaltat. A peu, ens dirigim cap el penya-segat per a trobar la necròpoli.


Essent de difícil accés i amb risc de despreniments, és difícil fotografiar-la i observar-la plenament, però és fàcil veure que és espectacular. Formada per més de 30 coves de planta complexa, només algunes d'elles van poder ser excavades, donant com a resultats enterraments en calç, ornaments personals, restes ceràmiques i d'ossos d'animals. Tot això, permet datar el conjunt com a posttalaiòtic.

Anem ara a visitar Es Castellàs des Caparrot de Forma, una fortalesa prototalaiòtica amb un mur de tancament, que alguns autors consideren un turriforme, o el que és el mateix, un "antecedent" dels talaiots.


Per la seva boníssima ubicació, el jaciment va ser reaprofitat i parcialment modificat per les tropes angleses que van ocupar l'illa fins el segle XVIII. A més, als anys 20 del segle XX, va patir diversos espolis. Tot i això,  es poden observar restes d'una casa naviforme, una cisterna i diversos fogars, a més d'estructures de les que no se n'ha pogut determinar la tipologia.

Completada la visita a l'istme del Caparrot de Forma i de camí a Sant Climent, ens desviem cap a l'entorn de l'aeroport per a visitar un nou sepulcre, el de Binidalinet. Des dels Canutells, empalmen amb la carretera de Binidalí i girem a l'esquerra. Després de fer poc menys de 400 metres, girem a l'esquerra pel Camí de sa Volta des Milords, que es transforma en el de Biniparratx petit una mica més enllà. Després d'uns 200 metres, es troba l'accés a la finca del mateix nom, on es troba el sepulcre que busquem, però la porta estava tancada i no vam veure per cap lloc on saltar el mur, així que no vam poder visitar-lo.

Si tirem una mica més enllà, arribem al final de la pista de l'aeroport i podem visitar les restes del poblat de Biniparratx Petit o Biniparratxet.


Evidentment, aquest jaciment està afectat per la construcció de l'aeroport, però hom pot visitar una part del poblat i el seu talaiot a la ubicació original (aquest dins del recinte de l'aeroport), i la reconstrucció d'una de les seves cases amb tot luxe de detalls al costat de l'aparcament de l'aeroport (aquesta casa l'explicarem a l'entrada corresponent de quan la vam visitar).

El poblat ha estat excavat per diverses entitats de Ses Illes amb diners d'AENA (què mínim, a sobre de que se'l carreguen...) entre el 2000 i el 2003. Com es pot veure a la foto anterior, sembla que el recinte que es conserva al costat de l'aeroport està sent objecte d'estudi o recuperació. Pel que fa al talaiot, s'ha pogut constatar la seva estructura complexa per a accedir-hi.

Els estudis de les ceràmiques trobades i per C14 dels materials recuperats indiquen una antiguitat de prop del segle IX a.C.

Seguim cap a Sant Climent i la carretera Me-12 per anar a visitar la més que turística Cova d'en Xoroi. Esperem tenir sort perquè l'altra vegada que vam visitar l'illa es trobava tancada. Un cop a Sant Climent, seguim les indicacions cap a la Cala En Porter (sí, aquest matí ja hi hem anat, en aquesta direcció, però la Cova d'en Xoroi té horaris de tarda i nit per a veure la posta de sol). Doncs bé, a l'alçada de Binixíquer, a la seva rotonda, veiem les indicacions d'una atracció turística que no teníem controlada, sa Talaia de Binixíquer, i cap allà ens hi vam anar.


Aquest jaciment tampoc no està inclòs a la candidatura de patrimoni de la Humanitat, però el seu entorn ha estat recentment arranjat (2015) i es pot visitar tranquil·lament, disposant de panell informatiu.

Aquest talaiot mesura uns 19 metres de diàmetre i és de tipus esglaonat. Per la tipologia i per les restes recuperades (les del 2015, es poden veure museu de Menorca), es data cap el 1100 a.C.

Finalitzada la visita, seguim cap a la Cova d'en Xoroi. Tornem a la rotonda de Binixíquer i reprenem el camí cap a Cala en Porter seguint la Me-12. Una vegada a aquesta urbanització,  la carretera passa a dir-se Avinguda Central i ja trobem cartells indicatius cap a la cova. Quan acabem el tram recte d'aquesta avinguda, girem a la dreta seguint les indicacions cap a la cova i avancem uns 200 metres fins a trobar el parking de la discoteca. Pagant l'entrada de rigor, amb consumició inclosa (tipus refresc...), accedim a la famosa cova per a gaudir de les maques vistes.


Molt lluny es troba ara la utilització de la cova si la comparem amb els diferents usos que ha tingut al llarg dels anys; el que ens interessa a nosaltres és el prehistòric. Tot i que no s'hi han trobat restes d'aquest període, alguns arqueòlegs suggereixen el seu aprofitament durant aquesta era. 


Després de relaxar-nos una estona amb música chill out i la mar com a teló de fons, seguim la nostra recerca de cultura talaiòtica. Tornem al cotxe i desfem el camí fins la Me-12, que seguim durant 4.5 quilòmetres. A aquest punt, trobem una rotonda on prenem la segona sortida cap a Alaior. A les rodalies d'aquesta població, ens incorporem a la Me-1 cap a Es Mercadal i Ciutadella, i poc després ja veiem la sortida cap a Alaior i la Torre d'en Galmès. A la següent rotonda, agafem la tercera sortida en direcció al famós poblat, i 2.5 quilòmetres més endavant, ens desviem a l'esquerra seguint les mateixes indicacions. Ja que hi érem, vam fer una nova visita al poblat de la Torre d'en Galmès, però no explicarem res nou aquí, ja que teniu informació a l'entrada de l'anterior vegada que vam visitar l'illa (aquí teniu l'enllaç).

Molt a prop, tenim dues coses més dignes de visitar i totes dues incloses a la candidatura de Menorca talaiòtica com a patrimoni de la Humanitat. Per arribar-hi, seguim pel mateix camí que portàvem, ara ja en forma de pista sense asfaltar, 700 metres més, fins on s'eixampla un pèl el camí. Deixem el cotxe ben enganxat a la paret de pedra seca i busquem el botador per a saltar a l'altre costat del mur, on trobarem el dolmen de ses Roques Llises i el recinte de Na Comerma de Sa Garita. Per aquest últim, comencem la visita. Es troba a menys de 100 metres del mur i està tancat per un altre, al què haurem de buscar l'accés (hem d'anar cap a la banda esquerra).


Aquest monument és únic a l'illa pel que fa a la seva tipologia i no es troba en bon estat de conservació, pel que és difícil saber la seva utilitat. Tot i això, no ha estat mai excavat per a resoldre el misteri i la majoria d'autors el cataloguen com a santuari.

Consta d'un recinte porticat, com es veu a la imatge, amb cinc línies de tres columnes i un pati semicircular d'uns 270 metres quadrats, tot ell tancat per una muralla que arriba als 2 metres d'alçada en alguns punts. També s'intueix la presència d'una taula al costat nord-oest gairebé adossada al mur de la zona porticada, el que és una disposició estranya per a aquest tipus de recintes si la comparem amb les taules d'altres poblats. 

Pel que fa a la cronologia, per la tècnica constructiva i la troballa d'un vas talaiòtic en superfície, s'emmarca al final de l'època posttalaiòtica. Però de totes totes, una excavació aclariria moltes de les incògnites relacionades amb aquest jaciment.

Sortint del recinte emmurallat pel portell pel que hem accedit a Na Comerma de Sa Garita, a uns 30 metres lleugerament a l'esquerra, veiem amb facilitat el què es creia, fins fa uns 20 anys, el monument més antic de l'illa, el sepulcre megalític de Ses Roques Llises.


Ens trobem davant d'una cambra rectangular amb llosa d'accés perforada (com la que hem vist al matí al sepulcre de Montpler) que conserva part del corredor. En total, mesura 7.20 metres de longitud. També es conserven restes del mur dret de contenció del túmul i restes minses d'aquest.

Aquest dolmen va ser excavat el 1974 i va donar lloc a diverses troballes: restes humanes, vasos ceràmics, un ganivet de coure, botons d'os en forma piramidal i dos fragments d'esmoladors. Aquests elements permeten datar la tomba al període dolmènic de l'illa, és a dir, al Calcolític final o Bronze inicial, entre el 2100 i el 1600 a.C.

Finalitzada l'observació d'aquest interessant sepulcre, és hora de tornar a l'apartament a descansar i agafar forces per a un altre dia.


Coordenades: 

Necròpoli de Calascoves: UTM(ETRS89): 31S, 598082, 4413369
Santuaris de So na Caçana: UTM(ETRS89): 31S, 599320, 4415735
Poblat de Torrellisar Vell: UTM(ETRS89): 31S, 599088, 4416229
Montpler: UTM(ETRS89): 31S, 601635, 4416828
Necròpoli de Forma: UTM(ETRS89): 31S, 600480, 4411215
Poblat de Es Castellàs des Caparrot de Forma: UTM(ETRS89): 31S, 600517, 4411105
Poblat de Biniparratxet Petit: UTM(ETRS89): 31S, 604061, 4411691
Talaia de Binixíquer: UTM(ETRS89): 31S, 601022, 4414244
Cova d'en Xoroi: UTM(ETRS89): 31S, 596892, 4413454
Poblat de Na Comerma de sa Garita: UTM(ETRS89): 31S, 595070, 4416932
Roques Llises: UTM(ETRS89): 31S, 595112, 4416959

dissabte, 19 de març del 2016

Menorca Talaiòtica III (part 2)

Després de dinar a Ciutadella, ens dirigim prop de la Naveta des Tudons a visitar una necròpoli d’hipogeus molt menys coneguda que la de Cala Morell, però no per això menys interessant. Per accedir-hi, prenem la carretera de Ciutadella a Maó (Me-1) i ens desviem a la dreta just passar l’esmentada naveta per un camí sorrenc amb una entrada asfaltada on hem de deixar el cotxe. Avancem pel camí i al poc trobem un prat a la nostra esquerra amb un mur de pedra seca a la nostra dreta que haurem de saltar. Per a fer-ho fàcilment, saltem al punt on hi ha un senyal de vedat privat de caça.


Seguim paral·lels al mur i al poc trobem una "avinguda" amb arbres a les dues bandes. Caminant per ella, trobarem els hipogeus a banda i banda. S'ha de tenir molta precaució a perquè no estan tan cuidats com els de Cala Morell i podria haver algun despreniment de roques.



El número 1 es troba a la dreta al poc d'iniciar el passeig. Disposa d'una àmplia entrada quadrangular amb alguna llosa tapant-la una mica. El seu interior és força espaiós i té diferents columnes.



També hi ha una xemeneia que es comunica amb l'exterior.

La cova 2 es troba pocs metres més enllà, a l'esquerra del camí, i és fàcil que ens la saltem, com ens va passar a nosaltres, ja que el seu accés no és visible des del camí. Té una curiosa porta d'accés rectangular amb una gran separació entre les roques que la formen a l'esquerra.


El seu interior és força ampli i té una pilastra. Com l'anterior, també té una xemeneia, però està colgada per roques.

Caminant uns metres més i també a mà esquerra, trobem el tercer hipogeu, amb l'entrada visible des del camí i que, segurament, ha perdut part de la façana per enfonsament. 


El seu interior és ovalat i té una columna central amb un rebaix rectangular, com per encaixar-li una figura, amb uns gravats als laterals.

Continuant el passeig, a mà dreta hauríem de trobar la quarta cova, però nosaltres no la vam veure tot i que la vam buscar força estona. 

Al final de l'avinguda, davant nostre, veiem l'hipogeu número 5. 


Passant l'estreta entrada, accedim a un interior ampli i amb columnes.


També té una xemeneia que comunica amb l'exterior i proporciona llum a la cavitat.

Per arribar al següent hipogeu, girem a l'esquerra pel camí que puja suaument. El seguim gairebé fins el final i trobem els últims hipogeus a mà esquerra.

El primer, el número 6, es troba una mica ensorrat i l'accés és més complicat que als anteriors.


El seu interior té molta pedra caiguda i alguna creu gravada.

Al seu costat, hauríem d'haver trobat la setena cova, però hi va haver sort, i vam trobar la vuitena al final del camí.   


Com l'anterior, el seu accés és més complicat, però l'interior és força espaiós.

Si voleu veure un vídeo sobre aquest complex i el conjunt veí dels Tudons, format per la famosa naveta, les restes d'un poblat i un altre hipogeu, podeu anar a aquest enllaç: Es Tudons. Curiosament, el vídeo només mostra els mateixos hipogeus que vam veure nosaltres, així que possiblement, els dos que ens van faltar deuen estar molt amagats per la veetació i deu ser difícil accedir-hi.

Finalitzada la visita i de tornada cap a l’apartament, ens aturem a un dels poblats propers a Ciutadella, el de Torretrencada. Es troba seguint la Me-1 cap a Maó fins al quilòmetre 39, on trobem un desviament senyalitzat  a la dreta cap el poblat. Seguint les indicacions, arribem a al seu aparcament sense problemes. El conjunt és una combinació de restes talaiòtiques, posttalaiòtiques i posteriors.

Després de recórrer uns 400 metres des de l’aparcament, accedim al poblat per un portell. Quan hi entrem, el primer que trobem és un hipogeu a nivell de terra, que havia servit com a cova d'enterrament.  


A continuació, trobem el recinte de taula, més aviat el que queda d'ell.


Curiosament, es pot observar que aquesta taula té l'habitual pilastra subjectant una pedra horitzontal, anomenada capitell, però hi ha una segona pilastra més estreta que dona estabilitat al conjunt. També es poden veure restes de les parets que la delimitaven. Pertany al període posttalaiòtic, desenvolupat aproximadament entre el 550 i el 123 a.C., data de la conquesta romana de l'illa.

Avancem deixant la taula a la nostra dreta i travessem un portell. Girem una mica a l'esquerra per trobar les deteriorades restes del talaiot del poblat, ja que estan camuflades per rocs que els pagesos de la zona van treure dels prats i van decidir acumular junt a d'altres ja existents, en aquest cas, junt a les pedres que conformaven el talaiot. 


Envoltant el talaiot, veiem un portell a la nostra esquerra que no travessem i un hipogeu, reutilitzat com a estable, igual que molts d'altres de l'illa.


Seguint la ruta, trobem un conjunt d'ullastres envoltats per una paret de pedra seca. Dins d'aquest recinte, hi trobarem una mena de sala hipòstila, però que no és com les típiques de l'illa.


Curiosament, aquest  espai sempre conté aigua (uns 60 - 70 centímetres) que es filtra del subsòl, com si fos una cisterna, i difereix de les habituals sales hipòstiles perquè, tot i que conté una columna de pedres amuntegades, el terra i les parets són repicades a la roca, mentre que el sostre és fet de grans pedres.

Seguint el corriol de la dreta, passem per un portell i arribem a un aljub modern una mica més endavant. Es pensa que aquest aljub pot ser construït sobre un altre dipòsit antic com el que hem descrit. 



A la dreta d'aquest aljub, trobem unes tombes antropomòrfiques, possiblement d'època medieval, excavades al sòl.



Al costat de les tombes, veiem un recinte molt similar a la "sala hipòstila" que hem comentat abans, però aquest ja no conserva la coberta en haver-se utilitzat com a pedrera en temps moderns.


Seguint el corriol, acabem la volta circular al poblat al primer hipogeu i retornem al cotxe. Durant tota la visita, hem vist amuntegaments de pedres tapant estructures. Possiblement, són restes de les cases del poblat ocultes per les roques que els pagesos han anat col·locant davant al llarg dels anys. Aviam si d'aquí a un temps es poden dedicar més recursos a la conservació d'aquest poblat i es destapen nous elements.

Tornant a la carretera Me-1, pel següent desviament a la dreta s’arriba al poblat de Torrellafuda, però el visitarem un altre dia perquè avui se’ns ha fet fosc.



Coordenades:

Hipogeu des Pinaret des Tudons 1: UTM(ETRS89): 31T, 576687, 4428636
Hipogeu des Pinaret des Tudons 2: UTM(ETRS89): 31T, 576725, 4428633
Hipogeu des Pinaret des Tudons 3: UTM(ETRS89): 31T, 576752, 4428570
Hipogeu des Pinaret des Tudons 5: UTM(ETRS89): 31T, 576825, 4428464
Hipogeu des Pinaret des Tudons 6: UTM(ETRS89): 31T, 576931, 4428666
Hipogeu des Pinaret des Tudons 8: UTM(ETRS89): 31T, 576940, 4428684
Poblat de Torretrencada: UTM(ETRS89): 31S, 578963, 4426974