Després de dinar a Ciutadella, ens dirigim prop de la Naveta des Tudons a visitar una necròpoli d’hipogeus molt menys coneguda que la de Cala Morell, però no per això menys interessant. Per accedir-hi, prenem la carretera de Ciutadella a Maó (Me-1) i ens desviem a la dreta just passar l’esmentada naveta per un camí sorrenc amb una entrada asfaltada on hem de deixar el cotxe. Avancem pel camí i al poc trobem un prat a la nostra esquerra amb un mur de pedra seca a la nostra dreta que haurem de saltar. Per a fer-ho fàcilment, saltem al punt on hi ha un senyal de vedat privat de caça.
Seguim paral·lels al mur i al poc trobem una "avinguda" amb arbres a les dues bandes. Caminant per ella, trobarem els hipogeus del Pinaret des Tudons a banda i banda. S'ha de tenir molta precaució perquè no estan tan cuidats com els de Cala Morell i podria haver algun despreniment de roques.
El número 1 es troba a la dreta al poc d'iniciar el passeig. Sí, la fotografia està un pèl borrosa, però només volem que es vegi l'entrada a la cova, que mesura uns 1.90 metres d'alçada.
També hi ha una xemeneia que es comunica amb l'exterior.
La cova 2 es troba pocs metres més enllà, a l'esquerra del camí, i és fàcil que ens la saltem, com ens va passar a nosaltres, ja que el seu accés no és visible des del camí. Té una curiosa porta d'accés rectangular amb una gran separació entre les roques de l'esquerraque la formen.
El seu interior és força ampli i té una pilastra. Com l'anterior, també té una xemeneia, però està colgada per roques.
Caminant uns metres més i també a mà esquerra, trobem el tercer hipogeu, amb l'entrada visible des del camí i que, segurament, ha perdut part de la façana per enfonsament.
El seu interior és ovalat i té una columna central amb un rebaix rectangular, com per encaixar-li una figura, amb uns gravats als laterals.
Continuant el passeig, a mà dreta hauríem de trobar la quarta cova, però nosaltres no la vam veure tot i que la vam buscar força estona.
Al final de l'avinguda, davant nostre, veiem l'hipogeu número 5.
Passant l'estreta entrada, accedim a un interior ampli i amb columnes.
També té una xemeneia que comunica amb l'exterior i proporciona llum a la cavitat.
Per arribar al següent hipogeu, girem a l'esquerra pel camí que puja suaument. El seguim gairebé fins el final i trobem els últims hipogeus a mà esquerra.
El primer, el número 6, es troba una mica ensorrat i l'accés és més complicat que als anteriors.
El seu interior té molta pedra caiguda i alguna creu gravada.
Al seu costat, hauríem d'haver trobat la setena cova, però no hi va haver sort, i directament vam trobar la vuitena al final del camí.
Com l'anterior, el seu accés és més complicat, però l'interior és força espaiós.
No hem trobat informació massa acurada sobre els jaciments. Només sabem que eren cavitats artificials destinades a enterrar gran quantitat de gent i que van ser construïdes a l'època posttalaiòtica, entre el 550 i el 123 a.n.e.
Si voleu veure un vídeo sobre aquest complex i el conjunt veí dels Tudons, format per la famosa naveta, les restes d'un poblat i un altre hipogeu, podeu anar a aquest enllaç: Es Tudons. Curiosament, el vídeo només mostra els mateixos hipogeus que vam veure nosaltres, així que possiblement, els dos que ens van faltar deuen estar molt amagats per la vegetació i deu ser difícil accedir-hi, o bé s'han ensorrat.
Finalitzada la visita i de tornada cap a l’apartament, ens aturem a un dels poblats propers a Ciutadella, el de Torretrencada. Es troba seguint la Me-1 cap a Maó fins al quilòmetre 39, on trobem un desviament senyalitzat a la dreta cap el poblat. Seguint les indicacions, arribem al seu aparcament sense problemes. El conjunt és una combinació de restes talaiòtiques, posttalaiòtiques i posteriors, pel que podem dir que va ser erigit vers el 850-550 a.n.e.
Després de recórrer uns 400 metres des de l’aparcament, accedim al poblat per un portell. Quan hi entrem, el primer que trobem és un hipogeu a nivell de terra, que havia servit com a cova d'enterrament.
A continuació, trobem el recinte de taula, més aviat el que queda d'ell.
Curiosament, es pot observar que aquesta taula té l'habitual pilastra subjectant una pedra horitzontal, anomenada capitell, però hi ha una segona pilastra més estreta que dona estabilitat al conjunt. També es poden veure restes de les parets que la delimitaven. Pertany al període posttalaiòtic, desenvolupat aproximadament entre el 550 i el 123 a.n.e., data de la conquesta romana de l'illa.
Avancem deixant la taula a la nostra dreta i travessem un portell. Girem una mica a l'esquerra per trobar les deteriorades restes del talaiot del poblat, ja que estan camuflades per rocs que els pagesos de la zona van treure dels prats i van decidir acumular junt a d'altres ja existents, en aquest cas, junt a les pedres que conformaven el talaiot.
Envoltant el talaiot, veiem un portell a la nostra esquerra que no travessem i un hipogeu, reutilitzat com a estable, igual que molts d'altres de l'illa.
Seguint la ruta, trobem un conjunt d'ullastres envoltats per una paret de pedra seca. Dins d'aquest recinte, hi trobarem una mena de sala hipòstila, però que no és com les típiques de l'illa.
Curiosament, aquest espai sempre conté aigua (uns 60-70 centímetres) que es filtra del subsòl, com si fos una cisterna, i difereix de les habituals sales hipòstiles perquè, tot i que conté una columna de pedres amuntegades, el terra i les parets són repicades a la roca, mentre que el sostre és fet de grans pedres.
Seguint el corriol de la dreta, passem per un portell i arribem a un aljub modern una mica més endavant. Es pensa que aquest aljub es podria haver construït sobre un altre dipòsit antic com el que hem descrit anteriorment.
Seguint el corriol, acabem la volta circular al poblat arribant al primer hipogeu i retornem al cotxe. Durant tota la visita, hem vist amuntegaments de pedres tapant estructures. Possiblement, són restes de les cases del poblat ocultes per les roques que els pagesos han anat col·locant davant al llarg dels anys. Tant de bo d'aquí a un temps es puguin dedicar més recursos a la conservació d'aquest poblat i es destapin nous elements.
Tornant a la carretera Me-1, pel següent desviament a la dreta s’arriba al poblat de Torrellafuda. De fet, en línia recta, només hi ha 1 quilòmetre des de Torretrencadaa Torrellafuda, però no es comuniquen per cap camí i avui ja se'ns ha fet fosc, així que el deixem per un altre dia.
Hipogeu des Pinaret des Tudons I: 31T 576687 4428636
Hipogeu des Pinaret des Tudons II: 31T 576725 4428633
Hipogeu des Pinaret des Tudons V: 31T 576825 4428464
Hipogeu des Pinaret des Tudons VI: 31T 576931 4428666
Hipogeu des Pinaret des Tudons VIII: 31T 576940 4428684
Poblat Talaiòtic de Torretrencada: 31S 578963 4426974
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada