Cova a Benifallet

Aprofitant que el dilluns era festiu a l'escola dels nens, no perdem l'ocasió i anem a passar el pont al Matarranya. De camí, però, ens aturem a Benifallet a esmorzar. Un xic més enllà del poble però dins del seu terme municipal, visitarem la cova Meravelles, que trobarem fàcilment tot seguint la T-301 direcció Tivenys, que va vorejant el bonic riu Ebre. Es fàcil de trobar el desviament a les coves, ja que està senyalitzat, però igualment podem dir que és un desviament a l'esquerra poc després del quilòmetre 21 de la carretera. Seguim l'àmplia pista ben asfaltada uns quilòmetres fins a arribar a l'immens aparcament, on podem deixar el cotxe, molt possiblement amb gran quantitat d'autocars.

A peu, sortim de l'aparcament per un ample camí enllosat, fins a la "caseta" de venda de tiquets de les coves. El preu és de 7 euros per persona adulta, 3.5 per discapacitat i gratuït pels nens menors de 5 anys. Les visites són guiades i s'ha de reservar, nosaltres ho vam fer a través del correu covesmeravelles@gmail.com, tot i que també es pot fer via telefònica al mateix ajuntament o a les coves.

Segons ens va explicar la guia, a aquesta zona se'n coneixen 4, de coves, dues d'elles són visitables parcialment, la cova Meravelles i la cova del Dos. Sabent això, farem la publicació tal i com vam visitar-les amb la guia.

La primera i la "culpable de publicar-les" al blog és la Cova del Dos, que ja era habitada vers l'era neolítica, i cal dir que, segons la rumorologia del poble, també ho va ser durant la guerra civil espanyola, quan unes famílies es van instal·lar aquí.

Rep el nom perquè, segons es documenta, té dues entrades. Al seu interior, s'hi van trobar diverses ceràmiques campanianes, puntes de sageta i esclats de sílex, acompanyant tres enterraments. Segons hem trobat, aquestes, les restes prehistòriques recuperades, es troben al Museu Arqueològic de Barcelona, que crec deu ser el de Catalunya, seu BCN, i al Museu de les Terres de l'Ebre.

Com a dada addicional, podem dir que la zona visitable de la cova és de 25 metres, la resta, fins als 235 metres que fa en total, és reservada per a espeleòlegs. Per accedir a aquesta segona zona, hi ha un forat, a modus de sifó, que jo diria que és esculpit per l'aigua, al bell mig de l'estança visitable.

És una cova de mitjanes dimensions, amb formacions d'estalactites  i estalagmites, que en algun lloc ja han arribat a ajuntar-se formant una columna. També hi ha un espai que ha estat utilitzat per a fer foc i, com hem dit abans, hi ha el forat al terra, més o menys al centre de la sala, que dona accés a la resta de la cova. 

No podem inserir cap fotografia, perquè, obeint a la guia, no en vam fer cap, però inserim un enllaç a un vídeo en 3D de la Diputació de Tarragona: VISITA 3D COVA DEL DOS.

Sortim de la cova i ens dirigim a la que li dona nom al conjunt, que no ha estat mai habitada. De fet, la van descobrir uns espeleòlegs fa poc més de 50 anys, que, en veure l'interior, van dir a la gent del poble que era una autèntica meravella, mot que ha acabat sent el seu nom.

Com hem dit abans, aquesta cova no ha estat mai habitada, però la seva geologia és espectacular, de veritat, digne de veure, estalactites, estalagmites, anemolites, banderes i les curioses excèntriques, crec que de la variant de les antodites i diverses formacions erigides pel lent degoteig d'una aigua molt rica en carbonats. La guia ens va comentar que el nombre de coves a España amb excèntriques era mínim, i cercant per internet he trobat documentades nou, tot i que també es diu que n'hi ha més, que no deuen de ser visitables.

Aquesta cova va ser descoberta l'any 1968 i té una profunditat total de 510 metres, amb un desnivell acumulat que arriba als 9.82 metres. Dels 510 metres, resten visitables 200, que es divideixen en tres sales: la sala del Llapis, la de l'Amfiteatre i la de la Música.

Tot i que les excèntriques són realment espectaculars, a mi el que em va "flipar" més va ser la sala de la Música, on la guia ens va demostrar el perquè del seu nom. A banda de que en el petit espai de la sala es poden veure, en petita mesura, totes les formacions calcàries de la cova, aquesta sala té una cosa especial: es tracta d'un grup de columnes produïdes per la unió d'estalactites i estalagmites creades a l'entrada d'una petita cavitat. Aquesta fa de caixa de ressonància, i, colpejant amb un pal les columnes, es reprodueix un so estil orgue digne d'escoltar.

Amb aquesta última sala, sortim de la cova i reprenem el camí cap al Matarranya.

Coordenades UTM(ETRS89):

Coves Meravelles: 31T 290661 4536073

Ciutat de Kum a la Ribera d'Ebre i poblat al Baix Ebre

La d'avui, una de les poques rutes que hem fet per Tarragona. La veritat és que de Neolític i Calcolític hi ha ben poc... Jo sempre he pensat que és degut a la civilització romana que es va afincar a aquestes terres. Però hi ha gran quantitat de poblats ibers i aquests també enterraven en cistes, algunes de les quals les podríem catalogar com a dòlmens, urnes, etc. La majoria en necròpolis... Ara, la que veurem avui s'escapa de tot el que podíem imaginar com a necròpolis.

Bé, comencem visitant un poblat, però no un poblat qualsevol, la ciutat ibera ilercavona del Castellet de Banyoles, recentment rebatejada com a Kum, a la població de Tivissa. La trobarem fàcilment tot anant per la C-44 de Tivissa a Móra d'Ebre. Passat el punt quilomètric 23, veurem un desviament a l'esquerra i aquest és el que hem de prendre, tot i que no podrem virar perquè hi ha una línia contínua. Seguirem rectes fins a trobar una rotonda en la que farem el canvi de sentit, i així poder accedir a la pista, que en dos quilòmetres ens portarà al poblat. Està senyalitzat com a ruta dels Ibers, i és apta per a tot tipus de vehicles, de fet, hi ha un aparcament per a cotxes i un altre per a autobusos.

Aquesta ciutat acapara una superfície d'unes 4.4 hectàrees, essent el poblat iber més gran de la Catalunya meridional. La ubicació d'aquest poblat fortificat no és a l'atzar, es troba a la vora del riu Ebre, envoltat per forts desnivells i un penya-segat, que arriben al poble deixant el riu 115 metres sota d'ell. De fet, només n'hi ha un accés, vigilat per dues torres defensives pentagonals.

Per tant, i tenint en compte l'alçada, la ubicació del poblat fortificat no era només defensiva, també era un punt de vigia excel·lent de tota la contrada.

Fou descobert el 1912, quan es trobaren un conjunt d'arracades, braçalets, anells i diverses monedes. I el primer descobriment de gran interès aparegué el 1925, quan sorgiren dos bous de bronze... Però el més preuat encara no havia sorgit, ho feu el 1927, l'anomenat tresor de Tivissa. És un conjunt de disset peces de plata: Quatre pàteres, onze vasos, un espectacular braçalet i un collaret curt. Aquestes restes són exposades al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona. 

Fotografia del Museu d'Arqueologia de Catalunya

Gairebé tres anys més tard de la nostra visita, a finals de novembre del 2020, es publica la troballa de diverses monedes amb la llegenda de Kum, i un tros de plom amb una inscripció del mateix nom que serviria per a produir-les... pel que actualitzem un pèl l'entrada denominant la ciutat pel que es creu que és el seu nom original.

A dia d'avui, sabem que la ciutat, d'origen iber (voltants del segle IV a.n.e., tot i que s'esmenta la més que probable possibilitat que alguns ibers ja hi visquessin des del segle VI a.n.e.), fou habitada fins a finals del segle III a.n.e., ja que amb l'arribada dels romans va quedar deshabitada. De fet, a les últimes prospeccions, han trobat un campament militar romà vora el poblat. Tot i això, hi ha fonts que documenten una certa repoblació del lloc a finals del segle II i I a.n.e. Posteriorment, fou utilitzada cap al segle XIV, a plena era medieval (hi ha les restes d'un petit castell), i fins i tot es va utilitzar a la Guerra Civil espanyola, on els catalans vàrem fer unes trinxeres per lluitar contra l'exèrcit espanyol que governava Franco, durant la batalla de l'Ebre el 1938.

Visitada la impressionant ciutat, anem a per un altre poblat, el de l'Assut a Tivenys, pel que ens desplacem a una nova comarca, el Baix Ebre. Per arribar-hi, tornem a la C-44 i la seguim en la mateixa direcció que abans fins a arribar a la rotonda; a aquesta, sortim per la segona branca i després virem a l'esquerra emprenent la C-12. La seguim fins poc abans de Benifallet, i, on la carretera creua l'Ebre, nosaltres girem a l'esquerra per la T-301 endinsant-nos al nucli de Benifallet, que creuarem, i seguirem tot rectes fins a trobar un cartell indicatiu a la nostra dreta, indicant el Camí de l'Assut. Per ell, seguim uns 600 metres, deixant un càmping a l'esquerra, i trobem una senyalització cap al poblat ilercavó de l'Assut a la nostra dreta, per una pista no practicable en cotxe normal i d'accés restringit, ja que ens consta que el poblat té propietari... la Universitat Rovira i Virgili, que el va adquirir el 2010.

És un poblat d'uns 4000 m², amb el riu Ebre darrere seu. A la part davantera, té una muralla defensiva feta amb conjunts circulars de pedres aplegats, i una torre, també circular.

Fotografia de la Universitat Rovira i Virgili

Jordi Diloli i el seu grup d'arqueòlegs de la Universitat el daten vers el segle IV i II a.n.e. A l'excavació, varen sorgir diversos fragments ceràmics de luxe i algunes àmfores, el que apunta a un comerç actiu amb grecs, cartaginesos i fenicis.

A la campanya d'excavacions del 2017, es va descobrir l'entrada principal del poblat. Un accés totalment fortificat amb passadís estret, en cremallera i doble porta, al costat de la torre circular. Segons Diloli, la porta s'utilitzà des del segle VI a.n.e. però es trobava a una certa distància del poble, i cap el segle V a.n.e., amb el creixement del nucli, s'hi van fer cases utilitzant el mur com a paret de la vivenda. Aquesta entrada al poblat es va mantenir en funcionament fins el segle II a.n.e., quan va ser destruïda pels romans. Els arqueòlegs afirmen que només van cremar i destruir aquesta torre com a prova de força, ja que era l'època de la conquesta romana, només s'hi ha trobat trobat una moneda romana de l'any 209 a.n.e i el poblat iber va continuar existint. 

D'altra banda i també d'aquesta campanya, es documenten dues monedes iberes de Bolskan (un poblat iber de l'Aragó) i gran quantitat d’hams i ploms, pel que la pesca al riu era, suposadament, una activitat econòmica important al poblat.

Tornem al cotxe i anem a veure el conjunt del Coll del Moro per acabar el dia. Considerem que té entitat suficient per a tenir una entrada pròpia, així que podeu consultar-la a Ciutat i necròpolis del Coll del Moro, a la Terra Alta.

Coordenades UTM(ETRS89):

Ciutat ibera de Kum: 31T 304083 4548203

Poblat iber de l'Assut: 31T 289162 4533208