TRANSLATOR

dilluns, 2 d’agost de 2021

Dòlmens i túmul a Montferrer i Castellbò IV

Primera ruta de l'Alt Urgell aquestes vacances per anar obrint boca de la zona, on sabem que ens falten bastants megàlits. Veurem tres monuments prehistòrics, dos sepulcres i una obra tumular, al terme municipal de Montferrer i Castellbò.

Comencem pel dolmen de Gavernet. Per arribar-hi, anem per la N-260 en direcció de La Seu a Montferrer. Un cop arribats a aquest últim nucli, virem a la dreta direcció Castellbò i seguim tot rectes passant el desviament a l'aeroport de La Seu d'Urgell - Andorra. També voregem el nucli d'Aravell i, ja fora del poble, veurem un carrer tallat que surt a l'esquerra i, a uns 100 metres, un nou desviament a l'esquerra que sí agafarem, tot anant cap al restaurant Mas d'en Roqueta. Aquí, voregem el restaurant i el conjunt de cases que hi ha i ens desviem a l'esquerra per la primera escapatòria que veiem, tot fent un contundent gir. Als 1.2 quilòmetres d'anar per la pista aturem el cotxe, i, a peu, ens endinsem a l'arbrat de la nostra esquerra. A uns 75 metres de la pista, trobarem, dins d'un bosc d'alzines prou net de sotabosc, el derruït megàlit.

El sepulcre fou descobert el febrer del 2016 per Manel Trepat, un agent rural de la contrada, i ell mateix li va posar el nom, que correspon al topònim del paratge on es troba. Dies més tard, fou visitat pels arqueòlegs Gerard Remolins Zamora, Albert Fàbrega Enfedaque i Jordi Pasques Canut que n'autentificaren la seva construcció prehistòrica, catalogant-lo com a dolmen simple tipus cista.

Segons l'estudi d'aquests arqueòlegs, el megàlit és bastit amb esquist local i conserva un túmul ovalat de pedres mitjanes de 8 metres de diàmetre sense cròmlec peristàltic. A banda d'aquesta informació i degut a la dispersió de lloses, la falta d'algunes i el mal estat en què es troba el sepulcre, no es pot donar cap dada exacta més de la seva morfologia. Haurem d'esperar a una possible excavació per a disposar de més informació.

Tornem al cotxe disposats a visitar el proper túmul de Mardiscle, al que arribem tot tornant per on hem vingut  fins al carrer tallat que hem vist entre Aravell i el desviament al restaurant. Enfilem tot rectes pel carrer deixant un desviament a la nostra esquerra i, a pocs metres, deixem l'asfaltat, tot seguint per una pista sorrenca 1.2 quilòmetres, fins que aquesta empalma amb una altra un xic més ampla en la que seguirem vers la nostra dreta. Seguim  aquesta nova pista 1.8 quilòmetres, moment en què deixem el cotxe al vèrtex d' una corba a la dreta. A peu, ens endinsem pel bosquet que hi ha a l'interior d'aquesta corba i, a uns 16 metres de la pista, veurem fàcilment l'obra tumular de Mardiscle.

També fou descobert pel guarda forestal Manel Trepat, l'any 2014, i fou estudiat per Gerard Remolins Zamora, Albert Fàbrega Enfedaque i Jordi Pasques Canut dos anys més tard. Per la seva composició, el van catalogar com a possible túmul.

El possible túmul resta bastit amb el mateix tipus de pedra que l'anterior megàlit, formant un amuntegament de planta circular de 12 metres de diàmetre per 2 metres d'alçada. Tot i que per nosaltres fa una pinta espectacular, no sobresurt cap tipus de llosa de la seva possible cambra sepulcral, ni es veu resta alguna de cròmlec peristàltic, tot i que això tampoc no vol dir res, ja que el clar dolmen simple que acabem de veure, tampoc en tenia, de peristàlit.

I ara sí, ja anem a per l'últim del dia. El sepulcre que rebrà la nostra visita és el de la Torrota dels Moros, també descobert recentment.

Vam apropar-nos-hi en cotxe, tot i que hi podríem anar a peu, ja que es troba 550 metres endavant seguint per la mateixa pista. A aquest punt, veiem una pista que surt a l'esquerra. A peu entrem per ella i, al ben poc d'agafar-la, veiem fàcilment a la nostra dreta el dolmen.

El sepulcre fou descobert l'estiu del 2014 pel mateix Manel Trepat. Mesos més tard, fou investigat pels arqueòlegs mencionats atorgant-li la mateixa classificació que el de Gavernet.

Inserim un nova fotografia, ja que les fotos no són gaire bones, aquell dia feia molt sol!

A l'estudi realitzat, es descriu un túmul de 12 metres de diàmetre, delimitat parcialment per lloses d'un cròmlec peristàltic. Al bell mig d'ell, s'erigeix una gran llosa que dona certes pistes sobre la cambra funerària, com a mínim la seva orientació (nord-oest/sud-est) i que devia de ser rectangular. No es pot acabar d'assegurar la seva morfologia degut a la falta de lloses. De fet, si dones un volt a les immediates proximitats, es poden veure diversos rocs treballats que amb molta probabilitat formaven part de la cambra o del túmul.

Donem per conclosa la ruta d'avui, i anem cap a casa dels meus tiets, on estàvem passant l'última setmana de vacances.


Coordenades UTM(ETRS89):

Gavernet: 31T 367745 4692352
Túmul de Mardiscle: 31T 366776 4692331
Torrota dels Moros: 31T 366404 4692353

diumenge, 1 d’agost de 2021

Dolmen a Odèn II (Cambrils)

Ruta a banda per a visitar un megàlit inèdit a la zona del Solsonès. Es tracta del dolmen de Cal Xinquet, situat al terme municipal Odèn, concretament a la localitat de Cambrils, i relativament a prop dels megàlits de la Caixa del Moro.

Per arribar-hi, depenent del nostre origen, podem arribar per dos camins diferents. El primer, tal com vam fer nosaltres, des de Solsona, agafant la LV-4011 cap a Montpol i Cambrils. El segon camí, anant per la C-14 fins a Coll de Nargó i prenent poc després la L-401 cap a Fígols i Alinyà, i Cambrils.

Sigui quina sigui la manera d'arribar a Cambrils, un cop allà, seguirem en direcció a Odèn per la L-401 i recorrerem 2.5 quilòmetres més. Veurem llavors a l'esquerra el desviament cap a les cases de Xinquet i Petit poc abans d'una pronunciada corba a la dreta. Com no és fàcil deixar el cotxe a la L-401, podem pujar cap als masos i aparcar uns 100 metres més endavant a un trosset de sorra que hi ha a l'esquerra, just a la corba que dona accés a les cases.

Ja a peu, seguim la pista asfaltada de l'esquerra i arribem a Cal Xinquet. Un cop allà, girem cap a la casa i, deixant-la a la nostra dreta seguim endavant per la pista sorrenca. Poc després (a uns 70 metres de l'inici de la pista és de sorra), girem a la dreta per un atrotinat camí i avancem uns 50 - 60 metres més sense camí clarament definit però sempre pujant i girant vers la esquerra. Fins trobar una clariana desbrossada recentment, a ella hi trobarem el dolmen de Cal Xinquet tapat per un plàstic negre i envoltat d'un gran túmul de pedruscall de mida mitjana.

A dia d'avui, no hi ha informació publicada sobre la seva excavació arqueològica, produïda pel Grup de Prehistòria del Solsonès i el Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les actuacions van ser realitzades l'estiu del 2017 (sota la direcció de Ricard Arnaiz Guiu i Erik Villarroya de Diego) i el setembre del 2019 (sota direcció de Joaquim Sisa López de Pablo, Erik Villarroya de Diego i Andreu Monforte Barberán).

Actualment, el megàlit es troba tapat per tal de ser protegit mentre es realitza la consolidació del jaciment i s'obtenen els resultats dels estudis de les seves troballes (ossos i aixovar funerari entre elles, tot i que es va evidenciar el seu espoli anterior durant l'excavació). Preliminarment, es considera que aquest sepulcre va ser construït durant el Calcolític Final o el Bronze Antic (2000 - 1500 a.C.).

Destapat i vist el sepulcre amb el permís del Grup de Prehistòria del Solsonès, el tornem a tapar, i seguim ruta cap a l'Alt Urgell, on passarem uns dies per a finalitzar les vacances.


Coordenades UTM(ETRS89):

Cal Xinquet: 31T 368460 4666689