A 19 de maig del 2018, fem un cap de setmana llarg a terres alt urgellenques, on aprofitem el casori del meu cosí per a anar a visitar dòlmens i gaudir de la natura tan abrupta a aquesta zona de Catalunya.
La primera visita megalítica, de fet, totes les d'avui, les farem vers els voltants de Montan de Tost o Montant de Tost... Ho hem trobat escrit de les dues maneres. Per arribar-hi, partim de La Seu, a la rotonda que hi ha, en la que et pots desviar cap a Andorra per la N-145. De fet, nosaltres érem allotjats a Anserall, un petit nucli que hi ha tirant cap al país dels Pirineus, a tres quilòmetres de La Seu.
D'aquesta rotonda, virem a la nostra dreta venint d'Anserall, prenent la N-260 fins a Adrall. Just passat el nucli, trobarem una rotonda en la que sortirem per la segona, fent camí per la C-14 tot passant Hostalets de Tost i seguint tot rectes per la carretera fins veure el desviament a l'esquerra cap a la LV-4001, direcció Montan de Tost, Sorribes i Ossera, a 17 quilòmetres justos de la rotonda de La Seu.
Per aquí, ens desviem, seguint la carretera que, a poca distància, comença a fer un seguit de ziga-zagues i que ens portarà a la part alta del massís, on passarem el dia. Aquí es troba el nucli de Montan de Tost, que deixarem a la nostra dreta i seguirem tot rectes per la LV-4001. Hi ha un punt on la carretera es torna pista en molt bon estat durant 5 quilòmetres, els farem, i, poc abans de tornar a ser asfaltada, aturarem el cotxe i pujarem a peu el turó de la nostra dreta tal i com veníem. Tot caminant per l'emboscat i al cim del turó, toparem amb un corriol que, seguint-lo vers la nostra esquerra, ens portarà al sepulcre.
També s'hi pot anar, i molt més ràpid, segons el "maps", per Castellar de Tost, però desconeixem l'estat del camí... Preferim donar la volta i anar per asfaltat.
Aquí tenim el dolmen de Coll d'Arnat, que a primera vista, ja em sembla el dolmen de més estil cambra pirinenca que he vist fins ara.
Fou descobert per en Serra i Vilaró l'any 1917 i val a dir que aquest sepulcre, vist in-situ, és prou espectacular, amb un túmul definit de 9.5 metres de diàmetre. Les grans lloses, per dir-ho d'alguna manera, que es veuen arrepenjades sobre la clara paret lateral de la cambra funerària són les de capçalera. Els rocs de l'altre costat ja es documenten desapareguts d'antic. Segons un dibuix de Rosó Vilardell i Pascual, conservava la capçalera que exercia de tancament al nord de la cambra. Avui en dia, aquesta també resta desapareguda.
Hem extret una planimetria de l'estudi sobre excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, de Rosó Vilardell.
 |
| Planimetria de Rosó Vilardell |
Serra i Vilaró l'excavà el mateix 1917, donant a llum 2 fragments ceràmics de vores de vasos campaniformes, 1 dena de collaret en pedra, 1 punta de sageta amb aletes i peduncle de sílex, i un punxó de bronze de secció quadrada. Aquests materials resten dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Anys més tard, en concret el 1978-1979, Roser Vilardell i Pascual, el torna a excavar, donant a llum 1 punta de sageta amb peduncle i aletes de sílex blanc, que també resta al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
Tot i això, sembla ser que la cambra pirinenca encara no ha estat totalment excavada.
Segons en Tarrús i en Carreras a la revisió actualitzada dels megàlits catalans, es tracta d'un dolmen simple, per mi, una claríssima cambra pirinenca, que ells dimensionen interiorment amb 2.10 metres de llargada 1.05 metres d'ample i 1 metre d'alçada. Aquesta es troba a l'interior d'una obra tumular de 9/10 metres de diàmetre, sense senyals d'anell de contenció, feta a raó de pedres i terra. Ells el col·loquen temporalment vers el Calcolític i el Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.
De nou en marxa, ens dirigim al Tarter de Cataplà. Per arribar a aquest és ben fàcil: Només hem de tornar pel camí fet 3.4 quilòmetres; allà veurem un camí que surt vers la nostra dreta, que emprendrem tot fent uns 670 metres, on toparem amb un extens camp de conreu just davant. Aquí aturem el cotxe i, a peu, emprenem una pista que surt desdibuixada en direcció contrària a la pista per la que anem. La seguirem uns 90 metres passant un desviament a la dreta. Just quan la desdibuixada pista vira vers la nostra dreta per tornar a la pista més "automobilitzada" que hem fet, veurem les restes del megàlit a escassos 4 metres.
Segons el servei d'arqueologia de la Generalitat, Serra Vilaró va trobar a l'excavació del 1917: Un vas carenat d'apèndix de botó, diversos fragments de vasos decorats, dues denes de collaret de càrdium i un punxó de bronze, també de secció quadrada i base truncada. Aquests materials foren dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. "Rosó" Vilardell l'excavà de nou el 1978-1979, acció que no va aportar cap material arqueològic.
 |
| Planimetria de Rosó Vilardell |
En Josep Tarrús i l'Enric Carreras documenten una caixa megalítica tancada (cista megalítica), d'unes dimensions internes de 1.50 metres de llarg, 90 centímetres d'ample i una alçada de 70 centímetres. Es troba a l'interior d'una obra tumular de 7/8 metres de diàmetre, sense senyals de cròmlec peristàltic, i el col·loquen vers el Calcolític - Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.
De nou en marxa, ens dirigim a l'estructura funerària del Cucut. No sé si és un dolmen o exactament què és, l'únic que sí sé és que d'antic va patir modificacions estructurals per encabir-hi una cabana.
Per arribar-hi, prenem de nou el cotxe i seguim per la pista vora els 350 metres, lloc on es bifurca el camí i deixem el cotxe. Seguirem a peu pel camí de l'esquerra, avançant uns 270 metres (a la part final, el camí està molt més desdibuixat). Trobarem l'estructura funerària al costat d'un arbre.
Fou descobert i excavat sense resultats positius vers l'any 1978-1979. Tres anys més tard, Roser Vilardell el publica, dient que el veu com a molt dubtós. També ho van fer Albert Villaró i Xavier Campillo el 1988 al seu inventari de l'Alt Urgell, però no el trobaren i també el cataloguen com a dubtós.
 | |
|
Segons el departament de cultura de la Generalitat, si realment es tractés d'una tomba, tindria una obra tumular d'uns 10 metres de diàmetre i seria corresponent al Neolític final, amb reutilització fins al Bronze, vers el 2500-650 a.n.e.*
Per arribar-hi, desfem el camí i tornem a la LV-4001. En arribar a ella, l'emprenem a la nostra dreta seguint-la 3.4 quilòmetres, lloc on veurem una edificació a l'esquerra de la carretera. Allà aturem el cotxe.
A peu, voregem la casa pel camí que hi ha i continuem uns 460 metres, on trobem una nova pista que s'enfila a la nostra dreta. Seguim per aquesta uns 60 metres més i veurem el sepulcre a 4 metres a l'esquerra d'aquesta última pista.
Es tracta d'una cista que conserva un túmul de 7.4 metres de diàmetre, amb una cambra funerària en la que manca la llosa de coberta. Tenim constància de que fou excavada per primer cop el 1978, pel que creiem que possiblement fou Rosó Vilardell. Segons la Generalitat, a la seva excavació no es va recuperar cap resta.
Segons en Carreras i en Tarrús es tracta d'una caixa megalítica tancada (cista megalítica), que fa 1.15 metres de llarg per 50 centímetres d'amplada i 1 metre d'alçada. Coincideixen amb la Generalitat (és d'on vam treure la informació de dalt) pel que fa a les dimensions tumulars, tot i que es limiten a documentar-lo entre 7/8 metres de diàmetre. Tampoc no documenten restes arqueològiques associades, i, pel que fa a la seva datació, és idèntica a la dels seus companys, d'entre el 2700 i el 1800 a.n.e.
 | |
|
Com a apunt final del sepulcre, i segons Albert Villaró i Xavier Campillo, la coberta se l'endugué un pagès amb el seu tractor, el mateix que va destruir els dòlmens del Tossal Jovell I i II.
Per acabar el dia anem a visitar el proper sepulcre del Clot de les Basses II o Coll de la Bernadella II, aquest es troba a uns 90 metres del seu company. No es pot explicar com anar, es troba al bell mig del bosc... L'únic que podem dir és que el trobarem fent la distància indicada, tot anant pel mig del bosc en paral·lel a la pista per la que hem vingut, en direcció al cotxe.
Fotogènic megàlit que consta d'un túmul, no sabem si artificial, de 6 metres, i just davant seu hi ha, com es veu a la foto, un aflorament rocós. Sepulcre un xic diferent a la resta de la zona. Es tracta, com el seu citat company, d'una cambra pirinenca... segons la Generalitat. A la seva excavació no es va recuperar cap resta arqueològica.
En Carreras i en Tarrús informen que el va descobrir i excavar sense resultats Roser Vilardell vers el 1978-1979. Villaró i Campillo també el visiten, tot considerant-lo dubtós. Els primers autors, opinen, que realment es tracta d'un paradolmen. Sense atorgar-li una datació.
 |
| Planimetria de Rosó Vilardell |
Tot i la manca de troballes, el servei d'arqueologia de la Generalitat no dubta en datar-lo temporalment entre el Neolític final i l'edat del Bronze, vers el 2500 i el 650 a.n.e.*
Deixem la resta de sepulcres per a un altre dia, que tenim el casament d'aquí a una estona. A més, just després de visitar aquests megàlits, vam saber que aquests dos últims tenen un altre germà, que ja visitarem quan tinguem més informació de la seva ubicació.
A dia 6 d'agost de 2021, tornem a la zona i, d'entre altres megàlits, visitem el Clot de les Basses III, que és un clar túmul de pedruscall just al costat del Clot de les Basses I. Trobar-lo és fàcil només has de mirar a l'altra banda del camí, pel que hem arribat al germà I, i a la vora d'aquest, amagat entre arbres i sotabosc, trobarem el petit tarter.
Fou descobert per Judith Pampalona i Gerard Remolins el mes de març de l'any 2007 i el documentaren com a possible túmul, degut a la seva morfologia i la proximitat a diversos megàlits.
Es tracta d'una obra tumular bastida a raó de pedra calcària local formant un cercle de 8 metres de diàmetre per 1.70 metres d'alçada. Tot i això, no hi ha cap llosa de la cambra funerària, ni cap roc del cròmlec de contenció. A la zona central, sí que es veu una petita depressió que, segons Remolins, es podria tractar d'un antic intent de violació.
Ara ens dirigirem a visitar un nou tarter molt proper, el del Passiró.
Per arribar-hi, tornem fins on hem deixat el cotxe, però no l'agafem. A peu, seguim uns 70 metres la carretera vers la nostra dreta, on trobarem un camí a l'altre costat d'aquesta que dona accés als camps de conreu. Per ell, enfilem creuant el camp i, a la fi d'aquest, enfilem el petit turó que hi ha. A la seva part alta, buscarem el sepulcre del Tarter del Passiró.
Tot i que el jaciment es troba prou enrunat, no es té el menor dubte de la seva autenticitat, ja que, segons hem trobat a la base de dades de la Generalitat, l'arqueòloga Rosó Vilardell ja el cataloga com a cista megalítica, restant in-situ, només la llosa sud.
Serra Vilaró el va visitar i va documentar restes de la cambra sepulcral estintolades pel cim, i un túmul molt malmès d'uns 8 metres. De l'excavació, indica la descoberta de diversos fragments ossis, 16 dents humanes, 6 denes de càrdium, 3 dentàliums i l'any 1996, a la visita realitzada per a l'elaboració de la Carta Arqueològica, es va trobar un petit fragment de ceràmica a mà en superfície. Les restes queden dipositades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
 |
| Planimetria de Rosó Vilardell |
Amb la nova informació de què disposem, en podem dir que el cataloguen com a dolmen simple, amb una cambra d'1.65 metres d'ample, per 75 centímetres d'alçada i 53 centímetres de gruix, i que consta d'una obra tumular de 8/9 metres de diàmetre amb restes d'anell de contenció. D'altra banda, en Carreras i en Tarrús també esmenten les restes recuperades que ja hem dit, però donen l'apunt de que les dents humanes citades són pertanyents a un mínim de 3 individus.
Com la resta dels immediats megàlits, es col·loca temporalment vers el final del Calcolític i l'Edat del Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e..
* antiga datació prehistòrica catalana.
Coordenades UTM(ETRES89):
El Cucut: 31T 367820 4677635
Tarter del Clot de les Basses I: 31T 365873 4677220
Tarter del Clot de les Basses II: 31T 365830 4677302
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada