Comencem la ruta d'avui tot anant al nucli de Trevijano, un petit poblet del terme municipal de Soto en Cameros, a la comarca de Camero Viejo, al que arribarem prenent un desviament a la dreta (LR-462) des de la LR-250 venint des del sud. Just arribar al poble, girem a la dreta, trobant-nos una zona d'aparcament, i aquí deixem el cotxe.
A peu, emprenem un camí sorrenc, el carrer d'El Collado, que surt del poble des de la mateixa zona d'aparcament en direcció nord/nord-oest. A uns 900 metres de fer el camí, trobarem a mà dreta un nou camí que surt a la dreta, però com acostuma a passar, no l'agafem, emprenem un estret corriol que també surt d'aquest punt, que va vorejant i en algun punt creuant o compartint el Barranco de Trevijano. Ara, és anar seguint el caminoi, que va resseguint la part baixa de l'orografia del terreny, fins a arribar a un punt on gira bruscament a l'esquerra. En aquest punt som a uns 300 metres de camí del sepulcre, això sí, amb un considerable pendent, ja que pugem a la part alta del turó.
El dolmen de Collado del Mallo ens recorda molt i molt als de Burgos, tant per l'immens túmul que té, com per les dimensions i morfologia de la seva estructura interna (recomanem buscar la seva fitxa al blog). Redactarem aquí la història del sepulcre, que té molta molla.
El dolmen de Collado del Mallo va ser descobert l’any 1988. L’any 1993 va patir un espoli parcial de la cambra i, arran d’això, es va emprendre una campanya de protecció i posterior excavació arqueològica dirigida per Carlos López de Calle, entre 1994 i 1996. El monument és classificat, malgrat algunes particularitats, com un sepulcre de corredor. La cambra tenia uns 7-8 m² i el corredor, uns 7 metres de longitud. En aquest sector, que es conservava molt millor que la cambra, es van documentar una llar, dos grans blocs verticals, diversos empedrats i restes humanes, algunes de les quals cremades.
La part més significativa per entendre la història del monument és el nivell inferior o nivell C, situat sota l’empedrat del corredor i també sota el túmul, almenys en el quadrant nord-est. En aquest nivell, es van recuperar restes humanes associades a materials neolítics, fet que demostra que hi havia activitat funerària anterior a la construcció del sepulcre. Les datacions situen aquesta primera ocupació en el Neolític avançat, aproximadament entre el 3700 i el 2900 a.n.e., amb datacions calibrades de 3662-3121 i 3339-2916 a.n.e.
Aquest enllosat o empedrat infratumular és especialment important perquè no es limita al corredor, sinó que l’estrat funerari continua sense interrupció sota el túmul. Per això, els investigadors interpreten que el dolmen es va implantar sobre una àrea funerària anterior, i no simplement que hi hagués hagut una activitat ocasional abans de construir-lo. En altres paraules, el monument megalític hauria monumentalitzat un espai que ja tenia una funció funerària.
 |
| Extret del pdf de Carlos López de Calle, María José Iriarte i Lydia Zapata |
Posteriorment, el sepulcre va tenir diverses fases d’utilització. La segona fase correspon al Calcolític inicial, aproximadament entre el 2900 i el 2200 a.n.e., quan la cambra ja funcionava com a sepulcre col·lectiu. La tercera fase correspon al Calcolític recent, aproximadament entre el 2500 i el 2050 a.n.e., moment en què es documenten un nou empedrat, noves deposicions i algunes evidències de cremació.
L’estudi antropològic indica que el ritual funerari va ser majoritàriament d’inhumació primària. Tot i que els ossos apareixien molt fragmentats, desordenats i sense connexions anatòmiques, els investigadors consideren que aquest desordre és principalment conseqüència de la reutilització continuada del sepulcre i de la manipulació dels ossos per aprofitar l’espai funerari, i no d’una pràctica generalitzada d’enterraments secundaris. Es va estimar un nombre mínim de 31 individus: 12 subadults i 19 adults, que anaven acompanyats de ceràmica neolítica i campaniforme, ceràmica de pastilles repujades, micròlits, làmines i peces foliàcies de sílex, botons de perforació en V i tipus tortuga, penjolls i denes d’os, puntes de fletxa de sílex i os, un punxó d’os, una peça de coure i una gran dena d’or.
Les cremacions, en canvi, van ser molt poc freqüents: només es van identificar 43 restes òssies cremades en tot el jaciment. La seva associació amb carbons d’avellaner fa pensar que no van ser accidentals, però els investigadors no poden determinar amb certesa quin ritual concret s’hi va practicar. També es va descartar que la llar de foc que hi havia al costat fos responsable de la cremació dels difunts, ja que aquesta contenia fusta de teix, mentre que les restes cremades estaven associades principalment a l’avellaner.
En definitiva, el Collado del Mallo no sembla un monument construït i utilitzat en una única etapa, sinó un espai funerari amb una llarga continuïtat d’ús. Primer hi havia una àrea funerària neolítica anterior, després es va construir el sepulcre de corredor, probablement monumentalitzant aquell espai preexistent, i finalment el monument va ser reutilitzat durant el Calcolític, amb diverses deposicions i petites evidències de cremació. El fet que el nivell funerari anterior continuï sota l’enllosat del corredor i sota el túmul és probablement la dada més important.
D'aquí, anem a visitar el segon monument del dia, un túmul documentat i reconegut arqueològicament parlant. Aquest es troba al mateix terme municipal, de fet, tot seguint la ruta per internet, hem vist que si segueixes pel camí des d'on hem agafat el corriol també hi arribes, però no sabem com està el camí, ja que nosaltres el que vam fer va ser tornar al poble, agafar el cotxe i tornar a la LR-250. Seguim aquesta vers la nostra dreta 6.2 quilòmetres, on, de nou, girem a la dreta tot seguint la LR-461 direcció Luezas, però no arribarem al nucli, ens aturarem uns 4.2 quilòmetres més tard, a l'entrada d'un camí que surt a la nostra dreta (aquest és el que empalma amb l'anterior jaciment).
A peu, pugem al turó que queda a l'altre costat de la carretera per la que hem arribat, i tot anant cap a la nostra esquerra, apropant-nos al punt més alt, i amb més domini visual, trobem el túmul del Barranco de la Cadena.
És tracta d'un túmul, que tot i que resta confirmat i documentat per l'arqueòleg Alfonso Martínez Tobías com a construcció de la prehistòria, molt possiblement al Neolític, coetani al dolmen de Collado del Mallo, no ha estat mai excavat, pel que no en podem dir res segur d'ell.
Per acabar el dia, després de dinar a Logroño, anem a veure unes icnites al poble de Villoslada de Cameros, tot sortint de la ciutat i prenent la N-111 direcció sud durant uns 48 quilòmetres, on girem a la dreta per la LR-333 direcció al poble. Quan som a punt de deixar-lo a la nostra esquena, ens desviem a l'esquerra per la LR-448, i, uns 150 metres més tard, aturem el cotxe a l'esquerra de la carretera, a una àmplia zona habilitada que hi ha. A peu, creuem la carretera per la que hem arribat, i veiem a la paret rocosa inclinada que hi ha després d'ella, les magnifiques petjades de dinosaure.
Cal dir que després vam fer una visita pel poble, tornant uns metres enrere per la carretera que hem arribat, i deixant el cotxe a una zona d'aparcament per als visitants del poble, just davant d'un preciós pont i un parc infantil a tocar del riu.
Es tracta d'un poble medieval barrejat amb cases renaixentistes dels segles XVI, XVII i XVIII. Una barreja, que sumant-li els dos rius que el creuen, fa que, se'ns dubte, sigui un nucli prou bonic i peculiar.
Coordenades UTM(ETRS89):
