Per fi, ja hem arribat a Bretagne i ens hem instal·lat a la que serà la nostra llar durant una setmana. Amb el trajecte, la compra i ubicar-nos, se'ns ha fet un pèl tard per anar a visitar grans coses, però bé, com som al departament de Mor-Bihan, és difícil que no tinguem cap jaciment a prop. I així és, en trobem diversos al bosc de Floranges, al terme municipal del nucli on érem allotjats, La Chapelle Neuve.
Prenem el cotxe i anem cap el sud en direcció al poble, però ens desviem a l'esquerra cap a la zona esportiva just abans d'arribar al nucli. En acabar aquest carrer, girem a l'esquerra cap a Camors agafant la D189. Després de seguir-la 700 metres, l'abandonem girant a l'esquerra cap a la C2 en direcció al dolmen de Roh Du. Gairebé 2 quilòmetres després, girem a la dreta seguint les indicacions del dolmen i del mas del mateix nom i avancem 500 metres més, punt on surt una pista asfaltada a l'esquerra indicant els mateixos destins. Endintsant-nos al bosc seguint la pista uns 135 metres, trobem un senyal d'aparcament a l'esquerra i allà deixem el cotxe. Tot i que tres dels quatre dòlmens que veurem avui són senzills de trobar, val més anar seguint la ruta per les coordenades.
Ja a peu, agafem l'ample camí barrat que surt al costat de l'aparcament, dins el preciós bosc de Floranges, i caminem uns 500 metres. Anant pel mig del bosc de la nostra dreta, trobarem el dolmen simple de Roh Du A.
És el dolmen més ben conservat de la necròpoli, i es tracta, com acabem de dir, d'un dolmen simple, tot i que el podem trobar identificat, com de corredor. De fet, el què ens fa dir que és un simple és el nostre coneixement, un estil més típic de la zona sud de França, que no pas d'aquí, però, bé, que també n'hi ha. La cambra funerària mesura 0.80 metres d'amplada per 1.80 metres de llargada i era tancada per un mur de pedra en sec. Val a dir que es troba dins una obra tumular molt visible, de tendència circular i d'uns 8-10 metres de diàmetre. També s'ha de fer referència a la llosa de coberta, que consta de 9 cassoletes rituals.
Segons la informació a la que hem pogut accedir, aquest megàlit fou bastit durant el Neolític final, que a aquesta zona de França s'allarga fins el 2500 a.n.e., però bé, la diferència de 200 anys amunt i avall, és irrisòria (i més si pensem que ells no documenten Calcolític, passen del Neolític a l'Edat del Bronze). De fet, l'hem trobat documentat amb més precisió entre el 2400 i el 2200 a.n.e., suposem que basant-se en la tipologia del megàlit, ja que el sepulcre no ha estat mai intervingut arqueològicament parlant. Això sí, a les immediacions s'hi ha trobat restes de les etapes de la protohistòria i la història recent.
D'altra banda, els investigadors creuen que aquesta tomba fou pensada i bastida per guardar les restes funeràries d'un sol individu, tot i que no s'especifica el perquè, potser per la seva morfologia i dimensions.
Per últim, podem dir que el megàlit és monument nacional des del 28 d'agost del 1934.
Seguim la direcció del camí pel que hem arribat, ja que quan hi vam anar el camí es perdia entre les fulles i branques caigudes dels arbres que hi ha. A uns 140 metres, trobarem el petit menhir de Marh Du. Per trobar aquest jaciment és indispensable cercar-lo amb GPS. Nosaltres ho vam fer així i, igualment, vam donar moltes voltes. El menhir no és gaire gran i el bosc per aquí resta bastant brut de fulles, branques, arrels i sotabosc, pel que no es veu en la distància. Ara, quan el tens davant, no poses en dubte la seva autenticitat.
Tot i que, com hem dit, no es dubta de la seva autenticitat, com passa amb la immensa majoria de menhirs de petites dimensions, no hi ha gaire informació arqueològica. Hem trobat, però, que fa 1.10 metres d'alçada i recomanem mirar les fotografies de la seva fitxa al blog, ja que a elles es pot veure clarament el seu treball i el falcat existent a la seva base.
Per acabar amb el jaciment, nosaltres el col·locaríem a la línia temporal, tal i com els sepulcres que hi ha al bosc, vers finals del Neolític local, cap al 2500 a.n.e.
D'aquí, anem a visitar el sepulcre de Roh Du C, que trobarem tot tornant a l'àmplia pista i seguint-la en la direcció que portàvem. A uns 200 - 250 metres, prenem un corriol a la nostra esquerra. El sepulcre es troba tot ascendint per aquest caminoi, a uns 25 metres de l'ample camí, al mig del bosc que ens queda a mà dreta.
D'aquest no hem aconseguit trobar res d'informació; de fet, amb prou feines l'esmenten, igual que el menhir, l'únic que hem trobat sobre ell és la seva ubicació i la descripció com a petit dolmen de 0.80 metres de costat. Personalment, ens sembla un dolmen simple de petites dimensions o una cista, similar a Roh Du A, pel que podríem col·locar el seu bastiment a finals del Neolític, o Neolític mitjà-final si és que es tractés d'una cista.
Tornem al corriol i el seguim fins arribar a l'asfaltat, un cop a la carretera girem a l'esquerra i ens endinsem als boscos de la nostra dreta, i dins d'ell busquem per coordenades les restes del dolmen de Roh Du D, que es troba a uns 50 metres de l'asfalt.
Cal dir que és el que està més malmès, inclús vam pensar que potser no ho era, tot i que les coordenades que dúiem no ens havien fallat fins ara. Un cop allà, vam cercar imatges, i podem afirmar que ens trobem davant les restes d'un dels germans Roh Du.
I acabem amb el dolmen B, que recordo que ens va impactar prou, més que res per les dimensions de les lloses que queden. Per trobar-lo tornem a la carretera i la seguim en la direcció d'abans fins a trobar la pista asfaltada en la que hem deixat el cotxe. Avancem per la carretera encara uns 250 metres més i, a mà esquerra, trobem un corriol que ens durà en uns 20 metres a l'últim megàlit de la jornada, el dolmen de Roh Du B.
Aquesta tomba resta documentada com una cista megalítica, i les dimensions que es documenten són exactament iguals a les del dolmen A, 1.80 metres de llarg per 0.80 metres d'amplada, tot i que en aquest cas sí s'hi documenta l'alçada conservada, que va d'entre 0.60 i 0.70 metres. Les parets nord i sud són de lloses treballades, mentre que l'est i l'oest són bastides a raó d'un mur de pedra en sec.
La part posterior de la cambra és un aflorament rocós natural que ha estat modificat, i també hem pogut saber que l'obra tumular és de tendència rectangular amb restes d'un cròmlec peristàltic construït a raó d'un mur de grans blocs.
Aquest sepulcre és l'únic del que hem pogut trobar quelcom pertinent a una excavació, aquesta feta per Philippe Gouézin l'any 1987. Ell en documenta diversos fragments ceràmics, corresponents a dos vasos d'estil campaniforme, que recordem que és un estil neolític. A l'interior de la tomba es va localitzar una cista de pedra seca de l'Edat del Bronze, i també es van recuperar restes de l'Edat del Ferro i d'altres d'un ferrer que es va instal·lar aquí vers el segle XVIII.
A més dels megàlits visitats, en aquest bosc hi ha molts més jaciments dels que veurem avui, com els alineaments de Kornevec que vam visitar a la nostra vegada anterior a la zona, però ja se'ns feia fosc, i la intenció era anar a dormir d'hora i descansar, per demà poder mostrar als nens les grans meravelles arqueològiques que hi ha a Mor-Bihan. Cal recordar que ells van ser els que van dir que volien venir aquí de vacances... estem creant dos petits arqueòlegs!
Coordenades UTM(ETRS89):
