Megàlits als districtes de Lorient V i Vannes IV

Dia de camí, ja pensant en la tornada, prenem direcció a Ille et Vilaine creuant tot Mor-Bihan des de Finistère, però no ens perdonaríem pas, el perdre'ns els megàlits que hi ha de camí, així doncs, preparem la ruta per veure el màxim (per veure'ls tots, necessitaríem viure anys allà) de dòlmens, alineaments, menhirs, cromlechs i tot el que sigui prehistòric.

La primera aturada la fem ja a terreny de Mor-Bihan, a la comuna de Kervignac. Anem a visitar el sepulcre de Des Trois Pierres, fantàstic megàlit amb una atípica llosa al vell mig del que seria l'accés a la cambra. Potser al seu temps, fou un sepulcre amb forma de "P".

Situat en un bosc, molt proper a la D765, entre Hennebont i Brandérion. La cambra del megàlit té uns 2 metres d'alçada, per una amplada de 1.90 metres i una llargada de 1.20 metres. Pel que he trobat, es creu que era un dolmen de corredor amb cambra sepucral circular. A la informació a la que hem pogut accedir, no consta cap tipus d'excavació.

Seguim a Mor-Bihan, més concretament a la comuna de Languidic, on tot passejant per un bosc, amb els arbres quasi en línia i net de sotabosc veurem l'alineament de Grand-Resto o Kersolan, o també és conegut com els Soldats de Saint Cornely. Però de fet, només veurem una part del magnífic alineament, gran part d'ell, és a zones privades, a les que no es pot entrar.

L'alineament que mesura de 600 a 700 metres, per una amplada màxima de 120 metres, té tres fileres de menhirs, amb 141 rocs d'alçades variables. La filera de més al nord, encara té en peu 29 menhirs, la central en té 69, i la de més al sud en té 43.

Es creu que aquest alineament són les restes d'un molt més gran que va ser erigit cap el 3300 a.C., segons datacions de C14 d'un fogar del costat d'uns dels menhirs.

Caminant per l'alineament, ens dirigim cap a les dues tombes o cofres del mateix nom, que hi ha la seva fi. Quan vam arribar on més o menys sabíem que eren, tot seguint l'alineament, ens trobem que estaven preparant una macrofesta, coneguda com "Fete des Menhirs"... aquí hi ha molta gent que no sap que és un dolmen, i allà fan una festa popular... sense comentaris. Es pot veure a la primera fotografia tots els tancats de fusta que estaven muntant per a la gran festa. Totes dues tombes quedaven dins d'aquest tancat principal. La més visible, la de Kersolan I.

La de Kersolan II no la veiem, i parlant amb els obrers, resulta que n'hi havia un, que parlava espanyol i era afeccionat als dòlmens com nosaltres. Ens va explicar que això és el que quedava de la segona tomba de Kersolan.

Tot i això, donant un vol per la mateixa plana, abans de que ens presentessin el company franco-anglès-espanyol, vaig veure algunes lloses clavades a terra... per norma les pedres no estan clavades, i menys si són aplanades però bé... tampoc, no vam voler estar gaire més per allà, molestant als treballadors, i vam marxar.

Els dos cofres, com li diuen ells, van ser excavats al 1898. D'aquests només hem pogut saber que daten de l'edat del Bronze, però no disposem de més informació.

Tot seguint l'itinerari marcat, entrem a la comuna de Camors, on fent una passejada veiem l'alineament de Kornevec o Kernevec o Cornevec. Es troba dins el fantàstic i tranquil bosc de Florange, un bosc ple de falgueres, d'aquests sense pujades i baixades, planer del tot i amb molta vida, on curiosament, els menhirs de l'alineament de Cornevec estan caiguts... jo diria que més que caiguts, han estat derribats.

De l'idíl·lic alineament, podem dir que fa prop de 300 metres de llargada, amb més de 200 menhirs de vora els 3 metres, col·locats a intervals de 4 metres.

A la fi de l'alineament (abans és el tros privat), just a punt de que s'acabi el corriol, en un camí ben ample i definit, ens fixem en uns rocs que hi ha allà mateix.

Un altre cop, si això és natural, me la tallo i em faig monja! No cal haver vist gaires cassoletes i pedres gravades per saber que això natural no és, podria ser pel tipus de roca, però bé, unes sí i altres no? Passem al següent roc, on la Cris i jo vam interpretar una pedra de sacrificis.

I després, una foto amb senyals inequívoques de que una anterior civilització, rondava per aquests paratges.

Si amplieu la foto es veu un gravat, al roc de la meva esquerra, que jo diria que no és prehistòric, podria ser medieval o quelcom així, no ho sé, no sóc un gran expert en gravats, però els gravats medievals que he vist són força semblants pel que fa a estil i profunditat.

I la llosa caiguda davant meu podria ser un antic menhir, en té tota la pinta, arrodonit, aplanat... sembla el menhir de l'avi, que tenim a Catalunya, al bell mig del massís de Cadiretes.

Canviem de comuna, tot anat a Colpo, on visitarem 4 dòlmens i un menhir. Comencem per la necròpoli de Larcuste, que té dos cairns, un al costat de l'altre, que foren restaurats l'any 1972 per J. Lecornerc i J. L'Helgouac'h; a aquets cairns, veurem tres sepulcres. Comencem pel cairn de Larcuste B, també anomenat Colpo II.

Dels tres sepulcres de Larcuste, és el més impressionant... no sabíem com fer-li una fotografia que li fes justícia, i realment no vam ser capaços, és molt gran dimensionalment parlant, ja que el cairn fa quasi 30 metres quadrats.

El dolmen construït majoritàriament amb murs de pedra seca té sis cambres, tres a l'esquerra del corredor, dos a la dreta, i una última cambra construïda al final, orientada un xic a la dreta. Aquest corredor fa 10.20 metres de llargada i una amplada de 1.10 metres, que dóna accés a les sis cambres, que, arrodonides o rectangulars, amiden entre 1.00 i 1.50 metres de longitud. Actualment, com es pot veure a la foto, 4 d'elles conserven la llosa de coberta i una en conserva un tros, que, per cert, he llegit a algun lloc, que tenen gravats al que seria la part la part interna de les cambres. A les excavacions produïdes, es va trobar just al principi del corredor un gran aixovar de rocs treballats i diversos i variats fragments ceràmics. D'altra banda, a dins de les petites cambres, s'hi trobà més material ceràmic.

Aquest cairn és datat vora el 4400 a.C. mitjançant el C14, i segons es creu, els dos grans amuntegaments farien, a aquells temps, uns tres metres d'alçada.

El segon cairn, anomenat Larcuste A o Min Groh Ru o també Colpo I, fou erigit uns 500 anys abans que el seu proper veí, prop del 5000 a.C. Amb 13 metres de llargada i 8.5 metres d'ample, conté dos dòlmens.

Aquest és el primer que veiem, catalogat com a dolmen B del cairn de Larcuste A o Min Groh Ru o Colpo I. 

Va ser fàcil entrar, no em vaig donar cap cop al cap aquesta vegada. Impressionen les dimensions de la cambra, quan aquesta no té sostre. L'antic dolmen de corredor té un passadís fet de lloses i pedra seca que s'allarga 3.10 metres. A l'excavació del megàlit aparegueren molts esclats de sílex, fragments ceràmics d'un bol i una urna... si això de l'urna és cert, és senyal d'una reutilització posterior, ja que, recordem que el cairn A sencer està datat entre el 5000 i el 4500 a.C. i les urnes funeràries, són prou posteriors, com a mínim a Catalunya!

Ens fixem en el segon dolmen del cairn... o el primer... són numerats de nord a sud, per tant és el primer i és catalogat com a dolmen A.

Aquest, té un corredor de 2.80 metres de llarg per 1.10 d'amplada, construït amb lloses i pedra seca. La cambra funerària, construïda amb el mateix estil, fa 3.30 metres de llarg, per 3.10 metres d'ample. L'excavació del  sepulcre es va concloure amb un bol d'era neolítica, fragments de ceràmica corresponents a un vas, i nombrosos esclats de sílex, que eren protegits per la gran llosa de coberta, que amida uns 10 metres quadrats.

Seguim a Colpo, anant a veure el bonic dolmen i menhirs de Kerjadu o Kerjégu, on per cert vam fer una bona xerrada amb l'amo de la casa (jo amb el meu anglès patatònic) i ens va comentar, que el manteniment del dolmen, el menhir i el roc megalític que té allà (tots tres són al jardí de casa seva), van a càrrec seu, el govern no hi destina res de capital. Crec que és una "putada" tenir un dolmen al jardí i que el govern no subvencioni el manteniment perquè recordem que són monuments protegits per l'estat, però per altra banda en tenen tants i tants, que em suposo que deu ser com un "forat negre". Com a mínim tenen alguns de ben restaurats, protegits i habilitats, encara que sigui per a fer negoci.

Passem per un passadís que té fet el bon home, tancat amb filferro pels costats, no sigui que els visitants al dolmen li trepitgin els camps llaurats o el preciós jardí de la casa, i arribem a la magnífica galeria coberta de Kerjadu o Kerjégu.

Aquesta galeria de 10 metres de llarg i 1.50 d'amplada està prou malmesa, sobretot a la part que està tocant al gran arbre, al principi del corredor; de fet, té tot de cables aguantant els rocs. La llosa cobertora del que seria la cambra amida 4.40 metres, per 2.70 metres. A la part posterior de la cambra, hi ha un gran roc caigut a terra, i la llosa de coberta sobresurt una mica del que seria la cambra principal. Per aquesta raó, molts estudiosos, pensen que possiblement hi havia una cambra supletòria, fet bastant comú als megàlits de Bretagne.

Tot i que el dolmen és molt bonic, l'excavació produïda no ha aportat un gran conjunt de troballes, només un tros de quars en punta i diversos fragments ceràmics de diverses peces.

De tornada, veiem el menhir, rebent les grates i acurades descripcions del bon home, que era tot un expert en coses megalítiques. Com a poc, el menhir em va semblar d'allò més peculiar... els he vist aplanats, arrodonits, en punxa, rectangulars, sense forma determinada, però aquest és el primer que veig amb aquesta forma triangular, com buscant-li una aresta esmolada.

El menhir de Kerjadu o Kerjégu, també conegut com a la Pierre aux Esprits Follets, fa visiblement uns tres metres d'alçada, i no ens consta cap tipus d'excavació al seu voltant.

I just davant seu, tenim aquest gran roc, que exactament no sé si és un menhir caigut o què és. A primera vista, no m'ho va semblar, però quan més me'l miro, més pinta em fa.

Sí, és un menhir trencat i caigut, que segons el que he trobat s'estima que seria més gran que el seu immediat company.

Tornem al cotxe, que estava a escassos deu metres, just al costat de l'entrada de la casa, i ens dirigim a Bain de Bretgane, on teníem l'allotjament d'aquesta nit... ja pensant en el dia de demà, i tot fent camí de tornada a casa.

Coordenades:

Des Trois Pierres: UTM(ETRS89): 30U, 399809, 5327422

Alineament de Grand-Resto Kersolan: UTM(ETRS89): 30T, 494037, 5298922

Tomba de Kersolan I: UTM(ETRS89): 30T, 494253, 5298792

Tomba de Kersolan II: UTM(ETRS89): 30T, 494253, 5298792

Alineament de Kornevec o Kernevec o Cornevec: UTM(ETRS89): 30T, 502580, 5297544

Roc treballat de Kornevec o Kernevec: UTM(ETRS89): 30T, 502907, 5297624

Larcuste: UTM(ETRS89): 30T, 515504, 5294671

Larcuste A o Min Groh Ru A: UTM(ETRS89): 30T, 515504, 5294671

Larcuste B o Min Groh Ru B: UTM(ETRS89): 30T, 515504, 5294671

Kerjadu o Kerjégu: UTM(ETRS89): 30T, 517201, 5297406

Menhirs de Kerjadu o Kerjégu: UTM(ETRS89): 30T, 517181, 5297460