Megàlits al districte de Vannes III

Comencem un nou dia pel departament de Morbihan, el quart per aquest departament de la Bretagne... és el quart, però ens dóna la sensació que ens hi podríem estar anys sencers passejant per aquest indret tant ric megalíticament parlant. Al meu parer, és un dels indrets més macos de la Bretagne, tot és molt verd, humit, tranquil, amb el toc com d'un país de fades, però carregat de cultura, història i misteri.

A aquest meravellós indret, avui, començarem tot anat cap Port Brillac, a la comuna de Sarzeau ubicada a la península d'Arzon, on cercarem i trobarem el primer dolmen del dia, el de Brillac o Lannek Er Men, també conegut com a Er-Roc'h o Bellevue... si no serà per noms.

Aquesta magnífica galeria coberta és datada de finals del Neolític, ara farà uns 4700 anys. La cambra és arrodonida fa 4 metres de llarg, per 1.50 metres d'amplada, i una alçada conservada de 50 centímetres. Esmentar que molt posiblement aquest megàlit tingués un corredor, encara que les lloses tanquen quasi totalment la cambra. Aquest estaria on ara hi ha els arbrets tancant el patí de la casa del costat... que, per cert, déu n'hi do amb la caseta! El sòl de la cambra és parcialment enllosat.

Durant les excavacions del 1808 es van recuperar 24 destrals de fibrolita polida, que actualment es troben al "musée des Antiquités nationales de Saint-Germain-en-Laye".

Vist el maco dolmen, anem a Tumiac, a visitar el famós túmul de la Butte de César... impressionant... l'únic és que no hi ha vestigis de res... bé si, al terra de dalt de tot del gran túmul es pot veure que no és una montanyeta natural... abans hi havia una entrada al sepulcre que aquesta amaga, avui en dia està tancat i totalment mimetitzat.

Com tots els grans monuments, és ple de llegendes i històries, la més coneguda és la de que servia d'atalàia pel mateix Juli Cèsar a la batalla naval que va tenir lloc al golf de Morbihan, vers l'any 56 a.C., d'aquí aquest nom, "Butte de César".

Del túmul podem dir que a dia d'avui consta d'un diàmetre de 86 metres i uns 20 metres d'alçada. El tarter que amaga aquesta muntanya artificial és de 28 metres de diàmetre, el que té a un dels seus costats, un antic dolmen de corredor, com hem dit abans totalment tancat i amagat. Segons es documenta, aquest faria 4.80 metres de longitud per 2.40 metres d'amplada, i una alçada entre 1.60 i 1.75 metres. Datem aquesta gran obra entre el 4790 i el 4530 a.C.

Però no és l'únic que s'amaga a la Butte de César, també segons documentació, hi ha dos petits cofres, un d'ells amb entrada directa a la cambra funerària principal i el segon just al costat del seu corredor.

Fou excavat l'any 1853 i crec que el 1862, els informes d'aquestes exacavacions diuen que el terra de la cambra havia estat enllosat amb fusta, car ara ja desintegrada, i que a l'interior de la cambra sepulcral es van dipositar les més riques ofrenes que s'ha trobat mai a Morbihan.

Junt amb la fusta ja descomposta, va aparèixer, també en estat de descomposició, restes òssies d'un individu, i prop de la paret de més al nord del corredor, també es va trobar un fragment d'os. A part d'aquestes restes òssies, van extreure 15 destrals de pedra polida, que eren amuntegades a la cantonada del corredor, del mig de la cambra 120 grans de variscita (mines de Gavà) i 107 perles de pedra d'antics penjolls. 42 perles provinents de 10 penjolls més i d'altres penjolls més grans, eren amuntegats al cantó sud de la cambra. Cal dir, per si no semblava un sepulcre prou important, que en les tres lloses que aguanten l'estructura de la cambra, s'hi troben diferents gravats. Els prop de 300 fragments d'aixovar, penjolls i les 30 destrals estretes en el sepulcre són dipositades al museu de Vannes.

Per últim, diré que aquest sepulcre és del tot atípic al departament de Morbihan, on a la majoria dels sepulcres s'hi ha trobat un aixovar molt més humil, i on els dòlmens són tombes col·lectives, no pas individuals com la que trobem en aquest cas.

Després de la interessant, però un xic frustrant visita, posem rumb a Arzon, on visitarem el dolmen i el menhir de Grah Niol. Nosaltres comencem pel dolmen.

El megàlit es troba encara mig ensorrat pel seu túmul que té una forma ovalada de 25 metres de llarg, per 18 d'ample. Pel que fa al seu "esquelet" (dolmen), consta d'una llargada total de 12 metres. El corredor té una amplada d'1 metre i una alçada d'1.50 metres. Poc després del bell mig del corredor, s'obre una cambra lateral a l'esquerra de 2.70 metres de llargada. Remarcar que a la cambra principal, en una de les parets del fons, hi ha una llosa que a mi em va recordar molt a la de la Table des Marchand, té la mateixa aparença d'una antiga estela funerària.

El dolmen fou excavat l'any 1890, i el 1895 per F. Gaillard fent sortir a la llum diferents i variades restes del Neolític, com fragments ceràmics, sílex, destrals de pedra polida, perles de collarets, puntes de fletxa, etc... Tot i això, no va ser fins el 1936 quan Le Rouzic el va restaurar... per mi amb no massa bon criteri. Amb aquestes troballes, podríem datar el dolmen entre el 5000 i el 3500 a.C.

D'altra banda, i segons documentació, existia al segle XIX, un cromlech de 50 metres de diàmetre a només 120 metres al nord, del sepulcre... avui en dia quasi totalment desaparegut.

Com a detall final, però no menys espectacular, dir que el dolmen és ple de gravats, dels quals n'inseriré com sempre, un tastet.

Acabem amb el dolmen i ens dediquem a admirar, just davant seu, el menhir de Grah niol.

D'aquest gran roc, no he aconseguit trobar res... en el fons no m'extranya, tenen tant, que l'importància d'un menhir queda molt, però molt reduïda. (Tenen camps sencers de menhirs).

Ara anem a Le Motenno, al mateix Arzon, a visitar el dolmen de Bilgroix. Realment el sepulcre està bastant envaït per la vegetació. En aquest moment, però, l'estructura del megàlit es conserva en bon estat.

Es tracta d'un galeria coberta de 8 metres de llargada, construïda vers el 2900 - 2500 a.C., on totes les seves parets són fetes de murs de pedra seca... Ara escriuré una cosa que sempre he volgut utilitzar... i més aquí... totes?... no, totes no!! Una llosa bretona aguanta el pas dels anys! Apa, ara que ja he fet l'Astèrix una estona, diré que l'única llosa que aguanta, i que pel que es veu seria l'única, és la de capçalera, la resta serien murs de pedra seca. Una altra llosa, una de la coberta a mig corredor, aguanta també el pas del temps. Segons els arqueòlegs, aquest dolmen era enllosat, i a la seva excavació es van trobar fragments ceràmics i fulles de sílex.

D'aquí vam anar a la Pointe de Bilgroix, on hi ha una cosa que li diuen menhir modern, jo flipava... però flipava veient els corrents d'aigua com sortien del golf de Morbihan, no pas del monòlit aquell que tenen allà al mig.

Anem cap a Arzon ciutat, i ens desviem cap a la costa, tot girant a la nostra dreta, ja a dins del nucli, dirigint-nos a Le Petit Mont. En arribar, el primer que et fixes és en el gran pòrtic que té el dolmen que hi ha al davant, que més tard sabrem que és el dolmen 3a de Le Petit Mont i la rampa d'accés al que més tard sabrem que és un búnquer de la Segona Guerra Mundial. Després, però, quan comences a llegir el plafó informatiu que tenen allà col·locat, et va despertant la curiositat en diversos temes més del túmul.

Començarem pel que a mi em va al·lucinar més, l'immens túmul ha estat creat en diferents etapes de la prehistòria.

Vora el 4600 a.C, segons les restes trobades, es va fer un túmul que tenia una forma ovalada d'uns 50 metres de llarg per 15 d'ample i 1.60 metres d'alçada, amb una petita tomba a la part sud-oest, que no vam saber veure... potser que estigui enfonsada. Cap el 4500 a.C. es va construir el primer tarter o "cairn", d'uns 30 metres de llarg per 20 metres d'ample, dins del qual no es va trobar cap estructura. Sis-cents anys més tard, cap al 3900 a.C., es va construir el segon cairn, que guarda el dolmen 2. I ja per acabar, vora el 2700 a.C., es va construir el tercer tarter, amb els dòlmens 3a i 3b. Esmentar que el dolmen 3b va ser arrasat a l'hora de fer la construcció alemanya l'any 1943; ens endinsarem a aquesta moderna construcció per visitar el megàlit número 2.

El túmul de Le Petit Mont ha estat restaurat en una llarga però més que ben feta feina; del 1979 al 1995, clar que per restaurar el volum actual de 10000 metres cúbics de que consta, repartits en els seus 53 per 50 metres, i una alçada conservada de 6 metres, t'hi estàs una estona. Tot i això, es creu que l'inicial tindria uns 15000 metres cúbics.

Esmentar també que la localització en aquells temps no seria tant propera al mar, ja que el nivell de l'aigua ha pujat 35 metres en aquests llargs anys. En aquells temps, el golf de Morbihan, era una gran plana travessada per dos rius, el Marle i l'Auray.

Bé, comencem amb els sepulcres...

El primer que vam visitar va ser el 3a, que té una antiguitat d'uns 2700 anys a.C. i unes dimensions de la cambra de 3 metres de llarg i 3 metres de ample, mentre que el corredor fa 7 metres de longitud per 1 metre d'amplada.

Aquest magnífic sepulcre va ser excavat l'any 1865, i fou restaurat l'any 1905 per Le Rouzic. L'estudi de Zacharie Le Rouzic parla molt de la gran quantitat de lloses gravades, de les que en destaca un parell, perquè els seus gravats semblen posteriors... d'època gal·lo-romana.

A l'excavació van sortir a la llum destrals de pedra polida, fletxes de sílex, perles de variscita i fragments ceràmics del Neolític. També sorgiren diferents estatuetes de Venus, datades a l'època romana, fet que indica el seu reutilitzament en aquesta època.

Dins el sepulcre no es poden fer fotos, però inseriré part del folletó informatiu que et donen a Le Petit Mont.

Tot anant cap al 2, passem per davant del 3b, d'aquest només podem veure el gran forat que hi ha al tarter.

Realment, d'aquest no hi ha res a dir... l'únic que se'l van carregar els alemanys a l'hora de fer el búnquer a la Segona Guerra Mundial. Insereixo un petit plànol dels dòlmens vers el búnquer amb les seves tarteres i tot.

Com es pot veure, a l'hora de fer el búnquer es van carregar totalment el Dolmen 3b, el 3a encara que sembli prou afectat, no ho està gaire, com a mínim, jo no em vaig dur aquesta impressió, el gran búnquer li passa per sobre. En quant al dolmen 2, sembla que es van emportar per davant un parell de lloses del seu corredor.

Deixem el 3b i ens dirigim al 2... li tinc ganes... un dolmen dins d'un búnquer dels nazis! Això promet! Realment va ser tota una experiència, anaves caminant per les sales de la construcció defensiva i el teu cap començava a pensar en l'època nazi, ple d'alemanys armats, que vigilaven l'arribada de vaixells americans per la sortida o entrada del golf de Morbihan.

El dolmen em va semblar espectacular, car que jo ja anava mig flipant amb el sol fet d'entrar al búnquer i fer amb la meva ment... no sé com qualificar-ho... aquell petit clip mental de l'època. Però és que realment el sepulcre em va semblar molt maco, amb una cambra de 4 metres de llarg, per 3.50 metres d'ample, construïda amb vuit lloses, sis de les quals són gravades, i amb una alçada de 1.50 metres.

A la seva excavació, es documenten nombrosos fragments ceràmics, dues destrals de pedra polida i restes de fusta carbonitzada, on mitjançant el C14 es donen unes dades temporals que oscil·len entre el 4090 i el 3330 a.C. Aquest sepulcre fou tancat i sepultat al fer el nou cairn, amb els nous dos dòlmens vers l'any 2700 a.C.

Vista l'espectacular tartera, prenem de nou el cotxe i ens apropem al terme municipal de Sarzeau, on visitarem el menhir de Kermaillard, també conegut com a La Motte de Beurre.

Aquest tros de roc amida 5 metres d'alçada (3.50 visibles), i té una base de 2 metres per 1. En ell, hi ha gravades 17 cassoletes, a més dels gravats ben visibles a la fotografia i uns altres a la part del darrere. Aquests últims no els vam poder fotografiar de forma que es veiessin, però bé, de ser-hi, hi són: es tracta d'una espècie d'ídol, utilitzat regularment en l'art megalític, que es creu que simbolitzava la Deesa. El menhir fou reaixecat i netejat l'any 1988, moment en el què es van descobrir els gravats.

Seguim la visita per la zona, tot entrant al terme municipal de Saint Gildas de Rhuys, on en primer lloc anem a visitar el menhir de Le Net o Clos et Bé B, quasi ens el passem de llarg, no és gaire gran i és ben a prop d'una rotonda de la carretera.

Fa 1.20 metres d'alçada i té un gruix de 40 centímetres. Aquest roc és considerat monument històric des de l'any 1993.

Seguim per la zona de Saint Gildas tot anant al més que restaurat dolmen Men Maria o Saint-Gildas o també conegut com a Port-aux-Moines.

Dolmen situat a l'extrem de la punta que li dóna nom al megàlit (Saint-Gildas)... de fet, a la fotografia es veu el mar darrere de l'estança feta d'obra que han deixat per mantenir-hi el sepulcre. La gran llosa de coberta fa 3.50 metres de longitud, per 1.70 metres d'ample. El megàlit conserva una alçada de 80 centímetres, tot i que he vist algunes fotografies on em dóna la sensació de que estava més alt fa un temps; de fet, crec que la documentació trobada no deu estar actualitzada, no arriba ni de broma als 80 centímetres. A partir d'ara, veiem sobretot menhirs (i un dolmen). Ens dirigim al menhir de La Pierre Jaune... La Pedra Groga... no sé perquè li han donat aquest nom?

Menhir de quarsita blanca de 1.50 metres d'alt, una amplada de 1.20 metres i un gruix d'1 metre, que es troba just al costat del mar, encara que es creu que aquest no va ser el lloc on realment es va erigir. I està clar que ha rebut diverses criaturades de gent que no és una criatura...

Seguim apropant-nos al company de La Saline, que es troba dins una propietat privada. Nosaltres no sabíem que estava considerat com a megàlit, però aquest gran roc tan treballat i aquí tan ben posat, ens va fer sospitar. Ho vam buscar allà mateix i... sí senyor! Un altre... si és que surten com bolets, tu!

El treballat roc és considerat monument històric des de l'any 1965, i té unes dimensions de 1.50 metres d'alt i un gruix d'1 metre.

Ara visitem el caigut menhir du Net o Men En Palud, tot pujant un turonet, "tallat" per la carretera que anàvem, passant entre la carretera i un camp de blat de moro. En arribar al cim, veurem al costat d'un calvari, el menhir du Net caigut a terra.

L'estilitzat menhir fa 2.50 metres de llarg, una amplada d'1 metre i un gruix de 50 centímetres. És reconegut com a monument històric des de l'any 1993.

Ja he dit que hi havien prou menhirs, jeje... aquest és l'últim, el de Clos et Bé A. Ja a casa, he trobat que el dolmen de Clos et Bé es troba a sols 40 metres... aishhhh! La Cris m'acaba de recordar que el vam estar buscant i que no el vam trobar; bé, així em sento menys frustrat.

Roc de granit al bell mig d'un camp... molt i molt visible, tot i que l'hi estan creixent plantes a la seva vora. Fa 2.50 metres d'alçada, 1.80 d'amplada i 1 metre de gruix. Com l'anterior, també és monument històric des de l'any 1993.

Apa, ara ja estem dels menhirs. Tornant cap a l'allotjament on dormíem, parem a Séné i anem a documentar l'últim dolmen... i megàlit del dia, el de Gornevez o Gornevèse.

Podríem dir que és un dolmen públic, ja que es troba a un jardinet... això públic, les tres lloses de que consta són les restes d'un antic sepulcre, que amb la llosa de coberta, completen a dia d'avui, una cambra que amida 3 metres de longitud per 1 metre d'amplada. 

No he aconseguit trobar gaire informació del sepulcre, però el que sí puc dir és que els megàlits d'aquesta zona daten del 3000 al 5000 a.C.

Fem els poc quilòmetres que ens queden fins a Vannes, on dormíem, i fem un vol per la maca ciutat, tot admirant les estructures de fusta de les cases del barri antic, acompanyant la visita amb una "pinta" al bar típic... això que no falti!

Coordenades:

Brillac o Lannek Er Men: UTM(ETRS89): 30T, 514291, 5265484

Tumiac o Butte du Cesar: UTM(ETRS89): 30T, 509544, 5265110

Grah Niol: UTM(ETRS89): 30T, 508202, 5266698

Menhir Grah Niol: UTM(ETRS89): 30T, 508202, 5266698

Bilgroix: UTM(ETRS89): 30T, 506487, 5266961

Le Petit Mont 2: UTM(ETRS89): 30T, 507412, 5264817

Le Petit Mont 3A: UTM(ETRS89): 30T, 507412, 5264817

Le Petit Mont 3B: UTM(ETRS89): 30T, 507412, 5264817

Menhir de Kermaillard o La Motte De Beurre : UTM(ETRS89): 30T, 511343, 5264738

Menhir de  Le Net o Clos et Bé B: UTM(ETRS89): 30T, 511701, 5264361

Men Maria o Port-aux-Moines: UTM(ETRS89): 30T, 512479, 5259893

Menhir de La Pierre Jaune: UTM(ETRS89): 30T, 514059, 5259283

Menhir de La Saline: UTM(ETRS89): 30T, 511873, 5263639

Menhir du Net o Men En Palud : UTM(ETRS89): 30T, 510572, 5264666

Menhir de Clos et Bé A: UTM(ETRS89): 30T, 511606, 5264095

Gornevez o Gornevèse: UTM(ETRS89): 30T, 519149, 5272772