Cap de setmana típic de Nadal, que quan no vas a casa d'uns, vas a casa d'uns altres. I a casa tot el cap de setmana no pot ser, així que anem a visitar una curiositat prehistòrica a nivell europeu que tenim a casa... a Catalunya.
Ens llevem cap a les 8:30, tampoc no cal matinar gaire que anem al Baix Llobregat, a Gavà, per ser més exactes, al carrer Jaume I, s/n, on trobarem el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà.
El Parc en si està força bé, et donen informació del perquè?, el com? i el per a què? A part d'això que dic, les instal·lacions són prou modernetes, maques i lúdico-educatives per als més petits, segur que s'ho passen d'allò més bé a la mina artificial que han creat... potser sí que et quedes una mica amb les ganes de posar-te a investigar per la mina real, a aixecar sorra amb els arqueòlegs (això no li deu passar a tothom).
Entrem en qüestió, que m'enrotllo...
L'impressionant jaciment va ser descobert l'any 1975, quan es duia a terme la urbanització del barri de Can Tintorer, tot i que popularment ja es coneixia que hi havia alguna cosa al subsol.
El nom "científic" que se li ha donat al jaciment és el de les Mines Neolítiques de Can Tintorer, i és el conjunt de mines per galeria més antic d'Europa; segons datació de C-14, de fa uns 6000 anys, vers el 4200-3400 a.n.e., però també cal dir que aquestes datacions són extretes d'estris de quan la mina ja era abandonada, pel que la seva creació i utilització seria anterior. També cal dir que la mina té unes dimensions de 200 hectàrees... sí, sí, ho he dit bé, 200, ens van fer la comparativa al parc i són uns 28 camps de futbol.
Aquí teniu la primera fotografia de la mina, tingueu en compte que han eliminat el sostre per a que la gent pugui veure una mica d'ella. La resta són 200 hectàrees de passadissos reduïts, en els que jo no m'hi endinsaria ni de broma.
Jo, com a molts... suposo, penso: una mina a Gavà?? Doncs sí, una mina per a l'extracció d'un tipus de mineral molt preuat a l'època neolítica, la variscita. Per a que tothom sàpiga quin material és, de forma ràpida, us diré que era el material verdós del què es feien els collarets i abillaments en època neolítica a tota Europa. Dins la Península, només s'han trobat dos jaciments d'aquest material, aquí i a Zamora, sent el d'aquí molt més antic (el de Zamora és d'època celta, vora el 750 a.n.e.). De fet, les mines van ser utilitzades durant uns 2000 anys, després es tancaren i es van reobrir en èpoques ibera, romana i a l'edat contemporània per a l'extracció del ferro.
Ara inseriré una foto on es veuen les dimensions dels passadissos dels quals estava formada la mina en tota la seva extensió.
Fixeu-vos-hi, només hi caps agenollat i, en alguns, només estirat, enteneu perquè abans deia que no m'hi ficava ni boig?
Quan els interessava, reomplien els pous, a partir dels quals feien els passadissos i galeries on extreien el mineral, amb grava i deixalles de la mateixa excavació o de la vida quotidiana del poblat. Dins d'algunes d'aquestes galeries, es van trobar eines per a excavar-les i per a fer les joies. Quan s'acabava el preuat material a una galeria, aquesta era abandonada i reutilitzada posteriorment com a abocador d'eines gastades o cambra funerària, tipus fossa tancant l'entrada amb grans lloses.
En referència a les troballes, cal destacar un crani doblement trepanat i la famosa Venus de Gavà, una figureta en ceràmica negra amb relleu i incisions, reproduint el cos d'una dona embarassada. Actualment, l'original de la Venus es troba al Museu de Gavà, al que vam fer una visita mesos més tard i no se'ns va escapar la fotografia.
Aquesta autèntica bellesa fou descoberta dins la mina número 16. Es tracta d'una representació antropomorfa d'una dona, com hem dit, feta sobre ceràmica, construïda per la creença que afavoria la fertilitat de les dones de la tribu i que, segons hem trobat documentat, seria feta vers el 4000-3750 a.n.e.
El crani doblement trepanat es va localitzar a la mina 28, i es tractaria d'un home d'entre 30 i 40 anys. La doble trepanació és produïda per abrasió i es va fer quan l'home encara era viu, ja que es documenta una certa regeneració òssia. La datació extreta d'aquesta resta es d'entre el 3650 i el 3450 a.n.e.
Per si no n'hi havia prou, podem afegir d'aquestes mines que, l'any 1988, es descobreix un nou sector de jaciment, a la propera Serra de les Ferreres, on es localitzen noves mines neolítiques i ibero-romanes. A la seva excavació, a banda de les mines, també es descobreixen 3 enterraments, cal dir que amb un aixovar espectacular, com un collaret de corall vermell, una làmina obsidiana, diferents fragments de ceràmica quadrada i sílex melat. Aquests materials s'han datat vers el 4250 i el 3950 a.n.e.
Espero, que no dejaseis de visitar el museo, sus salas de arqueología valen la pena una visita y el castillo de
ResponEliminal´Eramprunya.
Hola Manolo!!
EliminaSi te refieres al museo de Gavà donde tienen la Venus, no lo visitamos (teníamos gente a comer en casa). Queda pendiente una visita al museo, al castillo y ya que estamos nos acercaremos a Begues a ver el dolmen de Ardenya... y hay otro por allí del que no encontramos demasiada info (Camp Gras), pero vaya ya veremos.
Gracias por la recomendación y el comentario.
Un saludo