Sepulcres a Tavertet IV

Nova publicació d'aquest preciós poble i entorn: la quarta a Tavertet. Tot i els múltiples sepulcres que ja hem visitat, sabem que n'hi ha més que han estat estudiats i tornats a sepultar, i creiem que encara n'hi deu haver d'inèdits. Bon exemple d'aquesta afirmació són els que veiem avui, que es troben a un lloc de pas i han passat desapercebuts fins fa ben poc.

Començarem la caminada on ja l'hem començat diverses vegades, el Mas de Rajols, on deixem el cotxe a la zona d'estacionament. Emprenem la pista que puja al coll de Rajols i, un cop al cim del coll, tenim diversos camins. El de la dreta ens porta al túmul que conté els dòlmens d'El Padró. Al davant, ens queda una plana on, pel que hem pogut saber, hi ha una tomba que fou estudiada i tornada a tapar, la de Collet de Rajols o Rajols II; i uns 150 metres més endavant, es trobava la de Rajols, desapareguda a dia d'avui. I nosaltres seguim rectes pel camí que davalla, direcció el Torrent de l'Abeurador.

Creuem l'esmentat torrent, que a aquesta alçada no acostuma a dur molta aigua, i seguim el camí recte fins el sepultat dolmen de La Rambla. A aquesta alçada, ens enfilem a la part dreta del camí, tot seguint el filat que hi ha als metres i el seguim en la mateixa direcció que portàvem fins a trobar-nos un nou tancament per al bestiar, aquest amb més cara i ulls, i el creuarem per un pas d'aquells estrets que fan ziga-zaga. Seguirem rectes, però mantenint-nos a la dreta del camp, trobant un bonic camí enllosat, a trossos, per la roca mare. Al poc, sortim en un nou camp per al bestiar i poc després el camí gira vers la nostra esquerra, emprenent direcció el Mas Monteis. Doncs bé, com a uns 100 metres de fer el gir, on els arbres s'aproximen més al camí, és on començarem a veure obres tumulars.

La primera que vam veure, l'hem trobat documentada com a Túmul 11 del Pla de la Soca Negra. Realment, les restes són més que evidents per a documentar-la com a sepulcre i, de fet, inclús podem dir de quines tipologies podria ser, i, en conseqüència, li podem atorgar unes dates constructives. Per a la confirmació, però, caldria que s'efectués una excavació.

La trobarem a la vora esquerra del camí que discorre entre els prats i que duu a Monteis. Si ens hi fixem, es dibuixa una petita obra tumular amb un parell d'arbres al seu cim. Pujant el petit desnivell i al centre de l'obra, veurem les lloses que resten d'una clara cista.

Nosaltres creiem que, per la zona on es troba i el que podem veure, podria ser una cista neolítica amb túmul, bastida entre el 4500 i el 3900 a.n.e. o bé una cista megalítica bastida vers el Calcolític-Edat del Bronze antic, vers el 2200-1800 a.n.e.

Ara retrocedim uns 15 metres i també a la vora esquerra del camí, trobem l'anomenat com a Túmul 12 del Pla de la Soca Negra, sense lloses visibles, però que el geòleg i la historiadora de l'art que van trobar aquests jaciments van determinar com a "no natural".

Continuem el camí que duu al mas passant de nou pel Túmul 11 i, a uns 250 metres d'ell, aquest cop a la dreta del camí, veurem un imponent monticle. Pugem a ell i, quan som a la part superior, comencem a veure lloses estintolades arreu i clares evidències tumulars. Ens trobem al cim del Túmul 13 del Pla de la Soca Negra.

Per nosaltres, es tracta d'una clara obra tumular erigida al cim d'un turó.

Baixem del turonet i continuem pel camí uns 370 metres més, fins a trobar-nos una zona rocosa prou planera a la dreta del camí. Dalt d'aquesta plana natural i al seu centre, trobarem el documentat com a Túmul 14 del Pla de la Soca Negra, aquest amb un forat a l'interior, que possiblement sigui o hagi estat el cau d'un guilla.

Ara, a casa mirant-nos la foto, veiem que hi ha un parell de rocs sobresurten de la part més alta del túmul.

La primera informació sobre aquests possibles túmuls fou donada als agents rurals de la zona pel geòleg i la historiadora de l'art abans esmentats (dels quals desconeixem els noms). Els van indicar que aquelles obres no podien haver estat creades naturalment. El febrer de 2024, els agents rurals van visitar la zona i van inventariar un mínim de 4 túmuls prehistòrics de possible datació neolítica. 

Tornem al camí i el seguim tot rectes direcció Monteis. A mig camí, passem per una balma realment espectacular, anomenada Balma Grossa de Monteis, que fa una pinta boníssima de jaciment Neolític, però de la que no hem trobat cap menció prehistòrica, només com a antic tancat per a bestiar.

Seguim el camí, encara amb la balma al cap i, quan ja veiem de lluny el mas, ens trobem a la dreta del camí un altre que surt d'ell vers la seva dreta. Just a la convergència dels dos, veiem un gran amuntegament de rocs amb una espècie de negatiu central i diverses lloses estintolades de mitjanes dimensions.

No n'estem segurs, però es podria tractar d'un sepulcre de grans dimensions, més modern que les cistes neolítiques típiques d'aquesta zona.

L'hem trobat esmentat a un article antic de l'Albert Fàbrega i el Josep Agustí, però en Josep Tarrús i l'Enric Carreras el desestimen com a tomba al seu compendi megalític de Catalunya. Nosaltres el deixem com a possible perquè sí podria ser que fossin pedres acumulades extretes dels camps adjacents per a poder-los conrear, però el negatiu no ens encaixa del tot amb aquesta teoria. A més, hem trobat referències de l'indret com una necròpolis anomenada Taules de Monteis, on s'identificaven lloses clavades verticalment. A l'article de Fàbrega i Agustí, aquest últim recorda haver vist alguna llosa allà, però que ja no van localitzar a la visita conjunta, donant la necròpoli com a desapareguda. Nosaltres, amb les seves coordenades en mà, tampoc vam trobar rastre.

I sent allà, passejant pels bonics prats, ens va cridar l'atenció un gran roc horitzontal, amb dos rocs més petits a sobre, un d'ells quasi a la seva fi, tipus roca en equilibri. Amb les rutes que hem fet i el pas dels anys, sabem que aquestes solien ser utilitzades per a insculpir gravats, sobretot d'estil pedra de sacrificis, així que ens vam apropar i al pujar vam trobar això.

No sabem si és natural o ha rebut treball humà, però aquí deixem l'evidència.

Comencem la tornada gaudint de la tranquil·litat de l'entorn i, uns 150 metres després del túmul 14, veiem a la dreta uns arbres que s'aixequen sobre un petit monticle que bé podria ser un altre túmul. L'hem anomenat possible Túmul 15 del Pla de la Soca Negra. 

I amb això, ara sí que donem la recerca per acabada i retornem al cotxe. Si teniu ganes de més, us podeu acostar molt fàcilment als esmentats dòlmens del Padró i la Rambla, així com a la Font de la Vena i Can Tafura seguint els enllaços referenciats més amunt.

Coordenades UTM(ETRS89):

Túmul 11 del Pla de la Soca Negra: 31T 452898 4650771

Túmul 12 del Pla de la Soca Negra: 31T 452897 4650790

Túmul 13 del Pla de la Soca Negra: 31T 452890 4650519

Túmul 14 del Pla de la Soca Negra: 31T 452924 4650150

Possible dolmen de Monteis: 31T 452588 4649809

Possibles inscultures de Monteis: 31T 452690 4649876

Possible Túmul 15 del Pla de  la Soca Negra: 31T 452919 4650301

Sepulcres a Taradell II

El confinament per la Covid, ja sigui total, de comunitat autònoma, comarcal o municipal, també ha portat alguna cosa bona i, al nostre cas, ha estat seguir fent recerca sobre alguns jaciments teòricament desapareguts o extremadament malmesos.

Reflex d'aquesta recerca és la sortida d'avui a Taradell, on visitarem un parell de sepulcres molt poc coneguts i una zona arrasada on antigament hi havia una necròpoli. Però anem a pams i comencem anant a la urbanització de Goitallops. Allà, si avancem fins ben amunt seguint per l'avinguda que dona nom a la urbanització, arribem a la rotonda on aquesta acaba, a l'anomenat monument del Gos Caçador (indicat malament a alguns webs com monument al Caçador... serà que és el mateix...). Bé, un cop a aquesta plaça, aparquem el cotxe i seguim a peu per la pista un pèl atrotinada per al nostre 308 que surt més a la dreta. La seguim durant 400 metres, moment en què prenem una pista que baixa a la dreta amb fort pendent en direcció al Pedró dels Mossos d'Esquadra. En poc més de 120 metres, trobem una bifurcació i seguim pel ramal de la dreta, una mica deteriorat, però força clar. En uns 270 metres, arribem a una nova cruïlla i prenem de nou a la dreta. Seguim aquest camí uns 900 metres i ens endinsarem al bosquet de la dreta uns 15 metres per a trobar les minses restes de la tomba de la Serra de Montmany.

Com podeu veure a la imatge, les roques conserven molt poca alçada i es troben una mica ocultes sota la vegetació i pel matoll que hi creix a sobre... Inserim una altra fotografia de detalls per a veure millor la majoria de lloses.

A aquesta foto, sembla que la llosa de l'esquerra seria la de capçalera (o peu) de la tomba, i la immediata següent amb la que faria vèrtex està clarament desplaçada.

L'única informació que hem trobat classifica la tomba com a prehistòrica sense donar-ne gaires detalls, ja que indica que no ha estat mai excavada ni s'hi ha trobat material en superfície.

Des d'on ens trobem, podem sortir del bosc deixant la tomba a la dreta tot dirigint-nos a la cinglera. Just davant, però a l'altra banda de la vall, es troba la tomba dels Sequers de Gasala, que vam veure fa ja uns quants anys. Curiós, no?

Retornem al camí i desfem l'itinerari fins a la plaça on es troba el monument del Gos Caçador. Des d'allà, seguim per l'avinguda Goitallops 900 metres. A la nostra dreta, dins del jardí d'una casa, però poc visibles des del carrer, trobarem les dues tombes de Goitallops. Vam tenir sort perquè els propietaris ens van permetre l'accés al jardí.

Fortuïtament descobertes el 1994 quan el propietari de la finca volia plantar un arbre, van ser immediatament estudiades per Imma Mestres, Josep Pujades i Carme Subirana en una intervenció d'urgència. Tot i que les lloses de coberta d'ambdues tombes no es conservaven ni in situ ni íntegres, sí es van recuperar restes òssies, lítiques i ceràmiques.

La tomba número 1, més quadrangular i de 1.40 metres de longitud per 1.05 d'amplada i 0.90 d'alçada, està formada per quatre lloses megalítiques. Contenia les restes força malmeses d'un individu que s'havien col·locat sobre una capa de sauló i una altra de terra. Entre la sorra de la tomba es van trobar una trentena de fragments informes de ceràmica a mà sense decoració i sis fragments de sílex.

Per la tipologia de l'enterrament i els materials arqueològics associats, aquesta tomba pot ubicar-se a època prehistòrica, però no es pot datar amb precisió. Als estudis consultats, es parla de que es determinaria la seva edat utilitzant carboni 14, però no hem trobat els resultats d'aquests estudis (si és que es van arribar a fer).

Pel que fa a la tomba número 2, fa pinta de ser més moderna només per la seva forma. Mesura 1.75 metres de longitud per 0.50 d'amplada, mentre que la seva alçada màxima és de 0.35 metres.

Com el seu veí, ja no conservava la coberta quan es va excavar, però sí les restes d'un esquelet completament estirat al seu interior. A l'exterior de la tomba, es van trobar fragments de sílex i ceràmica del mateix tipus de la trobada a la tomba número 1. Amb això, es pot concloure que les restes recuperades serien de la primera sepultura i que la segona seria posterior, possiblement medieval.

Al costat d'aquesta segona cista, hi ha un cartell informatiu on s'indica que són dues tombes medievals. Per la tipologia de la primera i les troballes, nosaltres som de l'opinió que una és prehistòrica mentre que la segona podria ser medieval.

Finalitzada la visita i agraint l'amabilitat dels propietaris, ens dirigim a visitar un últim sepulcre molt malmès, l'anomenada tomba de la Serra. Des d'on som, és més pràctic anar caminant que en cotxe, ja que només hem de seguir per l'Avinguda Goitallops fins el final (passa a dir-se Montseny). Però bé, ho expliquem en cotxe tot i que s'ha de fer una mica de volta per a arribar a l'inici de l'últim tram de la ruta d'avui. Seguim avançant per l'Avinguda Goitallops fins que, obligatòriament, hem de girar a l'esquerra per la Ronda Vilademany. Poc després, en trobar una rotonda, agafem la primera escapatòria tot prenent la carretera de Balenyà. En uns 375 metres, girem a la dreta seguint les indicacions cap a l'Institut, on podem aparcar còmodament. A peu, caminem uns metres per l'Avinguda de Montserrat i de seguida trobem una pista de sorra: a la dreta és particular i s'anomena Camí de la Serra; cap a l'esquerra, creua la riera de la Tomba. Nosaltres, anirem a l'esquerra, passarem per sobre de la seca riera i ens enfilarem cap al cim del turonet seguint el camí principal. En una suau caminada de 1100 metres des de la riera, arribem a un filat elèctric que tanca un suau puig amb pins i roures, al cim del qual es troba la Tomba de La Serra o del Serrat del Cementiri... bé, el què queda d'ell. De fet, es té constància d'una necròpoli formada per 3 tombes, però només es conserva aquesta. Les altres dues, més petites i situades al sud i l'est de la principal, foren possiblement destruïdes en el transcurs d'una excavació clandestina duta a terme per un grup de Manresa el 1988.

A dia d'avui, s'observen clarament dues lloses i fragments més petits aflorant al costat d'un tronc i una suau depressió plena de fulles i pinassa que seria la cambra d'aquesta caixa megalítica tancada. Pel que fa a les seves dimensions, segons Tarrús i Carreras, mesura 0.95 metres de llarg per 0.60 d'ample i 0.40 d'alçada màxima conservada (és a dir, sense la fullaraca). Aquests autors documenten un possible sòl enllosat que, evidentment, nosaltres no vam poder veure, i un túmul de tendència circular de 9 - 10 metres de diàmetre.

Sobre el seu descobriment, hem trobat que fou en Segismund Serra Vall-Llobera qui va identificar el conjunt el 1920, però també que ho feu un grup de joves de Taradell el 1928, grup que va excavar-lo aquell any sota la direcció del mateix Serra Vall-Llobera, Josep Molas (farmacèutic i secretari de l'Ajuntament de Taradell) i Francesc Pujol. Aquesta excavació va donar a llum nombroses restes òssies i ceràmiques, on destaca una olla sencera a torn que sembla més moderna, denes discoïdals de collaret i fragments de sílex. Aquestes restes foren guardades per Molas a un armari de casa seva i ara es troben, creiem, a l'Ajuntament de Taradell.

Posteriorment, el 1958, el mossèn Antoni Pladevall va realitzar una prospecció al túmul i va trobar alguns fragments més de sílex, una dena rectangular de calaïta, ceràmica grollera de cocció reduïda i oxidant, un fragment ceràmic decorat amb ziga-zaga incisa i un fragment de ganivet de sílex d'uns 10,5 cm. Aquestes restes es troben al Museu Episcopal de Vic. Finalment, l'any 1962, Ricard Batista i Roca acompanyat per Pladevall va realitzar una nova excavació, que no va donar lloc a troballes. Addicionalment, van fer la documentació planimètrica del jaciment per al Corpus de Sepulcros Megalíticos de España de Batista, dins del volum de la comarca de Vic.

Per totes les troballes documentades, es pot dat el conjunt dins del Calcolític recent - Bronze antic, vers el 2700 - 1800 a.n.e.

Ara sí, ho deixem aquí, que ha estat un matí força ben aprofitat, i ja veurem més coses un altre dia. Tot i això, si us quedeu amb ganes de més, us podeu acostar al dolmen del Sequers de Gasala tot seguint la interessant ruta que vam fer nosaltres passant pel castell de Taradell i les Cuines del bandoler Rocaguinarda.

Coordenades UTM(ETRS89):

Tomba de la Serra de Montmany: 31T 441451 4633711

Tombes de Goitallops: 31T 441448 4634664

Tomba de la Serra: 31T 441744 4635327

Dòlmens a Tavertet III

Aprofitant el cap de setmana llarg de Sant Joan, ens acostem a Tavertet a veure alguns megàlits que teníem pendents per ser de recent descoberta o per estar tapats després del seu estudi... aviam què trobem!

Comencem pel dolmen de la Pineda de la Serra. Per arribar-hi, anem fins a Cantonigròs i seguim direcció Rupit. Just passada la residència, prenem la pista de Tavertet a Cantonigròs que surt a la dreta. En trobar una primera bifurcació, seguim per la branca de la dreta i no prenem cap desviament fins trobar una nova cruïlla amb un senyal de senders de la Diputació de Barcelona que indica que som a la Creu de Managès (haurem recorregut 2.2 quilòmetres). Agafem ara la pista de l'esquerra en direcció al Puig de la Guàrdia i seguim 500 metres més per a arribar a un túmul sorrenc a la nostra dreta amb senyals d'haver estat excavat... la lona sobresortint delata!

Aquesta cista neolítica amb túmul fou descoberta el 1985 per Francesc Puntí, anomenant-la Puig de la Guardiola. Conservava dues lloses a la vista sobre un túmul que es van perdre amb els anys (ja no eren visibles als finals dels 1990).  El 2019, uns arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de Miquel Molist i Anna Gómez, van localitzar de nou el monument i el van anomenar Pineda de la Serra. La seva excavació als estius del 2019 i 2020 va permetre confirmar que es tractava d'una cista continguda a un túmul d'uns 13 - 14 metres de diàmetre delimitat per un cròmlec tipus franja. Va ser datada al Neolític mitjà inicial, entre el 4500 i el 3900 a.n.e. 

Lamentablement, com hem dit, actualment només veiem sorra i lona tot i que a Google Maps es veu la cista de la Pineda de la Serra durant la seva excavació... una llàstima!

Imatge extreta de Google Maps

Tornem al cotxe i ens arribem de nou a la cruïlla de la Creu de Managès i ara agafem l'altra branca, en direcció al Mas l'Aubert. Seguim la pista fins a aquesta masia i la de la Serra, on surt una pista a la dreta que no prendrem i on la que seguíem per tota la seva definició. Sense molestar gaire al mas, aparquem el cotxe i seguim endavant a peu. Davallant pel camí 350 metres, prenem el camí de l'esquerra i voregem un camp llaurat sense entrar-hi passant la font de Serradavall i un filat elèctric. Aproximadament en 400 metres, just al vèrtex d'una corba a l'esquerra, veurem us bosc a la dreta després d'una nova tanca elèctrica per a vaques. Passant aquest filat, avancem uns 50 metres cap el cim del turó, on trobem les restes de la possible cista de Serradavall.

Descoberta el 2003 per Jordi Costa Ferrando i a falta d'excavació, podria tractar-se d'una altra cista neolítica amb túmul. Les mides interiors del que seria la cambra són 1.5 metres de longitud, 1.10 metres d'amplada i 0.20 metres d'alçada màxima conservada, mentre que el túmul, fet únicament de sorra, mesuraria entre 14 i 15 metres de diàmetre.

Per la seva morfologia i el seu context, podria datar-se al Neolític mitjà inicial (4500 - 3900 a.n.e.).

Tocant la cambra per la part nord-oest, hi ha una llosa tombada que sembla una estela antropomorfa, ja que s'intueixen cap i espatlles.

Mesura 1.35 metres d'alçada per 0.95 d'amplada i 0.12 metres de gruix.

Desfem ara el camí fins el cotxe i desfem tota la pista fins a arribar de nou a la carretera C-153, que prenem a la dreta en direcció a Rupit. Avancem 4.6 quilòmetres i prenem a la dreta la pista anomenada "camí de Tavertet a Rupit", que seguim 2 quilòmetres fins arribar a un petit aparcament on podem deixar còmodament el cotxe. És el mateix lloc on vam deixar el cotxe quan vam anar a veure els dòlmens del Padró i de la Font de la Vena, ja fa més de 6 anys. Ja a peu, retrocedim un pèl i pugem per la pista tancada al trànsit rodat que puja fins al Collet de Rajols. Un cop allà, anem pel camí del mig que davalla cap als prats i el torrent, deixant a la dreta el camí que puja cap al Padró. Caminem uns 1250 metres i, fent ús del GPS, anirem al prat de l'esquerra per a trobar el túmul on s'amaguen les minses restes de la cista de la Rambla, no visible avui dia.

Quan fou descoberta per Francesc Puntí el 1979, encara conservava algunes lloses, inexistents a dia d'avui. El 1986, el túmul va ser excavat per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells, fet que va permetre descobrir un cròmlec peristàltic format per petits blocs al seu voltant. Es tractaria d'una cista neolítica amb túmul d'uns 15 - 20 metres de diàmetre per 0.50 - 0.70 metres d'alçada i podria datar-se, com les anteriors, al Neolític mitjà inicial (4500 - 3900 a.n.e.). L'excavació va treure a la superfície un tros de ceràmica i una ascla de quars.

Retornem xino-xano cap el cotxe i fem una aturada al Padró per a comprovar que segueix en el mateix estat que fa 6 anys... és una llàstima que tornessin a tapar totes aquestes cistes!

Coordenades UTM(ETRS89):

Cista de la Pineda de la Serra o Puig de la Guardiola: 31T 451453 4651867

Cista de Serradavall: 31T 450261 4650576 

Possible Estela de Serradavall: 31T 450261 4650576 

Cista de la Rambla: 31T 453285 4651016

Forn Iber a Tona

Una altra de forns. Aquesta, per ara, és l'última d'aquests jaciments, que aquests dies de Setmana Santa volem veure dòlmens, ja que ens deixen sortir.

Per visitar aquest jaciment, anirem a Tona, tot seguint la C-17 i passant Tona, tot venint de Centelles. Sortirem de la carretera a l'escapatòria número 52, la de Tona Nord, que fa un tirabuixó, passa per sobre la C-17 i et deixa a una rotonda de la que sortirem per la N-152z al desviament que hi ha just després d'una lleteria d'aquelles que molen molt... artesanal, i que va paral·lela a una via verda. Quan portem 1.2 quilòmetres, girarem vers la nostra dreta seguint les indicacions dels forns ibers per l'avinguda Balneari uns 270 metres, trobant el Parc Roqueta. D'aquí, girarem pel carrer de més a l'esquerra, el Passeig de la Suïssa, que el seguirem 400 metres. En aquest punt, creuarem un pont a mà dreta que ens deixarà al carrer dels forns ibers, on deixem el cotxe.

Ja a peu, tornem enrere cap el pont i ens endinsem al tros amb gespa que hi ha just a l'inici del pont. Als pocs metres d'entrar per aquest terreny que ens porta a la llera de la riera, veurem a la dreta el magnífic forn gran de la vil·la.

Jaciment idèntic als forns vistos amb anterioritat, aquest, com el forn Iber de Montclús, no té un pilar central, si no que te un mur que divideix la estança de combustió en dos. El jaciment amida uns 2.40 metres de longitud.

Tot i que, com amb la majoria de forns d'aquest estil, hi ha una gran discrepància pel que fa a la seva datació, nosaltres ens posem al costat del departament de cultura de la Generalitat, que el data vers el 650 a.n.e. i el 50 a.n.e. I més, sabent que aquest forn ceràmic, i segons creença d'alguns, aniria estretament relacionat al jaciment del Camp de les Lloses, hàbitat utilitzat des del Bronze, passant per l'iber i el romà.

No conserva la volta, però es pot veure clarament, part de la cambra de cocció.

Com no, mostrem les típiques fumeroles que, realment, a mi és el que més em crida l'atenció d'ells.

Aquesta graella de fumeroles té un gruix de 75 centímetres, i consta, a dia d'avui, de 26 fumeroles de secció quadrangular, que donaven accés a l'escalfor de la cambra de combustió a la cambra de cocció.

Les restes recuperades de l'excavació del jaciment no deixen clara seva datació. Pel que hem trobat, "semblen romanes", la qual cosa no vol dir que el jaciment, en els seus inicis, fos iber, cosa probable, veient la romanització que va patir la contrada. I, com hem dit abans, així el cataloguem nosaltres.

Cal dir que que es documenten fins a 4 forns ceràmics al nucli de Tona. El més proper al jaciment on ens trobem ara era el del forn iber petit de la vil·la, que es trobava on ara hi ha una zona d'esbarjo, amb graella i tot, a uns 50 metres seguint el torrent.

Acabem la visita a Tona a l'agradable parc Roqueta, on els nens gaudeixen d'una estona de tobogans i gronxadors... coses d'anar amb nens! 

Coordenades UTM(ETRS89):

Forn Iber Gran de la Vil·la o de la Vil·la: 31T, 435535, 4634219

Poblat, possible cista i possible jaciment a Folgueroles II

Com ja s'acosta la castanyada, ens decidim a fer una excursioneta al bosc a collir-ne unes quantes. Ens dirigim als boscos de Les Guilleries i, quan ja tenim el cistell ple, decidim fer una visita cultural a la fortificació ibera del Casol de Puigcastellet.

Així doncs, prenem l'Eix i anem cap a Folgueroles, per a començar la ruta des de la Font Trobada, que es troba tot creuant Folgueroles i emprenent la N-141d direcció embassament de Sau. Just abans d'arribar al quilòmetre 6, veiem una pista sorrenca que ens duu en pocs metres a la zona habilitada com a aparcament que hi ha a la font.

Ens posem a caminar seguint la mateixa pista i girem a l'esquerra per la primera pista que trobem a pocs metres de l'aparcament. Per ella, seguim tot rectes creuant camps conreats de blat de moro, fins que arribem a mig veure una casa, en aquest punt entrem en un petit bosquet i al poc surt a una ampla pista, transitable en cotxe, per la que girem a la dreta. Uns 100 metres més tard, girem a l'esquerra per un costerut camí, just al costat d'una nova casa. Al fer el costerut tram, sortim a una nova pista en la que girem de nou a la dreta, i la seguim rectes, fins trobar una bifurcació a la que seguim per la nostra esquerra. Poc després, veiem una zona més ampla del mateix camí, que es deu utilitzar com a aparcament. A aquest espai, veiem un corriol que s'enfila a la nostra esquerra tot endinsant-se al bosc. Seguint aquest, anirem directes a la fortificació.

Això és el que veus quan arribes a la fortificació. D'entrada, no sembla gaire interessant, però comences a investigar i déu n'hi do. La conclusió al final de la jornada és al contrari del pensat en aquesta primera fotografia.

Ens trobem davant del poblat del Casol de Puigcastellet, habitat entre l'últim terç del segle III fins a inicis del segle II a.n.e. (uns 40-60 anys, segons les restes recuperades). Consta d'una curiosa fisonomia, la de fortificació en barrera, que hem vist poques vegades, de fet, només en recordo tres, la Fortificació ibera del Turó de Montgròs, la del Poblat d'Olèrdola, i, a mi, em recorda un xic al Poblat de Bolvir de Cerdanya, tot i que a aquest últim poblat, com ja diem a la seva pertinent entrada, el mur davanter, no era construït com a sistema defensiu, era per demostrar visualment el seu gran poder. Els altres dos jaciments sí que els veig clarament amb la mateixa estructura, aprofitant la seva geolocalització, al costat de cingleres abruptes... òbviament, els altres dos amb molts més habitants.

Aquest jaciment fou descobert a la dècada dels 60 per un grup d'arqueòlegs aficionats, com nosaltres, relacionats amb el Museu Episcopal de Vic, sota la direcció del Dr, Eduard Junyent i Martí Castany, van excavar les estances 5, 6, 7 i 8, i van treure tota la sorra de davant del mur amb maquinària pesada, cosa que ha impedit un posterior estudi. D'aquestes excavacions, es conserven dos cranis, dels quals no en sabem la datació temporal.

Extret del web de la ruta dels Ibers: www.rutadelsibers.cat

Segons la Ruta dels Ibers, a banda i banda del mur visible a dia d'avui, hi deuria d'haver dos braços de pedra que arribarien fins a la cinglera. En aquests braços, hi hauria les portes d'accés a la fortificació, protegides pel cos de guàrdia.

Partint d'aquesta base, el mur faria uns 64.9 metres de llargada per 2.5 metres d'amplada, i conserva una alçada de 1.82 metres (es creu que devia de ser molt més alt). És construït totalment en sec i amb les lloses visibles treballades, no sent així les de l'interior del gruixut mur.

Sí, la foto no és gaire bona, l'hem editat, perquè aquell dia feia tant de sol que algunes fotos han quedat bastant malament.

D'altra banda, defensivament parlant, no ens podem oblidar de la torre, completament massissa, i de 12.2 metres de llarg per 6.3 d'ample. Al ser completament massissa, es creu que devien d'utilitzar unes escales mòbils o quelcom així, per pujar-hi.

A l'altre costat de l'edificació, ens trobem amb deu estances tot aprofitant els contraforts del mur, totes elles enganxades a aquest. Tenen entre 4.5 i 6.0 metres d'amplada, i entre 3.0 i 4.5 metres de llargada.

Planimetria general de la fortalesa del Casol de Puigcastellet. (Dibuix Elisabet Huntingford)

Davant de les estances 1, 2 i 3, s'hi documenta un patí descobert i empedrat, delimitat perimetralment per tres petits murs, que ara no es veuen. El sòl d'aquest pati està construït a base de pedres allisades i terra compactada, fins arribar davant de la estança número tres, on apareix la mateixa roca mare, que també formava part del patí.

Tot i això, els murs de les estances són visiblement més prims que la muralla i estan col·locats en una posició que no encaixa amb el gruixut mur, pel que els arqueòlegs opinen que molt possiblement es construïren amb posterioritat. De fet, les estructures de les estances 2, 5, 7, 8 i 9, es troben sobre l'estrat III, que és el més antic, i contemporani a l'edificació de la gran muralla, mentre que l'1, el 3, el 4 i el 10 s'assenten a l'estrat I, que és l'última fase d'ocupació de la fortificació. A banda d'aquest tema, no s'ha trobat cap negatiu de pal per a la subjecció del sostre, pel que es creu que aquest era recolzat directament sobre la muralla.

Estança I

Segons sembla, les estances 1, 2 i 3 serien més dedicades a habitatges, tot i que de la 3 no es té del tot clar. Sobre les altres estances, tampoc no queda clara la seva funcionalitat, però podrien ser, magatzems o establies, degut a la important quantitat de restes òssies animals trobades al jaciment, pertanyents a 17 vaques, 16 porcs, 13 ovelles, 6 cavalls, 5 cabres i 5 galls, que són animals que podrien romandre amb estables. A banda, també s'hi han trobat restes de 5 cérvols, 2 conills de camp, 2 gossos domèstics, 2 guineus i 1 ase. L'escassa presència de restes d'animals marins indica el seu aïllament del món iber degut a la seva localització.

Possibles estances de ús de magatzem o estable

Com ja hem dit, a les excavacions fetes al jaciment, va aparèixer molta resta faunística... doncs només era el 9% de les troballes recuperades, pel que imagineu la quantitat de restes ceràmiques, lítiques, etc. que hi devia d'haver. Els arqueòlegs en destaquen sobretot la ceràmica.

Aquesta, segons Mònica Gallach i Ot Ordeig que foren els arqueòlegs que en un re-estudi del jaciment a l'any 2015 documenten que, de les restes trobades al jaciment, un 90% són ceràmiques, d'elles, un 75% informes. La predominant és la modelada a torn comuna ibera en un 60 % del total, i a torn de vernís negre amb un 2% del total, aquestes considerades articles de luxe, algunes d'elles provinents de Roses. També va sorgir divers material d'ús domèstic amb ceràmica reduïda a mà.

La imatge inserida ha estat extreta de l'estudi que va rebre el Casol de Puigcastellet l'any 1988 per part del Patronat d'Estudis Ausonencs, en un estudi anomenat la Fortalesa Ibèrica del Casol de Puigcastellet, a càrrec de Maria Dolors Molas i Font, Montserrat de Rocafiguera i Espona i Imma Mestres i Santacreu.

Llegint aquest estudi, ens crida l'atenció la manca, a diferència d'altres enclavaments ibers, de ceràmica d'importació d'altres cultures... una nova mostra del seu aïllament.

Donem per visitat el poblat i, just darrere seu, tot seguint el camí, a la nostra dreta i amagat pel bosc, trobem una claríssima pedrera que no sabíem que existia.

Aquesta va ser explotada durant el segle XVII, però no hem trobat res d'informació sobre aquesta acció... si va ser una re-explotació, o si el sòl estava intacte, que és el més probable. Ara, penso jo, quin tros d'esplanada de pedra que tenien davant la fortificació, millor visibilitat impossible, sense arbres, ni matolls, ni res, només pedra.

Un cop vista la maca i curiosa pedrera, ens dirigim a visitar una possible cista, tot seguint el camí que surt a l'esquerra després del poblat, just davant de la pedrera. En acabar el primer tram de baixada, veiem que el camí més definit vira cap a la nostra esquerra, tot seguint la baixada; nosaltres, però, seguim rectes, veient com comença a atrotinar-se la pista amb força pendent a trams. 

A mig camí de la cista, vam veure quelcom estrany... al nostre parer, no és res prehistòric, però potser sí medieval o amb reaprofitament en aquesta era (no ho sabem tu!!), una excavació ens trauria els dubtes.

Potser no és cap de les dues coses, però el fet que des de la pista fins al punt exacte del possible jaciment estigui clarament desbrossat i veiéssim el clar amuntegament de petits rocs a l'inici del caminoi, col·locats per l'home modern, ens fa pensar en diverses possibilitats.

Investigant l'hem trobat referenciat com a dolmen del Camell, per aficionats a la muntanya... ja dic, no estaria de més una excavació.

Tornem al camí i seguim tot rectes pel pendent. En pocs metres, arribem a una corba a la dreta i, després d'un tros planer, ja que crec que som a la part alta del turó, fem una corba a l'esquerra. Als pocs metres, veiem ,també a l'esquerra del camí, la possible cista. D'aquesta, no teníem informació, però la vam veure publicada al blog dels companys Balenyà, en Manel i la Pilar, que ja l'havien visitat el 24 de juny del 2016, és la possible cista del Pla del Bronze.

Aquí la teniu, val a dir que algú li ha estintolat a sobre aquesta gran llosa blanquinosa, així que millor que inserim una imatge feta pels Balenyà el 2016, que es veu el "possible" del nom que li hem donat, tant en Manel i la Pilar, com nosaltres.

Imatge extreta de Dòlmens i menhirs Pilar

Fixant-me en la fotografia del companys Balenyà, sembla que aquesta llosa blanca és la que es mig veu al costat d'una de les lloses clavades a terra. No ho sabem tu!! Però, per poder, podria ser, fa la mateixa pinta que moltes que sí que han estat excavades i confirmades. La seva localització és bona i, encara que no sigui quelcom definitiu, la seva orientació també ho és.

Ara sí que ja donem la visita per acabada i baixem per l'altra banda del turó, que els nens n'hi s'han queixat encara, però cal recordar que hem accedit a la fortificació per un corriol habilitat, al bell mig d'una cinglera, que no era difícil, però sí que puja, i que a més ja portaven quilòmetres a les cames. PD: Vam arribar justets justets!!

Coordenades UTM(ETRS89):

Fortificació del Casol de Puigcastellet: 31T, 445332, 4642666

Construcció megalítica del Pla del Bronze: 31T, 445717, 4642675

Possible cista del Pla del Bronze: 31T, 445742, 4642561

Dolmen a Orís

Tot i que el dia s'ha llevat rúfol, ens aventurem a anar a la zona del Bisaura. Després de visitar-la i degustar la seva gastronomia, ens dirigim a Orís, ja fora del Bisaura, on hi ha un megàlit poc conegut.

Per arribar-hi, agafem la C-17 i sortim a Orís per la sortida 79. A continuació, hem de seguir les indicacions cap a Saderra, on arribarem ràpid passant un parell de rotondes. Des de la segona, fem uns 1100 metres i arribem a una casa gran i molt cuidada que ens queda a mà esquerra. Allà aparquem i prenem la pista que surt, de nou, a mà esquerra de la carretera, just després de la casa. Aquesta pista és practicable en cotxe, però és privada i pugem a peu. La seguim aproximadament 1 quilòmetre fins que trobem una corba ampla a l'esquerra i, just al vèrtex, una zona desforestada a la dreta i una fita de pedres que marca un corriol que ens durà al dolmen (fita encerclada en vermell a la següent imatge).

El megàlit es troba perdut enmig del bosc, però si seguim el corriol sense desviar-nos, hi arribarem sense problemes. 

El dolmen de Saderra o Puig Castelló, que es troba al cim d'aquest puig, conserva dues lloses al costat de ponent i una més gran al costat de llevant. La coberta i la capçalera s'han perdut, però s'observen lloses properes que podrien ser fragments d'elles.

Pel que fa a les dimensions, la cambra mesura uns 2.50 metres de longitud per 1.20 d'amplada, amb una alçada màxima conservada de 1.25 metres. Les lloses es troben inclinades vers la cambra, pel que no fa la impressió de ser tan alt. Es conserven poques restes del túmul, però es pot apreciar a la banda dreta de la fotografia; segons Ricard Batista, que el va estudiar als anys 60, faria uns 6.50 metres de diàmetre.

Va ser excavat pel propietari de la finca i co-descobridor del megàlit, Xavier Calderó. Tot i haver estat espoliat d'antic, es van poder recuperar peces dentàries, diversos fragments d'os i ceràmica a mà. Posteriorment, uns excursionistes de Torelló van trobar, en superfície, un tros de ganivet de sílex. Amb aquestes troballes podem datar el sepulcre vers el bronze antic.

Tot i que no era la idea del dia, al final hem acabat veient un sepulcre. De fet, hem de dir que les coordenades són aproximades perquè no portàvem el GPS i el Maps del mòbil no ens acabava d'ubicar amb precisió.  

Coordenades:

Saderra o Puig Castelló: UTM (ETRS89): 31T, 437315, 4659897 (aprox.)

Dòlmens i balmes a Tavertet II

Nou dia de recerca megalítica al país, disposats a veure els dòlmens més antics de Catalunya. Anem vers Tavertet, que, per qui no hi hagi anat mai, val la pena perdre's un moment per allà, sobretot per la part de la cinglera, on hi ha unes vistes impressionants.

Bé, tot arribant al meravellós poble per la BV-5207, ens endinsem per aquesta carretera tot el que podem. Quan ja s'acaba la carretera, veurem a l'esquerra dos carrers, el primer al costat d'una parada de bus i el segon, que és el que prendrem, amb un terra un xic fet pols. Aquest carrer es diu bisbe Galceran Sacesa, però, al poc, esdevé una carretera com dèiem feta pols, que va vorejant les cingleres, fins a arribar a l'Avenc de Tavertet... un tros de mas del segle XIII, restaurat i modernitzat per Catalunya Caixa, que ara fa funcions d'allotjament turístic, tipus aparthotel amb casetes individuals i tot. Deixem L'Avenc enrere i seguim pel camí, passant per un parells de miradors a la nostra dreta. No pararem fins a trobar una zona habilitada per a deixar el cotxe, a pocs metres del mas Rajols.

A peu seguim la pista, i emprenem un camí que surt a pocs metres a l'esquerra, que s'enfila buscant els cims de les muntanyes. La porta que li dona accés, però, està tancada... si ens hi fixem, veurem a la dreta d'aquesta, un botador per passar el tancat per sobre sense danyar-lo, ni danyar la porta. Just passar la tanca, seguim pel senderó que hi ha, per sobre la gespa i que en pocs metres surt al camí. Continuem per ell uns 10-15 minuts fins al Collet de Rajols, on trobem dos pals indicatius, un a cada costat del camí. Aquest serà l'epicentre de la ruta d'avui.

Primer anirem a visitar l'antic dolmen del Padró I tot agafant la pista atrotinada que surt a la nostra dreta just passar els pals, fins arribar a un camp, al que girarem a l'esquerra veient un gran túmul; o bé, prens el corriol que hi ha just al costat del camí, per sobre seu, i vas directament al gran túmul, que té 22 metres de diàmetre i una alçada del seu punt central vers el sòl, de més de 2 metres. El potser més curiós d'aquesta muntanyeta artificial és que consta d'un cròmlec d'uns tres metres de gruix, construït amb diverses llosetes col·locades com si fos un mur caigut (cròmlec típic de la zona). El túmul fou descobert pel Sr. F. Puntí, propietari de les terres, que va avisar a R. Batista, J. M. Nolla i J. M. Nuix a l'any 1972.

A ell, trobem el dolmen del Padró I al lateral de la part alta del túmul.

Ja veieu que el que en resta no és gaire, però, bé, suficient, junt amb el tros de túmul, per a assegurar que és un dolmen. Segons l'informe d'excavació, completant amb la informació que aporten l'Enric Carreras i en Josep Tarrús, el dolmen fa 2.20 metres de llarg per 80 centímetres d'ample i 65 centímetres d'alçada. La seva construcció es col·loca en el temps vers el Bronze antic entre el 2200 i el 1800 a.n.e. Això ho sabem, a banda de l'estil constructiu, perquè les restes arqueològiques que s'hi van trobar a l'interior (diversos fragments ceràmics sense forma definida, un petit vas i alguns fragments de quars) indiquen que l'ús de la tomba és posterior a la creació del  túmul, aquest vers el Bronze antic-mig, cap al 1800-1500 a.n.e., com clarament es denota per la seva ubicació, erigit sobre la gran obra tumular. Així doncs, el túmul neolític fou reutilitzat uns milers d'anys més tard.

Just al costat, veiem una depressió, prou marcada, al lloc on podria trobar-se la tomba neolítica del túmul, l'anomenat dolmen del Padró II, que pel que sabem fou tornat a tapar després de l'excavació feta per Josep Castells, Walter Cruells i Miquel Molist els anys 1986, 1987 i 1988.

Segons en Carreras i en Tarrús no hi ha publicades unes dimensions exactes, però que més o menys feia 1.5 metres de llargada, per 1 metre d'amplada i també 1 metre de fondària, nosaltres havíem trobat unes altres dimensions, però ens en refiarem més del que puguin dir aquests dos experts, que no pas en el que trobem nosaltres. Com el túmul, resta datat vers el Neolític antic, segons els mencionats autors de vers el 4500-3900 a.n.e., mentre l'obra tumular, resta datada per C14 a uns carbons recuperats a sota la cambra d'entre el 4800 i el 4600 a.n.e., essent així un dels túmuls i un dels sepulcres més antics de Catalunya.

A l'excavació, s'hi van trobar les restes antropològiques d'un individu, puntes de sageta de sílex i un vas ceràmic complet tipus Montboló. A part de les restes, es va descobrir una curiosa variant utilitzada per a la seva construcció, les lloses eren clavades a la roca mare, mitjançant uns reguerons, per encabir-hi els perfils de les parets de la cambra.

A banda d'aquests dos sepulcres, ens consta que el túmul tenia una altra obra tumular adjacent, on hi havia un tercer sepulcre... el vam buscar, però no el vam trobar. Segons la documentació, només restava una llosa lateral d'1.15 metres d'amplada màxima per 1.45 de llargada i conservava part d'un túmul propi d'uns 8/11 metres de diàmetre. A l'excavació efectuada l'any 1988, no aparegué cap tipus de resta, tot i que es va poder datar per C14 utilitzant uns carbons recuperats de vers el Neolític antic, tot i que els resultats no s'han publicat. Igualment, per la fisonomia de la tomba, cista neolítica amb túmul, la podem datar vers el 4500 i el 3900 a.n.e. 

D'allà estant, ens mirem el prat del davant i ens posem a caminar vers la cantonada de la nostra dreta. Travessant el camp, trobem un pas d'aquests "anti-vaques" i el passem, tot prenent un corriol cap a l'esquerra, en direcció el cim de la petita muntanya pedregosa que hi ha. Coronem el cim en pocs metres, d'on surt un camí prou ample que va davallant la muntanyeta vers la vall, vorejant un bosquet a la nostra esquerra i al poc passarem un conjunt elèctric a la nostra dreta. Seguim baixant i comencem l'ascensió del següent turó. En no gaires metres, veurem un corriol que puja fortament vers el cim; el prenem, tot sortint en un centenar de metres de nou al camí, el que prendrem a l'esquerra i en uns 15 metres més, veurem a l'esquerra del camí, tocant a ell, el dolmen de la Font de la Vena.

Aneu amb compte, s'acostuma a omplir de fulles, i us el podeu perdre, nosaltres el vam netejar un xic per a fer-li la fotografia.

Aquest megàlit fou descobert pel Sr. Francesc Puntí l'any 1972, i catalogat el mateix any per R. Batista, J. M. Nolla i J. M. Nuix.

Es tracta d'una nova cista neolítica amb túmul, la cambra de la qual mesuraria 1.70 metres de llarg, per una amplada màxima d'1.50 metres i una alçada màxima conservada d'1.05 metres.

A l'excavació, no aparegué cap troballa, potser degut a les clares violacions que ha rebut al llarg del temps, però sí que aparegueren al túmul, on la tècnica constructiva utilitzada és la idèntica al company Padró II. Una obra tumular de 17/18 metres amb un cròmlec de 2.5 metres d'amplada, bastit a raó de lloses col·locades en "plec de llibre". En aquest, es varen recuperar ceràmiques del grup Montboló, 2 puntes de sageta del nou estil Font de la Vena, i 6 puntes de sílex.

Ara esmentarem una d'aquelles coses que nosaltres, com a aficionats, no entenem. Segons es documenta, la datació radio-carbònica a un dels carbons de dins la cambra va resultar del 5264-5013 a.n.e., en canvi la datació del sepulcre és del 4500-3900 a.n.e.

Visitat el megàlit, refem el camí fins als pals indicatius que hem dit que serien l'epicentre de la ruta i girem una mica a la dreta tot seguint el camí principal uns 650-700 metres, fent una corba pronunciada cap a l'esquerra. Allà travessarem el prat de la nostra esquerra, tot agafant un corriol que jo diria que deu ser prou transitat. Aquest porta al torrent de l'Abeurador, on veurem uns fantàstics gorgs que es deuen omplir en èpoques de pluja, no com ara, que hem batut el rècord de dies seguits sense caure ni una gota a Catalunya. Resseguint el torrent, ens adonem que es crea un sender desdibuixat que travessa el curs del petit rierol i puja vers el cim del davant, aquest ens portarà sense pèrdua a la necròpoli del Pla de la Fossa.

Sí, això no és prehistòric, però les antropomorfes ens semblen prou espectaculars com per a inserir-les a l'entrada del blog. Aquestes són datades de l'era medieval, vers els segles IX-X.

Ens posem de nou en marxa disposats a veure les balmes que sabem que hi ha no gaire lluny, seguint el desdibuixat sender vers el cim del turó, allà, a la nostra esquerra, cercarem de nou, un botador, especialment elaborat... de fet, inseriré una fotografia que em va fer la Cris.

A més, a les fustes on poses els peus hi ha un conjunt de claus doblegats, per a que no rellisqui ningú. (Com es noten els anys, ara ja no ens criden l'atenció perquè ja els hem vist a molts llocs).

En creuar, ens trobem just al prat de davant de l'epicentre de la ruta. Aprofitem per a comentar que aquí es té constància de l'existència de les tres cistes del Collet de Rajols, dues d'elles excavades també per Josep Castells, Walter Cruells i Miquel Molist l'any 1986 i tapades per a preservar-les.

Tornant a la nostra ruta, ens dirigim cap als famosos pals indicatius, però no hi arribem, ja que prenem el camí desdibuixat per l'herba que surt d'allà en direcció contrària a la dels dòlmens. Seguint-lo, anem vorejant un bosc a mà esquerra. El camí pel que anem fa un gir prou obert a la dreta, prenent direcció com si tornéssim a Tavertet de totes totes... al poc d'aquest canvi de sentit, veurem a l'esquerra un caminoi senyalitzat que ens portarà primerament a la balma de Cortils.

D'aquesta balma i la següent no hem aconseguit trobar res arqueològic, però a aquesta vam veure un mur de pedra en sec, que no ens va fer la impressió de ser prehistòric, i una llosa clavada al terra, que tampoc no ho creiem. Però amb totes les restes de la civilització neolítica que hi ha per aquí, m'hi jugo un pèsol congelat que aquest espai el freqüentaven com a hàbitat estacional.

Per a arribar a la següent balma, només s'ha de seguir un corriol que surt de la de Cortils al costat de per on hem entrat, i, en pocs metres, veurem a la dreta, la més petita balma d'Arles.

Tornem al camí i seguim endavant per a fer l'última aturada de la ruta, el mirador de la Roca Llarga, que també està senyalitzat.

Hem volgut inserir aquest lloc a l'entrada del blog perquè, a més de les impressionants vistes que té, s'hi ha trobat divers material prehistòric, com ceràmica i restes de tipologia lítica, destacant entre elles una fletxa amb peduncle i aletes, amb retoc bifacial de sílex blanc. També van sorgir un percutor de quars, diverses ascles del mateix material i una mà de molí d'esquist.

Donem per acabada la ruta d'avui i tornem al cotxe, però aquí no s'acaben les visites del dia, ja que de camí de tornada al poble passem pel mas de Can Tafura (intencionadament).

Per a anar a can Tafura, prenem una carretera secundària que va de Cantonigròs a la carretera Bv-5207 sense passar per L'Esquirol. La pista va a petar entre els quilòmetres 4 i 5 d'ella. La travessem, tot seguint per la pista asfaltada tot rectes uns dos quilòmetres, fins a trobar una zona d'aparcament a la nostra esquerra; allà deixem el cotxe i ens posem a caminar pels camins boscosos que hi ha, direcció el mas de Can Tafura. Deixarem l'esmentat mas a la nostra dreta i, just després, prendrem un ample corriol que surt del caminoi general a la dreta, en direcció a les cingleres, allunyant-nos cada cop més de la pista. De cop i volta, s'acaben els arbres i sortim a una zona amb terra pedregós, on girem a la dreta i en pocs metres toparem amb una tanca, que obrirem passant a veure el que queda del dolmen de Can Tafura.

La tomba està molt malmesa, com es pot veure a la fotografia, només resten algunes lloses caigudes prop del que un dia va ser un túmul d'uns 7/8 metres de diàmetre per 1 metre de potència màxima, sobre el qual s'hi van trobar diverses restes humanes. De fet, ja estava prou destrossada l'any 1961 quan fou localitzada i excavada per Martí Cassany i Joan Surroca.

L'any 1963, ho feu Ricard Batista, expedició de la qual tenim els resultats, que determinen que era una cista rectangular amb unes dimensions de 1.60 metres de llargada màxima, 1.60 d'amplada i una alçada difícil de determinar, ja que en aquell temps ja li mancava la llosa de coberta; tot i això, li dona una alçada màxima conservada d'1.15 metres. Segons Carreras i Tarrús, aquesta cista fou erigida vers el Calcolític final-Bronze antic, vers el 2200-1800 a.n.e.

D'aquest dolmen, s'hi van extreure 28 fragment de ceràmica a mà i dues ascles de sílex, a banda d'una llarga llista de restes antropològiques, com 25 molars més 40 peces més d'adult, 42 fragments ossis corresponents a un mínim de dos individus que van ser inhumats en aquest lloc. Per la quantitat de dents, i tenint en compte que se'n poden trobar més sobre el túmul, el mínim passaria a tres com a poc (és la nostra opinió).

Ara sí, tornem al cotxe fent els frescos camins boscosos i posem rumb a casa, que per avui ja n'hi ha prou.

Com sempre, però, podeu completar aquesta ruta amb una altra de Tavertet que també discorre en part pel Collet del Rajols (Dòlmens a Tavertet III) o bé combinar-la visitant un dolmen a L'Esquirol i el Salt de la Foradada de Cantonigròs (Dòlmens a L'Esquirol I i Tavertet I).

Coordenades UTM(ETRS89):

El Padró I: 31T 453584 4651817

El Padró II: 31T 453584 4651817

Font de la Vena: 31T 452988 4652840

Tombes antropomorfes del Pla de la Fossa: 31T 453449 4651462

Balma de Cortils: 31T 454211 4651254

Balma d'Arles: 31T 454197 4651240

Mirador de Roca Llarga: 31T 454097 4651013

Can Tafura: 31T 448128 4650317