El confinament per la Covid, ja sigui total, de comunitat autònoma, comarcal o municipal, també ha portat alguna cosa bona i, al nostre cas, ha estat seguir fent recerca sobre alguns jaciments teòricament desapareguts o extremadament malmesos.
Reflex d'aquesta recerca és la sortida d'avui a Taradell, on visitarem un parell de sepulcres molt poc coneguts i una zona arrasada on antigament hi havia una necròpoli. Però anem a pams i comencem anant a la urbanització de Goitallops. Allà, si avancem fins ben amunt seguint per l'avinguda que dona nom a la urbanització, arribem a la rotonda on aquesta acaba, a l'anomenat monument del Gos Caçador (indicat malament a alguns webs com monument al Caçador... serà que és el mateix...). Bé, un cop a aquesta plaça, aparquem el cotxe i seguim a peu per la pista un pèl atrotinada per al nostre 308 que surt més a la dreta. La seguim durant 400 metres, moment en què prenem una pista que baixa a la dreta amb fort pendent en direcció al Pedró dels Mossos d'Esquadra. En poc més de 120 metres, trobem una bifurcació i seguim pel ramal de la dreta, una mica deteriorat, però força clar. En uns 270 metres, arribem a una nova cruïlla i prenem de nou a la dreta. Seguim aquest camí uns 900 metres i ens endinsarem al bosquet de la dreta uns 15 metres per a trobar les minses restes de la tomba de la Serra de Montmany.
Com podeu veure a la imatge, les roques conserven molt poca alçada i es troben una mica ocultes sota la vegetació i pel matoll que hi creix a sobre... Inserim una altra fotografia de detalls per a veure millor la majoria de lloses.
A aquesta foto, sembla que la llosa de l'esquerra seria la de capçalera (o peu) de la tomba, i la immediata següent amb la que faria vèrtex està clarament desplaçada.
L'única informació que hem trobat classifica la tomba com a prehistòrica sense donar-ne gaires detalls, ja que indica que no ha estat mai excavada ni s'hi ha trobat material en superfície.
Des d'on ens trobem, podem sortir del bosc deixant la tomba a la dreta tot dirigint-nos a la cinglera. Just davant, però a l'altra banda de la vall, es troba la tomba dels Sequers de Gasala, que vam veure fa ja uns quants anys. Curiós, no?
Retornem al camí i desfem l'itinerari fins a la plaça on es troba el monument del Gos Caçador. Des d'allà, seguim per l'avinguda Goitallops 900 metres. A la nostra dreta, dins del jardí d'una casa, però poc visibles des del carrer, trobarem les dues tombes de Goitallops. Vam tenir sort perquè els propietaris ens van permetre l'accés al jardí.
Fortuïtament descobertes el 1994 quan el propietari de la finca volia plantar un arbre, van ser immediatament estudiades per Imma Mestres, Josep Pujades i Carme Subirana en una intervenció d'urgència. Tot i que les lloses de coberta d'ambdues tombes no es conservaven ni in situ ni íntegres, sí es van recuperar restes òssies, lítiques i ceràmiques.
La tomba número 1, més quadrangular i de 1.40 metres de longitud per 1.05 d'amplada i 0.90 d'alçada, està formada per quatre lloses megalítiques. Contenia les restes força malmeses d'un individu que s'havien col·locat sobre una capa de sauló i una altra de terra. Entre la sorra de la tomba es van trobar una trentena de fragments informes de ceràmica a mà sense decoració i sis fragments de sílex.
Per la tipologia de l'enterrament i els materials arqueològics associats, aquesta tomba pot ubicar-se a època prehistòrica, però no es pot datar amb precisió. Als estudis consultats, es parla de que es determinaria la seva edat utilitzant carboni 14, però no hem trobat els resultats d'aquests estudis (si és que es van arribar a fer).
Pel que fa a la tomba número 2, fa pinta de ser més moderna només per la seva forma. Mesura 1.75 metres de longitud per 0.50 d'amplada, mentre que la seva alçada màxima és de 0.35 metres.
Com el seu veí, ja no conservava la coberta quan es va excavar, però sí les restes d'un esquelet completament estirat al seu interior. A l'exterior de la tomba, es van trobar fragments de sílex i ceràmica del mateix tipus de la trobada a la tomba número 1. Amb això, es pot concloure que les restes recuperades serien de la primera sepultura i que la segona seria posterior, possiblement medieval.
Al costat d'aquesta segona cista, hi ha un cartell informatiu on s'indica que són dues tombes medievals. Per la tipologia de la primera i les troballes, nosaltres som de l'opinió que una és prehistòrica mentre que la segona podria ser medieval.
Finalitzada la visita i agraint l'amabilitat dels propietaris, ens dirigim a visitar un últim sepulcre molt malmès, l'anomenada tomba de la Serra. Des d'on som, és més pràctic anar caminant que en cotxe, ja que només hem de seguir per l'Avinguda Goitallops fins el final (passa a dir-se Montseny). Però bé, ho expliquem en cotxe tot i que s'ha de fer una mica de volta per a arribar a l'inici de l'últim tram de la ruta d'avui. Seguim avançant per l'Avinguda Goitallops fins que, obligatòriament, hem de girar a l'esquerra per la Ronda Vilademany. Poc després, en trobar una rotonda, agafem la primera escapatòria tot prenent la carretera de Balenyà. En uns 375 metres, girem a la dreta seguint les indicacions cap a l'Institut, on podem aparcar còmodament. A peu, caminem uns metres per l'Avinguda de Montserrat i de seguida trobem una pista de sorra: a la dreta és particular i s'anomena Camí de la Serra; cap a l'esquerra, creua la riera de la Tomba. Nosaltres, anirem a l'esquerra, passarem per sobre de la seca riera i ens enfilarem cap al cim del turonet seguint el camí principal. En una suau caminada de 1100 metres des de la riera, arribem a un filat elèctric que tanca un suau puig amb pins i roures, al cim del qual es troba la Tomba de La Serra o del Serrat del Cementiri... bé, el què queda d'ell. De fet, es té constància d'una necròpoli formada per 3 tombes, però només es conserva aquesta. Les altres dues, més petites i situades al sud i l'est de la principal, foren possiblement destruïdes en el transcurs d'una excavació clandestina duta a terme per un grup de Manresa el 1988.
A dia d'avui, s'observen clarament dues lloses i fragments més petits aflorant al costat d'un tronc i una suau depressió plena de fulles i pinassa que seria la cambra d'aquesta caixa megalítica tancada. Pel que fa a les seves dimensions, segons Tarrús i Carreras, mesura 0.95 metres de llarg per 0.60 d'ample i 0.40 d'alçada màxima conservada (és a dir, sense la fullaraca). Aquests autors documenten un possible sòl enllosat que, evidentment, nosaltres no vam poder veure, i un túmul de tendència circular de 9 - 10 metres de diàmetre.
Sobre el seu descobriment, hem trobat que fou en Segismund Serra Vall-Llobera qui va identificar el conjunt el 1920, però també que ho feu un grup de joves de Taradell el 1928, grup que va excavar-lo aquell any sota la direcció del mateix Serra Vall-Llobera, Josep Molas (farmacèutic i secretari de l'Ajuntament de Taradell) i Francesc Pujol. Aquesta excavació va donar a llum nombroses restes òssies i ceràmiques, on destaca una olla sencera a torn que sembla més moderna, denes discoïdals de collaret i fragments de sílex. Aquestes restes foren guardades per Molas a un armari de casa seva i ara es troben, creiem, a l'Ajuntament de Taradell.
Posteriorment, el 1958, el mossèn Antoni Pladevall va realitzar una prospecció al túmul i va trobar alguns fragments més de sílex, una dena rectangular de calaïta, ceràmica grollera de cocció reduïda i oxidant, un fragment ceràmic decorat amb ziga-zaga incisa i un fragment de ganivet de sílex d'uns 10,5 cm. Aquestes restes es troben al Museu Episcopal de Vic. Finalment, l'any 1962, Ricard Batista i Roca acompanyat per Pladevall va realitzar una nova excavació, que no va donar lloc a troballes. Addicionalment, van fer la documentació planimètrica del jaciment per al Corpus de Sepulcros Megalíticos de España de Batista, dins del volum de la comarca de Vic.
Per totes les troballes documentades, es pot dat el conjunt dins del Calcolític recent - Bronze antic, vers el 2700 - 1800 a.n.e.
Ara sí, ho deixem aquí, que ha estat un matí força ben aprofitat, i ja veurem més coses un altre dia. Tot i això, si us quedeu amb ganes de més, us podeu acostar al dolmen del Sequers de Gasala tot seguint la interessant ruta que vam fer nosaltres passant pel castell de Taradell i les Cuines del bandoler Rocaguinarda.
Coordenades UTM(ETRS89):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada