Dòlmens a Llobera, Riner I i Pinós I

Hora d'excursió un pèl lluny de casa. Ens dirigim cap al Solsonès, bé, més concretament al municipi de Torà, que és de la comarca de la Segarra. En arribar a Torà, ens dirigim direcció Solsona per la LV-3005. Passat Vallferosa, surt una carretera asfaltada a mà dreta que continuarem tot seguint els cartells indicatius de la masia de La Vila. Gairebé a la masia veurem un aparcament indicant el dolmen, ja anant per camí de sorra, a mà dreta. Deixem el cotxe allà i seguim a peu els cartells indicatius del dolmen. Passarem per davant de la casa, amb les respectives bordades dels seus gossos, i al poc de caminar ens trobarem enmig del túmul que cobreix aquest megàlit.

Està molt arreglat. Diria que vaig llegir que va ser el mateix propietari de la masia que li dóna el nom (per alguns), qui ho va fer, suposo que amb ajuda... perquè si ho va fer sol... jo no li portaria la contrària en res!!

Aquest megàlit va lligat a una discussió de per vida: És del Solsonès, o és de la Segarra?... o el que és el mateix, és el dolmen de Llobera o el dolmen de Llanera?? No ho saben ni ells, o bé sí que ho saben, però ningú es vol baixar del burro. Nosaltres, conflictes fora, l'anomenarem com dolmen de Llanera, que és el que posa a la pàgina del patrimoni de la Generalitat. Per tant, és de la Segarra. Respecte al nom, també podem trobar que és La Torre dels Moros o el dolmen de la Vila de Gola de Bous, etc.

Es diu que és el dolmen més gran de Catalunya... a mi no m'ho va semblar pas, sí que és molt gran però vaja... Puigseslloses, Vinyes Mortes II, La Creu d'en Cobertella, entre d'altres, em semblen més grans. Segons proves de C-14, restes trobades al sepulcre daten del 2550 a.C. D'altra banda, experts dolmènics daten la seva construcció d'entre el 3500 i el 2700 a.C., fet que indica una reutilització a època prehistòrica, també trobant restes d'època ibera, dels segles II i I a.C., i proves d'una utilització com habitacle sobre el segle XVIII.

La seva cambra està formada per 5 lloses, amb una longitud de 4.70 metres. Amb el corredor té unes mides totals de 9.00 metres de llarg, 1.90 metres d'ample i 2.35 metres d'alçada en el seu punt més elevat. D'altra banda, documentarem certes troballes arqueològiques de Mn. Serra Vilaró al sepulcre: com un vas campaniforme, diversos vasos llisos neolítics, varis fragments d'atuells ceràmics, un molí barquiforme, una destral polimentada i diverses puntes de sageta de sílex.

Tornem al cotxe i anem direcció Cardona, ens pararem al santuari del Miracle. Al conjunt del santuari, val la pena dedicar-li una passejada, és maco. Jo li deia a la meva dona que em semblava un decorat de pel·lícules.     

Un cop visitat el santuari, agafarem un petit corriol que surt just davant dels edificis creuant la carretera, i puja al petit turó que hi ha al davant. Seguirem el corriol passant per un camp conreat, i a la part esquerra d'aquest, al final de tot del camp, just al costat de l'ermita de Sant Gabriel, es troba el dolmen del Miracle. L'anomenen el Roc de la Mare de Déu.

Aquest megàlit mereix una explicació. Com es pot veure a la imatge, les pedres laterals no són pas de cultura megalítica, més aviat són de cultura urbana segle XX!! Del dolmen inicial només en queda el que creiem que és la llosa de coberta. Els gravats existents en ella li atorguen una datació prehistòrica al treballat roc.

Cal fer menció que segons Serra Vilaró, aquesta llosa és part d'un estil dolmènic nou per a nosaltres, el que ell anomena hemidòlmens, sepulcres dels que hem escrit una petita explicació al final de l'entrada.

Ara anem direcció Sú i tot seguit ens desviem cap a Can Tristany. Per aquest camí de sorra, ens arribem a un punt on hi ha un camí que el creua, que més que un camí és una petita entrada als camps conreats del costat. Al camp de la dreta del camí, es veu un caminet que s'endinsa al bosquet que hi ha al costat (molt maco per cert), net de sotabosc, però alhora fosc i salvatge. Als pocs metres, ens trobem de cara el dolmen de La Pera. Amida 4.80 metres de longitud, 1.80 metres d'amplada i 1.40 d'alçada, i el túmul farà uns 15 metres de diàmetre.

Aquest megàlit és considerat de tipus galeria catalana i va ser utilitzat no només en la seva data aproximada de construcció prehistòrica (Neolític final, cap el 2300 a.C.). Sembla ser que aquest sepulcre va ser utilitzat contínuadament fins al 1000 a.C i després va ser mig desmuntat a l'època medieval. Van utilitzar les lloses per a la construcció de la necròpoli de cistes que hi ha darrera seu, a uns 15 metres.

Òndia!!!! Ens hem deixat un pel camí!!!... Tornem enrere fins a la carretera asfaltada i anem direcció Pinós, fins que trobem a mà dreta la masia de la Casa Cremada, on deixem el cotxe. El dolmen anomenat com a dolmen del Collet de Su, o dolmen de la Casa Cremada, és just a la part superior del turonet que hi ha un pèl més endavant travessant la carretera. 

Aquest dolmen va ser restaurat l'any 1986, però la seva data de construcció és al Neolític final, cap al 2200 a.C. Igual que el dolmen de la Pera, també va ser reutilitzat, sobre el 1800 a.C. Amida 3 metres de longitud, per 2.20 metres d'amplada per 1.40 metres d'alçada.

Anem a dinar al santuari de Pinós... ja és hora... tinc gana!!! Encara que amb el ventet que feia, no vam acabar de degustar l'entrepà tan tranquil·lament com ens hauria agradat.

Tot sortint del santuari, direcció Vallmanya, abans d'arribar a la casa de can Cabot i uns 600 metres abans d'un dipòsit d'aigua, surt un camí de sorra a mà esquerra, en direcció a la riera de Can Cabot. Seguim el camí uns 350 metres, havent deixat a mà esquerra dos trencalls. Arribat aquest punt, cerquem una cabana de pedra situada en la carena del davant, el dolmen de Can Cabot és dins seu.

És de tipus cambra pirinenca i les seves dimensions són de 2 metres de longitud, 1.55 d'amplada i 1.45 d'alçada, i data del Calcolític, entre el 2000 - 1800 a.C. Ha estat, com es pot veure, aprofitat per a altres menesters, transformant el dolmen en cabana de pedra seca.

Actualització del 22 de juny del 2018.

Aquest calurós dia, anàvem cap a la Seu d'Urgell i vam passar tot fent camí pel poblet de Sú. A una de les cases, tenen una llosa des de fa anys, quan un avantpassat del propietari la va recuperar de les obres de construcció de la carretera que duu a Ardèvol.

Segons el propietari de la vivenda, el roc serà properament netejat, inspeccionat i transportat a El Miracle. No sé exactament què en faran, però podria ser que volguessin fer alguna cosa musealitzada, i més tenint en compte la semblança amb El Roc de la Mare de Deu, catalogat com a hemidolmen segons SerraVilaró. Jo sempre he dit que són esteles.

Mossèn Serra Vilaró els col·loca al principi de l'Edat del Bronze, amb el nom de “megàlits de pedra picada” o “Hemidòlmens”. El mossèn els descriu com a sepulcres tumulars que estaven coberts per una llosa allargada, pesant i amb els angles arrodonits, de superfície llisa, de vegades esculpida parcialment en el perímetre exterior, que per un extrem se sustentaven en una pedra o llosa situada en un extrem de la cambra, i per l’altre es recolzava al túmul.

Antoni Mañé, al seu llibre "Itineraris per la Catalunya Central", atorga unes dimensions a la llosa de 2.15 metres de longitud màxima, 1.32 d'amplada màxima i 0.15 metres de gruix. També esmenta que li manca un tros al extrem superior. Ell el considera com nosaltres, seguint les explicacions de Serra Vilaró, com un hemidolmen.

Recentment, en Josep Tarrús ha proposat la seva anul·lació com a sepulcre megalític, argumentant el que jo dic, les cobertes, segons les explicacions de Serra Vilaró, son estel·les, però la veritat és que són estranyes. Aquesta en qüestió, em va semblar com si tingués un acanalat pel lateral de la llosa, però segons l'amo de la vivenda, no té cap dibuix a les seves cares, i que ara el passaran per rajos aviam si troben quelcom ocult (el roc de la Mare de Déu, sí que té gravats). Per a mi, és una estel·la en construcció.

I sí, queda confirmat el que em deia el bon home. Segons hem trobat per Internet, es tracta d’un projecte de Museu al Territori, amb la implicació del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Solsonès i els diversos ajuntaments compromesos, que sota la coordinació del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, traslladaran, netejaran, estudiaran i exposaran aquestes "estàtues-menhir" que hi ha la zona.

Enumerem a continuació els menhirs inclosos a l'esmentat projecte, anomenat Gegants Immortals:

• Roc de la Mare de Déu, a Riner (Solsonès)
• Pedrafita de Su, a Riner (Solsonès)
• Estela de la Costa dels Garrics del Caballol, a Pinell (Solsonès)
• Menhir del Solà, a Riner (Solsonès)
• Estela de Través o Font de Plata, a Solsona (Solsonès)
• Estela de la Vinya del Giralt a Cardona (Bages)
• Menhir d’Ardèvol a Riner (Solsonès)

Els participants al projecte col·loquen aquestes escultures cap al 3000 - 2500 a.C., quan es va expandir la cultura de les estàtues-menhir a molts llocs d'Europa. Afirmen que Catalunya es troba plenament integrada dins el moviment escultòric de les estatues menhir, no sent així un fet aïllat o de cultures veïnes. 

El trasllat d'aquests rocs està previst per l'any 2018, i la finalització del projecte cap el 2022, tot i que no sabem si els aniran col·locant a la seva nova ubicació a mida que vagin estant restaurats i estudiats, o els col·locaran tots simultàniament i aniran canviant d'estela quan els vagin a estudiar.

A petició expressa del propietari de la finca, no divulgarem les coordenades, de fet, ni tant sols les vam prendre. Però, bé, properament es podran veure tots ben nets. De fet, tot i que nosaltres n'hem vist 5 dels  7 menhirs, anirem de nou a visitar-los quan els col·loquin.

Coordenades:

Llobera, Llanera: UTM(ERTS89): 31T, 373566, 4639650

Menhir del Roc de la Mare de Déu: UTM(ETRS89): 31T, 377626, 4640899

La Pera: UTM(ETRS89): 31T, 377438, 4635623

Collet de Su:UTM(ETRS89): 31T, 380185, 4635823

Can Cabot: UTM(ETRS89): 31T, 380720, 4633338

Menhir de Pedrafita de Su: UTM(ETRS89): Properament a El Miracle

Cròmlec de Pins Rosers i dòlmens i menhir al Corredor

Ens llevem el diumenge d'horeta, que tenim cita a Aigües del Ter Llobregat de Cardedeu - Llinars per a visitar el Cròmlec de Pins Rosés o Rosers, situat dins de les instal·lacions de la planta de tractament d'aigües. Per a arribar-hi, anem fins la rotonda que dóna accés a l'autopista AP-7 a Cardedeu i agafem el camí de les aigües que surt de la mateixa rotonda fins que arribem a l'entrada de les instal·lacions. Donem els noms al vigilant, que verifica que som a la llista i ens acompanya fins el cercle de pedres. Si no heu demanat cita prèvia a l'empresa, el més segur és que no us deixin entrar!!

El cròmlec, no us feu il·lusions, no és pas Stonehenge, però té el seu interès. Actualment, no queden més que tres pedres dretes i 8 de tombades, de les vint que tenia originàriament, col·locades entre plantetes decoratives... per dir-ho d'alguna manera...

Segons el cartell informatiu, està datat entre el 3400 i el 2200 a.C. i segons hem pogut esbrinar el cercle té uns trenta metres de perímetre. Va ser excavat i publicat l'any 1879 per Joaquim Mercader de Bell-lloc i també va rebre la "visita" de GESEART l'any 1991.

Per acabar d'aprofitar el matí, marxem cap el parc del Corredor per la banda de Dosrius i fem el camí cap al santuari fins on vam deixar el cotxe quan vam anar a Ca l'Arenes. A aquella alçada, a la dreta del camí i pujant pel turonet, es troben les restes caigudes del "dolmen" de Ca l'Arenes II.

No hi ha gaire informació sobre aquest "megàlit", trobant com a data de construcció l'extens període que va del 3500 al 650 a.C. Però hi ha fonts que contemplen la possibilitat que es tractés d'elements d'una pedrera no gaire llunyana. Per tant no seria un dolmen... no sé jo.

Pujant cap al santuari des de la banda de Vallgorguina, passat el dolmen de la Pedra Gentil, i a 250 m a l'est de la masia que li dóna nom al sepulcre que visitarem,  veiem a l'esquerra del camí, en un petit turó enboscat, el dolmen del Trull.

Amida 1,70 m de longitud, 1,40 m d'amplada i 1 m d'alçada i sembla que era una galeria catalana, ara completament destruïda, però que devia ser impressionant quan encara es trobava sencera. Segons Francesc Baldrís, data d'entre el 2200 - 1800 a.C. A la seva prospecció, no es trobar res.

Un temps més tard, vam saber de l'existència d'un menhir just allà que nosaltres no havíem vist aquest primer dia. Per tant, tornem fins al lloc amb la intenció de cercar-lo. El vam trobar just un metre sota del dolmen!!! Com pot ser que no l'haguéssim vist???

Aquest menhir caigut rep el nom de menhir del Trull. No hem trobat les mides, però és força gran. Alguns autors el tracten com a possible menhir i d'altres com a possible part del dolmen. Per nosaltres, veient les seves dimensions, bastant més grans que la resta de lloses del dolmen, i que no acabaria d'encaixar-hi fent una reconstrucció mental del megàlit, ens inclinem més cap a que és un menhir.

Volíem acabar la jornada visitant el menhir Mañé, que no és a gaire distància de la masia del Trull, i també el possible menhir de Ca l'Arenes III, però la pluja fa acte de presència i pensem que és millor deixar-los per a un altre dia.

Coordenades:

Cromlech de Pins Rosers: (Aigües del Ter Llobregat)

Ca l'Arenes II: UTM(ETRS89): 31T, 455128, 4607497

El Trull: UTM(ETRS89): 31T, 457295, 4609635

Menhir del Trull: UTM(ETRS89): 31T, 457294, 4609643

Dòlmens a Moià III

Aquest cop, no anem gaire lluny, només a la comarca del costat, el Bages, més concretament a Moià. Aquesta comarca reclamada pels habitants com el "Moianès", és preciosa i sovint hem fet excursions per la zona (a data de l'actualització de l'entrada 16-12-2017, el Moianès ja és comarca). Molt recomanable, les coves del Toll i el molí de Brotons. Aquest cop, però, no vam anar a cap lloc d'aquests, teníem el full de ruta marcat per a cercar aquests dos dòlmens: el de Can Parès i el dolmen de les Umbertes.

Aquest primer, arreglat pel servei d'arqueologia i paleontologia del departament de cultura de la Generalitat l'any 2010. Arribar-hi és molt fàcil, i s'hi pot anar amb el cotxe fins a uns pocs metres del megàlit. Anem fins al quilòmetre 32 de la carretera de Moià a Vic i allà surt un camí de sorra a mà dreta que porta a Can Parés. El seguirem fins a uns conreus, amb espai per deixar-hi el cotxe i tot, el dolmen està allà, al vell mig del camp treballat.

Aquest megàlit data del Neolític final, cap al 2500 a.C. La data no és gaire precisa, ja que molts autors el cataloguen en un espai de temps molt ampli. Nosaltres hem preferit donar-li datació de la seva construcció. És un dolmen de cambra simple i les mides que hem pogut trobar són les del túmul que amida uns 6.4 metres de diàmetre.

A les excavacions rebudes, la primera el 1957 i la segona el 2010, es documenten: de la primera, 100 restes òssies i dentals del que farien com a poc dos individus, 32 fragments ceràmics i 1 de sílex. I de la segona, 16 restes òssies i dentàries humanes, 34 fragments ceràmics, 3 denes de collaret i 12 esclats de sílex.

Ara anem al dolmen de les Umbertes. Aquest ens va fer una especial gràcia, ja que està ubicat a l'aeròdrom de les Umbertes. Ens va agradar recórrer la pista d'enlairament per trobar aquest dolmen, gairebé al principi d'aquesta. Per arribar-hi, el més fàcil és seguir les indicacions a l'aeròdrom de les Umbertes que hi ha una mica abans d'arribar a Moià per la carretera C-59 (cosa que nosaltres no vam fer), seguint un camí que surt a mà dreta de la carretera.

Segons posa a la placa que hi ha al dolmen, aquest data del 2800 a.C., encara que cercant informació hem trobat que realment és d'era calcolítica del 2200 - 1800 a.C. Amida 1.60 metres de longitud per 1.55 d'amplada i 0.90 d'alçada. Cal dir que la pedra de coberta no és la seva, ha estat afegida en la seva restauració.

A la seva prospecció, aparegueren gran quantitat de troballes interessants: com 5 fragments ceràmics amb incisions, 2 corresponents a vasos o bols, 38 fragments ceràmics més, 1 tros amb retocs i un esclat de sílex, 1 closca de pecten, 4 denes d'esteatita i 1 fragment de dentàlium. Tot això nomes és l'aixovar fuerari, de restes antropològiques s'hi trobaren: 46 molars, 100 dents, 105 falanges, 3 fragments de mandíbula i 52 fragments ossis corresponents a diferents ossos humans.

Avui dia 16-12-2017, hem tornat al megàlit i ens hem fixat que en una de les lloses laterals, a la seva part interior, hi ha una cassoleta la mar de maca.

A banda de posar aquesta fotografia, hem aprofitat per actualitzar l'entrada.

Coordenades:

Can Parés: UTM(ETRS89): 31T, 428572, 4629208

Les Umbertes: UTM(ETRS89): 31T, 427663, 4626400

Dolmen a Vilassar de Dalt

Avui anem d'excursió en cotxe, cap a Vilassar de Dalt, on hi ha un dolmen conegut a la zona. Pot ser que no ho sigui tant com la Pedra Gentil de Vallgorguina, però, per a mi no hi ha color. Aquest és molt més maco, com a mínim sembla un dolmen!

Per arribar-hi, prenem la carretera de La Roca (BV-5001) direcció el poble que li dóna nom al poble. Abans d'arribar al centre de la vila, a un semàfor, virarem a la dreta, direcció Òrrius. Seguirem per aquesta bonica carretera fins a trobar el GR92, en el que girarem a la dreta, passant per davant de l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes. Tranquils, es pot fer amb cotxe de qualsevol tipus aquest GR, de fet, penso que li falten cartells blaus i peatge per a ser una autopista de terra a Catalunya.

El seguirem un bon tros, fins a veure a mà dreta, el dolmen de La Roca d'en Toni o Can Boquet.

Aquesta galeria catalana data al Calcolític, cap el 2500 - 2100 a.C. La cambra amida 1.40 metres de llarg, per 1.40 d'ample i, com es pot veure, la llosa de coberta és bastant "heavy", fa 2.98 metres de llarg, per 1.50 d'ample i 0.70 de gruix. Com a curiositat, dir que del costat esquerre segons veiem la fotografia, la coberta sobrepassa la paret lateral de la cambra de bon tros. Per últim, dimensionalment parlant, dir que la llargada total del megàlit és de 2.75 metres.

Les excavacions que ha sofert són diverses i la majoria no documentades. Se sap que el Centre Excursionista de Catalunya el va excavar a principis del segle XX, però la documentació està il·localitzable (van trobar coses). Fou excavat de nou per Bosch i Gimpera, sense extreure cap resta. El 1950 per part del grup arqueològic de Vilassar de Dalt, i l'última i també l'única documentada el 1982 per part del Servei d'Arqueologia de la Generalitat, només determinant la tipologia del sepulcre, i pensant en una possible restauració... que clarament s'ha fet efectiva.

Quan ja hem admirat el sepulcre, ens posem en marxa per un camí que surt del megàlit en direcció sud-oest, el seguim i en pocs metres, a la nostra dreta ens trobem amb unes tombes medievals.

La necròpolis de Can Boquet consta de set tombes, entre elles una d'un infant. Es van localitzar l'any 1974 en els treballs de conreu del camp. A una d'elles, es trobà l'esquelet intacte, tal i com el van enterrar, amb les extremitats estirades.

Coordenades:

La Roca d'en Toni: UTM(ETRS89): 31T, 445108, 4598048

Necròpolis de Can Boquet: UTM(ETRS89): 31T, 445085, 4597996