Dolmen a Castellcir I

Aquest cap de setmana farem una excursió "no dolmènica"... que després no va ser així. Ens dirigim a Moià, cap al Molí de Brotons. El camí per arribar-hi és molt fàcil, agafem el GR 3 i agafarem un trencall de l'esquerra, està tot marcat ja que els jubilats de Moià acostumen a anar-hi a passejar. Només hi ha un moment que correm el risc de perdre'ns, ja que jo no recordo que estigués senyalitzat. Quan baixes pel camí senyalitzat, a punt d'arribar a l'ermita de la Mare de Déu de la Tosca, en un revolt molt pronunciat cap a la dreta, trobarem un petit corriol en el mateix sentit que el camí, enganxat a la paret, el seguirem i en cinc minuts, som al molí.

Aquest és el Molí de Brotons. Com es pot veure a la fotografia, té una gran quantitat d'aigua que raja pel Salt de la Tosca, més tenint en compte que és una riera. Just al costat vam trobar-nos una llúdriga nedant pel gorg, la vam fotografiar, però l'animal no parava quiet i la foto no va quedar gaire bé.

Tornem al camí senyalitzat des d'on sortia el corriol i el seguim direcció l'ermita, la deixem a la nostra dreta i en pocs minuts arribem al Molí de Marfà. Molt malmès pel pas del temps i l'abandonament.

Refem el camí, tornant a Moià on havíem deixat el cotxe, i ja tornant cap a Mollet decidim anar a cercar el dolmen de la Casa Nova de Cal Verdaguer (o Verdaguer). A l'alçada del polígon industrial de Castellterçol, girem a l'esquerra cap al polígon, d'on surt un camí que porta cap a Castellcir. En arribar a Cal Murri, agafem el trencall que va pel pont i després anem cap a l'esquerra. Sense deixar aquest camí, passem la casa de Verdeguer i poc després s'arriba a un mas amb cavalls a mà dreta i un bosquet a mà esquerra, on deixem el cotxe. Vam demanar permís al pagès de la Casa Nova de Cal Verdaguer per a poder passejar-nos per les seves terres i li vam demanar si coneixia la ubicació del megàlit. No va posar cap tipus de problema i ens va dur fins al dolmen, que era allà mateix.

Aquest megàlit, de nom Casanova del Verdaguer o del Verdaguer, data del Calcolític (2200 - 1800 a.C.). El túmul es troba força erosionat per l'activitat agrícola practicada a la zona i la manca d'alguna de les pedres fa que no sigui fàcil conèixer les dimensions reals del dolmen.

Fou descobert a l'any 1960 per L. Sala, J. Surroca i R. Batista i al trancurs del mateix any es va procedir a l'excavació del megàlit, que segons la documentació pertininent, foren diversos ossos i 90 dents, 11 d'elles de nen. També van trobar diversos fragments ceràmics, un botó i vint-i-dues peces de collaret. 

Coordenades:

Casa Nova del Verdaguer o Verdaguer: UTM(ETRS89): 31T, 428727, 4626158