Aquest cap de setmana farem una excursió "no dolmènica"... que després no va ser així. Ens dirigim a Moià, cap al Molí de Brotons. El camí per arribar-hi és molt fàcil, agafem el GR 3 i agafarem un trencall de l'esquerra, està tot marcat ja que els jubilats de Moià acostumen a anar-hi a passejar. Només hi ha un moment que correm el risc de perdre'ns, ja que jo no recordo que estigués senyalitzat. Quan baixes pel camí senyalitzat, a punt d'arribar a l'ermita de la Mare de Déu de la Tosca, en un revolt molt pronunciat cap a la dreta, trobarem un petit corriol en el mateix sentit que el camí, enganxat a la paret, el seguirem i en cinc minuts, som al molí.
Aquest és el Molí de Brotons. Com es pot veure a la fotografia, té una gran quantitat d'aigua que raja pel Salt de la Tosca, més tenint en compte que és una riera. Just al costat vam trobar-nos una llúdriga nedant pel gorg, la vam fotografiar, però l'animal no parava quiet i la foto no va quedar gaire bé.
Tornem al camí senyalitzat des d'on sortia el corriol i el seguim direcció l'ermita, la deixem a la nostra dreta i en pocs minuts arribem al Molí de Marfà. Molt malmès pel pas del temps i l'abandonament.
Refem el camí, tornant a Moià on havíem deixat el cotxe, i ja tornant cap a Mollet decidim anar a cercar el dolmen de la Casa Nova de Cal Verdaguer (o Verdaguer). A l'alçada del polígon industrial de Castellterçol, girem a l'esquerra cap al polígon, d'on surt un camí que porta cap a Castellcir. En arribar a Cal Murri, agafem el trencall que va pel pont i després anem cap a l'esquerra. Sense deixar aquest camí, passem la casa de Verdeguer i poc després s'arriba a un mas amb cavalls a mà dreta i un bosquet a mà esquerra, on deixem el cotxe. Vam demanar permís al pagès de la Casa Nova de Cal Verdaguer per a poder passejar-nos per les seves terres i li vam demanar si coneixia la ubicació del megàlit. No va posar cap tipus de problema i ens va dur fins al dolmen, que era allà mateix.
Aquest megàlit, de nom Casanova del Verdaguer o del Verdaguer II, tot i que també l'hem trobat coma Bosc de Can Verdagfuer, fou descobert a l'any 1960 per L. Sala, J. Surroca i R. Batista i al transcurs del mateix any es va procedir a l'excavació del megàlit.
Es tracta d'un dolmen simple, amb una cambra sepulcral, que segons hem trobat mesura internament 1.85 metres de llarg per 1.40 metres d'amplada, i conserva una alçada d'1 metre. Podem dir també que resta dins d'una obra tumular de 7-8 metres de diàmetre, que no conserva restes de cròmlec peristàlit.
Pel que fa als resultats d'excavació foren prou positius, es recuperaren diversos ossos postcranials (costelles, tíbies, húmers, falanges, etc.) i 90 dents, 11 d'elles de nen. També van trobar 89 fragments de ceràmica a mà més una bora i un fragment de mugró, un fragment de botó amb perforació en "V", 3 penjolls de valves de pecten, i 19 denes discoidals, fetes amb os, pecten i una de bronze. Tot resta dipositat al Museu de Moià.
Per la tipologia del megàlit, podem afirmar que fou erigit i utilitzat al Calcolític - Edat del Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.
Ara si, tornem a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada