TRANSLATOR

dimarts, 26 de març del 2013

Dòlmens a Darnius i Sant Joan de l'Albera

S'ha de reconèixer que no vam dedicar les vacances de Setmana Santa de 2013 exclusivament a la recerca de dòlmens, però aquest dia teníem "el mono"!! Ens llevem al càmping d'Albanyà, envoltats de natura, i ens dirigim a Sant Llorenç de la Muga. Realment, el poble mereix una visita, molt maco...

En acabar la visita del poble, tirem cap al pantà de Boadella, al qual els veïns han aconseguit que acceptin canviar-li el nom pel de pantà de Darnius, que és el que realment hauria de ser, ja que estava pensat fer-ho majoritàriament a Boadella, però, a l'hora de la veritat, es va acabar fent ocupant més zona de Darnius que de Boadella.

Sortint del pantà, anem a Darnius, fem una visita ràpida al poble i agafem la carretera GI-503, que va a Maçanet de Cabrenys. A uns 3 quilòmetres, surt una pista forestal cap a la dreta, just al davant d'un rètol de l'ermita de Sant Esteve del Llop. Deixem el cotxe i pugem 1.5 quilòmetres per la pista i a la dreta d'aquesta, a un prat, estil "casa de Heidi", ens trobarem el dolmen del Mas Puig de Caneres. El que no sabíem és que seguint el camí, a uns 500 metres, hi ha el dolmen de Pardals!! Coses que passen quan no et prepares bé la ruta.

Aquest sepulcre fou descobert per Lluís Marià Vidal l'any 1894, i es tracta d'un sepulcre de corredor que es troba a l'interior d'un túmul d'uns 8/9 metres de diàmetre, no gaire visible a dia d'avui. El sepulcre en sí consta d'una cambra de 2.40 metres de llarg, per 1.60 metres d'ample i 1.80 metres d'alçada, essent la coberta de la cambra de forma antropomorfa.

Extret de "Poblats, dòlmens i menhirs", de Josep Tarrús i Galter

Del megàlit, ens consten dues excavacions oficials, la primera vers el 1920, feta per Pere Bosch i Gimpera i Lluís Pericot, i la segona el 1974 produïda per Lluís Esteva. De la primera, es documenten unes troballes que resten al MAC de Barcelona, de 75 fragments ceràmics a mà, 1 fragment de sílex i 1 dena discoïdal d'esteatita. Esteva només va recuperar un fragment de dent humana infantil, que també resta conservada al MAC, però a la seu de Girona.

Segons en Carreras i en Tarrús, a la seva revisió megalítica de Catalunya, aquest sepulcre fou bastit entre el 4200 i el 3400 a.n.e., a plena era neolítica.

Refem el camí i tornem al cotxe, i després de visitar Maçanet de Cabrenys i dinar per allà, tornem cap a La Jonquera, passem la frontera francesa per El Pertús i tirem direcció Sant Joan de l'Albera per la D71. A uns 300 metres abans d'arribar-hi, aparquem el cotxe a la dreta de la carretera i comencem la pujada pel sender marcat en groc que surt a l'esquerra d'aquesta. La pujada té un desnivell d'uns 100 metres, però els puja en molt poc espai, és a dir, que el grau d'inclinació és considerable. Dalt de la pujada, trobarem la Balma de Na Cristiana.

La primera notícia d'aquest megàlit es remunta vers l'any 1903, dins un article de Jacques Freixe sobre els primers habitants del Rosselló. Segons en Josep Tarrús i Galter, es tracta d'un sepulcre de corredor o una galeria catalana en U, que es troba dins una clara obra tumular de 9/10 metres de diàmetre. La cambra mortuòria d'aquest megàlit amida interiorment 3.5 metres de longitud per 1.6 metres d'amplada i 1.85 metres d'alçada màxima.

Extret de "Poblats, dòlmens i menhirs", de Josep Tarrús i Galter

El setembre del 1988, durant la seva restauració, Jean Abélanet va recuperar uns fragments ceràmics de l'era medieval del seu voltant, i va deixar la cambra enllosada amb blocs de granit per a la seva conservació.

També segons en Tarrús, per la seva tipologia, aquest megàlit fou erigit vers el 3000-2500 a.n.e., a finals del Neolític inicis del Calcolític, creiem que amb la nova datació que ell aporta, seria d'entre el 3200 i el 2700 a.n.e.

Per a completar la ruta, des del sepulcre de Mas Puig de Caneres és molt aconsellable seguir, com ja hem dit, pel de Pardals i el de Can Lleona, i també pots apropar-te al menhir de la Pedra dreta de Maçanet; i, des de la Balma de Na Cristiana, no hi ha res descobert gaire proper, tot i que hem sentit veus d'un menhir a pocs metres d'ella.


Coordenades UTM(ETRS89):

Mas Puig de Caneres: 31T 483910 4692240
Balma de Na Cristiana: 31T 490627 4703645

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada