Per a acabar la Setmana Santa del 2013, ens acostem a Espolla i Garriguella a fer les últimes visites: cooperativa agrícola, Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera i, és clar, un últim dolmen. En triem un de fàcil i majestuós, el de la Cabana Arqueta, a Espolla.
Per a arribar-hi, agafem a Espolla la carretera GI-602 en direcció a Sant Climent Sescebes. Poc abans del quilòmetre 10.5 veurem a mà dreta el desviament cap el dolmen per una pista transitable en cotxe fins prop del dolmen. Nosaltres aparquem sota una olivera a la dreta del camí i enfilem cap al turonet on es troba el dolmen, ben indicat. Des de l'inici de la pista haurem recorregut uns 550 metres.
L'espectacular sepultura de la Cabana Arqueta fou esmentada per primer cop pel mestre d'Espolla Antoni Balmanya i Ros el 1879, sent un dels primers dòlmens coneguts a Catalunya.
D'ell, es documenten tres excavacions, la primera el 1920 per Pere Bosch-Gimpera i Lluís Pericot, la segona per Joan Ruiz Solanes el 1970, i la tercera per Josep Castells i Roser Vilardell el 1982. De materials recuperats a aquestes, hem trobat documentades un munt de restes, a destacar un "preciós" punyal de sílex marró de 230 mil·límetres de llargada, 32 mil·límetres d'ample i 7 mil·límetres de gruix.
Extret de la tesi doctoral de Josep Tarrús i Galter |
I també, un altre fragment de làmina de sílex blanc, 3 plaquetes d'esquist, i diversos fragments d'altres, 1 dena de collaret d'or, 2 de cal·laïta, 195 d'esteatita, 1 cristall de quars, i diversos fragments ceràmics d'estil campaniforme pirinenc, a més de material ceràmic corresponent a l'Edat del Bronze, i ceràmica a torn ibera i romana. Les troballes obtingudes a l'excavació del 1920 resten conservades al MAC, seu de Barcelona; les de l'excavació del 1970 al Museu de l'Empordà, a Figueres; i desconeixem la ubicació de les del 1982.
Aquest sepulcre de corredor fou construït, segons l'estil arquitectònic, cap el 3200-3000 a.n.e. i les dimensions de la cambra són de 3 metres de llarg per 1.8 metres d'alçada i 2.2 metres d'amplada. Es conserva molt bé, ja que, com podem veure a la part dreta i posterior del megàlit, hi ha parets de pedra seca fruit de la restauració realitzada a consciència l'any 1994 pel GESEART.
Inserim la planimetria del sepulcre, com sempre per gentilesa de Josep Tarrús.
Extret de la tesi doctoral de Josep Tarrús i Galter |
Per acabar amb el sepulcre, direm que el corredor d'accés es mixt, fet amb lloses i murs de pedra seca, fent una llargada total de 4.3 metres per una amplada que oscil·la entre el 1.3 i els 1.4 metres i una alçada de 1.4 metres. Pel que fa a la seva obra tumular, aquesta era circular segons documenten Bosch-Gimpera i Pericot, d'uns 12/13 metres de diàmetre, amb un anell de contenció a partir de blocs ajaguts, que devien ser la base d'un mur de pedra en sec.
La Cabana Arqueta és el primer dels monuments megalítics d'una ruta que permet visitar, sense gaire esforç, un conjunt de més de 15 elements escampats entre els termes municipals d'Espolla i Sant Climent Sescebes, per tant, hi tornarem!
11 anys més tard, actualitzem l'entrada i associem, a aquesta publicació, totes les que hem anat fent per la zona, que en són moltes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada