TRANSLATOR

dilluns, 24 de maig de 2021

Ciutat i necròpolis del Coll del Moro, a la Terra Alta

Aprofitant una escapadeta al Matarranya, de tornada ens acostem a veure la zona que ens quedava pendent de la necròpoli del Coll del Moro, a Gandesa. Després de visitar-la, pensem que és millor posar tot a la mateixa entrada (poblat i les seves tres parts de necròpoli) per tal de donar-li major entitat i consistència, així que aquí ho teniu.

Comencem la visita pel poblat, o més aviat, per la ciutat ibera del Coll del Moro, que vam visitar després de la ciutat de Kum (a Tivissa) i el poblat de l'Assut (a Tivenys). Podeu trobar més informació aquí.

Des de Tivenys, emprenem camí amb el cotxe per la T-301, com si tornéssim al poblat del Castellet de Banyoles, i allà, per on la C-12 creuava l'Ebre, virem a l'esquerra travessant el riu. Al poc, girem a la nostra dreta prenent la C-43 direcció Gandesa i El Pinell de Brai. La seguim fins entrar a Gandesa, on trobem una rotonda per la que sortim a la segona branca prenent la N-420. A 17.8 quilòmetres, veiem un desviament indicant "poblat iber" i, a la rotonda que ens trobarem, sortim per la tercera passant per sota la N-420. A 80 metres de la rotonda, girem a la nostra dreta i seguim fins a veure el poblat del Coll del Moro a l'esquerra. Podem deixar el cotxe just davant.

Aquest és un poblat fortificat d'uns 3350 m², habitat de finals del segle VII a.n.e. al I de la nostra era, on tot sembla indicar que fou abandonat pel domini que exercia el poder romà en aquesta època. 

Les nombroses restes de ceràmica fenícia i grega confirmen l'antiguitat del poblat i un clar domini del comerç de la zona. A l'interior del poblat, s'hi va trobar un taller dedicat a la transformació de lli i la manufactura de teixits.

Les construccions més antigues són la imponent torre i una cisterna que va patir modificacions posteriors.

Foto extreta d'Arqueoxarxa.cat

Esmentat per Bosch i Gimpera el 1914 al seu diari, indicant que el poblat era seccionat per la carretera, fou excavat diverses vegades entre el 1971 i 1976 per Manuel Bergés Serrano i Màrius Ferrer i Morrón, però no fou fins el 1982, quan la Generalitat el va adquirir, que es va avançar més en el seu coneixement. De fet, es va localitzar llavors el fossar annex a la torre, l'excavació del qual va permetre trobar restes pertanyents al 600 a.n.e. Fins aquest moment, es creia que era del segle V a.n.e. També es documenta una segona línia defensiva, destruïda vers finals del segle III a.n.e. - inici del II a.n.e. A l'excavació del 2014, s'hi va trobar un fortí romà datat vers els segles II i I a.n.e. A la imatge següent, es pot veure l'evolució temporal del poblat.

Extreta de l'article "El Coll del Moro (Gandesa, Tarragona) y su contexto territorial: formación y desarrollo de un asentamiento urbano protohistórico" (diversos autors)

A continuació, anem a visitar la necròpoli. Realment, tot i no ser gaire megalític, el conjunt és brutal. La necròpoli del Coll del Moro és de les més grans, no sabem si la que més, de Catalunya, ja que té una llargada total d'1 quilòmetre. Resta dividida en tres sectors, d'est a oest: el de Calars, el de Camp Tauler i el de Les Maries. Aquest últim és el què visitem primer. Per a arribar-hi, podem anar caminant pel voral o agafar el cotxe. Hem de seguir endavant per la carretera que hem vingut 400 metres més, fins a trobar a mà dreta un camí curt que acaba a una tanca, la tanca del sector de les Maries. Cal dir que les visites al poblat i a aquesta part de la necròpoli són gestionades a través de l'oficina de turisme de Gandesa.

Fins ara, a les Maries, hi ha estudiada una parcel·la d'uns 60 metres d'amplitud i uns 60 metres de llarg, tot i que els arqueòlegs afirmen que molt possiblement és d'uns 100 metres, suposo que per l'orografia del terreny.

La necròpoli fou descoberta i parcialment excavada l'any 1953. Amb aquesta prospecció i les dutes a terme els anys 1971, 1974 i entre els anys 1984 i 1991, se li pot donar una datació de vers els anys 800 i 450 a.n.e.

Vam agafar coordenades de diversos punts... És que n'hi masses, de sepulcres, com per poder-los fotografiar tots i prendre les seves coordenades individualment, a banda que són massa prop un de l'altre, pel que no se li pot donar un punt exacte a cada tomba.

Com podem veure a la foto inferior, a simple vista, ja es veu que no tots els sepulcres són creats seguint el mateix estil, n'hi ha que són com petites cistes quadrangulars, n'hi ha de rodons, circulars, veritables dòlmens, cistes d'estil més típic, d'estil urna, etc.

De fet, hi ha sepulcres (o restes d'ells) que són molt xics, aprofitant parets de sepultures més grans, sense cap ordre aparent.

Segons la Generalitat de Catalunya, es documentaven inicialment: 3 sepulcres tumulars de planta circular amb cista, 4 de tipus tumular i planta quadrangular, 1 enterrament secundari, 7 loculi i 5 que són restes d'estructures d'enterrament malmeses, no catalogables.

Posteriorment, entre el 1991 i el 1994 es varen fer noves excavacions que van aportar un total de 20 unitats sepulcrals més, corresponents a: 6 estructures tumulars de planta circular amb cista, 2 secundàries, 2 estructures quadrangulars tipus cista, 7 tumulars de planta quadrangular i 3 loculi.

En total, es documenta un total de 40 sepulcres a aquest sector, que per la seva morfologia es poden datar vers els segles VIII - VI a.n.e. L'estil d'enterrament va anar variant durant el temps que aquesta necròpoli va estar en ús. A les excavacions de les tombes, van sorgir nombrosos fragments ceràmics a mà, vasos fets a torn, gerres amb coll, gerres amb vores de coll de cigne, pàteres i bols. També es van extreure estris en bronze, com fíbules de doble ressort, ressort bilateral i anulars.

Tornem al cotxe per a acostar-nos a les altres dues zones de tombes. Per arribar-hi és ben fàcil, prenem la carretera cap al poblat i el deixem de banda. Després de recòrrer 950 metres, trobem a l'esquerra una pista que s'enfila cap al mirador de la Batalla de l'Ebre. En 170 metres i just al vèrtex de la segona corba, es veuen una pista sorrenca i un caseta on podem aturar el cotxe. A peu, seguim la pista uns 100 metres fins a arribar a una pineda on trobem el sector de la necròpoli anomenat Camp Teuler, que, per a nosaltres, és el més maco de tots tres.

Amb 60 tombes identificades, és el sector amb més sepulcres a dia d'avui. Com passa amb la resta de sectors, hi ha tipologies ben diferenciades. Segons la Núria Rafel, es pot comptar un mínim de 13 estils diferents: 13 tombes són túmuls circulars amb cista excèntrica (com les del Matarranya, tipus baixaragonès), 2 són túmuls de planta circular amb cista i corona, 2 més són túmuls de planta circular amb cista central, hi ha 1 túmul de planta circular sense cista, 5 tumulars de planta circular sense cista, 3 tumulars de planta quadrada sense cista, 4 tumulars de planta rectangular sense cista, 2 tumulars de planta rectangular amb cista, 5 tombes secundàries de tipus tumular, 7 loculus amb ossari i 2 loculus sense ossari, a més de 4 d'altres estils i 10 a les que no se les pot assignar una morfologia degut al seu estat de conservació.

Ocupa un espai de 80 metres de longitud per 24 d'amplada, el que dona una superfície de 1920 m². 

Aquest sector fou estudiat el 1972 per Manuel Bergés i Màrius Ferrer, i va ser recentment analitzat l'estiu del 2020 (comentar que vam visitar aquest sector el maig del 2021, tres anys després de la resta de jaciments).

Finalment, per anar al tercer sector, el de Calars, agafem el cotxe de nou i seguim la pista fins a l'aparcament del mirador de la Batalla de l'Ebre. El 1953, es va construir un monument commemoratiu de la Batalla de l'Ebre, que fou enderrocat l'any 2016, exercint les demandes dels habitants de Gandesa... Era un monòlit de cinc metres amb l'escut franquista a la part superior. Començant a fer el mirador on es trobava el monument, van descobrir la necròpoli.  Creiem que sota el mirador, hi deu haver més restes, avui en dia soterrades per la construcció.

Idèntic als sectors de les Maries i Camp Teuler, encara que de dimensions més reduïdes; 48 metres de llarg per 16 metres d'ample, i una superfície de 768 m². Consta de fins a 7 estils d'enterrament. Entre els 20 sepulcres catalogats, es documenten: 12 túmuls circulars amb cista excèntrica, 1 amb cista, 2 túmuls rectangulars amb cista, 1 obra tumular quadrada sense cista, 1 obra tumular secundària, 1 loculus amb ossari, i un altre en la que no s'ha pogut determinar amb exactitud la seva morfologia.

L'any 1953, en Salvador Vilaseca va estudiar sis dels monuments, estudi del qual no tenim dades, tot i que es mencionen antigues violacions dels sepulcres, pel que l'aixovar recuperat devia de ser mínim. Tot i això, es documenten urnes de ceràmica a mà, amb i sense decoració, trossos de ceràmica amb acanalat, i material de bronze, principalment braçalets amb decoració geomètrica incisa. El que sí que s'afirma és el seu ús, ja que a tots els sepulcres es va trobar alguna resta humana calcinada. Bergés i Ferrer van excavar altres tombes de la necròpoli, però els resultats d'aquestes intervencions no s'han publicat.

Ja que hem visitat dues vegades aquest sector, comentem que va ser condicionat durant l'estiu del 2020, quan es va delimitar l'extensió de la necròpoli amb cordes per a evitar l'entrada de cotxes, es va netejar l'entorn i es van arranjar diverses tombes.

Segons les diverses tipologies d'enterrament al Coll del Moro, s'estima una datació d'entre finals del segle IX i el segle IV a.n.e. Tot i això, la major part de sepulcres corresponen al Bronze final i primera Edat del Ferro, quan els enterraments en fossa substituïren els que ens agraden més a nosaltres, els d'obra tumular. Tot i que els tres sectors van ser utilitzats simultàniament, el sector de les Maries va ser el que va ser explotat més llargament.


Coordenades UTM(ETRS89):

Ciutat ibera del Coll del Moro31T, 280367, 4547379
Necròpoli Coll del Moro "Sector de les Maries": 
31T, 279911, 4547471
Necròpoli Coll del Moro "Sector de les Maries": 31T, 279902, 4547484
Necròpoli Coll del Moro "Sector de les Maries": 31T, 279884, 4547457
Necròpoli Coll del Moro "Sector de les Maries": 31T, 279910, 4547430
Necròpoli Coll del Moro "Sector del Camp Teuler": 31T 280578 4547729
Necròpoli Coll del Moro "Sector del Camp Teuler": 31T 280572 4547726
Necròpoli Coll del Moro "Sector del Camp Teuler": 31T 280586 4547738
Necròpoli Coll del Moro "Sector de Calars": 31T, 280768, 4547847
Necròpoli Coll del Moro "Sector de Calars": 31T, 280748, 4547839
Necròpoli Coll del Moro "Sector de Calars": 31T, 280774, 4547856

diumenge, 23 de maig de 2021

Sepulcres, poblats, gravats i pintures al Matarranya IV

Seguim gaudint de l'estada pel Matarranya i, tot i que la previsió del temps és dolenta per a avui, ens enduem les jaquetes impermeables i a l'aventura! Anirem a veure uns quants túmuls dels típics de la zona, un parell de poblats i unes pintures rupestres poc conegudes. Aviam si el temps ens respecta i podem fer-ho tot.

Comencem la visita amb els túmuls del Cementiri, ubicats al camí que duu a l'antiga estació de Torre del Compte. Per arribar-hi des de Beseit/Beceite, on ens allotjàvem, prenem direcció Vallderoures/Valderrobres i allà agafem l'A-231 cap a La Fresneda. Sense entrar a la població, seguim per la mateixa carretera fins que veiem un desviament a mà dreta que duu a Torre del Compte en 3 quilòmetres. Travessem el poble i girem a l'esquerra cap a l'estació de tren que ara és hotel i parada de la via verda que es pot fer en bici per aquestes terres. Després d'1.2 quilòmetres, trobarem els túmuls a la banda dreta de la pista, enfilats a un petit puig just al punt on una altra pista sorrenca mor a la carretera que seguíem.

Es tracta d'un conjunt de 4 túmuls que van ser excavats i arrenjats a finals del 2018 per l'equip de l'arqueòleg José Antonio Benavente, estudiós d'aquest tipus de túmuls i gerent del Consorcio Patrimonio Ibérico de Aragón. Encara que hem trobat informació dient que s'havien descobert quatre túmuls, en Pere Bosch i Gimpera, de l'Institut d'Estudis Catalans, ja n'havia visitat 3 el 1917 i en va deixar constància al seu diari, però no els va netejar ni excavar. Posteriorment, la necròpoli ha estat citada en diversos estudis per Joaquín Tomás Maigí, Purificación Atrián Jordán i Núria Rafel i Fontanals. El 2018, però, les feines van consistir en netejar i consolidar els tres túmuls que en Bosch i Gimpera va visitar i un quart molt més degradat.

De dreta a esquerra segons els veiem des del plafó informatiu, el primer només conserva part del túmul i té un diàmetre de 4 metres, essent el més gran de la necròpoli.

El següent túmul és l'únic que conserva la cista, de 1.05 per 0.70 metres de dimensions interiors.

El tercer sepulcre conserva parcialment el túmul i el que devia ser l'espai funerari.

I l'últim és un túmul degradat i afectat per la presència d'arbres.

El nom de necròpoli del Cementiri es deu a que el cementiri modern de Torre del Compte es trobava a aquest paratge.

Seguim la visita tot anant a dos poblats curiosament molt propers entre ells ubicats al poble de Valdeltormo (La Vall de Tormo en català). Avancem per la pista fins que aquesta acaba a la TE-V-3001 i girem a l'esquerra. Uns 4 quilòmetres després, trobem la N-420 i tornem a girar a l'esquerra en direcció Alcañiz i Saragossa. Després de recòrrer 4 quilòmetres més, arribem a la població de Valdeltormo i girem a l'esquerra una vegada més seguint cap a l'antiga estació de la localitat i els poblats de Tossal Montanyès i Torre Cremada, a 3.1 i 3.8 quilòmetres respectivament. Des d'aquí, ja no hi ha pèrdua, ja que només cal seguir les indicacions cap a ambdós poblats. Una vegada coberts 2.9 quilòmetres, trobarem una cruïlla indicant Tossal Montanyès a la dreta i Torre Cremada a l'esquerra. Nosaltres vam començar pel primer i vam fer a peu els 200 metres que ens quedaven fins el poblat.

El Tossal Montanyès fou descobert el 1996 per Pierre Moret i José Antonio Benavente mentre estudiaven la Torre Cremada. Ells mateixos van dirigir-ne l'excavació posterior executada entre el 1997 i el 2000.

Es tracta d'un petit assentament de cases rectangulars, d'uns 60 metres de llarg per 15 d'amplada, que conserva poca alçada de murs i on s'han pogut identificar diverses etapes d'ocupació, compreses entre els segles VII i IV a.n.e. Quan hom arriba al jaciment, observa que destaca clarament un edifici amb tendència circular que es troba a l'extrem dret segons arribem.

Es tracta d'una interessant casa-torre d'uns 7 metres de diàmetre interior i uns 9 de diàmetre exterior, que podria haver estat habitada per una família d'alt standing relacionada amb els guerrers. Aquest tipus de construcció era completament novedosa quan es va descobrir el 1997. Per la quantitat de runa, s'estima que hauria tingut un o dos pisos més d'alçada, subjectats per un màstil de fusta. Sembla que la causa del seu abandonament fou un incendi que feu col·lapsar l'edifici el segle V a.n.e., fet que va permetre trobar infinitat d'objectes de la vida ibèrica quotidiana d'aquesta vivenda, com un teler, un forn de pa, motlles de foneria i ceràmica diversa. Es pot trobar una reproducció d'aquesta vivenda al Centre de Visitants de Valdeltormo.

Visitada la torre i retornant cap el cotxe, ens crida l'atenció una creu inscrita a una roca mare prop de la zona actual d'accés al poblat.

Prenem de nou el cotxe per a seguir uns 650 - 700 metres per la pista de l'esquerra. Deixant el cotxe apartat a un camí secundari, arribem a Torre Cremada després de caminar ben poquet.

Si abans era una casa-torre entre murs arranats el què ens cridava l'atenció, ara també som davant d'un poblat de murs enderrocats amb una torre, la torre cremada, sorgint entre ells.

Aquesta vegada, però, la torre no és una casa, sinó una torrassa defensiva que forma part d'un petit recinte emmurallat que protegia un poblat situat cap a la falda del tossal i que no ha estat gaire excavat.

La presència d'una escala i altres elements en les restes de la torre fan preveure que la seva alçada devia de ser d'uns 10 metres, amb dos o tres pisos d'alçada.

Conegut des del segle XIX, no fou fins el 1916 quan es va publicitar. Excavat principalment a la zona de la torre, les últimes investigacions han estat fetes, com hem esmentat quan parlàvem del Tossal Montanyès, per Pierre Moret i José Antonio Benavente. Els estudis conclouen que aquesta construcció és del segle I a.n.e. al I d.n.e., coincidint amb la romanització.

Les investigacions dutes a terme tan a la torre com al poblat indiquen la presència de construccions anteriors, possiblement funeràries de vers el segle VI a.n.e... seria la necròpoli associada al Tossal Montanyès?

Acabades les visites als poblats, anem ara a una nova necròpoli. Desfem el camí fins a Valdeltormo i girem a la dreta per la N-420, que seguim 3.6 quilòmetres per agafar el desviament cap a Mazaleón (Massalió) per l'A-1412. Arribats a aquesta població, girem a la dreta seguint les indicacions cap a l'ermita de San Cristóbal i el poblat iber (poblat que ja vam visitar fa uns anys), travessem el pont sobre el riu Matarranya i girem a l'esquerra enfilant-nos cap al turó on es troben el poblat i l'ermita. Uns 140 metres més endavant, girem a la dreta i, uns 200 metres més enllà, trobem una cruïlla amb tres camins, on agafem la pista de la dreta. En 270 metres, trobem una bifurcació, on prenem de nou a la dreta i avancem uns 100 metres més. Arribats a aquest punt, aparquem i pugem a peu pel turó seguint les indicacions del sender local SL-TE 18. En uns 70 metres, arribarem a la primera part de la necròpoli de San Cristóbal (o Sant Cristòbol com diu als panells informatius), on s'han rehabilitat dos túmuls que conserven la cista.

El que nosaltres hem indicat com a túmul IA conserva la cista formada per tres lloses (característica comuna del túmuls de cista excèntrica de tipus baixaragonès), mentre que el túmul IB conserva la cambra, formada igualment per tres lloses, i la llosa de coberta, tot i que desplaçada de la seva posició original.

Apretant una mica el ritme perquè comença a ploure, seguim les indicacions del sender local per a arribar a la segona part de la necròpoli, havent recorregut menys de 150 metres, on es veuen tres túmuls en un estat de conservació pitjor i mostrant els diferents moments de vida d'aquests monuments funeraris.

El túmul IIA conserva la cista i part de les pedres que formaven el seu anell de protecció.

La segona tomba ha estat consolidada, tot i que no s'hi ha recol·locat la coberta, que es veu a terra davant de la cista.

I el tercer sepulcre es troba una mica més destrossat que el primer, però també es reconeix clarament el tipus de sepultura que tenim davant.

En total, s'han trobat 20 túmuls prop del poblat de San Cristóbal (i alguns estudiosos esmenten també una cista), tot i que només s'hi han realitzat actuacions sobre aquests 5 que acabem de veure. Es distribueixen en parelles o trios (com bé hem pogut comprovar) i n'hi ha 8 d'aïllats (o bé es trobaven aïllats quan es van documentar).

La necròpoli va ser estudiada per Bosch i Gimpera el 1913-14, qui la va descriure com un conjunt de túmuls molt distanciats entre sí... Normal en part, per a ell, només constava de 6 estructures tumulàries. Poc després, Colominas també va estudiar la necròpoli, però tampoc en va augmentar el número. Posteriorment, va ser excavada per Pérez Temprado (1916-17) i Tomás (1946), que van trobar materials diversos com ceràmica pintada, un botó de bronze i fragments de torques i braçalets. Dins dels diaris de Bosch i Gimpera, i Colominas, es descriuen els inventaris de les seves intervencions esmentant a quin túmul pertanyien, tot i que no ens ha estat possible veure si algun dels sepulcres que hem vist es correspon amb algun dels estudiats per l'Institut d'Estudis Catalans. El que sí que hem vist és que un dels túmuls estudiats en detall (el número 11 de l'inventari de Colominas) no ha estat restaurat i no sabem ni tan sols si encara es conserva. Podem afirmar-ho ja que aquest sepulcre es trobava poc abans de l'última cruïlla que hem trobat abans d'aparcar i no hi ha res senyalitzat per allà. Si hi tornem, ja mirarem si trobem algun tipus de restes a aquella ubicació aproximada. Tot el conjunt va ser analitzat dins del projecte PB88-0455 que es va fer per a estudiar les necròpolis del Baix Aragó i la Vall del Segre.

Per a fer l'última parada del dia, retornem al cotxe i a la carretera A-1412, que prendrem en direcció sud, és a dir, tornem per on hem vingut. Recorrem 6.2 quilòmetres i veiem una casa abandonada arran de carretera amb un ampli espai a l'esquerra de la carretera on podem deixar el cotxe. Des d'aquí, farem a peu 40 metres per a trobar una pista a la dreta que puja cap a les Caigudes del Salbimé (haurem vist el cartell informatiu a la carretera) i el poblat del Piuró del Barranc Fondo (que no visitarem perquè encara no està condicionat per a la visita). Poc després de començar aquest camí, trobem un desviament a l'esquerra i un cartell informatiu que ens diu que arribarem a les pintures rupestres i els túmuls del Salbimé tot seguint el sender local SL-TE 19. Inicialment, el camí no és gaire bo i té un pendent pronunciat, però després s'ajunta amb la pista principal i és molt més planer (haurem fet uns 250 metres). En menys de 100 metres i després d'haver deixat a la dreta un sospitós cercle, arribem al túmul I del Salbimé, que no està senyalitzat, però no ofereix cap dubte.

Aquest túmul amb cista no s'esmenta a l'estudi de Bosch i Gimpera de la necròpoli del Salbimé (o Salbimec), i tampoc apareix a l'aixecament fotogramètric del poblat del Piuró del Barranc Fondo i les seves àrees funeràries, que es va elaborar en el marc del projecte PB88-0455 abans esmentat.

Seguint per la pista, trobem un pal indicador de les pintures i el túmul 2 del Salbimé. Nosaltres farem primer les pintures i, després, els túmuls de tornada. Seguim per la pista per a arribar a les pintures en uns 210 metres des del túmul I i pujant una mica respecte la pista. Sense pèrdua seguint les indicacions i havent de saltar per sobre d'algun tronc caigut, veurem des de lluny on són les pintures, ja que hi ha una tanca metàl·lica que les protegeix i una corda marcant el camí.

Les pintures de les Caigudes del Salbimé van ser descobertes el 1920 per Lorenzo Pérez Temprado, quan es va dedicar a fer prospecció de pintures per la zona. Els estudis de l'abric no van ser publicats fins el 1954 en col·laboració amb Enrique J. Vallespí. Després d'aquest estudi, però, no se sap exactament quan, la part esquerra de les pintures va ser arrencada. Aquest panell contenia una figura humana amb un arc i un fragment d'una altra, a més d'un cèrvol i un fragment d'un altre, tots de tipologia naturalista.

Actualment, costa moltíssim veure quelcom al panell existent, on es troben 4 figures humanes d'estil típicament esquemàtic (art llevantí). A la foto anterior, indiquem on es troben les figures, que poden intuir-se apropant molt la imatge i sabent on s'amaguen. Inserim a continuació un calc de com serien les pintures completes amb la informació actual.

Restitució extreta de l'aplicació Rock Art, sobre l'Art Rupestre del Matarranya

Retornem fins al pal indicador i girem a l'esquerra pujant lleugerament pel turó. En uns 100 metres, arribarem a la part alta i a una plana on veurem diversos túmuls sense identificar. Ens va semblar veure'n tres, però hi havia molta pedra solta i cap cartell identificatiu. Hem de dir que aquesta part del sender local no està gaire ben acabada. Tenint en compte que no hem trobat cap explicació d'aquest sender i només s'esmenta a l'aplicació on et parlen de les pintures, potser encara no havien acabat de senyalitzar-lo.

Teòricament i segons el plànol abans esmentat, a aquest sector de la necròpoli hi ha 6 túmuls. Realment, es veuen moltes pedres quan hi ets, però costa molt identificar si allò és un túmul, si són rocs desplaçats i amuntegats o si són pedres de l'entorn. A continuació, posem imatges dels tres que ens semblen més clars i, si en un futur col·loquen els panells informatius, ja confirmarem quantes sepultures hi ha.

Els diferents conjunts de túmuls d'aquesta necròpoli semblen sumar entre 14 (Bosch i Gimpera) i 20 tombes (Tomás). Aquesta necròpoli ha estat àmpliament estudiada per Bosch, Pérez Temprado, Atrián i Tomás, entre d'altres, i a les excavacions es va trobar força material ceràmic, ossos cremats i fragments de braçalets de bronze.

Curiosament, no totes les cistes del Salbimé són fetes amb les tres típiques pedres, sinó que es combina aquest estil amb el de les tombes de paret de pedra seca.

Tot i l'amenaça de pluja durant tot el dia i les quatre gotes que ens han caigut (ens ha plogut més mentre dinàvem...), podem donar-nos per satisfets de tot el què hem vist. Retornem a Beseit i anem amb els nens a la preciosa font de la Rabosa, tot i que aquest cop no ens hi podrem banyar, fa fresqueta!


Coordenades UTM(ETRS89):

Túmul del Cementiri I: 31T 256215 4536655
Túmul del Cementiri II: 
31T 256207 4536654
Túmul del Cementiri III: 31T 256206 4536659
Túmul del Cementiri IV: 31T 256201 4536659
Poblat del Tossal Montanyès: 31T 256305 4539177
Cassoleta i creu de Tossal Montanyès: 31T 256324 4539178
Poblat de Torre Cremada: 31T 256694 4539513
Roc de Torre Cremada: 31T 256708 4539496
Túmul de San Cristóbal IA: 31T 257712 4548573
Túmul de San Cristóbal IB: 31T 257722 4548570
Túmul de San Cristóbal IIA: 31T 257857 4548597
Túmul de San Cristóbal IIB: 31T 257856 4548612
Túmul de San Cristóbal IIC: 31T 257852 4548620
Túmul del Salbimé I: 31T 258149 4543289
Pintures rupestres de les Caigudes del Salbimé: 31T 258005 4543363
Túmul del Salbimé IIA: 31T 258139 4543400
Túmul del Salbimé IIB: 31T 258145 4543410
Túmul del Salbimé IIC: 31T 258131 4543393

dissabte, 22 de maig de 2021

Sepulcres i inscultura al Matarranya III

Venint de veure les Coves Meravelles a Benifallet, i ja dinats i dins el Matarranya, intentarem visitar els túmuls de La Moleta, al terme municipal de Lledó. Aquests es troben al bell mig de zones conreades entre els nuclis de Queretes i Lledó o Lledó d'Algars.

Tot i que hi ha infinitat de camins per arribar a destí, indicarem per on vam tornar de la visita nosaltres, que, sincerament va ser molt millor que el camí que vam seguir per l'anada.

Des de Queretes (Cretas) encaminem per l'A-1413 direcció Calaceit (Calaceite). En 2.2 quilòmetres de sortir del poble, encaminem per un camí sorrenc que surt a la dreta de la carretera, just davant d'un camp d'oliveres o quelcom així. Seguim rectes pel camí uns 2 quilòmetres, on el deixarem tot seguint la bifurcació de la dreta, on després de 260 metres virarem fortament a l'esquerra. Uns 350 metres més tard, aparquem el cotxe per on puguem i ens enfilem al petit turó que hi ha a la banda esquerra de la pista per un corriol. A la part alta del turonet, trobarem fàcilment els túmuls de La Moleta, i, al costat del primer que veiem (que és el II), una gran cassoleta.

Com acabem de dir, comencem per la cista de La Moleta II.

De la tomba protohistòrica, no se'n documenta el diàmetre tumular, ja que aquest es troba molt malmès, i quasi del tot desaparegut. Però es poden veure perfectament part de les lloses de la seva cambra funerària, que permeten dimensionar-la. Interiorment, aquesta fa 70 centímetres d'amplada a la seva capçalera i 80 centímetres a l'entrada, la seva llargada arriba als 1.10 metres, i conserva una alçada màxima de 70 centímetres.

Just al seu costat dret, tal i com hem arribat, veiem un aplanat roc que surt del cim del turó, en forma de talaia. Vaig pensar que era el lloc idoni per inserir a la roca algun gravat ritual, així que m'hi vaig apropar, veient al roc que hi ha un xic a la dreta aquesta cassoleta ibera.

Val a dir que aquestes no s'assemblen en res a les neolítiques o calcolítiques. I tot i que no hem trobat informació d'ella, en fa tota la pinta. La falta d'informació pot ser deguda a la gran quantitat d'aquests gravats rituals al Matarranya, fet que els hi ha fet perdre valor.

Havent vist la inscultura, anem a visitar el número I de la petita necròpoli. Només hem de tornar al túmul vist i seguir 10 metres pel corriol existent. Val a dir que la fotografia va quedar un pèl cremada. A l'altre, teníem un núvol prim a sobre, fet que a l'hora de prendre una captura s'agraeix molt, però els núvols van desaparèixer rapidíssimament. Aquí teniu el segon sepulcre.

D'aquest enterrament iber, en podem dir que consta d'una obra tumular d'un diàmetre de 3.80 metres, i que la cambra funerària té unes dimensions internes de 72 centímetres d'amplada a la banda de capçalera, i 65 centímetres a l'entrada, una llargada de 1.26 metres, i una alçada conservada de 95 centímetres.

No hem pogut trobar cap tipus d'informe d'excavació, tot i que van ser estudiats per dos arqueòlegs/experts en la zona, José Antonio Benavente i Salvador Melguizo. Tampoc no sabem ben bé quan els van trobar, creiem que vers el 2013. A l'estudi al que hem pogut accedir, els denomina com a inèdits l'any 2015.

Per avui ja n'hi ha prou que la calor apreta i ens hem d'acomodar a l'allotjament. Tornem al cotxe i ens dirigim a Besseit / Beceite, lloc on ens allotjàvem. Demà més. 


Coordenades UTM(ETRS89):

Túmul de La Moleta II: 31T 268241 4536840
Cassoleta de La Moleta II: 31T 268238 4536834
Túmul de la Moleta I: 31T 268241 4536851

Cova a Benifallet

Aprofitant que el dilluns era festiu a l'escola dels nens, no perdem l'ocasió i anem a passar el pont al Matarranya. De camí, però, ens aturem a Benifallet a esmorzar. Un xic més enllà del poble però dins del seu terme municipal, visitarem la cova Meravelles, que trobarem fàcilment tot seguint la T-301 direcció Tivenys, que va vorejant el bonic riu Ebre. Es fàcil de trobar el desviament a les coves, ja que està senyalitzat, però igualment podem dir que és un desviament a l'esquerra poc després del quilòmetre 21 de la carretera. Seguim l'àmplia pista ben asfaltada uns quilòmetres fins a arribar a l'immens aparcament, on podem deixar el cotxe, molt possiblement amb gran quantitat d'autocars.

A peu, sortim de l'aparcament per un ample camí enllosat, fins a la "caseta" de venda de tiquets de les coves. El preu és de 7 euros per persona adulta, 3.5 per discapacitat i gratuït pels nens menors de 5 anys. Les visites són guiades i s'ha de reservar, nosaltres ho vam fer a través del correu covesmeravelles@gmail.com, tot i que també es pot fer via telefònica al mateix ajuntament o a les coves.

Segons ens va explicar la guia, a aquesta zona se'n coneixen 4, de coves, dues d'elles són visitables parcialment, la cova Meravelles i la cova del Dos. Sabent això, farem la publicació tal i com vam visitar-les amb la guia.

La primera i la "culpable de publicar-les" al blog és la Cova del Dos, que ja era habitada vers l'era neolítica, i cal dir que, segons la rumorologia del poble, també ho va ser durant la guerra civil espanyola, quan unes famílies es van instal·lar aquí.

Rep el nom perquè, segons es documenta, té dues entrades. Al seu interior, s'hi van trobar diverses ceràmiques campanianes, puntes de sageta i esclats de sílex, acompanyant tres enterraments. Segons hem trobat, aquestes, les restes prehistòriques recuperades, es troben al Museu Arqueològic de Barcelona, que crec deu ser el de Catalunya, seu BCN, i al Museu de les Terres de l'Ebre.

Com a dada addicional, podem dir que la zona visitable de la cova és de 25 metres, la resta, fins als 235 metres que fa en total, és reservada per a espeleòlegs. Per accedir a aquesta segona zona, hi ha un forat, a modus de sifó, que jo diria que és esculpit per l'aigua, al bell mig de l'estança visitable.

És una cova de mitjanes dimensions, amb formacions d'estalactites  i estalagmites, que en algun lloc ja han arribat a ajuntar-se formant una columna. També hi ha un espai que ha estat utilitzat per a fer foc i, com hem dit abans, hi ha el forat al terra, més o menys al centre de la sala, que dona accés a la resta de la cova. 

No podem inserir cap fotografia, perquè, obeint a la guia, no en vam fer cap, però inserim un enllaç a un vídeo en 3D de la Diputació de Tarragona: VISITA 3D COVA DEL DOS.

Sortim de la cova i ens dirigim a la que li dona nom al conjunt, que no ha estat mai habitada. De fet, la van descobrir uns espeleòlegs fa poc més de 50 anys, que, en veure l'interior, van dir a la gent del poble que era una autèntica meravella, mot que ha acabat sent el seu nom.

Com hem dit abans, aquesta cova no ha estat mai habitada, però la seva geologia és espectacular, de veritat, digne de veure, estalactites, estalagmites, anemolites, banderes i les curioses excèntriques, crec que de la variant de les antodites i diverses formacions erigides pel lent degoteig d'una aigua molt rica en carbonats. La guia ens va comentar que el nombre de coves a España amb excèntriques era mínim, i cercant per internet he trobat documentades nou, tot i que també es diu que n'hi ha més, que no deuen de ser visitables.

Aquesta cova va ser descoberta l'any 1968 i té una profunditat total de 510 metres, amb un desnivell acumulat que arriba als 9.82 metres. Dels 510 metres, resten visitables 200, que es divideixen en tres sales: la sala del Llapis, la de l'Amfiteatre i la de la Música.

Tot i que les excèntriques són realment espectaculars, a mi el que em va "flipar" més va ser la sala de la Música, on la guia ens va demostrar el perquè del seu nom. A banda de que en el petit espai de la sala es poden veure, en petita mesura, totes les formacions calcàries de la cova, aquesta sala té una cosa especial: es tracta d'un grup de columnes produïdes per la unió d'estalactites i estalagmites creades a l'entrada d'una petita cavitat. Aquesta fa de caixa de ressonància, i, colpejant amb un pal les columnes, es reprodueix un so estil orgue digne d'escoltar.

Amb aquesta última sala, sortim de la cova i reprenem el camí cap al Matarranya.


Coordenades UTM(ETRS89):

Coves Meravelles: 31T 290661 4536073

dissabte, 1 de maig de 2021

Dolmen a Montferrer i Castellbò III

Seguim el cap de setmana llarg a La Seu d'Urgell i avui fem una petita ruta amb el meu tiet Quim. Li agraden molt les muntanyes i els nens, pel que va decidir acompanyar-nos a aquesta molt fàcil ruta.

Partim des de La Seu, tot anant per la N-260 (eix pirinenc) direcció Montferrer. Un cop arribats a l'alçada del nucli, que ens quedarà a l'esquerra, ens desviem a la dreta direcció Castellbò, l'aeroport i Sant Joan de l'Erm. Per aquesta carretera, seguim tot rectes 3.9 quilòmetres, fins a trobar l'escapatòria a Vilamitjana, per la que seguirem poc més de 6 quilòmetres, passant el nucli anomenat tot deixant-lo a la nostra dreta, i creuant, al poc, un nucli de cases anomenat Castellnovet. Just sortint d'ell, deixarem el cotxe a una zona habilitada que hi ha tocant el bosc.

A peu, seguim per la pista que surt des d'aquí a la nostra dreta, tal i com hem arribat. La seguirem 1.3 quilòmetres, lloc on trobarem una bifurcació. Aquí cercarem un desdibuixat corriol que baixa a la nostra dreta i que porta, en uns 25 metres, al sepulcre de la cabana de Moros de Sarcèdol o cabana de la Sarraïna.

Segons part del GESEART, que, sortint de la zona habitual, va fer una visita al megàlit vers el 12 de juny de l'any 2006 i publicant l'estudi a l'Interpontes, es tracta d'una cambra pirinenca amb un túmul prou definit d'uns 9-10 metres de diàmetre, format per terra i blocs, tot i que no s'hi veu cap resta de l'anell peristàltic. La cambra sepulcral amida uns 2 metres de llargada interna i, a dia d'avui, les dues lloses laterals es troben al seu lloc original. La capçalera i la llosa d'entrada a la tomba resten caigudes cap a l'interior de la cambra barrejades amb el pedruscall existent. Pel que fa a la coberta, en sabem que amida 2.23 metres per 1.30, i que té un gruix de 50 centímetres.

Segons hem pogut saber, el dolmen fou desmuntat a la dècada dels 1980 per cercadors de tresors, i fou tornat a bastir cap l'any 2000. Potser va ser poc després de que el departament de cultura de la Generalitat el visités el mateix any 2000, ja que diu que només restava en peu una llosa lateral, i que a l'excavació que es va fer al jaciment no es va trobar res de res.

El sepulcre es coneix d'antic. De fet, en fan referència Lluís Maria Vidal el 1911, Josep Colomines el 1920 i Joan Serra Vilaró el 1927. L'últim fou l'únic que el va excavar, però no va trobar cap tipus de resta arqueològica.

En no haver-se trobat res de res arqueològicament parlant, la Generalitat data el sepulcre al Neolític final segons la seva morfologia, vers el 2500 a.n.e.

Amb això, tornem cap el cotxe, que portem tot el camí mirant el cel, amenaça pluja i millor tornar a casa dels tiets abans de que ens mullem.


Coordenades UTM(ETRS89):

Cabana de moros de Sarcèdol o de la Sarraïna31T, 365196, 4690868