TRANSLATOR

dissabte, 22 de maig de 2021

Sepulcres i inscultura al Matarranya III

Venint de veure les Coves Meravelles a Benifallet, i ja dinats i dins el Matarranya, intentarem visitar els túmuls de La Moleta, al terme municipal de Lledó. Aquests es troben al bell mig de zones conreades entre els nuclis de Queretes i Lledó o Lledó d'Algars.

Tot i que hi ha infinitat de camins per arribar a destí, indicarem per on vam tornar de la visita nosaltres, que, sincerament va ser molt millor que el camí que vam seguir per l'anada.

Des de Queretes (Cretas) encaminem per l'A-1413 direcció Calaceit (Calaceite). En 2.2 quilòmetres de sortir del poble, encaminem per un camí sorrenc que surt a la dreta de la carretera, just davant d'un camp d'oliveres o quelcom així. Seguim rectes pel camí uns 2 quilòmetres, on el deixarem tot seguint la bifurcació de la dreta, on després de 260 metres virarem fortament a l'esquerra. Uns 350 metres més tard, aparquem el cotxe per on puguem i ens enfilem al petit turó que hi ha a la banda esquerra de la pista per un corriol. A la part alta del turonet, trobarem fàcilment els túmuls de La Moleta, i, al costat del primer que veiem (que és el II), una gran cassoleta.

Com acabem de dir, comencem per la cista de La Moleta II.

De la tomba protohistòrica, no se'n documenta el diàmetre tumular, ja que aquest es troba molt malmès, i quasi del tot desaparegut. Però es poden veure perfectament part de les lloses de la seva cambra funerària, que permeten dimensionar-la. Interiorment, aquesta fa 70 centímetres d'amplada a la seva capçalera i 80 centímetres a l'entrada, la seva llargada arriba als 1.10 metres, i conserva una alçada màxima de 70 centímetres.

Just al seu costat dret, tal i com hem arribat, veiem un aplanat roc que surt del cim del turó, en forma de talaia. Vaig pensar que era el lloc idoni per inserir a la roca algun gravat ritual, així que m'hi vaig apropar, veient al roc que hi ha un xic a la dreta aquesta cassoleta ibera.

Val a dir que aquestes no s'assemblen en res a les neolítiques o calcolítiques. I tot i que no hem trobat informació d'ella, en fa tota la pinta. La falta d'informació pot ser deguda a la gran quantitat d'aquests gravats rituals al Matarranya, fet que els hi ha fet perdre valor.

Havent vist la inscultura, anem a visitar el número I de la petita necròpoli. Només hem de tornar al túmul vist i seguir 10 metres pel corriol existent. Val a dir que la fotografia va quedar un pèl cremada. A l'altre, teníem un núvol prim a sobre, fet que a l'hora de prendre una captura s'agraeix molt, però els núvols van desaparèixer rapidíssimament. Aquí teniu el segon sepulcre.

D'aquest enterrament iber, en podem dir que consta d'una obra tumular d'un diàmetre de 3.80 metres, i que la cambra funerària té unes dimensions internes de 72 centímetres d'amplada a la banda de capçalera, i 65 centímetres a l'entrada, una llargada de 1.26 metres, i una alçada conservada de 95 centímetres.

No hem pogut trobar cap tipus d'informe d'excavació, tot i que van ser estudiats per dos arqueòlegs/experts en la zona, José Antonio Benavente i Salvador Melguizo. Tampoc no sabem ben bé quan els van trobar, creiem que vers el 2013. A l'estudi al que hem pogut accedir, els denomina com a inèdits l'any 2015.

Per avui ja n'hi ha prou que la calor apreta i ens hem d'acomodar a l'allotjament. Tornem al cotxe i ens dirigim a Besseit / Beceite, lloc on ens allotjàvem. Demà més. 


Coordenades UTM(ETRS89):

Túmul de La Moleta II: 31T 268241 4536840
Cassoleta de La Moleta II: 31T 268238 4536834
Túmul de la Moleta I: 31T 268241 4536851

Cova a Benifallet

Aprofitant que el dilluns era festiu a l'escola dels nens, no perdem l'ocasió i anem a passar el pont al Matarranya. De camí, però, ens aturem a Benifallet a esmorzar. Un xic més enllà del poble però dins del seu terme municipal, visitarem la cova Meravelles, que trobarem fàcilment tot seguint la T-301 direcció Tivenys, que va vorejant el bonic riu Ebre. Es fàcil de trobar el desviament a les coves, ja que està senyalitzat, però igualment podem dir que és un desviament a l'esquerra poc després del quilòmetre 21 de la carretera. Seguim l'àmplia pista ben asfaltada uns quilòmetres fins a arribar a l'immens aparcament, on podem deixar el cotxe, molt possiblement amb gran quantitat d'autocars.

A peu, sortim de l'aparcament per un ample camí enllosat, fins a la "caseta" de venda de tiquets de les coves. El preu és de 7 euros per persona adulta, 3.5 per discapacitat i gratuït pels nens menors de 5 anys. Les visites són guiades i s'ha de reservar, nosaltres ho vam fer a través del correu covesmeravelles@gmail.com, tot i que també es pot fer via telefònica al mateix ajuntament o a les coves.

Segons ens va explicar la guia, a aquesta zona se'n coneixen 4, de coves, dues d'elles són visitables parcialment, la cova Meravelles i la cova del Dos. Sabent això, farem la publicació tal i com vam visitar-les amb la guia.

La primera i la "culpable de publicar-les" al blog és la Cova del Dos, que ja era habitada vers l'era neolítica, i cal dir que, segons la rumorologia del poble, també ho va ser durant la guerra civil espanyola, quan unes famílies es van instal·lar aquí.

Rep el nom perquè, segons es documenta, té dues entrades. Al seu interior, s'hi van trobar diverses ceràmiques campanianes, puntes de sageta i esclats de sílex, acompanyant tres enterraments. Segons hem trobat, aquestes, les restes prehistòriques recuperades, es troben al Museu Arqueològic de Barcelona, que crec deu ser el de Catalunya, seu BCN, i al Museu de les Terres de l'Ebre.

Com a dada addicional, podem dir que la zona visitable de la cova és de 25 metres, la resta, fins als 235 metres que fa en total, és reservada per a espeleòlegs. Per accedir a aquesta segona zona, hi ha un forat, a modus de sifó, que jo diria que és esculpit per l'aigua, al bell mig de l'estança visitable.

És una cova de mitjanes dimensions, amb formacions d'estalactites  i estalagmites, que en algun lloc ja han arribat a ajuntar-se formant una columna. També hi ha un espai que ha estat utilitzat per a fer foc i, com hem dit abans, hi ha el forat al terra, més o menys al centre de la sala, que dona accés a la resta de la cova. 

No podem inserir cap fotografia, perquè, obeint a la guia, no en vam fer cap, però inserim un enllaç a un vídeo en 3D de la Diputació de Tarragona: VISITA 3D COVA DEL DOS.

Sortim de la cova i ens dirigim a la que li dona nom al conjunt, que no ha estat mai habitada. De fet, la van descobrir uns espeleòlegs fa poc més de 50 anys, que, en veure l'interior, van dir a la gent del poble que era una autèntica meravella, mot que ha acabat sent el seu nom.

Com hem dit abans, aquesta cova no ha estat mai habitada, però la seva geologia és espectacular, de veritat, digne de veure, estalactites, estalagmites, anemolites, banderes i les curioses excèntriques, crec que de la variant de les antodites i diverses formacions erigides pel lent degoteig d'una aigua molt rica en carbonats. La guia ens va comentar que el nombre de coves a España amb excèntriques era mínim, i cercant per internet he trobat documentades nou, tot i que també es diu que n'hi ha més, que no deuen de ser visitables.

Aquesta cova va ser descoberta l'any 1968 i té una profunditat total de 510 metres, amb un desnivell acumulat que arriba als 9.82 metres. Dels 510 metres, resten visitables 200, que es divideixen en tres sales: la sala del Llapis, la de l'Amfiteatre i la de la Música.

Tot i que les excèntriques són realment espectaculars, a mi el que em va "flipar" més va ser la sala de la Música, on la guia ens va demostrar el perquè del seu nom. A banda de que en el petit espai de la sala es poden veure, en petita mesura, totes les formacions calcàries de la cova, aquesta sala té una cosa especial: es tracta d'un grup de columnes produïdes per la unió d'estalactites i estalagmites creades a l'entrada d'una petita cavitat. Aquesta fa de caixa de ressonància, i, colpejant amb un pal les columnes, es reprodueix un so estil orgue digne d'escoltar.

Amb aquesta última sala, sortim de la cova i reprenem el camí cap al Matarranya.


Coordenades UTM(ETRS89):

Coves Meravelles: 31T 290661 4536073

dissabte, 1 de maig de 2021

Dolmen a Montferrer i Castellbò IV

Seguim el cap de setmana llarg a La Seu d'Urgell i avui fem una petita ruta amb el meu tiet Quim. Li agraden molt les muntanyes i els nens, pel que va decidir acompanyar-nos a aquesta molt fàcil ruta.

Partim des de La Seu, tot anant per la N-260 (eix pirinenc) direcció Montferrer. Un cop arribats a l'alçada del nucli, que ens quedarà a l'esquerra, ens desviem a la dreta direcció Castellbò, l'aeroport i Sant Joan de l'Erm. Per aquesta carretera, seguim tot rectes 3.9 quilòmetres, fins a trobar l'escapatòria a Vilamitjana, per la que seguirem poc més de 6 quilòmetres, passant el nucli anomenat tot deixant-lo a la nostra dreta, i creuant, al poc, un nucli de cases anomenat Castellnovet. Just sortint d'ell, deixarem el cotxe a una zona habilitada que hi ha tocant el bosc.

A peu, seguim per la pista que surt des d'aquí a la nostra dreta, tal i com hem arribat. La seguirem 1.3 quilòmetres, lloc on trobarem una bifurcació. Aquí cercarem un desdibuixat corriol que baixa a la nostra dreta i que porta, en uns 25 metres, al sepulcre de la cabana de Moros de Sarcèdol o cabana de la Sarraïna.

Segons part del GESEART, que, sortint de la zona habitual, va fer una visita al megàlit vers el 12 de juny de l'any 2006 i publicant l'estudi a l'Interpontes, es tracta d'una cambra pirinenca amb un túmul prou definit d'uns 9-10 metres de diàmetre, format per terra i blocs, tot i que no s'hi veu cap resta de l'anell peristàltic. La cambra sepulcral amida uns 2 metres de llargada interna i, a dia d'avui, les dues lloses laterals es troben al seu lloc original. La capçalera i la llosa d'entrada a la tomba resten caigudes cap a l'interior de la cambra barrejades amb el pedruscall existent. Pel que fa a la coberta, en sabem que amida 2.23 metres per 1.30, i que té un gruix de 50 centímetres.

Segons hem pogut saber, el dolmen fou desmuntat a la dècada dels 1980 per cercadors de tresors, i fou tornat a bastir cap l'any 2000. Potser va ser poc després de que el departament de cultura de la Generalitat el visités el mateix any 2000, ja que diu que només restava en peu una llosa lateral, i que a l'excavació que es va fer al jaciment no es va trobar res de res.

El sepulcre es coneix d'antic. De fet, en fan referència Lluís Maria Vidal el 1911, Josep Colomines el 1920 i Joan Serra Vilaró el 1927. L'últim fou l'únic que el va excavar, però no va trobar cap tipus de resta arqueològica.

En no haver-se trobat res de res arqueològicament parlant, la Generalitat data el sepulcre al Neolític final segons la seva morfologia, vers el 2500 a.n.e.

Amb això, tornem cap el cotxe, que portem tot el camí mirant el cel, amenaça pluja i millor tornar a casa dels tiets abans de que ens mullem.


Coordenades UTM(ETRS89):

Cabana de moros de Sarcèdol o de la Sarraïna31T, 365196, 4690868