TRANSLATOR

diumenge, 29 de novembre de 2015

Dòlmens i inscultures a Montmajor III, l'Espunyola i Cardona III

Diumenge amb ganes de veure megàlits i així sortir del xivarri, sorolls, etc. de la ciutat. A més, ens agradaria veure el sepulcre número 500 de la nostra base de dades, a la nostra terra. I si ho volem així, hem d'apretar un pèl, que anem pel 481, i estem preparant un viatget a França, a la zona de Lot, on n'hi ha molts. Disposats a complir el repte, anem cap el Berguedà.

Conduint per la B-420, entrem al terme municipal de Montmajor, i, al poc de passar el desviament a l'esquerra del poble de Gargallà on a l'altre costat de la carretera hi ha un restaurant immens, d'aquests amb pinta de portar els afiliats a l'imserso, girem a la dreta per una pista asfaltada amb un cartell indicatiu a El Pujol de Planés. Seguim la pista trobant un encreuament amb una altra, al que seguim rectes tal i com veníem; a la segona corba pronunciada cap a l'esquerra trobarem, també a mà esquerra, un clariana del bosc amb accés des de la carretera (deuen ser les restes d'un poc cuidat camí), allà aturem el cotxe.

Ens posem a caminar pel que seria l'antic camí, que a dia d'avui només porta al dolmen, i en pocs metres, quan el camí es fa més visible, veurem a la dreta d'aquest, un petit monticle ple de matolls i senyalitzat. Aquí es troba el dolmen del Clot dels Morts I.

Aquest cambra pirinenca té una cambra rectangular de 2.10 metres de llarg, per 1.40 d'ample... a mi, no em va semblar pas tan gran, però això és el que es documenta arreu. D'altra banda, el túmul, molt i molt visible, amida 8 metres de diàmetre i, certament, la cambra, queda prou elevada, a 1.20 metres. El túmul s'ha conservat millor en el pas del temps gràcies a una estructura prou elaborada que hi ha al seu interior.

Extret del web https://patrimonicultural.diba.cat

A l'excavació del 1981, la primera que es va fer per cert, trobaren les restes antropològiques de 71 individus, 51 adults i 20 nens, gran quantitat de fragments ceràmics a torn i a mà, 5 denes i 1 perla de vidre blau, 2 denes d'esteatita i 5 de calcària, 41 dentàliums, 1 corall, 1 petxina de càrdium, 1 penjoll de calcedònia, 1 nòdul de goetita i objectes metàl·lics com 1 anell, 2 agulles, 1 barrilet i làmines i penjolls de bronze i coure. Per les restes trobades, i a falta de datacions de C14 a les restes humanes, podríem datar la utilització del sepulcre a una gran franja temporal vers la prehistòria, ocupant edats tan llunyanes com del Neolític a l'edat del Bronze.

Un cop vista la cambra pirinenca, ens disposem a trobar l'hemidolmen de Clot dels Morts II, que segurament era tot seguint el desdibuixat camí uns metres més, però, ja ens havien dit que era desaparegut de fa poc temps i certament no el vam trobar.

Tornem al cotxe i ens dirigim al sepulcre del Bressol de la Mare de Déu, al terme de L'Espunyola. Aquest és ben fàcil d'arribar. Tornem a la B-420 i girem a ella cap a la dreta, vers Montmajor, el qual deixarem a la nostra dreta, tot seguint per la B-420 fins que la carretera canvia de nom, i ara es diu C-26, direcció L'Espunyola i Berga. Veiem poc després d'una ermita a la nostra esquerra, una benzinera abandonada a la dreta. Just allà aparcarem el cotxe a l'altra banda de la carretera. Baixem del cotxe i a peu seguim el camí existent, direcció nord, tot passant davant d'una casa. Al poc de passar la casa, i tot seguint el camí, veurem a la dreta, el Bressol de la Mare de Déu.

Aquesta cista té unes dimensions de 1.60 metres de llarg, per 1.20 d'ample, i conserva una fondària de 96 centímetres. El túmul, molt visible, és de 5.50 metres de diàmetre, amb un anell de contenció molt definit i bonic de veure.

A l'excavació feta l'any 1918 pel cardoní Serra Vilaró, s'hi van trobar dos ganivets complets, i dos fragments de ganivet de sílex, 1 gra de columbel·la, 1 fragment de dena de collaret de dentàlium, una altra de petxina, 1 punxó de bronze, i ceràmiques de diferents tipologies de diversos vasos. El material recuperat resta dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Les restes són les que veiem exposades amb el número 1, les de la part superior de la imatge.

Anys ençà, a l'altre costat de la carretera, darrere la benzinera, es deia que hi havia un altre sepulcre, sembla que  destruït avui en dia.

En data 17 de juny del 2021, actualitzem la publicació per inserir un nou megàlit que hi ha ben a prop del sepulcre del Bressol de la Mare de Déu, parlem del dolmen del Codonyet del Cint.

Per arribar-hi, emprenem de nou la C-26 direcció nord uns 750 metres, lloc on veurem entrades a pistes sorrenques a dreta i esquerra. Nosaltres aturem el cotxe a la de la dreta, i seguim ja a peu per la pista uns 175 metres, lloc on ens endinsem al bosc de la nostra esquerra. Al poc d'entrar, veurem clarament el que queda del sepulcre del Codonyet del Cint.

Aquest dolmen té una cambra sepulcral de 1.80 metres de llargada i 1.25 d'amplada. Les lloses que permeten mesurar-lo es recolzen sobre l'obra tumular en aquella part in-situ. La resta d'aquest ha desaparegut, igual que les lloses, degut a violacions que ha sofert el sepulcre. En Serra Vilaró, que el va estudiar, en documenta un diàmetre de 8 metres. De dins la cambra, el mossèn documenta un enllosat amb les llosetes clavades sota les lloses laterals de la cambra.

Pel que fa a l'excavació d'en Serra Vilaró, es documenten 3 cranis humans que van sobreviure a les primeres violacions, vàries peces dentàries i ossos, i diversos i variats fragments ceràmics, un d'ells clarament campaniforme. De nou, el material resta dipositat al Museu Diocesà de la capital de la comarca.

Extret del web https://patrimonicultural.diba.cat

Segons la Diputació de Barcelona, que és d'on hem tret la imatge superior, aquest sepulcre megalític seria datat vers el Bronze mitjà i el Bronze final.

Tornem al cotxe i posem rumb a l'ermita de Sant Eudaló, entrant de nou a Montmajor i anant al nucli de Sorba. Com era el nostre tercer intent per a trobar el següent megàlit, ja sabíem més o menys per on era... i avui sí que el vam trobar.

El millor és agafar un camí que surt darrere les granges de porcs que hi ha a l'altre costat de la carretera i que a poca distància de les cases creua la riera de Sorregana, que desemboca al barranc pel que passa el riu d'Aigua d'Ora. Seguim pel camí, tot i que a moments es desdibuixa bastant. El dolmen no es veu gens, queda ocult pels arbres de la vora dreta del camí i no hi ha cap tipus de senyalització, a més, com és una cista, queda ensorrada del nivell del sòl, que a més fa pendent vers la llera del riu d'Aigua d'Ora. Quan hi vam anar nosaltres, era a uns metres d'un arbre caigut que tallava el camí.

El sepulcre del Pla de la Pinassa es troba a 485 metres d'altitud, tenint unes dimensions aproximades de 1.45 metres de llarg, una amplada de 0.75 metres i una fondària de també 0.75 metres. Per l'estil arquitectònic, datarem el sepulcre vers el Neolític mitjà - final.

Extret del web https://patrimonicultural.diba.cat

De restes arqueològiques, no n'hi ha gaires, ja que quan el va trobar Serra Vilaró, que el va excavar l'any 1915, aquest ja havia estat saquejat. Resten al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona dos fragments ceràmics fets a mà i un fragment ceràmic vidrat del segle XVIII.

Tot i això, es va tornar a excavar l'any 1981, amb motiu de la possible construcció d'un embassament, i les restes recuperades es troben al Museu Arqueològic de Catalunya.

Seguim  pel camí tal i com anàvem, i, en no gaire, girem a l'esquerra per un altre que puja vers les muntanyes amb un pronunciat pendent. El seguim fins que a una corba a l'esquerra, ja a terreny planer, veurem al seu vèrtex un caminoi atrotinat que baixa vers la vall (sembla un camí obert per a desbrossar el bosc). El seguim fins la part més baixa, on aquest es fa planer, i als metres de caminar per la plana, veurem a l'esquerra un aglomerat rocós. Just allà trobem les restes prou destrossades del dolmen de la Vinya Cabana.

L'estat del megàlit és tan ruïnós que vam estar una estona per decidir d'on havíem de fer la foto... crec que no hem escollit malament del tot. De fet, quan Serra Vilaró l'excavà i estudià l'any 1916, ja estava molt malmès.

El dolmen, d'estil determinat com a sepulcre de fossa, es troba a 524 metres d'altitud, i té unes dimensions de 1.50 metres de llargada, 0.90 metres d'amplada i 0.70 metres de fondària.

A l'excavació arqueològica, només es trobaren diversos fragments de ceràmica a mà, alguns d'ells amb impressions digitals.

A banda, li vam fer una fotografia al conjunt rocós que dèiem abans que, com a poc, té un parell de roques curioses.

A mi, la que més em va cridar l'atenció va ser aquesta, col·locada just sobre l'antic sepulcre... potser era aquí de sempre, però com pedres col·locades d'aquestes ja n'he vist a diversos llocs... I l'altre és aquest roc, que a la foto anterior surt a primer pla al marge esquerre.

No sé si té quelcom de prehistòric, però com a poc és certament bastant curiós.

Tornem al cotxe i anem fins l'ermita de Sant Eudaló, on vam devorar els entrepans. Un cop dinats, prenem el cotxe i ens disposem a canviar de comarca, tot anant cap al Bages, concretament als voltants de Cardona, per intentar localitzar el dolmen de la Barraca dels Moixonaires. Ja havíem estat per la zona, però la informació que portàvem era confusa i un pèl errònia i no l'havíem acabat de localitzar. A més, penso que hi ha vestigis d'un altre, just al bosc del costat. Ara sí, amb informació correcta, li posem nom als rocs.

A 690 metres d'altitud, el dolmen simple de la Barraca dels Moixonaires té unes dimensions de 2.00 metres de llarg, per 1.20 d'ample i 1.30 d'alçada, i un túmul visible al sòl de 7 metres de diàmetre. Per suposat, el dolmen no està com el va trobar Serra Vilaró l'any 1916, quan va fer la gran ruta dolmènica pel Solsonès i el Berguedà. Segons ell mateix diu, 5 anys després, el dolmen ja era destrossat, i, segons es diu, haurien fet servir les lloses per a fer la grava de la carretera.

Hem extret aquesta planimetria del web de l'inventari arqueològic de la Generalitat.

Extret del web http://invarque.cultura.gencat.cat

De restes antropològiques, no se'n documenta cap, només es van trobar petits esclats de sílex. Amb tan poques troballes arqueològiques extretes del sepulcre i cap resta antropològica per datar-lo, van haver de centrar-se a l'estil constructiu que es veu als dibuixos de Serra Vilaró, pel que el van catalogar com a dolmen simple. Per tant, es data el sepulcre vers el Neolític final o el Bronze antic segons la Generalitat, vers el 2500 - 1700 a.n.e.

Acabant amb el sepulcre, vaig veure els rocs del costat i ràpidament vaig avisar a la Cris.

Aquesta fotografia és de lluny. Totes aquestes pedres estan gravades, amb cassoletes més o menys profundes, però totes clarament, artificials.

Al roc superior, es pot veure 1 cassoleta, bastant profunda i diverses de més petites a la banda dreta de la gran pedra. A la de sota, es veu molt més clarament un amuntegament de diverses cassoletes.

Ja érem a punt de marxar, però em va donar per fer un volt tot carenant el cim del turó, anant cap a la dreta del dolmen quan el mires després de la pujada, més enllà dels rocs gravats... aquí va ser quan la vaig "cagar". Buscant les restes d'un altre sepulcre que algunes fonts diuen que hi ha prop de l'altre en aquella direcció, em vaig esquinçar el turmell esquerre i feina vaig tenir per tornar al cotxe... però la Cris va seguir per allà dalt i va trobar quelcom bastant sospitós.

Això podrien ser les restes d'una antiga i petita cista o quelcom així, en té bastant pinta, després de veure el gruix de les lloses del sepulcre de Vinya Cabana... i la llosa clavada a terra, és com prou artificial, no? Suposicions a banda, a falta d'excavació arqueològica, no és res!

La Cris torna al cotxe i anem cap l'hospital de Mollet, on vam passar unes agradables tres hores esperant a urgències per sortir amb el peu immobilitzat... en fi...


Coordenades UTM(ETRS89):

Clot dels Morts I: 31T 39398 4647581
Bressol de la Mare de Déu: 31T 395410 4655267
Codonyet del Cint: 31T 395830 4656071
Pla de la Pinassa: 31T 389866 4646399
Vinya Cabana: 31T 390137 4645744
Barraca dels Moixonaires: 31T 386072 4638707
Cassoletes de la Barraca dels Moixonaires: 31T 386077 4638714

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada