Aquest diumenge, farem una ruta de la qual gran part és amb cotxe. Anem fins a La Jonquera, entrant per la N-II direcció França. A la segona rotonda del carrer principal del poble, girem a l'esquerra, per la GI-500, passant per sota de l'AP-7. En passar-la, virem a l'esquerra pel primer camí que veiem en aquesta direcció. En no masses metres, veurem un trencall, també a l'esquerra, indicant el menhir de Palaus. Vorejant un petit turó, pel primer camp de conreu, en pocs metres, trobarem sense cap dificultat el fal·liforme menhir
Fou descobert temps ençà per Joan i Dolors Verdú, veïns d'Agullana, però no el van identificar com a menhir. Això últim ho feu el GESEART l'any 1986, i, segons ells, el monòlit mesura 3.20 metres d'alçada total, visibles d'ells 2.50, 0.78 metres d'amplada i té un gruix de 0.38 metres.
Fotografia d'una nova visita el 25 de juny del 2021 |
Té, al bell mig, un gravat en forma de jou, exactament igual al de la Pedra de Llinars (que es troba al Museu Municipal de Montmeló; Menhir a Montmeló), al de Castellruf (a les escales del carrer López de Castro de Santa Maria de Martorelles; Menhirs i poblat al Vallès Oriental i Occidental I), i guarda una certa relació amb l'espectacular menhir de Mollet o del Pla de les Pruneres (Menhir de Mollet o del Pla de les Pruneres). Aquest té unes dimensions de 2 metres de llarg i 34 centímetres d'ample. I a la part superior de darrere, molt més polida i llisa, en té un altre, el que seria la cara del menhir antropomorf arboriforme de 80 centímetres de llarg per 40 d'amplada.
Extret del llibre "Poblats, dòlmens i menhirs" d'en Josep Tarrús |
Segons documenten l'Enric Carreras i en Josep Tarrús, per la fisonomia del megàlit, aquest es deuria erigir vers el Neolític final, entre el 3400 i el 2700 a.n.e.
Tornem al cotxe i anem a intentar trobar el dolmen de Rocalba. Anem direcció Agullana i, just passar per sota la via del tren, ens endinsem pel camí que surt a la dreta. Vam arribar fins al peu del turó on es localitza, però les plantes estaven molt crescudes i molles, tant que vam decidir deixar-ho per un altre dia. No vèiem on posàvem els peus i ja anàvem xops! Els detalls de com arribar-hi, els explicarem quan el visitem.
Actualització a dia 02-03-2019, ens disposem a visitar el sepulcre de Rocalba, d'estil galeria catalana, molt proper al menhir... 1.6 quilòmetres en línia recta.
Per aproximar-te amb el cotxe, hi ha dues formes, la que nosaltres descriurem és la més fàcil, quan no tens gaire estona per caminar... l'altra la vam seguir un altre dia i no en vam treure l'aigua clara. Així doncs, des del menhir tornem a la GI-500 i la seguim en la mateixa direcció i, just creuar les vies del tren per un petit túnel, girem a la dreta, tot anant paral·lels a aquestes. En 200 metres, girem a la nostra esquerra i, en uns 50 metres més, virem de nou a la dreta. 1.1 quilòmetres més tard, tot seguint rectes per aquest camí i quan veiem una gran granja just al seu costat, aturem el cotxe en una entrada de camí que queda a la nostra dreta.
Des d'aquí, prenem la pista a peu i caminem poc més de 200 metres fins a trobar un prat. Aquí, girem a l'esquerra vorejant el prat i, quan arribem al seu vèrtex, prenem un camí que puja entre arbres. Seguint-lo uns 250 metres, veurem a l'esquerra un corriol costerut que s'enfila pel turó i que ens duu al dolmen en menys de 100 metres. Recomanació, portar pantaló llarg i no deixar perdre el corriol... millor dur un GPS.
El dolmen de Rocalba és un sepulcre de corredor, estil galeria catalana, que fou descobert l'any 1988 per en Jaume Justafré i Baigueret, treballador del Parc Natural de l'Albera i membre del GESEART. Bastit al Neolític final, vers el 3000-2700 a.n.e., consta d'una cambra rectangular de 2.10 metres de longitud, 1.40 d'amplada i 1.22 metres d'alçada conservada.
La coberta del megàlit resta desapareguda i, a falta d'excavació, no consta d'enllosat visible a la cambra sepulcral. Val a dir que es documenta espoliat d'antic, fet que no ha ajudat ni a la seva conservació original, ni al seu estudi arqueològic.
Extret del llibre "Poblats, dòlmens i menhirs" d'en Josep Tarrús |
El corredor és un llarg passadís de 5 metres de longitud, amb la mateixa amplada de la cambra, 1.4 metres. De les lloses amb les que estaria construït, només en resten un parell.
D'altra banda, esmentar que el túmul de 12-13 metres de diàmetre, resta prou degradat i, segons es documenta, seria bastit amb lloses radials, de les quals i, segons en Josep Tarrús, en resten 10 "in situ".
Extret del llibre "Poblats, dòlmens i menhirs" d'en Josep Tarrús |
Tornem al cotxe i ens disposem a fer una visita a Agullana poble, concretament a la plaça de l'església. Allà es troba l'exposició sobre la necròpoli de Can Bech de Baix, un cementiri de més de mil urnes d'incineració, de les quals s'han estudiat 413. Aquesta necròpoli està datada entre els segles X i VII a.n.e.
La necròpoli pròpiament dita va ser descoberta per Miquel de Palol, inquietat per unes troballes que es van localitzar a peu de la carretera que va a La Vajol l'any 1927. L'any 1943, el seu fill Pere i un company, en Tomàs Pagès, també estudiant d'arqueologia a la Universitat de Barcelona, van continuar amb les prospeccions a la zona, essent descobridors, juntament amb el pare d'en Pere, de la necròpoli més important del Mediterrani occidental.
Dins les urnes, es dipositaven les cendres del difunt juntament amb l'aixovar, aquest últim de vegades incinerat juntament amb l'individu, de vegades no, trobant-se divers material en perfecte estat de conservació. Podem veure un petit recull de troballes al Museu, com ganivets, puntes de fletxa, raspadors, agulles de cap, etc.
Els horaris de visita del Museu són: Dissabtes, diumenges i festius de 9h a 13h, i de dimarts a divendres a hores concertades, trucant al telèfon 972535206.
Aquí inserim, a dia 25 de juny de 2021, un menhir que es troba dins el terme municipal d'Agullana i que encara no havíem visitat, parlem d'El Roc del Frare o Pedra dreta d'Agullana. Per arribar al monòlit prehistòric, sortirem d'Agullana per la seva banda sud-oest, en concret pel carrer Tramuntana, que surt del poble direcció sud tot fent-se camí. Als 600 metres, virarem a la nostra esquerra i, a partir d'aquí, deixarem el cotxe on ja no ho veiem apte per a l'automòbil, segons amb el que anem, i seguirem a peu. El menhir es troba com a 1.150 quilòmetres de la bifurcació, poc després d'una corba a la dreta en un replà, i tot seguint un curt corriol que surt a mà dreta de la pista per la que hem vingut. El corriol, com hem dit, és molt curt, uns 15 metres com a molt; de fet, el monòlit el vam veure des de la pista més central.
Fou descobert per Jaubert de Passa de l'any 1847, però fins l'any 1891 no es parla oficialment d'ell. Ho feu en Joan Papell i Llenas en els seus itineraris per l'Alt Empordà, i a posteriori ha estat mencionat per gran quantitat d'autors.
Tarrús, a la seva tesi doctoral, li atorga unes dimensions de 2.6 metres d'alçada, 1.3 metres d'amplada, i entre 0.4 i 0.6 metres de gruix. Tot i que no ha estat mai excavat, ell no dubta i col·loca el seu treball i aixecament a l'era prehistòrica corresponent a la zona megalítica de l'Albera, vers el 3400 i el 2700 a.n.e., entre el Neolític final i els inicis del Calcolític, i en presenta aquest alçat.
Extret del llibre "Poblats, dòlmens i menhirs" d'en Josep Tarrús |
Ara, anem a cercar el menhir del Mas del Puig o del camp de la Matalena. Tornem a Agullana i la deixem per la GI-501, girant a la primera sortida a la dreta. Aquesta, en pocs metres, deixa de ser asfaltada i esdevé una pista sorrenca, que al poc de circular-hi es torna cimentada. Seguirem el cimentat fins que ens trobem un rètol de prohibit el pas, a una intersecció de camins. Deixem el cotxe enganxat a la vora de la intersecció i, a peu, seguim per la pista sorrenca de la dreta en la posició en la que hem arribat. El camí va fent la volta, i torna a la part superior del camí cimentat. Llavors agafarem una altra pista que surt del camí, a la seva dreta, al poc de tornar-hi i seguim pujant. Seguirem aquest vell camí, que es va desdibuixant envaït per les plantes, fins que sortim en un clar a tocar de la part dreta del camí. En ell, veurem sense cap dificultat el menhir del mas del Puig o del Camp de la Matalena (aquí ens vam tornar a mullar).
Segons Tarrús, al que jo crec, l'estel·liforme menhir mesura 3 metres d'alçada, 1.90 metres d'amplada i 0.90 metres de gruix. L'alçada sembla inferior a la foto, perquè el menhir està inclinat cap a darrere. Cronològicament, el que podem dir és que el cataloguen àmpliament com tots els menhirs de l'Albera, entre el Neolític i el Calcolític inicial, entre el 3400 i 2700 a.n.e.
Extret del llibre "Poblats, dòlmens i menhirs" d'en Josep Tarrús |
El menhir fou descobert per Josep Juanola i Campà, un veí d'Agullana, l'any 1990. Immediatament, va ser visitat per l'arqueòloga M. Teresa Genís, i l'any 1994 pel grup GESEART, sense trobar, en cap de les seves visites, cap resta associada al menhir.
Just al costat del monument, a nivell de terra, veiem un treballada roca, que no sabem si en el seu dia podria haver estat quelcom conjunt amb el menhir, estil recinte megalític o així, però és prou curiós... faria falta una excavació per poder aclarir el tema.
Tornem al cotxe i ens dirigim a dinar a Maçanet de Cabrenys. Just acabar l'àpat, agafem el cotxe per la GI-503 direcció França. En tres revolts sortint del poble, ens trobarem a la nostra esquerra un cartell indicatiu senyalitzant el menhir de la Pedra Dreta. Agafarem aquest camí sorrenc i, en uns 500 metres, veurem el menhir a l'esquerra, a tocar del camí.
Fotografia d'una nova visita el 25 de juny del 2021 |
Menhir antropomorf, estil frare, descobert i esmentat l'any 1911 per Joaquim Botet i Sisó. Però l'any següent, Manuel Cazurro, el cita i esmenta que hi ha informacions d'ell del segle XII, informacions que nosaltres no hem trobat pas...
Té una alçada de 2.00 metres, una amplada de 0.70 metres i un gruix màxim de 0.40 metres, i, segons Carreras i Tarrús, va ser erigit vers el Neolític final - Calcolític inicial, vers el 3400-2700 a.n.e.
Extret del llibre "Poblats, dòlmens i menhirs" d'en Josep Tarrús |
No sabem quan es va reaixecar, si és que mai ha caigut, ni tenim les dimensions de llargada total, però el 1902 era dempeus, ja que hem trobat una foto antiga del Centre Excursionista de Catalunya on es veu el menhir, i també en podem dir que té dues creus gravades, una llatina i una grega, que serien corresponents a l'era medieval o moderna.
Volíem veure més coses per la zona, però comença a ploure, i, per avui, ja ens hem mullat prou. De tornada, veurem alguna cosa més, que explicarem a la seva entrada.
Si en voleu més de la zona, el més proper al monòlit són els dòlmens de Dòlmens a Darnius II i Maçanet de Cabrenys II i el dolmen de Mas Puig de Caneres.
Coordenades UTM(ETRS89):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada