TRANSLATOR

divendres, 24 de juny de 2022

Dòlmens a Tavertet II

Aprofitant el cap de setmana llarg de Sant Joan, ens acostem a Tavertet a veure alguns megàlits que teníem pendents per ser de recent descoberta o per estar tapats després del seu estudi... aviam què trobem!

Comencem pel dolmen de la Pineda de la Serra. Per arribar-hi, anem fins a Cantonigròs i seguim direcció Rupit. Just passada la residència, prenem la pista de Tavertet a Cantonigròs que surt a la dreta. En trobar una primera bifurcació, seguim per la branca de la dreta i no prenem cap desviament fins trobar una nova cruïlla amb un senyal de senders de la Diputació de Barcelona que indica que som a la Creu de Managès (haurem recorregut 2.2 quilòmetres). Agafem ara la pista de l'esquerra en direcció al Puig de la Guàrdia i seguim 500 metres més per a arribar a un túmul sorrenc a la nostra dreta amb senyals d'haver estat excavat... la lona sobresortint delata!

Aquesta cista neolítica amb túmul fou descoberta el 1985 per Francesc Puntí, anomenant-la Puig de la Guardiola. Conservava dues lloses a la vista sobre un túmul que es van perdre amb els anys (ja no eren visibles als finals dels 1990).  El 2019, uns arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de Miquel Molist i Anna Gómez, van localitzar de nou el monument i el van anomenar Pineda de la Serra. La seva excavació als estius del 2019 i 2020 va permetre confirmar que es tractava d'una cista continguda a un túmul d'uns 13 - 14 metres de diàmetre delimitat per un cròmlec tipus franja. Va ser datada al Neolític mitjà inicial, entre el 4500 i el 3900 a.n.e. 

Lamentablement, com hem dit, actualment només veiem sorra i lona tot i que a Google Maps es veu la cista de la Pineda de la Serra durant la seva excavació... una llàstima!

Imatge extreta de Google Maps

Tornem al cotxe i ens arribem de nou a la cruïlla de la Creu de Managès i ara agafem l'altra branca, en direcció al Mas l'Aubert. Seguim la pista fins a aquesta masia i la de la Serra, on surt una pista a la dreta que no prendrem i on la que seguíem per tota la seva definició. Sense molestar gaire al mas, aparquem el cotxe i seguim endavant a peu. Davallant pel camí 350 metres, prenem el camí de l'esquerra i voregem un camp llaurat sense entrar-hi passant la font de Serradavall i un filat elèctric. Aproximadament en 400 metres, just al vèrtex d'una corba a l'esquerra, veurem us bosc a la dreta després d'una nova tanca elèctrica per a vaques. Passant aquest filat, avancem uns 50 metres cap el cim del turó, on trobem les restes de la possible cista de Serradavall.

Descoberta el 2003 per Jordi Costa Ferrando i a falta d'excavació, podria tractar-se d'una altra cista neolítica amb túmul. Les mides interiors del que seria la cambra són 1.5 metres de longitud, 1.10 metres d'amplada i 0.20 metres d'alçada màxima conservada, mentre que el túmul, fet únicament de sorra, mesuraria entre 14 i 15 metres de diàmetre.

Per la seva morfologia i el seu context, podria datar-se al Neolític mitjà inicial (4500 - 3900 a.n.e.).

Tocant la cambra per la part nord-oest, hi ha una llosa tombada que sembla una estela antropomorfa, ja que s'intueixen cap i espatlles.

Mesura 1.35 metres d'alçada per 0.95 d'amplada i 0.12 metres de gruix.

Desfem ara el camí fins el cotxe i desfem tota la pista fins a arribar de nou a la carretera C-153, que prenem a la dreta en direcció a Rupit. Avancem 4.6 quilòmetres i prenem a la dreta la pista anomenada "camí de Tavertet a Rupit", que seguim 2 quilòmetres fins arribar a un petit aparcament on podem deixar còmodament el cotxe. És el mateix lloc on vam deixar el cotxe quan vam anar a veure els dòlmens del Padró i de la Font de la Vena, ja fa més de 6 anys. Ja a peu, retrocedim un pèl i pugem per la pista tancada al trànsit rodat que puja fins al Collet de Rajols. Un cop allà, anem pel camí del mig que davalla cap als prats i el torrent, deixant a la dreta el camí que puja cap al Padró. Caminem uns 1250 metres i, fent ús del GPS, anirem al prat de l'esquerra per a trobar el túmul on s'amaguen les minses restes de la cista de la Rambla, no visible avui dia.

Quan fou descoberta per Francesc Puntí el 1979, encara conservava algunes lloses, inexistents a dia d'avui. El 1986, el túmul va ser excavat per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells, fet que va permetre descobrir un cròmlec peristàltic format per petits blocs al seu voltant. Es tractaria d'una cista neolítica amb túmul d'uns 15 - 20 metres de diàmetre per 0.50 - 0.70 metres d'alçada i podria datar-se, com les anteriors, al Neolític mitjà inicial (4500 - 3900 a.n.e.). L'excavació va treure a la superfície un tros de ceràmica i una ascla de quars.

Retornem xino-xano cap el cotxe i fem una aturada al Padró per a comprovar que segueix en el mateix estat que fa 6 anys... és una llàstima que tornessin a tapar totes aquestes cistes!


Coordenades UTM(ETRS89):

Cista de la Pineda de la Serra o Puig de la Guardiola31T 451453 4651867
Cista de Serradavall: 31T 450261 4650576 
Possible Estela de Serradavall: 31T 450261 4650576 
Cista de la Rambla: 31T 453285 4651016

dissabte, 18 de juny de 2022

Megàlits a Romanyà de la Selva IV, Sta. Cristina d'Aro IV i Calonge III

A aquesta entrada, recopilem megàlits propers que teníem dispersos en diferents entrades després d'haver visitat una cista descoberta recentment a Santa Cristina d'Aro.

Per a iniciar la ruta, ens arribem fins a Romanyà de la Selva i passem el nucli com si anéssim cap a la urbanització de la Roca Malvet. Just on surt el desviament a la dreta cap a aquesta urbanització, a l'esquerra surt un camí de sorra, transitable en cotxe només si aquest és un 4x4, que baixa cap a la Vall dels Molins. Seguim aquest camí i, als 350 metres, trobem una bifurcació, on agafem la pista de la dreta. En 650 metres més, trobem, a la nostra dreta, un túmul sobre el qual s'ubica el dolmen de les Ginesteres (inicialment anomenat Can Reparat). 

Des del seu descobriment, el maig del 2016 per Jordi Fernández, el dolmen ha estat netejat i començat a excavar. Sembla una galeria catalana de grans dimensions, tot i que no es veuen clars vestigis del corredor. Això sí, sobta la gran quantitat de pedres grosses que hi ha per tot el túmul, de tendència circular i d'uns 7 -8 metres de diàmetre, i el seu voltant, conservant-se restes del mur de contenció exterior. Conserva força pedruscall tumular.

Respecte a les dimensions, de manera grollera vam mesurar la coberta, de 1.30 metres d'amplada per 2.00 de longitud, i s'han publicat recentment les mides de la cambra: 2 .00 metres de longitud, per 1.10 d'amplada i 0.80 d'alçada. Un dels costats de la cambra ha cedit una mica i la coberta es troba inclinada cap aquell costat.

A l'excavació, realitzada per Esther Medina Guerrero (de l'empresa Àtics) i Xevi Niell entre finals del 2016 i principis del 2017, només s'hi van trobar restes de ceràmica a mà. Per a datar el megàlit, per si no n'hi havia prou amb les covatxes i dòlmens que es troben a la zona, es van localitzar dos fragments de molí de vaivé d'era neolítica al seu voltant. Això permet datar el dolmen entre el Neolític Final i el Calcolític Antic (3000 - 2700 a.n.e.).

Tornem de nou al cotxe i ens dirigim al camp de golf a veure la cista recentment descoberta i un menhir conegut des d'antic. Aviat, començarem a veure forats del golf a banda i banda de la carretera. En trobar l'indicador cap a "Golf d'Aro - Mas Nou" girem a l'esquerra seguint aquella indicació. En 290 metres, just abans d'una corba, trobem un camí de sorra a la dreta i unes pedres per a no aparcar. Tot i així, aquí podem deixar el cotxe i seguir a peu pel camí. Després de caminar uns 70 metres, a la nostra dreta i a la vora del bosquet, trobarem la cista de Can Jan, a un parell de metres de la pista.

Descoberta el març de 2019 per Miquel Romero, és una cista neolítica rectangular amb túmul. Internament, mesura 2.10 metres de llarg per 1.00 d'ample i fa 0.62 metres d'alt. S'observen restes de túmul, que seria d'uns 5 - 6 metres de diàmetre, i del seu anell de contenció, principalment a la banda nord-est.

Josep Tarrús i Enric Carreras, el col·loquen temporalment vers el Neolític final, entre el 3400 i el 3000 a.n.e.

Agafem de nou el cotxe i seguim endavant per la carretera del golf 500 metres. A la nostra dreta, al costat d'un llac artificial, es troba el menhir "pijo" (es veu des de la carretera).

El menhir antropomorf de la Pedra de les Goges o de Sa Pedra Aguda fou construït vers el 3400 - 2700 a.n.e. i té unes dimensions de 1.90 metres d'alt, 0.97 d'ample i 0.48 metres de gruix. Segons informació que hem trobat, aquest menhir consta de 5 cassoletes, així com una creu grega amb la datació de la seva creació a l'any 1707. 

El megàlit fou traslladat uns pocs metres a final dels 1980, ja que ara hi ha el llac artificial del camp de golf a la seva ubicació original.

Comentar també, que en la seva part superior s'hi han trobat restes de plom, fet que fa pensar en una possible cristianització del megàlit en el seu dia (per sort, "esborrada del mapa").

Com encara queda una estona de claror, ens acostem a Calonge a visitar un paradolmen i una cova sepulcral. Per arribar-hi, seguim avançant per la carretera del golf i arribem a la C-31, on anem en direcció Palamós, Calonge i Sant Antoni i prenem la sortida 321 cap a aquestes dues últimes poblacions. A la rotonda, agafem la primera sortida i trobem una segona rotonda, on també prenem la primera sortida. Pel carrer del Vi, voregem el polígon i anem paral·lels a l'autovia C-31 fins que trobem un pont a la nostra dreta, per on seguim. Anem per l'altra banda de l'autovia i deixem a la dreta el desviament cap a Mas Palli dels Vilars. El carrer pel que anem torna a travessar l'autovia, aquesta vegada per sota, i just després surt un camí sorrenc a l'esquerra que s'enfila per la muntanya. Amb un 4x4 podríem pujar-hi bé, però nosaltres pugem uns metres i aparquem per acabar el camí a peu. Passem de llarg una pista ampla a mà esquerra i seguim pujant uns 310 metres. En aquest punt, veiem un corriol a la dreta, que serà el què agafarem després per anar a la cova, però ara continuem uns 150 metres més, fins trobar un corriol a mà esquerra que s'endinsa a un bosquet. Ara, el més pràctic és tirar de coordenades perquè hi ha petjades per tot arreu i és complicat explicar-ho. El què hem de fer és entrar al bosquet i anar en direcció oposada a la que portàvem pel camí i acostant-nos a la cinglera que queda sobre l'autovia. Si no ens perdem gaire, arribarem al paradolmen del Mas Palet dels Llops.

Aquest paradolmen consta d'una cavitat, amb una gran cassoleta, i unes lloses fent de parets del corredor.

Va ser descobert el 2008 per Montse Pérez, treballadora de l'Ajuntament de Calonge, durant una visita a la zona afectada pel desdoblament de l'autovia C-31. Per sort, finalment, aquest jaciment no ha estat afectat per les obres d'ampliació.

Desfem el camí fins el corriol indicat abans i el seguim 200 metres. En aquell punt, trobem a la nostra dreta la Cova del Ronquillo.

Aquesta cavitat natural amb possible ús sepulcral es troba sota una gran roca de 3.50 metres d'alçada i té unes dimensions de 1.60 metres d'amplada, 1.50 metres d'alçada i 3.50 metres de fondària. Si ens hi fixem, el seu sostre conté múltiples cassoletes, però aquestes són naturals. També podem veure que els laterals s'han omplert de pedra per a que la cavitat quedés tancada fins el nivell de terra. A la seva excavació, van aparèixer tres fragments de ceràmica a mà i un còdol trencat.

Per la zona encara hi ha més coves i pedres amb gravats, però els dies són curts i el temps avui ja no dona per més. Un altre dia, més!


Coordenades UTM(ETRS89):

Les Ginesteres o Can Reparat: 31T 501109 4632636
Cista de Can Jan: 31T 501840 4631884
Menhir de la Pedra de les Goges o Sa Pedra Aguda: 31T 502076 4631324
Paradolmen del Mas Palet dels Llops: 31T 506629 4632419
Cova del Ronquillo: 31T 506820 4632378