TRANSLATOR

dissabte, 25 de juny de 2022

Dòlmens a Pyrénées Orientales XII

Ruta pel departament de Pyrénées Orientales, a França. Aquesta és la dotzena, a banda d'altres que hem fet per la contrada visitant un sol terme municipal, pel que el nom de la publicació ja no és Pyrénées Orientales, sinó del terme on es troben els megàlits visitats.

Comencem pel dolmen de la Caixeta, originari del terme municipal de Cameles (català) o Camélas (francès), tot i que actualment es localitza a un terme veí, pel que ens dirigim amb el cotxe a Corbera de les Cabanes o Corbère-les-Cabanes en francès. Des de la carretera central del nucli, la D615A, emprenem per la Rue de l'Église, carretera que surt a tocar de la església de Ste. Madeleine. Al poc, girem a la esquerra per la Rue Pomarola i, en pocs metres més, emprenem per la Rue de Montou direcció sud. A uns 500 metres d'emprendre-la, sent ja una pista sorrenca, girem a l'esquerra, passant la Ribera de Sant Julià, i seguirem tot rectes com 1 quilòmetre fins a petar a un circuit de cross que ens quedarà a mà dreta. Nosaltres aturem el cotxe al costat d'unes casetes que hi ha.

A peu, seguim pel camí pel que hem arribat, que va vorejant el circuit, i, com a uns 200 metres de les casetes, emprenem per un nou camí que surt a mà dreta, mentre que el principal s'allunya del circuit. Aquest nou camí baixa i tot seguit emprèn la pujada. A mitja ascensió, veurem el sepulcre a la nostra dreta, just darrere del filat que tanca la zona del circuit.

Es tracta, segons Tarrús i Carreras, d'un dolmen simple que, com hem dit, fins fa poc es trobava al seu lloc original, al terme municipal de Cameles, i que ha estat traslladat al lloc actual, que pertany a Corbera de les Cabanes, on també se'l coneix per a dolmen del Còrrec de Montou.

Fou descobert entre l'any 1934 i el 1936 per Eugène Devaux, i, segons la documentació produïda per ell mateix, es trobava en un estat ruïnós, només restant dempeus la llosa de capçalera i els dos laterals, un d'ells, a la part interior, amb un conjunt de cassoletes prou juntes formant una creu.

Segons els mateixos autors es tracta d'un sepulcre d'era neolítica, tot i que degut al seu mal estat de conservació original (ja que al lloc d'origen ja va ser desmuntat per a utilitzar les lloses com a abric, i després ho va tornar a ser, per traslladar-lo al lloc actual, i tornat a muntar), no permet confirmar quin estil de dolmen simple és.

Continuem visitant el sepulcre d'Arques del Coll del Moro, al que arribarem tot tornant a Corbera de les Cabanes (o bé arriscant-se directament pels camins de terra, que surten des del circuit). A Corbera, emprenem la D615A vers la nostra dreta al costat de l'església, i, sortint del poble, arribem a una illeta, on sortim per la primera escapatòria direcció Thuïr per la D615. 2.2 quilòmetres més tard, topem amb una nova illeta, on de nou tornem a sortir per la primera escapatòria direcció, entre d'altres, Camélas, tot seguint la D58. Seguim recte per ella, arribant al nucli, on aturem el cotxe a un gran aparcament que hi ha just entrar a mà esquerra davant del cementiri.

A peu sortim de l'aparcament i anem cap el nucli. Un cop passada l'església, girem a la dreta pel carrer de la Torre i , ens uns 30 metres, girem a l'esquerra, baixant cap a una casa i baixant cap a la riera després de baixar unes escales. Sense deixar el camí que va més o menys paral·lel a la riera, anirem baixant i la travessarem. De l'altra banda, tornarem a pujar i avançarem 250 metres més, moment en que trobarem un corriol costerut a l'esquerra que agafarem. De nou en uns 250 metres més, tornarem a girar a l'esquerra pel un corriol ben definit i anirem pujant en cercle cap el cim de la muntanya. En uns 800 metres més, arribarem a la plana i a una bifurcació, on seguirem a l'esquerra i, en 30 metres més, arribarem a una segona bifurcació, on anirem de nou a l'esquerra. Sense perdre el corriol, en uns 250 metres més, arribarem al bonic dolmen d'Arques del Coll del Moro o des Arques del Coll de Maure en francès, que té una magnífica vista 360 graus al seu voltant. 

La caminada i aventura va valer la pena per a poder admirar aquesta galeria catalana del Neolític. Potser hi ha un camí més curt, però el nostre plànol no conté els corriols d'aquesta muntanya i vam trobar el dolmen per intuició a través de la seva posició i com anàvem trobant els camins. Tot i que no es troba gaire lluny del nucli de Cameles, va restar desaparegut durant anys. De fet, ja l'any 1985, és citat per Jean Abélanet i Pere Ponsich, i el 1991 per Françoise Claustre, però fou llavors quan es va perdre el rastre de la tomba, fins que va ser retrobat per uns excursionistes (Martine i Eric Salles, veïns de Castellnou) el 2010.

Ara toca un altre de prou espectacular, bastant diferent a l'anterior, però igual d'impressionant. Parlem del sepulcre del Roc del Llamp del Serrat d'en Geli, al que hi ha diverses formes d'arribar. Les més ràpides són seguint camins sorrencs que hi ha al final del nucli de Cameles, (n'hi ha un parell que t'hi apropen en poc més de 4.5 quilòmetres), la recomanada pel Google maps, mitjançant la D615 i la D48 poc abans d'arribar a Thuïr, i la que fem nosaltres, tot anant per carreteres de segon ordre, però asfaltades, que pel nostre tipus de cotxe va millor... També podíem haver anat a peu, però hem d'intentar anar ràpids, no tots els dies ets tan lluny de casa i els dies encara són molt curts.

Bé, agafem el cotxe i tornem a la illeta que hem fet per venir a la D615, seguim per aquesta carretera uns 150 metres trobant-nos una nova illeta, on tornem a sortir per la primera escapatòria direcció L'Auxinell. Seguim rectes per aquesta uns 4.5 quilòmetres fins a topar amb la D48 a l'alçada de Castellnou dels Aspres o simplement Castellnou. Girant a la dreta, seguim per aquesta carretera uns 800 metres i ens desviem per la sortida que trobarem a l'esquerra, i per aquesta seguim 900 metres més. A aquest punt, aturem el cotxe a l'esquerra de la carretera, a la portalada d'una casa d'aquelles xules... el Mas d'en Vilar.

Ja a peu, creuem la carretera emprenent una pista forestal i, a uns 190 metres de començar-la, la deixem agafant un corriol que surt a mà dreta, que ascendeix a la carena i passa pel costat del sepulcre en uns 500 metres. Cal dir que hi ha un un caminet d'accés al megàlit del Roc del Llamp del Serrat d'en Geli des del corriol, que com es pot veure a la foto es troba dins d'un recinte delimitat per rocs, com si fos un cròmlec.

Aquesta possible galeria catalana, segons Tarrús, es localitza a una de les vessants del Serrat d'en Geli, al terme comunal de Castellnou dels Aspres. No és difícil de trobar ara que està net, ja que el cròmlec resta quasi sencer i els rocs són realment grans. Inserim la planta i l'alçat que presenta Jean Abélanet al seu estudi, d'on es poden extreure les dimensions del sepulcre.

Extret d'"Itinéraires Mégalithiques"

Fou citat per primer cop per Jean Abélanet l'any 1970, tot i que, segons ell mateix, la primera vegada que el va visitar fou dos anys abans. Es documenta de nou l'any 2011.

Retornem al cotxe per a visitar ara una petita necròpoli, la de la Ramera. Desfem els 900 metres recorreguts per a arribar de nou a la D48, on girem a l'esquerra i avancem 4.8 quilòmetres, fins que la D48 mor a la D2. A aquest punt, girem a la dreta cap a Saint Michel de Llotes i, 160 metres després, a una corba molt tancada, veiem a la nostra esquerra un ampli prat on podem aparcar, just abans de l'ermita de Santa Maria de Fontcoberta (on hi ha un aparcament). A peu, travessem la carretera i prenem una pista que surt just del vèrtex de la corba. Per ella, caminem 450 metres sense agafar cap ramificació i anem al prat de la dreta a cercar els dos sepulcres, a uns 20 metres de la pista i separats entre ells una vintena de metres.

El dolmen de Ramera I consisteix en una caixa megalítica sense coberta formada per tres lloses contingudes a un túmul d'uns 5 metres de diàmetre emmarcat per un cròmlec encara visible tot i les altes herbes.

Fou descobert per Jean Abélanet i Pere Ponsich el 1965, igual que el seu veí la Ramera II, foren i excavats tots dos el 1968 pel mateixos. L'excavació d'aquest dolmen no va donar més resultats que petits fragments ceràmics.

Anem ara a la Ramera II, com hem dit, uns 20 metres més endavant.

Aquesta caixa megalítica conserva tres lloses laterals i un petit fragment d'una quarta, mancant-li la coberta. És de dimensions molt similars a l'anterior, aproximadament uns 2.00 - 2.50 metres de llarg per una amplada d'1.00 metre.

L'excavació del megàlit no va produir troballes, el que demostra la violació antiga dels sepulcres, fet que es pot explicar per trobar-se molt proper a un camí ramader utilitzat des de l'antiguitat.

Nosaltres no vam ser capaços de veure-ho per les altes herbes, però al llibre de Jean Abélanet apareix un croquis amb dues lloses formant vèrtex al costat del dolmen, i Tarrús i Carreras indiquen que es tracta d'un dolmen doble, és a dir, dues tombes al mateix túmul.

Extret d'"Itinéraires Mégalithiques"

Seguim a continuació cap a Sant Miquel de Llotes per a completar una ruta feta fa uns quants anys. Això, però, ho explicarem a l'entrada corresponent: Dòlmens als Pyrénées Orientales I.


Coordenades 
UTM(ETRS89):

La Caixeta o del Còrrec de Montou31T 474159 4721983
Arques del Coll del Moro31T 473775 4720048
Roc del Llamp del Serrat d'en Geli31T 474902 4717768
Mas Ramera I: 31T 472205 4717060
Mas Ramera II: 31T 472227 4717067

diumenge, 19 de juny de 2022

Dòlmens a Begues, i possibles dolmen i menhir

Diumenge al matí i ja tinc ganes de que arribi la tarda... no per res... és que els Reis ens han portat uns carnets de soci per anar a veure el Barça - Atlético de Madrid, però fins les set de la tarda queda molta estona... sort que havíem quedat amb en Manolo i la Fina per a que ens fessin de guies per la seva zona, i les hores van passar molt ràpid. No hi ha res com anar amb algú que es conegui el terreny.

Primer, ens van dur al dolmen de la Creu d'Ardenya, situat al Coll de que li dona el nom. Ben bé no sé com hi vam anar, conduïa la Fina, però cercant he trobat que des del nucli de Begues cal anar direcció a la urbanització Santa Eulàlia i pujar pel carrer Aragó fins a la riera de Can Sadurní. En arribar a la riera, s'ha de deixar el camí pel que veníem i prendre un trencall, a mà esquerra, que duu a la central elèctrica. A aquesta carretera, just quant passes per sota de la primera línia elèctrica, s'obre una pista forestal, a la nostra dreta. Seguirem aquesta pista fins la senyalització de la Creu d'Ardenya. Seguirem tot seguint la línia d'alta tensió, on creuarem un camí empedrat d'època medieval i, a uns vint metres després, agafarem un corriol que surt a la dreta i que en pocs metres ens durà a les restes del dolmen.

Segons els estudis publicats, aquest era un sepulcre amb corredor d'estil galeria catalana, amb tipus de cambra no determinat, per la falta de lloses. Només es conserva el túmul, molt ben definit per cert i unes rengleres de lloses en posició radial respecte el que un dia fou el sepulcre (17 -20 lloses). Entre aquestes lloses, es van localitzar un conjunt de pedres col·locades perpendicularment, fent un cròmlec de contenció.

A l'excavació de l'any 2004, només es va recuperar del seu interior una punta de fletxa de coure, que fa datar el megàlit entre el Neolític final i el Calcolític, a finals del tercer, inici del segon mil·lenni. A la segona excavació, efectuada l'any 2005, es va trobar un segon anell de contenció de l'estructura, però de troballes, poques: Uns pocs fragments ceràmics i alguna resta de fauna. Tot i la inexistència de restes humanes, es veu tan clarament que en el seu dia fou un dolmen, que ningú diria que no ho és, se suposa que va rebre espoli i destrucció de les lloses de fa temps.

A data 19-06-2022 actualitzem un pel l'entrada, tot exposant el que documenta Josep Tarrús i Galter i Enric Carreras i Vigorós. que estimen un total de 6.50 metres de llargada del sepulcre i un túmul de 9 - 10 metres de diàmetre. També ells li atorguen una datació d'enmtre el 3000 i el 2700 a.n.e.

Tornem al cotxe i anem a visitar el dolmen de Campgràs. Agafem la C-32 fins la sortida 42 i allà ens dirigim cap el massís del Garraf, travessant la urbanització Rat Penat pel carrer Maria Cristina Güell. Continuem pujant fins a trobar a mà esquerra un aparcament habilitat, on deixem el cotxe. A la nostra dreta, surt el GR-92, que duu al pic de La Morella. Poc després de deixar a la dreta el sender SL-C 99, ens endinsem a l'esquerra en direcció a un munt de rocs de color gris clar. Si hi parem una mica d'atenció, trobarem el dolmen abans d'iniciar la pujada al turonet.

Del megàlit no hi ha gaire informació, l'únic que he pogut trobar és que la llosa de coberta és la que resta desplaçada a l'esquerra de la fotografia tal i com la mirem, i la que faria de capçalera ha caigut cap a l'interior del sepulcre en els últims anys.

Igual que amb el megàlit de la Creu d'Ardenya, també ha estat estudiat per Josep Tarrús i Galter i Enric Carreras i Vigorós, que diuen que és un dolmen simple amb aprofitament de la llosa esquerra, que és un roc natural, cosa que es veu clarament, i li atorguen una llargada de 1.76 metres, 1 metre d'ample i 88 centímetres d'alçada, amb un túmul sense cròmlec peristàltic de 8 - 9 metres de diàmetre i el daten vers el 2700 - 1800 a.n.e.

A la seva excavació, només es va trobar una moneda d'època medieval de València. Tot i això, la Generalitat confirma l'autenticitat del Dolmen de Campgràs, i el defineix com una petita galeria catalana... jo me'n refio d'en Tarrús i Carreras.

Tot i que ja fa anys que en Manolo em va ensenyar aquest possible sepulcre, ara, amb ulls un xic més megalítics que llavors, ja el veig amb més bona pinta, de fet, no estic segur, estic seguríssim de que realment és una antiga tomba. Aquí deixo el possible dolmen de Can Sadurní.

Per arribar partim des de les caves de Montau de Can Sadurní, que es troben a uns 190 metres en línia recta sota la cova de Can Sadurní. A peu, prenem un camí, costerut els primers metres, que surt del costat de l'aparcament. Crec que aquest caminoi duu a la cova, però nosaltres virarem a la dreta a poca distància de pujar (uns deu metres com a molt) per un altre corriol ben definit i sovintejat per la gent de la contrada. Seguirem per aquest fins trobar les restes de Can Jepet, una casa en runes que quedarà a la nostra dreta, just al costat del caminoi. Prenent aquesta edificació com a referència i a uns 90 metres, veurem una clariana al costat esquerre del corriol, just quan comença l'emboscat. A partir d'aquí, és tercer arbre a la dreta... Només puc dir que és per aquí i un xic a la dreta, tot pujant, a 58 metres del senderó.

Hi ha vàries raons en las quals em baso, sense ser arqueòleg, per argumentar la seva autenticitat:

  1. Què fa un amuntegament de pedres justament aquí, al bell mig del bosc?... I si van fer camps conreats a eres passades, per què té aquesta morfologia? Amb certes lloses arrenglerades i amb un cert ordre aparent.
  2. A l'extrem esquerre de la fotografia, hi ha una llosa aparentment treballada que podria ser la de coberta.
  3. Existència de grans rocs a forma de cròmlec peristàlit, encerclant l'evident túmul.
  4. Hi ha un cert enclotat a la part on s'ubicaria la cambra sepulcral, fet prou típic als dòlmens violats o destrossats.
  5. Evidència de vida a la prehistòria en aquesta zona: Cova de Can Sadurní, dolmen de la Creu d'Ardenya i dolmen de Campgràs.
  6.  I la que més m'ho fa pensar... La semblança estructural i la proximitat a dòlmens del voltant; 641 metres en línia recta al d'Ardenya, i 6.2 quilòmetres al de Campgràs.

Bé, aquí deixo, el per a mi, més que probable dolmen.

Ara introduiré l'altre "possible", un probable menhir. Aquest es troba seguint el corriol que ens ha dut al possible dolmen. Al poc, trobem una pista que prenem a l'esquerra de nou i seguim rectes, per un camí no gaire bo, quan la pista fa un gir a la dreta. Uns 70 metres abans d'arribar a l'encreuament amb la pista que va cap el reconegut oficialment, dolmen de la Creu d'Ardenya, trobem el menhir al costat dret del camí.

Realment, hi ha poc dubte amb el monòlit, almenys per a mi. No tinc les dimensions exactes, però segons en Manolo, fa poc més d'un metre. En estar envoltat de rocam, que podria ser tumular, no es pot descartar que estigui força soterrat i, per tant, sigui més alt.

Actualització finalitzada, aviam si algú qualificat pot verificar els dos possibles monuments.



Coordenades UTM(ETRS89):

Creu d'Ardenya: 31T 409500 4578429
Campgràs: 31T 409113 4571587
Possible dolmen de Can Sadurní31T 409292 4577823
Possible menhir d'Ardenya: 31T 409388 4578428

divendres, 10 de juny de 2022

Dòlmens, menhir i poblat a Pinell III

El dia d'avui anem al Solsonès, a la zona de Pinell. Provarem de visitar algunes cistes solsonianes, entre les que n'hi ha de megalítiques. Aquests sepulcres són dels més ben conservats tot i que daten del Neolític mitjà, gràcies a que no s'erigia un túmul artificial tapant la cambra, sinó que es feia un clot per a encabir-la. Dins del forat, hi ficaven les lloses en els laterals, fent que la coberta coincidís amb el nivell del sòl. I, en algunes, s'hi ha trobat el terra de la cambra enllosat.

Comencem per aquest, el Serrat de la Fossa o Santes Creus de Bordell. El megàlit es troba ben a prop de l'ermita del mateix nom. De fet, nosaltres vam deixar el cotxe a l'ermita i vam anar a la cerca del megàlit a peu, desfent un tros de pista i prenent el camí que ara surt a la nostra dreta. El seguim fins que creua amb un altre, en el que seguirem caminant cap a la nostra esquerra, fins que veiem un monòlit a la dreta del camí, just on el camí s'obre fent-se més ample. Al principi d'aquesta ampliació, uns metres abans d'arribar al monòlit, ens endinsem al bosc de la nostra esquerra. En ell, seguirem un corriol prou desdibuixat uns metres arribant a la fi del bosc i el principi de les terres conreades. Just allà, a la fi del bosc, trobarem la cista solsoniana del Serrat de la Fossa o Santes Creus de Bordell.

Es tracta d'una cista megalítica situada a 775 metres sobre el nivell del mar i a uns 300 metres de l'ermita. Fa 1.64 metres de llarg, 0.77 metres d'ample i una alçada de 0.95 metres. A la seva excavació, es varen trobar algunes restes òssies en un munt de terra de fora el sepulcre, reafirmant una antiga espoliació del megàlit.

Inserim la planta i les seccions que presenta Josep Castany i Llussà a la seva tesi doctoral.

Extret de: Els megàlits Neolítics del "Solsonià"

Anem a buscar els altres sepulcres, però de camí, tot anant per una carretera secundària que mena a la C-149,  veiem un plafó informatiu a la dreta, que senyalitza el poblat del Serrat dels Moros, i ja que hi érem... jejeje (Som de fàcil convèncer).

No n'estic segur de les dimensions del poblat, però la plana existent davant dels murs de pedra seca, em va cridar l'atenció, i tot passejant per ella vam veure diferents forats a terra, tipus sitja, però amb un gran obertura a nivell del sòl.

Aquest poblat va ser habitat des de l'època ibera fins la medieval.

Un cop visitat el poblat, anem a cercar els dòlmens del Camí de Madrona o els Trossos dels Perers i el de Santes Masses. Dic els anem a cercar els dos junts perquè no es troben al seu emplaçament original, ja que l'any 1989 van ser "desmuntats" i tornats a muntar a la dreta del camí que porta a Mas Llobet, i són ben bé l'un davant de l'altre.

El primer en el que ens vam fixar va ser el del Camí de Madrona o els Trossos dels Perers, més que res perquè el corriol que prens des del camí principal acaba just davant seu. Aquest megàlit fou erigit originàriament prop del mas Estany de Madrona.

Fou descobert l'any 1978 pel propietari del mas en crear un hort, fou excavat per ell mateix i la seva excavadora... li molestaven les pedres... aishhh!

Té unes dimensions de 1.20 metres de llargada, 0.90 metres d'amplada i una alçada de 0.65 metres. Òbviament, no s'ha trobat cap resta.

Cal parlar de la magnífica estela que li fa de coberta, aquesta fa 1.65 metres de llargada per una amplada de 1.50 i té un gruix de 0.25 metres.

Nosaltres vam comptar 23 cassoletes, algunes amb formes rectangulars, quadrades, etc. però segons la documentació de l'excavació n'hi ha unes quantes més.

A dia 10/06/2022, inserim la planimetria que presenta Josep Castany i Llussà a la seva tesi doctoral, que és bàsicament un estudi dels megàlits prehistòrics de Solsona.

Extret de: Els megàlits Neolítics del "Solsonià"

Ara ens mirem la petita cambra pirinenca de Santes Masses... el Sol no ens deixava fer una foto millor, "és el que hi ha".

Aquest dolmen també ha estat traslladat de prop del mas Llobet, quan es va localitzar estava molt mal conservat i erosionat. Té unes dimensions de 1.50 metres de llarg, 1.20 metres d'ample i 0.70 metres d'alçada. Al megàlit, li falta una llosa lateral, i la coberta, ja d'antic. També sabem que quan el sepulcre era al seu lloc original, s'observava un túmul circular de 6 - 7 metres de diàmetre, construït amb terra i pedres. De l'antiga tomba, es recuperaren les restes òssies de tres individus, fragments ceràmics, denes de collaret en petxina i un botó d'os.

Segons Josep Tarrús i Enric Carreras al seu llibre del megalitisme a Catalunya, aquest megàlit data del que ells denominen Calcolític recent - Bronze antic vers el 2700 - 1800 a.n.e. A mi no m'acaba de quadrar el Calcolític, al 2700 a.n.e., però, com ja sabem, els moviments culturals a aquella època no eren tan generalitzats com a dia d'avui.

Quan enllestim amb els dos megàlits, anem a visitar uns que ja havíem provat, però no vam poder passar, ja que la natura s'havia menjat els camins i era del tot impossible arribar-hi, la necròpoli de la Costa dels Garrics, que es troba a uns 1500 metres del mas Caballol de Madrona. De fet, per arribar-hi hem de seguir el camí que passa entre mig de les cases del mas... nosaltres li vam demanar informació a la senyora, que era davant la porta del mas.

La primera cista és uns metres per sobre el camí, ara sí transitable, just quan aquest s'amplia fent com una petita plaça. A la nostra esquerra i ben visible des del camí estant, trobem el dolmen de Costa dels Garrics I.

El sepulcre es troba en un molt bon estat de conservació, sobretot gràcies als treballs de consolidació i rehabilitació que ha rebut. També es conserva un tros de túmul, molt i molt visible a la seva banda nord-oest. S'estima que aquest faria uns 8 metres de diàmetre.

Fou descobert a causa d'un incendi als anys 40 i té unes dimensions de 1.70 metres de llarg, una amplada de 0.86 metres i una alçada de 1.10 metres.

Inserim planimetria i fotografia de l'aixovar del sepulcre, de la tesi doctoral de Josep Castany i Llussà.

Extret de: Els megàlits Neolítics del "Solsonià"

L'any 1987, fou excavat per Josep Castany, Fina Alsina i Lluis Guerrero, arqueòlegs del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya. A ella, es van trobar senyals inequívoques d'una antiga violació del sepulcre. Tot i això, Guerrero va trobar un esquelet d'un home d'uns 25 anys, bastant alt per cert (1,78 metres), sobre de les fines argiles artificials col·locades al terra del megàlit, fent de sòl. Amb això, també es va extreure el seu aixovar funerari, que és prou extens: Quatre peces geomètriques de sílex, un nucli del mateix material, una fulla també de sílex, un estri d'os polit i tres banyes de senglar, també polides. Tots aquests materials es troben dipositats al Museu Comarcal i Diocesà de Solsona.

Extret de: Els megàlits Neolítics del "Solsonià"

Tornem al camí i seguim en la mateixa direcció. Tot just quan s'acaba aquesta petita plaça "natural", baixem a la part dreta del camí, on en uns metres seguint un corriol definit trobarem el dolmen de la Costa dels Garrics II i el menhir just a sobre seu. Aquest últim deuria presidir la necròpoli de la Costa dels Garrics... per tant, el caigut menhir rep aquest nom.

El primer que admirem és aquesta preciosa... i restaurada cista solsoniana, descoberta quan estaven excavant la companya número I. De dimensions, és bastant semblant a l'altre megàlit... 1.75 metres de llarg, 0.90 metres d'ample i 1.00 metres d'alçada. Això sí, en aquest, no s'observa cap obra tumular.

Inserim la planimetria de Josep Castany i Llussà, extreta de la seva tesi doctoral  "Els megàlits neolítics del solsonià".

Extret de: Els megàlits Neolítics del "Solsonià"

També esmentar que la coberta era desapareguda i que les dues de que disposa tancant el megàlit són lloses d'era actual.

L'any 1988, s'excavà pels mateixos arqueòlegs que el company I, on varen trobar, a més dels gravats a la part exterior del sepulcre, avui en dia molt difosos, dos nivells d'inhumació. Al primer nivell, aparegueren un home de 14 - 16 anys, un altre de 25 - 30 i dos cossos de sexe indeterminat, un d'uns 20 - 30 anys i un altre d'uns 45 - 50. Al segon, sorgiren les restes d'un infant d'uns 8 anys, una dona d'uns 18 - 23 i un home d'uns 20 - 30 anys.

De l'aixovar funerari del nivell 2, es documenta de l'home: Una bola d'ocre, una fulla de sílex, dues peces geomètriques del mateix material, tres fragments ceràmics, un punxó d'os, un ullal de senglar polit i una dena de fusta carbonitzada. De la dona: Dues peces geomètriques de sílex. I de l'infant, es documenten quatre peces tubulars d'os. El del nivell 1 no he aconseguit localitzar-lo, crec que no deu estar publicat.

Extret de: Els megàlits Neolítics del "Solsonià"

A uns 3 metres al nord, veiem, sobre d'un petit túmul, aquest gran roc en posició horitzontal. S'ha de dir que aquest gran roc a dia d'avui es troba al santuari d'El Miracle a l'espera de la seva col·locació, després d'una forta restauració, dins del projecte "Gegants immortals".

És l'estela menhir de la Costa dels Garrics que, amb 2.20 metres de llargada, 1.15 d'amplada i 0.35 metres de gruix (... dono les dades com si encara fos en peu), presideix la necròpoli.

Extret de: Els megàlits Neolítics del "Solsonià"

El gran roc és trencat per la meitat, se suposa que per l'acció d'un llamp... s'han trobat bocins en la part inferior del túmul que aixecava l'estela, túmul que fa a dia d'avui 1.20 metres d'alçada per 2 metres de diàmetre.

Extret de: Els megàlits Neolítics del "Solsonià"

Bé, per avui ja n'hi ha prou, que m'agrada anar a cercar dòlmens a la muntanya, però, també m'agrada el Barça, i avui juga d'hora... a les 16:00 anem a veure el partit.


Coordenades UTM(ETRS89):

Serrat de la Fossa o Santes Creus de Bordell: 31T 360191 4645081
Poblat del Serrat dels Moros: 31T 363628 4644070
Camí de Madrona o els Trossos dels Perers: 31T 360494 4647720
Santes Masses: 31T 360502 4647720
Costa dels Garrics I: 31T 362423 4649041
Costa dels Garrics II: 31T 362478 4649038
Menhir de la Costa dels Garrics: 31T 362478 4649039

dimarts, 7 de juny de 2022

Dolmen a Odèn II (Cambrils)

Ruta a banda per a visitar un megàlit inèdit a la zona del Solsonès. Es tracta del dolmen de Cal Xinquet, situat al terme municipal Odèn, concretament a la localitat de Cambrils, i relativament a prop dels megàlits de la Caixa del Moro.

Per arribar-hi, depenent del nostre origen, podem arribar per dos camins diferents. El primer, tal com vam fer nosaltres, des de Solsona, agafant la LV-4011 cap a Montpol i Cambrils. El segon camí, anant per la C-14 fins a Coll de Nargó i prenent poc després la L-401 cap a Fígols i Alinyà, i Cambrils.

Sigui quina sigui la manera d'arribar a Cambrils, un cop allà, seguirem en direcció a Odèn per la L-401 i recorrerem 2.5 quilòmetres més. Veurem llavors a l'esquerra el desviament cap a les cases de Xinquet i Petit poc abans d'una pronunciada corba a la dreta. Com no és fàcil deixar el cotxe a la L-401, podem pujar cap als masos i aparcar uns 100 metres més endavant a un trosset de sorra que hi ha a l'esquerra, just a la corba que dona accés a les cases.

Ja a peu, seguim la pista asfaltada de l'esquerra i arribem a Cal Xinquet. Un cop allà, girem cap a la casa i, deixant-la a la nostra dreta seguim endavant per la pista sorrenca. Poc després (a uns 70 metres de l'inici de la pista és de sorra), girem a la dreta per un atrotinat camí i avancem uns 50 - 60 metres més sense camí clarament definit però sempre pujant i girant vers la esquerra. Fins trobar una clariana desbrossada recentment, a ella hi trobarem el dolmen de Cal Xinquet tapat per un plàstic negre i envoltat d'un gran túmul de pedruscall de mida mitjana.

A dia d'avui, no hi ha informació publicada sobre la seva excavació arqueològica, produïda pel Grup de Prehistòria del Solsonès i el Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les actuacions van ser realitzades l'estiu del 2017 (sota la direcció de Ricard Arnaiz Guiu i Erik Villarroya de Diego) i el setembre del 2019 (sota direcció de Joaquim Sisa López de Pablo, Erik Villarroya de Diego i Andreu Monforte Barberán).

Actualment, el megàlit es troba tapat per tal de ser protegit mentre es realitza la consolidació del jaciment i s'obtenen els resultats dels estudis de les seves troballes (ossos i aixovar funerari entre elles, tot i que es va evidenciar el seu espoli anterior durant l'excavació). Preliminarment, es considera que aquest sepulcre va ser construït durant el Bronze Antic (2000 - 1500 a.n.e..).

Però a 07/06/2022 amb l'adquisició de l'últim llibre d'en Josep Tarrús i n'Enric Carreras (El megalitisme a Catalunya: una visió actualitzada), aconseguim prou informació. Es tracta d'un dolmen simple, jo diria que estil cambra pirinenca, amb una cambra que amida interiorment 1.74 metres de llarg, per 1.10 d'ample i 1.10 metres d'alçada. Pel que fa a l'obra tumular, és de forma circular d'uns 8-9 metres, sense senyals de cròmlec peristàltic.

A banda, de les excavacions sofertes als estius dels anys 2017 i 2019, es documenten certes troballes arqueològiques pertanyents a l'Edat del Bronze antic i vàries restes humanes. Aquests materials seran dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Amb aquesta informació en Carreras i en Tarrús el daten vers el Calcolític recent i el Bronze antic, vers el 2700 -1800 a.n.e.

Destapat i vist el sepulcre amb el permís del Grup de Prehistòria del Solsonès, el tornem a tapar, i seguim ruta cap a l'Alt Urgell, on passarem uns dies per a finalitzar les vacances.


Coordenades UTM(ETRS89):

Cal Xinquet: 31T 368460 4666689