TRANSLATOR

dissabte, 25 de juny de 2022

Poblat a Castellvell del Camp i forn a Valls

Encetem l'estiu a la platja d'Altafulla, on el Marc va néixer, on va gaudir de mil i un estius quan era petit i on té un vincle especial, tot i que ja no li queda ningú a aquest poblet costaner.

Com és normal en nosaltres, matinem per a fer un banyet a la platja, fem un mos al maco poble i agafem el cotxe per a dirigir-nos a prop de Reus, concretament a Castellvell del Camp. Anem d'Altafulla a Reus per la T-11 i entrem al nucli per Reus Oest. Seguim les indicacions cap a Falset fins que trobem les de Castellvell i Almoster, moment en què anirem cap a aquestes poblacions per la TP-7049. Gairebé sense adonar-nos de que sortim de Reus, arribarem a Castellvell. Passada la primera rotonda amb el nom del poble, arribem a una segona on veiem que s'indica l'ermita de Santa Anna i el poblat seguint tot recte i aquest és el camí que hem de prendre. Avancem pujant pel poble i, quan trobem una bifurcació, anem per l'esquerra en direcció a l'aparcament, que queda als peus de l'ermita. Seguim direcció al camp de futbol fins arribar a una nova bifurcació on s'indica el camp de futbol a la dreta. Nosaltres anirem a l'esquerra i de nou a l'esquerra just després, seguint de nou les indicacions cap a l'ermita de Santa Anna. Hem d'agafar un camí particular que no sempre està obert; de fet, la primera vegada que hi vam anar, el vam trobar tancat per restriccions Covid. Podem deixar el cotxe aquí o bé endinsar-nos una mica més, però no arribarem a l'ermita en cotxe, ja que és un camí privat dels habitants de la casa adossada a l'ermita.

Ja a peu, l'ermita és fàcilment accessible i allà gaudirem d'unes bones vistes de la comarca fins el mar i cap a l'interior. Una vegada a l'ermita, arribar al malmès poblat de Santa Anna no té pèrdua. Vorejarem l'ermita per la seva banda esquerra com si anéssim al jardí de la casa que ocupa el què devia de ser la rectoria i allà trobarem les minses restes del poblat (es calcula 1/4 de la seva extensió original), camuflades amb el què posteriorment va ser una ermita, una casa, un fortí, un cementiri i una pedrera.

Descobert el 1934 per Pere Rius i Salvador Vilaseca, conservador i director del Museu de Reus respectivament, fou excavat sota la direcció del primer, qui va descriure com eren les 7 habitacions iberes que havien sobreviscut, i va trobar moltes restes de ceràmica a mà, 2 pesos de teler i 6 fusaioles, a més d'algun element de ferro. Lamentablement, aquestes restes es van perdre a la Guerra Civil en ser bombardejat el museu de Reus on s'hi varen dipositar.

Les habitacions són rectangulars i es troben adossades entre elles. Algunes conserven graons.

Després d'un intent frustrat d'excavar-lo de nou per Joan Maluquer de Motes el 1980, fou excavat de nou entre el 1985 i el 1987. Cal dir que els inicis d'aquesta segona excavació van consistir en deixar a la vista les restes, ja que estaven totalment cobertes de matolls i de runa de les obres que s'havien fet a l'ermita de Santa Anna.

Finalment, el 2014, es va tornar a intervenir al poblat per a permetre la seva conservació i adequar-lo a la visita, tal com el veiem a dia d'avui: força cuidat i amb molta ceràmica ibera visible a simple vista.

Pel que fa a la datació de la seva construcció, se sap que és una mica anterior al 200 a.n.e., tot i que les excavacions realitzades es van quedar a la segona etapa d'ocupació, del 200 al 150 a.n.e. No es coneix amb exactitud la data del seu abandonament, car no s'hi han trobat restes associades. 

Visitat el poblat i fent un petit berenar, ens dirigim ara a Valls, on volem veure si es poden observar les restes d'una ciutat recentment descoberta. Tornem per on hem vingut i a la rotonda on hem vist la senyalització del poblat, girem per l'última sortida cap a Almoster per la TV-7048. Als afores d'aquesta població, trobem una rotonda, on anem cap a La Selva del Camp seguint la T-3231. Arribats a aquest nucli, trobem una nova rotonda, on agafem la primera sortida cap a Reus per la TP-7013... sí aquestes carreteres que ens emboliquen, de nou a Reus? 800 metres més tard, trobem una nova rotonda, on agafem la tercera escapatòria per a prendre l'autovia C-14 cap a Montblanc. Avancem per aquesta carretera 6.2 quilòmetres fins que aquesta es bifurca entre la C-14 i la C-37, punt on anirem per la C-37 en direcció a Valls. Una vegada a la població, deixarem la C-37 i seguirem les instruccions cap a l'estació de tren. Nosaltres vam aparcar al costat i vam travessar les vies per anar a l'altra banda, on antigament es trobaven les cotxeres o magatzem i sota els quals han trobat indicis d'una gran ciutat ibera. Per a la nostra decepció, tot es troba dins dels murs d'aquestes cotxeres i, al juny de 2022, no es veia res... haurem de tornar!

Cal dir, com a anècdota, que els petitons es van sentir com petits herois, ja que hi havia un petit incendi a l'andana de l'estació i vam trucar al 112, així que van venir els bombers i l'Arnau i l'Ànnia van tenir una confirmació de la importància d'avisar quan detectem conats d'incendi o petites emergències.

Bé, tornant a l'arqueologia, seguim la ruta fent uns quants quilòmetres més per a visitar un forn iber, iberromà o romà segons les fonts. Dins de Valls, seguirem les indicacions cap a Montblanc per la N-240 i, passats uns 3 quilòmetres des de deixar el nucli i 1 des del desviament de Fontscaldes, prenem el camí lateral de la dreta i fem un gir de 180 graus per a agafar la pista asfaltada PR-C-5 que ja indica el forn. En uns 190 metres, veurem a l'esquerra una caseta just abans d'un desviament també a l'esquerra. Dins d'aquesta caseta, hi trobarem el forn de Fonstcaldes.

El 1916, l'historiador Fidel de Moragas va enviar gran quantitat de ceràmica ibera pintada l'Institut d'Estudis Catalans i aquesta va cridar l'atenció de Josep Colominas i Agustí Duran, que descobriren el forn després de prospectar la zona on s'havia trobat la ceràmica. Va ser excavat el 1920 pel mateix institut per a estudiar tant la ceràmica com el mateix forn. Cal dir que fou el primer forn excavat a Catalunya.

Només es conserva la fogaina del forn, de 5 metres de longitud per 1 d'amplada i 1.25 d'alçada, formada per 4 columnes excavades a l'argila que suporten 4 arcs.  

Les troballes foren gran quantitat de ceràmica ibera a torn i a mà, pintada o sense pintar. Es van trobar restes dins del forn i també a diversos clots propers.

Inicialment, es parlava d'ell com un forn iber degut a la gran quantitat de ceràmica d'aquesta època que s'hi va trobar dins i al seu voltant. Tot i això, una vegada estudiat en profunditat, es creu que el forn és romà per les seves dimensions. Veient les troballes i l'estudi de Josep Colominas i Josep Puig i Cadafalch del 1920, pensem que potser era un forn iber originàriament que va ser convertit en romà entre el segle II a.n.e. i el segle I.

Prop d'aquest forn, els antics del lloc en parlen d'un altre d'iber, però a dia d'avui no s'hi ha trobat res.

Acabada la visita, ja retornem a casa, que, tot i que acabem d'iniciar l'estiu i els dies són molt llargs, avui hem anat força lluny. 


Coordenades UTM(ETRS89):

Poblat iber de Santa Anna: 31T 340191 4560753
Forn de Fontscaldes: 31T 352349 4577377

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada