A aquesta entrada, recopilem megàlits propers que teníem dispersos en diferents entrades després d'haver visitat una cista descoberta recentment a Santa Cristina d'Aro.
Per a iniciar la ruta, ens arribem fins a Romanyà de la Selva i passem el nucli com si anéssim cap a la urbanització de la Roca Malvet. Just on surt el desviament a la dreta cap a aquesta urbanització, a l'esquerra surt un camí de sorra, transitable en cotxe només si aquest és un 4x4, que baixa cap a la Vall dels Molins. Seguim aquest camí i, als 350 metres, trobem una bifurcació, on agafem la pista de la dreta. En 650 metres més, trobem, a la nostra dreta, un túmul sobre el qual s'ubica el dolmen de les Ginesteres (inicialment anomenat Can Reparat).
Respecte a les dimensions, de manera grollera vam mesurar la coberta, de 1.30 metres d'amplada per 2.00 de longitud, i s'han publicat recentment les mides de la cambra: 2 .00 metres de longitud, per 1.10 d'amplada i 0.80 d'alçada. Un dels costats de la cambra ha cedit una mica i la coberta es troba inclinada cap aquell costat.
A l'excavació, realitzada per Esther Medina Guerrero (de l'empresa Àtics) i Xevi Niell entre finals del 2016 i principis del 2017, només s'hi van trobar restes de ceràmica a mà. Per a datar el megàlit, per si no n'hi havia prou amb les covatxes i dòlmens que es troben a la zona, es van localitzar dos fragments de molí de vaivé d'era neolítica al seu voltant. Això permet datar el dolmen entre el Neolític Final i el Calcolític Antic (3000 - 2700 a.n.e.).
Tornem de nou al cotxe i ens dirigim al camp de golf a veure la cista recentment descoberta i un menhir conegut des d'antic. Aviat, començarem a veure forats del golf a banda i banda de la carretera. En trobar l'indicador cap a "Golf d'Aro - Mas Nou" girem a l'esquerra seguint aquella indicació. En 290 metres, just abans d'una corba, trobem un camí de sorra a la dreta i unes pedres per a no aparcar. Tot i així, aquí podem deixar el cotxe i seguir a peu pel camí. Després de caminar uns 70 metres, a la nostra dreta i a la vora del bosquet, trobarem la cista de Can Jan, a un parell de metres de la pista.
Descoberta el març de 2019 per Miquel Romero, és una cista neolítica rectangular amb túmul. Internament, mesura 2.10 metres de llarg per 1.00 d'ample i fa 0.62 metres d'alt. S'observen restes de túmul, que seria d'uns 5 - 6 metres de diàmetre, i del seu anell de contenció, principalment a la banda nord-est.
Josep Tarrús i Enric Carreras, el col·loquen temporalment vers el Neolític final, entre el 3400 i el 3000 a.n.e.
Agafem de nou el cotxe i seguim endavant per la carretera del golf 500 metres. A la nostra dreta, al costat d'un llac artificial, es troba el menhir "pijo" (es veu des de la carretera).
El megàlit fou traslladat uns pocs metres a final dels 1980, ja que ara hi ha el llac artificial del camp de golf a la seva ubicació original.
Comentar també, que en la seva part superior s'hi han trobat restes de plom, fet que fa pensar en una possible cristianització del megàlit en el seu dia (per sort, "esborrada del mapa").
Com encara queda una estona de claror, ens acostem a Calonge a visitar un paradolmen i una cova sepulcral. Per arribar-hi, seguim avançant per la carretera del golf i arribem a la C-31, on anem en direcció Palamós, Calonge i Sant Antoni i prenem la sortida 321 cap a aquestes dues últimes poblacions. A la rotonda, agafem la primera sortida i trobem una segona rotonda, on també prenem la primera sortida. Pel carrer del Vi, voregem el polígon i anem paral·lels a l'autovia C-31 fins que trobem un pont a la nostra dreta, per on seguim. Anem per l'altra banda de l'autovia i deixem a la dreta el desviament cap a Mas Palli dels Vilars. El carrer pel que anem torna a travessar l'autovia, aquesta vegada per sota, i just després surt un camí sorrenc a l'esquerra que s'enfila per la muntanya. Amb un 4x4 podríem pujar-hi bé, però nosaltres pugem uns metres i aparquem per acabar el camí a peu. Passem de llarg una pista ampla a mà esquerra i seguim pujant uns 310 metres. En aquest punt, veiem un corriol a la dreta, que serà el què agafarem després per anar a la cova, però ara continuem uns 150 metres més, fins trobar un corriol a mà esquerra que s'endinsa a un bosquet. Ara, el més pràctic és tirar de coordenades perquè hi ha petjades per tot arreu i és complicat explicar-ho. El què hem de fer és entrar al bosquet i anar en direcció oposada a la que portàvem pel camí i acostant-nos a la cinglera que queda sobre l'autovia. Si no ens perdem gaire, arribarem al paradolmen del Mas Palet dels Llops.
Aquest paradolmen consta d'una cavitat, amb una gran cassoleta, i unes lloses fent de parets del corredor.
Va ser descobert el 2008 per Montse Pérez, treballadora de l'Ajuntament de Calonge, durant una visita a la zona afectada pel desdoblament de l'autovia C-31. Per sort, finalment, aquest jaciment no ha estat afectat per les obres d'ampliació.
Desfem el camí fins el corriol indicat abans i el seguim 200 metres. En aquell punt, trobem a la nostra dreta la Cova del Ronquillo.
Aquesta cavitat natural amb possible ús sepulcral es troba sota una gran roca de 3.50 metres d'alçada i té unes dimensions de 1.60 metres d'amplada, 1.50 metres d'alçada i 3.50 metres de fondària. Si ens hi fixem, el seu sostre conté múltiples cassoletes, però aquestes són naturals. També podem veure que els laterals s'han omplert de pedra per a que la cavitat quedés tancada fins el nivell de terra. A la seva excavació, van aparèixer tres fragments de ceràmica a mà i un còdol trencat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada