Arriba Sant Joan, que com sabem és festa sonada a Catalunya. Per a nosaltres, és una de les dates que tenim marcades al calendari per marxar fora. Aquest cop anirem a La Rioja, gaudint d'un regal que ens van fer, i, com sempre, aprofitarem per a visitar algun jaciment arqueològic de camí.
Fem la nostra primera visita a la comarca de Campo de Borja, a Zaragoza, al terme municipal de Mallén, a un poblat anomenat El Convento. Mallén és un poble que es troba a uns 55-60 quilòmetres de Zaragoza, direcció nord-oest.
El jaciment es troba passat el poble, a uns 770 metres de fer el camí de Calveta, a la vora esquerra d'aquest, just després d'un camí que va cap a l'esquerra, on veurem un escampat amb un caminoi al vèrtex que s'endinsa a ell. Com a uns 70 metres fent una lleugera pujada, arribarem on es troba geolocalitzat el jaciment.
Nosaltres ens el vam trobar tapat per les típiques lones de treballs arqueològics en procés.
Però el més rellevant es troba just a l'altra banda del camí (no ho vam veure, ho desconeixíem i no hi ha restes visibles en superfície), on es documenten unes 6.5 hectàrees de jaciment, i que és on s'han dut a terme totes les excavacions, tot i que també ha patit alteracions per les feines agrícoles i per l'erosió natural.
Inserim una planimetria de tot el jaciment extreta de l'estudi que van fer de la campanya del 1988-1989, els arqueòlegs José Ignacio Royo, María Luisa de Sus i Fernando Maneros, per a la Diputació general d'Aragó.
Cal dir que tots els punts marcats són llocs on s'hi ha fet una prospecció, i s'hi han trobat des de murs de cases i restes pròpies de la cultura dels camps d'urnes (900-700 a.n.e.), fins a esquelets d'enterraments infantils d'època romana, passant per destrals polides, ceràmiques, sílex treballat, etc.
El jaciment és conegut d'antic i s'ha identificat tradicionalment amb la ciutat celtibera de Manlia, esmentada per Diodor i Apià durant les guerres celtibèriques. Les primeres excavacions van ser dirigides per Armengol l'any 1930. Posteriorment, diversos investigadors hi van estudiar materials com monedes romanes, ceràmiques celtibèriques i terra sigil·lada hispànica. Les excavacions sistemàtiques iniciades el 1987 van confirmar una llarga ocupació del jaciment, des de la primera Edat del Ferro fins al segle III.
Seguim el camí marcat anant a visitar el jaciment d'El Calvario, tot aturant-nos al terme municipal de Tabuenca, un altre poble de la comarca de Campo de Borja.
Per arribar-hi, emprenem de nou el camí de Calveta, ara, però, en direcció Mallén uns 550 metres i, a aquesta distància, virem a la dreta per la carretera CP-02, la seguim tot rectes entrant al nucli de Frescano, a uns 4 quilòmetres. Creuem el nucli seguint rectes per la carretera i, a la illeta del final del poble seguint tal i com veníem, la carretera passa a dir-se Z-324 (indicacions cap a Magallón). Al poc, entrarem a un petit nucli que es diu Agón, del que sortirem per la mateixa carretera. Uns 3 quilòmetres més tard, ja dins de Magallón, girem a l'esquerra per A-121 / Avenida de la Paz, i la seguim 8.5 quilòmetres entrant al nucli de Fuendejalón, girant a la dreta a aquesta distància per la CV-620 i seguint-la fins trobar l'A-1301 en uns 5.8 quilòmetres. Seguim aquesta nova carretera a l'esquerra seguint indicacions a Tabuenca, a la que arribarem en uns 5 quilòmetres més. Un cop al nucli, girarem a l'esquerra pel carrer Tiro Bola, i, a uns 400 metres, ens quedarà el cementiri del poble a la nostra esquerra, on nosaltres vam deixar el cotxe.
El jaciment d'El Calvario es troba just darrere del cementiri, al cim del turó que es veu direcció est. Hi accedirem tot tornant al carrer, ara camí pel que veníem, i intentant anar cap a l'esquerra sempre seguint el camí (el corriol d'accés al cim es veu clarament des del cementiri i va seguint un viacrucis).
Val a dir que, tot i que el seu bastiment és totalment celtiber, el poblat va perdurar en el temps fins al segle II, sent plenament romà, que va ser quan es va modernitzar la muralla, creant l'híbrid al que fèiem menció abans, i industrialitzant el poblat, del que sortien tones de ferro. També segons hem pogut trobar, aquí va ser quan el poblat va perdre el seu nom celtiber i es va anomenar romanament com a Tabuca.
Bé, tornem al cotxe i ens dirigim a destí (Viguera, a la comarca de Camero Nuevo, La Rioja). Com ens acostuma a passar moltes vegades, arribem d'hora, pel que ens instal·lem, ens aclimatem, que estem fregant els 40 graus, i anem a visitar els primers megàlits del viatge. Per a trobar-los, agafem el cotxe i sortim del poble direcció la carretera N-111, que és l'única manera d'arribar al poble. Girem a la dreta i seguim la carretera poc més de 5 quilòmetres, on ja veurem el desviament cap a Nalda, tot anant per la LR-440. Sortim del nucli pel seu vessant sud-est per un camí, asfaltat a trossos, que surt a tocar del forn de pa Cuadra, proper al carrer San Miguelito. Com a uns 400 metres d'emprendre el camí, girem a la dreta en una corba que crec recordar era asfaltada i, a partir d'aquí tot rectes. No tenim eines com per dir quanta estona és per arribar als dòlmens, però ben bé un quart d'hora, però bé, ja ho veurem, perquè, quan arribes al lloc, tens, a banda i banda del camí, dos megàlits prou majestuosos.
Comencem amb el de la nostra esquerra, el de Peña Guerra II, protegit per una tanca de fusta.
La cambra mesura 2 per 2.40 metres i està formada per quatre lloses i es troba continguda en un túmul d'uns 12 metres de diàmetre. La coberta resta desapareguda.
Planimetria extreta de l'estudi "Excavaciones en la zona dolménica de Peña Guerra (Nalda, Rioja)" de Carlos L. Pérez i José M. Rodanés |
Els estudis realitzats a les restes per Carboni 14 aporten una data aproximada de construcció del megàlit vers el Neolític final (entre el 3635 - 3099 a.n.e.), i una reutilització a època campaniforme (vers el 1886 - 1545 a.n.e.).
El 1980, es va fer una segona fase d'excavació, aquesta vegada al túmul. Es va descobrir el que semblava ser un corredor, però que va resultar ser, segons alguns autors, una cambra secundària d'una superfície aproximada d'1 metre quadrat. Aquesta cambra es troba es posició excèntrica respecte de túmul i també contenia restes humanes, corresponents, com a mínim, a 26 individus. La seva datació, situada entre el 3637 i el 3382 a. n. e., indica que aquest espai va ser utilitzat durant el Neolític final. La presència de cranis, ossos petits i algunes connexions anatòmiques ha fet plantejar que els individus hi poguessin haver estat dipositats directament o que els ossos hi haguessin estat traslladats de manera molt acurada des de la cambra principal.
Després d'aquesta segona campanya d'excavació, Carlos L. Pérez Arrondo va realitzar aquestes planimetries dels dos nivells: el superior (II), més modern i amb menys cossos; i l'inferior (I), més antic i amb una densitat força més alta de cossos.
Tot seguit, anem a l'altra banda del camí, on trobem Peña Guerra III.
Es tracta d'un túmul ovalat d'uns 24 per 20 metres que conserva una llosa trencada força gran. Com el veí II, aquest dolmen fou trobat a la prospecció del 1979. Segons la informació del mateix 1979, aquesta prospecció va treure a la llum restes òssies i un petit fragment de ceràmica amb decoració campaniforme incisa, pel que l'enterrament es podria datar en època calcolítica. Posteriorment, però, a un estudi del 1983, es posa en dubte que es tracti d'un megàlit i no s'esmenten les troballes òssies. Curiosament, els dos articles d'on hem extret la informació són del mateix autor, Carlos L. Pérez Arrondo, acompanyat en l'article antic per José María Rodanés Vicente. Nosaltres el mantenim com a Peña Guerra III donada la quantitat de publicacions que el citen com a dolmen.
Un cop visitat aquests dos megàlits, seguim el camí senyalitzat per a pujar a Peña Guerra I i tractar de localitzar el túmul anomenat Peña Guerra IV, ja que no tenim més que una fotografia seva. A uns 180 metres i a la nostra dreta, veiem un primer monticle que no sembla Peña Guerra IV però que realment ens sembla un túmul, així que l'anomenem possible túmul de Peña Guerra V.
Seguint ara el costerut camí uns 200 metres més, arribem a Peña Guerra I, que es troba protegit per una tanca de fusta i al que s'accedeix passant per un pas anti-vaques també de fusta prou estret.
Peña Guerra I, descobert el 1958, és un sepulcre de corredor format per una cambra funerària de planta poligonal amb 5 lloses i un corredor d'accés d'uns 2.5 metres de longitud i 70 centímetres d'amplada, tot contingut en un túmul de 15 per 14 metres, per uns 2 metres d'alçada.
Com Peña Guerra II, va ser excavat per Carlos L. Pérez Arrondo entre el 1979 i el 1980. La cambra havia estat fortament espoliada, però el corredor conservava part del seu contingut funerari. Durant l’excavació, s’hi van recuperar restes humanes corresponents a, com a mínim, 8 individus, entre els quals hi havia infants, així com diversos elements d’aixovar. D'aquests elements, destaquen fragments de ceràmica campaniforme, denes de collaret de diferents materials (os, pedra, conquilla i atzabeja), punxons de coure i botons amb perforació en V. Inserim a continuació la planimetria del seu excavador.
Peña Guerra I fou construït probablement durant el Neolític final, tot i que no disposem d’una datació directa de la seva construcció. La presència dels materials exhumats indica que el monument va ser reutilitzat durant el Calcolític, molt temps després de les primeres deposicions funeràries. Dels enterraments, s'han obtingut datacions d’aproximadament 1940 – 1600 a. n. e.
De tornada cap el cotxe, seguim buscant el túmul IV, però no el localitzem. Veiem, en canvi, gran quantitat de pedruscall a escassos 30 metres del possible V, a l'altra banda del camí. Fent una anàlisi, no coincideix amb la foto de Peña Guerra IV, però bé podria ser un altre túmul i nosaltres l'anomenem possible túmul de Peña Guerra VI.
Després de revisar la foto i comparar amb l'entorn, desistim de seguir buscar el túmul IV i retornem a Viguera, on soparem i prepararem les visites del següent dia.
Coordenades UTM(ETRS89):
