Avui ens acomiadem del pont de Sant Joan acostant-nos al mític enclavament de Numància, al poble sorià de Garray. A més, aprofitarem la tornada a casa per a visitar un parell de llocs interessants, concretament, un dolmen encara a la província de Soria i un jaciment d'icnites dels molts que hi ha a La Rioja.
Comencem, doncs, anant al poble de Garray, des d'on arribarem a Numància fàcilment, ja que està força ben senyalitzada.
Numància és molt famosa per ser una ciutat celtibera, concretament dels arèvacs, que va ser contínuament atacada entre el 153 i el 133 a.n.e. pels romans. Durant aquests anys, els numantins van plantar cara als romans amb una resistència ferotge, resistència que ha donat lloc a l'adjectiu numantí/na per a descriure una resistència o defensa tenaç, obstinada i valenta davant d'una situació molt adversa. Els romans només van aconseguir tòrcer els numantins quan el general Publi Corneli Escipió Emilià la va assetjar entre el 134 i el 133 a.n.e. des de 7 o 8 turons que envoltaven la ciutat i des d'on controlaven i bloquejaven l'entorn amb una muralla de 9 quilòmetres de perímetre, de manera que els habitants de Numància van passar molta gana i molts habitants van emmalaltir. Tot i la feblesa, no es van rendir: la major part dels numantins van incendiar les cases i es van suïcidar per a no ser apressats. Posteriorment, Escipió va entrar a la ciutat a acabar-la de destruir.
Deixant aquesta informació del seu final de banda, ens centrem en Numància en si. Cal dir que la ciutat es va erigir al turó de la Muela, un turó proper al riu Duero, el segle VI a.n.e., però són poques les restes que es conserven d'aquest període, ja que, com hem indicat, la ciutat va ser destruïda, i posteriorment s'hi va edificar un poblament romà aprofitant els fonaments celtibèrics.
Tot i això, a la part més septentrional del poblat s'han recuperat restes de la muralla i algunes cases del poblat celtiber.
La muralla feia uns 5 metres d'alçada i era bastida amb una base de pedra (d'uns 3.5 metres) i un parapet de tova (de 1.5 metres aproximadament). Es té constància també de l'existència de diverses torres rectangulars construïdes en fusta disposades aproximadament cada 30 metres. La muralla tancava un espai ocupat pel poblat d'unes 8 hectàrees aproximadament.
Pel que fa a les cases, es construïen de la mateixa manera, amb pedra, tova i amb fusta o palla com a teulada. Tenien una superfície de 12 per 3 metres, i l'espai interior es distribuïa en 3 estances: zona d'entrada i taller, habitació central amb la llar de foc, i magatzem per al gra a la part posterior. A algunes de les cases, s'hi han trobat enterraments infantils. Les cases es trobaven adossades i hi havia carrerons molt estrets per a protegir-se del vent i el fred sorià.
Les excavacions realitzades als fonaments de les cases celtibèriques han aportat la informació de que els habitants de Numància eren agricultors, ramaders i caçadors, a més d'artesans del ferro i la ceràmica.
Es calcula que la població era d'entre 1500 i 2000 habitants, tot i que va arribar gairebé als 4000 durant el setge d'Escipió, ja que gent que vivia extramurs va entrar a la ciutat buscant més seguretat front els romans.
Com hem comentat, posteriorment a la destrucció de la ciutat celtibera, els romans van trobar que no s'hi estava tan malament i van construir la seva ciutat fent ús de les estructures existents. Van ampliar l'espai a unes 9 hectàrees, tot i que, amb les últimes troballes de necròpolis, es calcula que podria arribar a 22 hectàrees. Seguint amb la línia celtibera, els romans també van dissenyar sistemes de protecció contra el fred sorià i les seves inclemències, com carrers paral·lels a la direcció del vent del nord, passeres de pedra elevades per a evitar passar per sobre del fang o l'aigua acumulada, canalitzacions per a l'aigua de pluja i, a les cases més riques, terra tèrmic. Sí, sí, com l'actual terra amb calor radiant! En aquest cas, l'aire calent d'un forn exterior passava per sota de les rajoles.
També es conserven restes d'una gran cisterna central per a la reserva d'aigua i de clavegueram subterrani.
Els habitatges seguien l'estètica de la domus romana: un pati central a l'estil dels atris, però més protegit, amb les habitacions disposades al voltant d'aquest pati.
Després de la interessant visita guiada i com tenim temps abans de dinar, ens acostem a una zona on hi ha nombrosos poblats més discrets que Numància, i un dolmen, el de l'Alto de la Tejera, al terme municipal de Carrascosa de la Sierra.
Des de Numància, tornem a Garray, on prenem la N-111 en direcció a Logroño i, just després, ens desviem per la SO-615 cap a Buitrago i Arnedo. Després de recórrer uns 11 quilòmetres, a Ausejo de la Sierra, girem a la dreta per la SO-P-1110 en direcció a Cuéllar de la Sierra i Castilfrío de la Sierra. A l'entrada d'aquest últim poble, la carretera que seguim mor a la SO-P-1206 i girem a la dreta per a entrar a l'esmentat poble. Avancem 700 metres i prenem una pista sorrenca que surt a la nostra esquerra, per la que seguim uns 650 metres més. A aquest punt, girem de nou a l'esquerra per a seguir pujant lleugerament per una altra pista sorrenca que ens acosta gairebé a peu de sepulcre en 2 quilòmetres. Aturem aquí el cotxe i anem caminant cap a la nostra dreta. En menys de 100 metres, arribarem al tancat que conté el dolmen del Alto de la Tejera, tancat que disposa de mirador per a poder observar la tomba en alçada.
Aquest dolmen de corredor, contingut en un túmul encara visible d'uns 18 metres de diàmetre, té una cambra circular d'uns 3 metres de diàmetre formada per 6 lloses. Actualment, no conserva la coberta, però es creu que els fragments de pedra de la part superior del túmul i una llosa que es va trobar dins la cambra podrien ser les seves restes.
El corredor, lleugerament en corba, mesura 7.5 metres de longitud i té una amplada de 0.70 metres. A l'excavació, es van identificar tres lloses transversals que el dividien en tres trams. Segons l'informe d'excavació, les seves característiques i les petites pedres que subjectaven les lloses transversals indiquen que probablement es tractava d’un corredor sense coberta.
 |
| Planimetria extreta de l'article "El dolmen de "El Alto de la Tejera" (Carrascosa de la Sierra, Soria). El fenómeno megalítico en el Alto Duero", d'A. Jimeno Martínez i J. J. Fernández Moreno |
El megàlit fou descobert per Carlos Álvarez i Mariano Heras, que van veure unes lloses sospitoses que van resultar ser algunes lloses de la cambra. Tot i això, els veïns del poble el coneixien d'antic i havia patit diversos espolis abans de la seva excavació, realitzada el setembre del 1986 i el març del 1987 per part del Colegio Universitario de Soria.
Les troballes, ubicades principalment a la cambra, van ser força nombroses: 258 restes lítiques tallades en sílex blanc o gris (com ascles, làmines sense retocar, nuclis, restes de talla, fragments informes i eines), 1 destral polida en pissarra grisa, 314 fragments de ceràmica llisa i decorada (principalment campaniforme), 6 cristalls de roca i centenars de petites pirites fèrriques de forma hexagonal.
Al túmul, afectat pels treballs agrícoles, i als seus voltants, també es van recollir moltes restes de sílex (227) del mateix estil que les trobades a la cambra, incloent ascles, làmines i laminetes, i eines. Aquestes darreres inclouen 13 peces amb osques, 6 burins, 5 raspadors, 5 micròlits geomètrics, 3 fragments de falç.
Totes aquestes troballen permeten datar el megàlit al Calcolític, però pensem que segurament són fruit d'una reutilització a aquesta època. A alguns estudis de la zona, s'indica que la seva construcció sembla neolítica. Per tant, podem dir que l'Alto de la Tejera podria haver estat bastit al Neolític i va ser reutilitzat durant el Calcolític, ja a principis del II mil·leni a.n.e.
Aquest dolmen està situat a una zona plena de poblats pertanyents a la cultura castrenya de la primera Edat del Ferro (segles VIII - VI a.n.e.). De fet, a Castilfrío de la Sierra hi ha el "Centro de Interpretación de los Castros y los Pelendones" (nom del poble celtibèric de la zona). Nosaltres, però, tenint en compte la temperatura de 40 ºC que estàvem suportant, que gairebé era l'hora de dinar i que encara ens quedaven uns 500 quilòmetres per arribar a casa, deixem els castros per un altre dia.
Ens acostem a dinar a San Pedro Manrique i comencem la tornada cap a casa fent una petita desviació del trajecte més ràpid per a visitar un curiós jaciment paleontòlogic, el de Valdecevillo, al poble riojà d'Enciso, on es conserven icnites de diversos dinosaures. Des de San Pedro, agafem la SO-630 cap a Villar del Río i la seguim fins que empalma amb la SO-615. Aquí girem a la dreta cap a Arnedo i avancem paral·lels al riu Cidacos i l'embassament d'Enciso per a entrar de nou a la Rioja (ara la carretera es diu LR-115). Arribats a Enciso, seguim les indicacions cap als jaciments d'Enciso tot travessant el Cidacos pel seu pont medieval i girant tot seguit a l'esquerra. En menys de 2 quilòmetres i a la nostra dreta, trobarem l'aparcament de Valdecevillo.
Aquest parc d'icnites, gratuït a dia d'avui, conserva les petjades de diferents dinosaures i hi han col·locat les reproduccions en mida real dels dinosaures que les van deixar. Està habilitat amb una rampa que marca i facilita el recorregut a fer, i conté panells informatius a cada conjunt de petjades.
Sota un sol aclaparador, comencem la rampa vient les petjades d'un teròpode, un gran dinosaure carnívor i bípede, la recreació del qual veiem a l'altra banda del jaciment, sobre l'aparcament.
Tot seguit, trobem un conjunt curiós: les empremtes de 3 membres d'un mateix grup, concretament d'iguanodons. Serien 2 adults i una cria.
I per últim, veiem força petjades d'un gran quadrupède, concretament un sauròpode, possiblement del tipus braquisaure, que, curiosament, va deixar un canvi de direcció de moviment per a la posteritat. Es creu que aquest moviment estrany fou perquè l'animal es va sentir amenaçat per un altre i va fugir. És el conjunt que es veu amb menys definició, tot i que s'indica que es conserva més d'una cinquantena de marques.
Aquestes icnites es van formar al Cretàcic inferior, aproximadament fa entre 130 i 110 milions d'anys, quan la zona era un llac.
Visitades les icnites i les corresponents reproduccions de dinosaures, ara sí que comencem la tornada cap a casa amb calma i tranquil·litat.
Coordenades UTM(ETRS89):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada